Per tal de recuperar una secció de Flor de Card que es va publicar durant molts d’anys, intentaré penjar a Card.cat els esdeveniments que consideri més o manco rellevants esdevinguts temps enrere en el nostre municipi, en trams de 25 anys.
El primer és precisament avui, ja que fa 25 anys -el 28 d’abril de 1989- que s’inauguraren tres edificis municipals a Son Carrió: el poliesportiu, el local de la Tercera Edat i la delegació de l’Ajuntament.
Vàrem dir que a Sant Llorenç venien dos predicadors, el Pare Garcia i el Pare Jaume, el Pare Jaume al contrari que el Pare Garcia, físicament era un homo gran, magre, i guapo, en una paraula, un tio ben parit, i sa meitat des seu públic femení i qualcun des masculí. Cada vespre abans des sermons confessaven, i per cada un que se confessava amb el Pare Garcia, se’n confessaven cent amb el Pare Jaume, així ells tenien molta informació per poder fer es sermons. El Pare Jaume els feia damunt es “Pecat” de sa Carn i vos asseguro que quan havien passat es Missioners hi havia matrimoni que estaven més de mig any sense tocar-se, i dormint en habitacions separades, per por a una ” Temptació “. I això que es Govern donava cada any es premi de sa família nombrosa. Simples contradiccions d’aquell temps.
Aquest mes seguim amb fotos de na Meneta. Per cert, qui sigueu aficionats a aquesta secció de fotos velles, vos aconsell, de nou, que visiteu la página de Facebook d’en Rafel Duran sobre aquest tema. Trobareu imatges ben antigues i enigmàtiques!!!
Les tres primeres fotos que presentam avui són d’un dia de matances a ca na Tonina Mena. Continua
Les fotos d’avui són d’en Rafel Duran, així que què millor que les seves pròpies paraules per explicar-les:
“Com que sé que fas una secció de fotos antigues de Sant Llorenç a la revista, idò un dia vaig trobar una foto molt curiosa en una pàgina de Facebook que es diu “Fotos antiguas de Mallorca”. L’havia penjada la filla d’un fotògraf i pertany al seu arxiu (Arxiu de Jeroni Juan). Vaig demanar indicis en aquesta pàgina però no m’han contestat mai perquè jo volia saber si l’havia feta el tal Jeroni o l’havia adquirida com a col·lecció per al seu arxiu. Res. Veuràs que es veu un lloc sagrat fet pols, abandonat, o tal vegada el pas del temps, envellit, devia ser un dia de festa. Sembla com si pel terra hi hagués murtra escampada, cosa que antigament es feia, però la roba de la gent no sembla molt d’estiu tot i que sé que temps passat anaven molt tapats i sobretot si era sortida de missa, com sembla. Deu ser de principis de segle XX o finals del XIX. Per la paret de pedres que continua de la façana i que ara no hi és diria que devia ser la capella de la Mare de Déu trobada abans de la reforma de l’any 1929. Sé que aquest any es va fer una reforma a la capella tal i com jo la vaig conèixer quan era petit; llavors, l’any 1979 en varen fer una altra i és tal i com la coneixem ara. Continua
Aquest número posaré unes imatges que m’ha donat na Tola Sureda Riera.
La primera imatge que podeu veure correspon a la família paterna de na Tola. Són la seva padrina, Margalida Planisi Nicolau Farrera, el seu padrí Tomeu Sureda Femenies Quinyet, son pare Sebastià Sureda Planisi i el seu germà gran Joan “de ca sa Farrera”. És una foto molt antiga, aproximadament de l’any 1925 i representa una família pagesa, molt humil, un dia feiner i vestits amb roba de treball dins el corral de ca seva al carrer de la Mar de Sant Llorenç. Continua
Avui vos present dues noves fotografies d’aquestes antigues que fan sentir nostàlgia d’un temps que ja ha passat. Des d’aquí anim la gent a escanejar o digitalitzar les seves fotografies antigues i compartir-les públicament ja que formen part d’una història que ens és comuna. Si vos fa ganes, enviau-les a editors@card.cat i nosaltres les publicarem.
