Segons informacions d el’agència EFE, Sant Llorenç des Cardassar rebrà una subvenció del govern espanyol ha concedit una subvenció a les Balears per exhumar la fossa de Sa Torre Nova. No hi ha informació de la quantitat adjudicada al nostre municipi d’un total de 750.000 euros a repartir entre totes les comunitats autònomes.
La fossa de Sa Torre Nova és una de les catalogades al mapa Continua
Comunicat. L’Escola Municipal de Mallorquí organitza el cicle monogràfic de memòria històrica ‘Obrir per tancar’, que tindrà lloc entre el 15 de març i l’11 de maig al Teatre de Manacor. El cicle ha comptat amb la coordinació de l’investigador i periodista Antoni Tugores. Continua
IGNASI UMBERT ROIG
Abril de 1979 – Maig de 1983
Fins allà on sé, Ignasi Umbert va esser el primer llorencí que es va afiliar al Partit Socialista Obrer Espanyol des de la mort de Francisco Franco. Va fer el primer mitin de l’actual democràcia, el 17 de desembre de 1976 i, dos mesos més tard, va obrir un local del PSOE; treballant al ram de l’hostaleria, l’any següent, també en el mes de febrer, va instaurar una delegació local de la UGT.
Quan es convocaren les primeres eleccions municipals, es va oferir per integrar-se en el Grup Independent de Sant Llorenç, amb les sigles del seu partit, però aquest grup va rebutjar la proposta perquè, essent molt heterogeni, hi havia un sector que no se sentia identificat amb els postulats socialistes. Llavors, va decidir presentar-se amb les sigles del PSOE, posant Pere Bauçà «Mauri» en el segon lloc de la candidatura, ja que aquest havia intentat sense èxit figurar entre els primers llocs de l’esmentat Grup Independent. Continua
Avui s’han col·locat cinc noves stolperstein (pedres que recorden els assasinats pel feixisme) originals de Gunter Demnig. Les dues primeres s’han posat damunt l’empedrat, davant l’església de Son Carrió i estaven dedicades a Magdalena Bassa i Jaume Fontpella; les altres tres, davant l’Ajuntament de Sant Llorenç, en recordança de Llorenç Llull, Miquel Riera i Guillem Pasqual.
L’acte estava presidit per Marc Andreu Herrera, director general de Memòria Democràtica, i per Jaume Bassa i Pep Jaume en representació de l’Ajuntament. També hi estaven convidats diversos familiars dels republicans assassinats. Josep Cortès ha llegit una breu biografia de cada un dels homenatjats: Continua
Des que es va proclamar la Segona República ençà –és a dir, en els darrers noranta anys–, a Sant Llorenç només hi ha hagut sis batles que hagin estat elegits democràticament; els altres sis –aquí no hi compt els que exerciren el càrrec de manera interina– varen esser nomenats pel governador civil de torn, en funció de les afinitats ideològiques o dels grups de pressió que tengueren prou força per obligar-lo a decantar-se per un o altre candidat. Durant aquests noranta anys, hi ha hagut dos batles que han ostentat el càrrec gairebé durant tant de temps com els deu restants: Tomàs Rosselló, que ho va esser entre el setembre de 1953 i el juny de 1970, i Mateu Puigròs, que, si els pactes es compleixen, ho haurà estat entre el maig de 1995 i el novembre de 2021. És a dir, 17 anys el primer i 26 el segon, una circumstància que difícilment es tornarà repetir en el futur.
En temps de pandèmia, en què un està obligat a cercar la manera com passar els dies, m’he entretengut dibuixant i cercant un poc d’informació sobre els sis que varen esser elegits mitjançant els vots. Vet-aquí el que he pogut arreplegar. Continua
Sempre és un plaer sentir xerrar a la gent major del nostre poble ja que de la seva saviesa i experiència en podem aprendre molt. No és una excepció aquesta brillant entrevista que feren des de Cent per cent al llorencí Joan Ballester Femenias, “Monseriu” (1932-2020). Podeu llegir-la a continuació: Continua
Aquest mes de febrer, concretament dia 7, es complirà el cinquè centenari de l’inici de
la Germania mallorquina. L’aixecament, revolta i revolució agermanada que sacsejà la
societat illenca, en la primera meitat del segle XVI, està d’aniversari. Aquest, és un capítol de la nostra història bastant desconegut i, per posar-hi remei, institucions com el Consell Insular de Mallorca o l’Ajuntament de Palma i diverses entitats, treballen perquè la celebració de efemèride, tengui el reconeixement que es mereix. Continua
20 gener.- A rel de la tempesta Gloria, cauen a Sant Llorenç 230 l/m2, es desborda el torrent de sa Blanquera i s’han de tallar diversos camins del municipi. Com que també afecta la mar, les ones se’n duen una bona part de l’arena de Cala Millor –que haurà d’esser regenerada per l’Ajuntament–, deixant al descobert els fonaments dels nius de metralladora (Card).
