Pareix que el tren de Llevant continua en marxa…

Alamnco així ho va anunaciar el Govern amb una partida estojada en el pressupost per a aquest projecte. Això sí, a anys vista, la qual cosa pot suposar que si entra un altre Govern en els propers anys sigui bo de tumbar.

De la mateixa manera si el projecte continua tendrà dos bons entrebancs als quals el Govern haurà de trobar solució: el difícil pas del tren per dins Manacor i la polèmica convipencia del tren (si se pot) amb una via verda que molta gent tendrà gelosa. Continua

Nit de sirena

Volia posar aquesta notícia, diguem-ne que alimentícia, el proper diumenge: Medi Ambient intervendrà en el torrent de Sant Llorenç (bàsicament volen frenar la velocitat de l’aigua en cas de fortes precipitacions a través d’una gestió ambiental i integral en un plaç de sis anys). Però el temps (en aquest cas en doble sentit, el cronològic i el metereològic) dicta sentència  i després de les fortes pluges d’avui vespre, que han ocasionat que la sirena d’alarma sonàs, crec, per primera vegada en el poble fa que la notícia s’hagi convertit en urgent i millor posar-la avui.

Continua

La nova escola de Son Carrió va i ve

Ara surt que se farà (i alguns veïns carrioners surten a queixar-se públicament) i després pareix paralitzar-se (i igualment surten els partidaris de la nova escola a reclamar-la públicament). Un projecte, idò, que sembla incert a pesar d’estar teòricament aprovat i que provoca bastantes de discrepàncies entre els que hi estan a favor  i els que hi estan en contra.

Aquesta vegada ha estat l’AFa qui ho posat el crit al cel i ha convidat al conseller Martí March a veure les deficients instal·lacions on han de treballar: Continua

“Hauré d’insistir per venir a tocar a Sant Llorenç”

Si algú du l’ofici a la sang des de sempre aquest és en Llorenç Ferrer. Encara recordo quan a l’institut (compartim quinta) de sobte a mitja classe de Filosofia t’amollava un redoble amb dos sols dits des de la taula de darrere donant-te un espant de mil dimonis que te feia  davallar de la República de Plató en un no-res.  No és estrany, idò, que acabai acabant dedicant la vida a la música i més concretament al ritme de la bateria, instrument del qual n’és professor i, a més, toca en el grup felanitxer Do Natural.

Avui Card.cat s’atraca a la seva figura aprofitant que fa poc el seu grup ha tret un àlbum:

Continua

Donació de dibuixos de Josep Cortès

Recentment el nostre editor i company de revista, Josep Cortès, ha fet donació d’una col·lecció de dibuixos que ha anat fent durant tots aquest anys a l’Arxiu Municipal. Així la gent del poble dispondrà d’una una font històrica i documental  del nostre municipi: n’hi ha de personatges rellevants (polítics, populars, etc.), monuments  (alguns amb detalls constructius tradicionals), possessions o carrers, entre d’altres. Continua

La platja de Cala Millor contra el canvi climàtic

Fa temps que es parla de la degradació de la platja de Cala Millor (sobretot la part de Cala Nau) i sembla que a la fi se posaran en marxa per trobar-hi solucions (falta saber ara si se podrà), fins al punt que hi intervenen a part de les autoritats, entitats científiques, la pròpia UE i l’associació hotelera (la qual cosa indica clarament que la situació és greu). A continuació us deixam un enllaç amb més informació sobre el tema: Continua

Mots perduts: trenques

Per uns instants havia posat el mot “trenc” en aquest article en sentit de “perdre el trenc” (perdre la raó) i “fer trenc” (en el sentit de fer la tombada o crisi una malaltia, declarar-se la milloria), però llavors el bo d’en Guillem Pont, que no se’n perd ni una, m’ha advertit que no fa gaire ell ja havia posat aquest mot (enllaç). Així que sense més informació a aportar no tenia sentit deixar el mot i no he tengut més reimei que seguir amb la meva llista de la lletra T. El següent mot que hi havia per posar era trenques. Vos sona? I és que hi ha moltes trenques entre fer un article un pic o dos de bades😅😅 . Continua

Mots perduts: trempat

Quan era petit solia sentir sovint l’expressió “Ai qui al·lot més trempat” en sentit de “persona madura i bon tracte”. També record amb nostàlgia que l’aigua podia estar trempada en sentit de “preparada, a punt per entrar-hi sense que cremés ni congelés”. O una persona podia estar un dia “no gaire trempada” ja que no es trobava bé.  Si bé encara acutalment se poden sentir algunes d’aquestes expressions cal reconèixer que estan en clar retorcés, per la qual cosa les deixam apuntades aquí per a la prosperitat. Continua

Mots perduts: engolidor

El nostre company de revista Serafí Lliteres ens fa arribar el mot engolidor, i no en el sentit més general de “golafre” o relacionat amb “gola” o que “s’envia alguna cosa cap a dins”, sinó que més bé en el sentit de “forat a la terra per on s’escola l’aigua” i especialment .”forat per on va a córrer sota terra l’aigua, produint un remolí que engoleix els cossos que passen per damunt”.

D’aquí va sorgir el debat en el nostre grup de whats app dels editors de la revista: abans de la platja de sa Coma o d’Aubarca, platges sovint traïdores, se deia que hi havia engolidors (de fet, més d’un incident tràgic hi ha passat malauradament en aquest sentit). Però i ara se’n parla? O senzillament era un mot que desiganava mala mar en general i que ara se redueix a posar la bandera vermella? O més bé xerram d’alguna cosa més amagada, imperceptible i traïdora? Potser en això la gent de la mar ens pugui donar un cop de mà. En aquest sentit, aquest article que us pos ens en fa cinc cèntims del tema  i fins i tot ens aconsella de com sortir-ne: enllaç. Continua