Cinc noves “stolperstein” a Sant Llorenç

Avui s’han col·locat cinc noves stolperstein (pedres que recorden els assasinats pel feixisme) originals de Gunter Demnig. Les dues primeres s’han posat damunt l’empedrat, davant l’església de Son Carrió i estaven dedicades a Magdalena Bassa i Jaume Fontpella; les altres tres, davant l’Ajuntament de Sant Llorenç, en recordança de Llorenç Llull, Miquel Riera i Guillem Pasqual.

L’acte estava presidit per Marc Andreu Herrera, director general de Memòria Democràtica, i per Jaume Bassa i Pep Jaume en representació de l’Ajuntament. També hi estaven convidats diversos familiars dels republicans assassinats. Josep Cortès ha llegit una breu biografia de cada un dels homenatjats: Continua

Batles democràtics

Des que es va proclamar la Segona República ençà –és a dir, en els darrers noranta anys–, a Sant Llorenç només hi ha hagut sis batles que hagin estat elegits democràticament; els altres sis –aquí no hi compt els que exerciren el càrrec de manera interina– varen esser nomenats pel governador civil de torn, en funció de les afinitats ideològiques o dels grups de pressió que tengueren prou força per obligar-lo a decantar-se per un o altre candidat. Durant aquests noranta anys, hi ha hagut dos batles que han ostentat el càrrec gairebé durant tant de temps com els deu restants: Tomàs Rosselló, que ho va esser entre el setembre de 1953 i el juny de 1970, i Mateu Puigròs, que, si els pactes es compleixen, ho haurà estat entre el maig de 1995 i el novembre de 2021. És a dir, 17 anys el primer i 26 el segon, una circumstància que difícilment es tornarà repetir en el futur.

En temps de pandèmia, en què un està obligat a cercar la manera com passar els dies, m’he entretengut dibuixant i cercant un poc d’informació sobre els sis que varen esser elegits mitjançant els vots. Vet-aquí el que he pogut arreplegar. Continua

Entrevista a Joan Ballester Femenias “Monseriu”

Sempre és un plaer sentir xerrar a la gent major del nostre poble ja que de la seva saviesa i experiència en podem aprendre molt. No és una excepció aquesta brillant entrevista que feren des de Cent per cent  al llorencí Joan Ballester Femenias, “Monseriu” (1932-2020). Podeu llegir-la a continuació: Continua

500 anys de la Germania mallorquina

Aquest mes de febrer, concretament dia 7, es complirà el cinquè centenari de l’inici de
la Germania mallorquina. L’aixecament, revolta i revolució agermanada que sacsejà la
societat illenca, en la primera meitat del segle XVI, està d’aniversari. Aquest, és un capítol de la nostra història bastant desconegut i, per posar-hi remei, institucions com el Consell Insular de Mallorca o l’Ajuntament de Palma i diverses entitats, treballen perquè la celebració de efemèride, tengui el reconeixement que es mereix. Continua

Cronologia 2020

20 gener.- A rel de la tempesta Gloria, cauen a Sant Llorenç 230 l/m2, es desborda el torrent de sa Blanquera i s’han de tallar diversos camins del municipi. Com que també afecta la mar, les ones se’n duen una bona part de l’arena de Cala Millor –que haurà d’esser regenerada per l’Ajuntament–, deixant al descobert els fonaments dels nius de metralladora (Card).
Continua

Centenari de Jordi Pere Cerdà

Vaig tenir la sort de sentir-lo parlar i dir els seus propis poemes al Centre d’Études Catalanes de París d’ara no record quin any ni on tenc la plagueta (en dec tenir un centenar) on en vaig deixar constància al meu diari manuscrit, que duc dia sí i dia també com d’altres duen xigarrets o copes i del qual vaig penjar aquí mateix un fragment, sens dubte massa llarg per al lector de card.cat, corresponent al meu primer confinament a Sanllo). El presentà Marie-Claire Zimmermann  (amb qui vaig seure a l’autocar que ens duia de València a Gandia pel sisè centenari del naixement Ausias March (1997), consolant-la pels atacs indirectes que li acabava de fer en un diari Joan Ferraté,

1820. S’ANY DE SA PESTA. Capítol 14.

1820 – S’ANY DE SA PESTA. Son Servera, Artà, Capdepera i Sant Llorenç

Capítol 14. AÏLLAMENTS : separació entre malalts i sans  (2)

INTRODUCCIÓ

Seguim treballant en els mecanismes que van utilitzar les autoritats mallorquines per enfrontar-se a l’epidèmia de pesta del 1820. Vam veure com el confinament fou la primera decisió  que la Junta va aplicar, destacant, tant per la inversió econòmica com humana, el cordó sanitari militar  amb que van tancar tota la zona del Llevant. Continua

Presentades les obres de restauració, conservació i revalorització del Poblat Talaiòtic de s’Illot

