Amb la signatura de Sebastià Vanrell, el diari arabalears.cat mostrà la ressenya de la creació de la primera comunitat enegètica sense ànim de lucre de les Balears a càrrec d’un grup de joves de Llevant: “El projecte associatiu, que inclou 15 instal·lacions fotovoltaiques entre Manacor i Artà, permetrà a un màxim de 50 socis per cada una consumir electricitat de proximitat per restar-la de la factura normal” Continua
Llegir l’article de Jaume Perelló a l’arabalears.cat sobre el nou urbanisme a les Illes Balears em va entristir. Constatar que en comptes de demanar responsabilitats a qui ha fet coses fora llei, és dona via lliure a les irregularitats urbanístiques evidenciant així que la cobdícia i el guanys immediat són els valors oficials predominants em situa a la banda dels vençuts. També amb el tema de la llengua i de l’ésser d’aquesta Illa. Vaja enfilall de desbaratades decisions!.
Segurament per associació, en aquest cas contrast, d’iees, vaig recordar la frase que havia llegit el dia anterior. La vella frase de Neil Postman: “Els infants….” Continua
Si fos tasca analitzar el que ens volta, així en sentit general, segurament de banda enfocar el què, també s’hauria d’enfocar el com
Aqiesta “lliçons de coses” que es presenta preten ser una petita descripció de com els animals encerten la manera d’arribar als seus objectius. Continua
Sortosament la UIB disposa dun Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic (LINCC UIB) que des d’una perspectiva estudiada i seriosa ens ofereix informacions i propostes d’acció.
Propostes que s’han de situar a les antípodes d’aquesta utilització parcial i barroera que adesiara, des d’una utilitzavció política directe i indirecta, se’n fa de les desgràcies alienes. Continua
Hi participaran Paco Galián, de l’associació Volem el Tren de Llevant; Guillem Ramis, de l’Associació d’Usuaris del Tren, i Eloy Crusat, de l’associació Mobilitat Mallorca (MoMa). Conduïrà el debat el periodista Sebastià Sansó.
El diari “arabalears.cat” mostra un dels ambiciosos objectius de la cooperativa Pagesos Ecològics de Mallorca: arribar a transformar el vigent sistema alimentari.
Per això s’ha juntat amb altres cooperatives de l’Estat. Continua
Aquest article tenia la intenció de mostrar. com cada any, els diversos animals i animalons que he anat fotografiant durant l’estiu a Son Vives, que és quan servidor té més temps d’observar la naturalesa, però al final també he incorporat un altre tipus de bitxet, perillós i de cada cop amb més presència, que m’ha duit a una reflexió que no pretenia.
Comencem, però, amb els bitxets de veres, els purs que ens ofereix la naturalesa i que a vegades no pensam a reparar: Continua
Hi havia una creença, molt estesa en el món de la pagesia referida al ser dels animals. Que si eren llestos, que si tenien coneixement… fins i tot, a vegades, s’hi afegia allò de “tant o més que les persones”.
Avui sabem que no es que els animals tenguin qualitats humanes, sino que els humans tenim més d’animal del que haviem suposat. Qualificam de comportament humà el que és característic de bona part dels mamífers. Continua
El dissabte dia 14 de setembre, mitjançant aquesta activitat es van unir el món de l’arqueologia amb l’espeleologia explicant les dificultats que es troben des de cada una de les disciplines. Continua
El torrent de sa Blanquera. Per aquí ha de passar l’aigua si torna venir una torrentada Continua
Son Puça, nom de lloc, o En Puça, malnom de persona, poden resultar evidències de la seva persistent presència.
Darrerament ja no se’n sent parlar gaire de puces, a diferència del que passava en el Sant Llorenç preturístic.
Una barraca on hi havia nascut una ventrada de porcs, el racó on solia parir la moixa o la cussa, una vegada abandonat el lloc per aquests animals, després sovint es convertia en un “niu de puces”. Continua
S’incrementa l’anecdotari llorencí, referit a l’època del Sant Llorenç rural i normalment amb contarelles d’Antoni Pascual, amb una nova entrega referida a la presència de mosques es les cases. Continua
Amb el Puig d’Alpara difuninat pel contrat de llum al fons, i amb l’alfals d’estiu florit en primer terme, una frase de Mark Fisher .a “Realisme capitalista. No hi ha alterbnativa?”.
Una frase contundent que ens situa en el dubte constant i persistent: ¿aquesta acció lliure i meva, ajuda a la sostenibilitat del planeta o l’envia a fer punyetes?
Les respostes no són mai, no acostumen a ser, blanques o negres, en tot cas si les situam en una escala d’u a deu assenyalen tendència. Continua
L’altre dia es mostrava un estudi d’APAEMA sobre l’evaporització de l’aigua de les piscines d’ús familiar.
Avui el professor Miquel Grimalt a centxcent.cat -cent x cent deixa deditar-se en paper- en una entrevista de Tomeu Miquel, aporta la seva mirada a la perillosa situació actual: “no es pot pretendre, amb una font limitada, subministrar una demanda que creix”
La popular llegenda japonesa del “fil vermell”, referida al destí -futur- i enfocada a les relacions personals, em suggereix l’existència d’un possible “fil verd” que en lliga a l’entorn més immediat.
Faria referència al passat i se’ns faria present en forma de records viscuts suggerits per determinats elements concrets i personals.
Seria un fil líquid -personal i susceptible de canvis al llarg de la vida-, tangible i mesurable -és a dir més científic-, que faria part de cada un dels relats personals. Continua
La meitat de l’aigua necessària per al reg de tota l’horta i de tots els fruiters en ecològic de Mallorca s’evapora de les nombroses piscines d’ús privat.
Un interessant informe amb dades comparatives d’APAEMA.
¿Quin ús volem donar a l’aigua dels nostres migrats aqüífers?
Darrerament es donen situacions sorprenents. En una illa “panxacontenta” -viu i deixa viure, si no em toquen la meva butxaca!- comença a haver-hi certs moviments socials. Es va començar amb l’ocupació del Caló des Moro, i posteriors accions reivindicatives contra la sobre explotació turística. Un moviment social contra la instal·lació d’una antena 5G a Cas Concos. I ara el moviment sineuer costra la macro granja de gallines.
Interessant!.
Com no podia ser d’altra manera l’Associació de la Producció Agrària Ecològics de Mallorca (APAEMA), també hi diu la seva. Continua
Ho diuen els pagesos de tota la vida, “ara i aquí el futur de l’agricultura no depèn tant de lleis com de la pluja”.
Ho diu el Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic de la UIB: “La temperatura del mar balear assoleix el seu màxim registrat, amb 31,87ºC a la Dragonera”
Ho diuen els arbres. Les figueres que es van morint lentament, els ullastrars que mostren un color verd grisós pansit amb taques ocre de ferro rovellat, taques ocres que també mostren determinats pinars… Continua
Podem aplicar el conegut i nostrat “…i el darrer que apagui el llum” o, siulant, podem mirar cap a un altre indret. Però tanmateix, segons el Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic de la UIB (LINCC) la tendència és una altra.
Segons una enqusta mundial, el 80% vol polítiques de protecció climàtica més ambicioses.
Pel que fa a Balears, segons AEMET, s’espera un estiu més calent i sec del normal
Un pensament derivat d’una observació casual.
una capacitat ínfima d’enfocar tot el que ens volta. Continua