Tomàs Bauzà m’ha fet arribar un article sobre el paper dels mestres, que he trobat ben interessant. Jo m’he limitat a traduir-lo:
Dijous passat, Yolanda Barcina, exbatlessa de Pamplona i expresidenta de Navarra, va pronunciar el seu discurs d’ingrés a la Real Academia de Farmacia i em va cridar l’atenció que començàs la seva intervenció amb un text que em resulta especialment emotiu: la carta d’Albert Camus al seu mestre Louis Germain, el professor de l’escola pública del carrer Aumerat, a Alger, que havia descobert el seu talent i l’havia impulsat a desenvolupar-lo quan encara era un nin. Va escriure la carta el 1957, després de la concessió del Nòbel, i en ella afirma que té el deure d’expressar la seva gratitud a dues persones: la seva mare i el seu mestre. Curiosament, Camus havia rebut el premi de l’Acadèmia sueca amb una mescla d’escepticisme i menyspreu i, quan li comunicaren la notícia, se’n va anar a fer una copa amb els seus companys de la Resistència a la casa de la seva col·laboradora i amiga Jacqueline Bernard. Quan li demanaren de què faria el discurs, l’autor de L’estranger va citar, irònicament, les paraules de l’Eclesiastés: “Tot ve de la pols i tot acaba a la pols”. Continua