El passat divendres dia 13 de novembre, es van presentar el final de les actuacions d’excavació, restauració, conservació i revalorització que s’han anat desenvolupat al Poblat Talaiòtic de s’Illot, durant els darrers 8 anys, gràcies a unes actuacions emmarcades dins diferents projectes d’intervenció, els quals oscil·len a unes inversions d’uns 329.000 euros, provinents de diverses línies de subvencions, entre elles 1.5 % Cultural del Ministeri de Foment, el Pla FEDER gestionat a través de la Conselleria Habitatge del Govern de les Illes Balears, el Consell de Mallorca i fons propis municipals. Continua

1820 S’ANY DE SA PESTA. Capítol 10

1820 S’ANY DE SA PESTA. Son Servera, Artà, Capdepera i Sant Llorenç 

Capítol 10- COM ES LLUITA CONTRA L’EPIDÈMIA? CONFINAMENTS

1.INTRODUCCIÓ

Un cop acabat l’estiu, encara que ben enrocats amb la pandèmia, tornem al card.cat per reiniciar la sèrie de cròniques sobre   “1820, s’any de sa pesta” que vam deixar el passat juliol. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Dies passats finí a Brasil, la pàtria que ell va escollir, el bisbe d’origen català Pere Casaldàliga.
Card.cat, de la mà de Montserrat Nadal se’n va fer  ressò.
Remirar el film que, sobre la seva vida i amb el nom de “Descalç sobre la terra vermella”, es va fer fa anys, convida a diverses reflexions i sentiments. Continua

IB3, a les 22:15h: Els esclaus de Franco

El Facebook de Jaume Claret mostra aquesta informació:
“La recerca de la Maria Eugènia Jaume (Col·lectiu Recerca) primer va ser un Treball Final del Màster d’Història (UOC & UB), després un llibre exitós publicat per Documenta Balear  i ara un documental a IB3. Ben aviat, serà també una tesi a la UIB codirigida per David Ginard”. Continua

Antoni Riera Melis publica “Un regne dins en la mar”

La col·lecció Verum et Pulchrum Medium Aevum, dirigida per Flocel Sabaté –ex-alumne seu i el primer a qui va dirigir la tesi–, de la Universitat de Lleida, s’ha embarcat en una llarga tasca de recerca, a fi de què els estudiosos d’història puguin gaudir de l’obra completa d’Antoni Riera Melis, en Toni Xaret, per a nosaltres. Així, publicarà les seves obres ja exhaurides o de més difícil accés, a més d’incloure la seva extensa bibliografia, que conté aproximadament 220 títols. Continua

Obertura de l’Arxiu Municipal a la web de l’Ajuntament

L’arxiu municipal de Sant Llorenç des Cardassar és el servei públic que s’encarrega de recollir, conservar, organitzar, interpretar i posar a disposició dels ciutadans i de la pròpia administració tota la documentació municipal que generen i reben els diferents serveis municipals i els seus ens dependents. És, per tant, un servei essencial tant per l’administració local com per la ciutadania. Continua

1820 S’ANY DE SA PESTA . Capítol 4

1820 S’ANY DE SA PESTA . Son Servera, Artà, Capdepera i Sant Llorenç 

Capítol 4

COM VIVIEN ELS HOMES I DONES QUE S’ENFRENTAREN A LA PESTA?

INTRODUCCIÓ

Abans de seguir endavant amb la narració de l’evolució de l’epidèmia  crec que val la pena fer una parada i intentar contextualitzar-la ,encara que de forma molt breu, descrivint quina  era situació econòmica , política i social  dels pobles que la patiren. 

Aquestes dades ens donaran més perspectiva per analitzar i entendre moltes de les situacions per les que passaren  els pobles acordonats i a la vegada podem trobar algunes pistes que ens ajudin a respondre a moltes de les preguntes que van sorgint: Per què Mallorca ,a través de la història ,ha patit tantes epidèmies ¿Per què la pesta de 1820 va ser tan letal, sobretot a Son Servera i Artà? Com  va ser introduïda a l’illa? Hi ha uns culpables clars o va ser mala sort ? Continua

1820. L’any de sa pesta

1820 L’ANY DE SA PESTA. Son Servera, Artà, Capdepera i Sant Llorenç 

J. Lliteras

Introducció

Aquests dies on tots, sobretot els més majors, vivim amb l’ai al cor per  la propagació del covid-19, he pensat que és un bon moment per recordar que, ara fa tot just dos-cents anys , la nostra comarca visqué, salvant les distàncies per la intensitat i mortalitat, una situació molt semblant a  l’actual.

La por i l’angoixa durant aquells llargs vuit mesos de confinament (de finals de maig del 1820 a l’1 febrer del 1821) feren aflorar tot tipus de conflictes, tant que, resseguint els documents de l’època s’observen uns tipus de comportaments  que  aquests dies veiem com es repeteixen. Encara que el temps sigui un altre, l’ésser humà és el mateix. Continua