La primera imatge de l’entrega d’avui és un grup d’amigues d’excursió. A la fila de dalt hi ha Catalina Llúcia (que al cel sia), Maria Montseriu (que al cel sia); a la fila central na Francisca Meca i una dona que no he pogut indentificar; i a la fila de baix n’Antònia Caragol, na Montserrat de ca’n Fornés (que al cel sia) i na Bet Xema (que al cel sia). La fotografia té uns 50 anys d’antiguitat més o manco. Continua
Cercant informació sobre Joan Sanxo Tous, vaig trobar que en el seu judici havia compartir banquet dels acusats amb Jeroni Alomar, que té el dubtós honor d’haver estat l’únic capellà de les illes afusellat pels franquistes. En vista que va esser vicari in Capite de Son Carrió durant tres anys, crec que val la pena recordar alguns detalls de la seva biografia. Continua
En aquesta ocasió us deix dues imatges escolars antigues. Totes dues són classes d’infants (del sexe masuclí) de la quinta (o una aproximada) del meu pare. Així, les fotografies deuen tenir una seixentena d’anys. Miam si endivinau qui són tots els alumnes! Continua
Aquesta setmana tenim una fotografia de fa una cinquantena d’anys de la Plaça de l’Ajuntament, anomenada també “darrere la Sala”. Són un grup de joves, veïns de la zona, que posen a la tribuna que hi havia enmig de la plaça. Ara ja no hi és (de fet, jo no tenc consciència d’haver-la vista mai, per la qual cosa deu fer bastant d’anys que la llevaren). Segons mon pare, era l’escenari on els grans artistes d’aquell temps, com en Guardiola o en Machín, cantaven amb la plaça plena de gom a gom. El de més a l’esquerra de la fotografia, amb aquesta cara de punyetero, és el meu oncle Mateu Quina. Continua
Aquesta vegada presentam dues fotos ben antigues. La primera, mirau si és antiga que no he conegut ningú. Miam si els més veterans del poble els reconeixen. L’únic que puc dir jo és que un grup de persones de diferents edats (potser sigui una o més famílies juntes) davant d’una casa de façana ben guapa (de pedra antiga) i com un “altillo” a davant. No puc arribar a finar de quina casa es tracta. Continua
Com dèiem, el Real Madrid va perdre per primera vegada una final de Copa de Europa, i va ser contra es Benfica de n’Eusebio ” La Pantera Portuguesa “. Es resultat final va ser de 5-3 amb tres gols d’en Puskas del Madrid, i quatre de n’Eusebio. S’altre permí el va marcar n’Aguas. També va ser es primer partit que vérem televisat, Només vèiem boira i coses que se movien però per nosaltres que només havíem escoltat sa ràdio, i com que es locutor el mos explicava com si fos sa ràdio, ja va ser una gran passa per arribar aquí on som ara, i per nosaltres, un invent sense pensar amb sa seva gran importància, meravellós. Continua
Aquesta setmana toca una foto que m’ha deixat n’Antònia Brunet sobre la Guerra Civil i una altra de na Catalina “de sa Torre” amb les seves amigues. Continua
Una cançó per recordar
Diumenge passat es compliren quaranta anys de la mort de Salvador Puig Antich, anarquista català, executat amb el mètode del garrot vil a una cel·la de la presó Model de Barcelona després que un Consell de guerra el declaràs autor d’un atracament a un banc i de la mort del subinspector de policia Francisco Anguas Barragán. Continua
Aquesta vegada, en primer lloc, tenim una fotografia que m’ha prestat na Francisca Meca de cinc jovençanes que posen al pou de sa Blanquera (actualment la rodona de l’entrada de poble a la carretera de Manacor). Concretament són, a la fila de baix i d’esquerra a dreta, na Francisca de Son Berga, na Maria Meca i na Catalina Brun. A la fila de dalt, també d’esquerra a dreta, hi ha na Catalina Campins i n’Antònia Fava. La imatge té més o manco 50 anys i hi podem veure la vestimenta típica d’aquell temps amb la faldeta, la camisa blanca amb collet i els grandiosos capells de palla. Continua
