Avui s’han col·locat cinc noves stolperstein (pedres que recorden els assasinats pel feixisme) originals de Gunter Demnig. Les dues primeres s’han posat damunt l’empedrat, davant l’església de Son Carrió i estaven dedicades a Magdalena Bassa i Jaume Fontpella; les altres tres, davant l’Ajuntament de Sant Llorenç, en recordança de Llorenç Llull, Miquel Riera i Guillem Pasqual.

L’acte estava presidit per Marc Andreu Herrera, director general de Memòria Democràtica, i per Jaume Bassa i Pep Jaume en representació de l’Ajuntament. També hi estaven convidats diversos familiars dels republicans assassinats. Josep Cortès ha llegit una breu biografia de cada un dels homenatjats: Continua →

Des que es va proclamar la Segona República ençà –és a dir, en els darrers noranta anys–, a Sant Llorenç només hi ha hagut sis batles que hagin estat elegits democràticament; els altres sis –aquí no hi compt els que exerciren el càrrec de manera interina– varen esser nomenats pel governador civil de torn, en funció de les afinitats ideològiques o dels grups de pressió que tengueren prou força per obligar-lo a decantar-se per un o altre candidat. Durant aquests noranta anys, hi ha hagut dos batles que han ostentat el càrrec gairebé durant tant de temps com els deu restants: Tomàs Rosselló, que ho va esser entre el setembre de 1953 i el juny de 1970, i Mateu Puigròs, que, si els pactes es compleixen, ho haurà estat entre el maig de 1995 i el novembre de 2021. És a dir, 17 anys el primer i 26 el segon, una circumstància que difícilment es tornarà repetir en el futur.

En temps de pandèmia, en què un està obligat a cercar la manera com passar els dies, m’he entretengut dibuixant i cercant un poc d’informació sobre els sis que varen esser elegits mitjançant els vots. Vet-aquí el que he pogut arreplegar. Continua →