Continua
1820 – S’ANY DE SA PESTA. Son Servera, Artà, Capdepera i Sant Llorenç
Capítol 14. AÏLLAMENTS : separació entre malalts i sans (2)
INTRODUCCIÓ
Seguim treballant en els mecanismes que van utilitzar les autoritats mallorquines per enfrontar-se a l’epidèmia de pesta del 1820. Vam veure com el confinament fou la primera decisió que la Junta va aplicar, destacant, tant per la inversió econòmica com humana, el cordó sanitari militar amb que van tancar tota la zona del Llevant. Continua
El passat divendres dia 13 de novembre, es van presentar el final de les actuacions d’excavació, restauració, conservació i revalorització que s’han anat desenvolupat al Poblat Talaiòtic de s’Illot, durant els darrers 8 anys, gràcies a unes actuacions emmarcades dins diferents projectes d’intervenció, els quals oscil·len a unes inversions d’uns 329.000 euros, provinents de diverses línies de subvencions, entre elles 1.5 % Cultural del Ministeri de Foment, el Pla FEDER gestionat a través de la Conselleria Habitatge del Govern de les Illes Balears, el Consell de Mallorca i fons propis municipals. Continua
1820 S’ANY DE SA PESTA. Son Servera, Artà, Capdepera i Sant Llorenç
Capítol 10- COM ES LLUITA CONTRA L’EPIDÈMIA? CONFINAMENTS
1.INTRODUCCIÓ
Un cop acabat l’estiu, encara que ben enrocats amb la pandèmia, tornem al card.cat per reiniciar la sèrie de cròniques sobre “1820, s’any de sa pesta” que vam deixar el passat juliol. Continua
Hi ha temes que resten llargament adormits. Després una conversa, un article, una imatge… actuen com a esclafit que despert la curiositat.
Per què Sant Llorenç des Cardassar es diu “des Cardassar”?. Continua
Visitant la pàgina amiga de Cap Vermell , revista de Capdepera, he descobert un interessant article de Gaspar Valero en què analitza el nom d’alguns dels pobles de Mallorca. Pel que fa al nostre en diu el següent: Continua
Dies passats finí a Brasil, la pàtria que ell va escollir, el bisbe d’origen català Pere Casaldàliga.
Card.cat, de la mà de Montserrat Nadal se’n va fer ressò.
Remirar el film que, sobre la seva vida i amb el nom de “Descalç sobre la terra vermella”, es va fer fa anys, convida a diverses reflexions i sentiments. Continua
Francesc M. Rotger mostra a la pàgines de “arabalears.cat” un interessant article: “Els Kunta Kinte de les Balears”
Interessant aportació amb una referència final al treball de Maria Eugènia Jaume, “Esclaus oblidats”
(Imatge de l’article)
El Facebook de Jaume Claret mostra aquesta informació:
“La recerca de la Maria Eugènia Jaume (Col·lectiu Recerca) primer va ser un Treball Final del Màster d’Història (UOC & UB), després un llibre exitós publicat per Documenta Balear i ara un documental a IB3. Ben aviat, serà també una tesi a la UIB codirigida per David Ginard”. Continua
La col·lecció Verum et Pulchrum Medium Aevum, dirigida per Flocel Sabaté –ex-alumne seu i el primer a qui va dirigir la tesi–, de la Universitat de Lleida, s’ha embarcat en una llarga tasca de recerca, a fi de què els estudiosos d’història puguin gaudir de l’obra completa d’Antoni Riera Melis, en Toni Xaret, per a nosaltres. Així, publicarà les seves obres ja exhaurides o de més difícil accés, a més d’incloure la seva extensa bibliografia, que conté aproximadament 220 títols. Continua
La notícia m’ha portat a la reflexió sobre els relats que, adesiara, ens inventam, els donam per bons, els imposam i els fem servir d’exemple.
Passa a totes bandes i en tot els àmbits de la vida.
“Tot s’ha de qüestionar, tot!”, repetia de forma insistent el sr. Itamar, i tenia raó!. Continua