Continuam amb la secció dels records llunyans i imatges nostàlgiques. Com bé vaig prometre, us present la segona foto que em va donar en Tomeu Xigarràs sobre la seva família. Es tracta del refresc de la comunió que us presentava en l’anterior número de la revista. Tots els presents estan ben acomodats al voltant d’una taula atapeïda de menjar. Des de la dreta, de baix a dalt, tenim en Toni de Son Colom, na Bel de Corea, en Sebastià Coniller, en Pedro Oliver, n’Aina (que a damunt té un infant), en Tomeu Pascual (que en té un altre), en Joan de sa Realeta, en Miquel Font, na Catalina de sa Realeta, na Margalida Rosselló i, finalment, na Paquita Rosselló. Continua
Per començar teim una postal promocional de ses Sitges de principis dels 80. La gent surt vestida de manera folklòrica per vendre la imatge de típica possessió malloqruina. Així podem veure indumentàries de pastoret i pastoreta o instruments autòctons, com el flabiol o la xeremia. A la part posterior de la postal es podia llegir: “Ses Sitges, casa natal de Mossèn Salvador Galmés, ses Collideres, San Lorenzo”. Continua
Continuam amb més imatges que encara tenia pendents de posar. Una me la va enviar na Bàrbara Mesquida Nicolau, Carbona o Marineta. És un record familiar dels Marineta i, concretament, són els padrins materns de na Bàrbara acompanyats dels seus respectius fills. La fotografia és de la primavera de 1932 (el temps de la 2a República), al corral d’una casa del carrer de la Creu. D’esquerra a dreta podem veure el conco de na Bàrbara, en Joan Nicolau Genovart; el seu padrí Pere Josep Nicolau Riera, que té entre les cames en Pep Marineta; la seva mare Catalina Nicolau Genovart; la padrina Marineta: Bàrbara Genovart Femenias; i el conco Guillem. A tots ells ja no els tenim entre nosaltres (que al cel siguin). Continua
Aquesta setmana public l’estampa escolar que em faltava de madò Bel Ballester . Si a la darrera entrega posava l’aula femenina de l’escola pública de Sant Llorenç de l’any 1902, aquest pic toca el torn als nins, que en la mateixa data posaven envoltant el quadre de qui devia comandar en aquell temps. Ben al centre, protegint el retrat hi ha el mestre, que era el senyor Joan des Camps. Entre els alumnes podem distingir n’Esteve Ballester (que era el pare, precisament, de Bel Ballester), en Tomeu Llinàs, en Pep Melis, el pare nde a Busca, el pare de na Tomassa, el pare d’en Jaume Figuera… i molts més. Continua
Declaració institucional de l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar per commemorar l’any 2014 Any dels brodats amb motiu del 90 aniversari de la fundació del primer taller de brodats a Sant Llorenç des Cardassar
Exposició de motius.
La transcendència de la indústria dels brodats a Sant Llorenç des Cardassar és tal que avui podem afirmar que els brodats a Sant Llorenç formen part de la història social, cultural i econòmica del municipi i que la seva evolució és deguda a aquesta indústria manufacturera. Avui, un segle després dels seus inicis, es vol valorar i reconèixer l’activitat generada entorn als brodats i sobretot, la tasca i l’empremta de la dona llorencina. Continua
Ens envien imatges de les beneïdes realitzades a Sant Llorenç, Son Carrió i Sa Coma aquest mes de Continua