Fotografies antigues

Continuam amb més imatges que encara tenia pendents de posar. Una me la va enviar na Bàrbara Mesquida Nicolau, Carbona o Marineta. És un record familiar dels Marineta i, concretament, són els padrins materns de na Bàrbara acompanyats dels seus respectius fills. La fotografia és de la primavera de 1932 (el temps de la 2a República), al corral d’una casa del carrer de la Creu. D’esquerra a dreta podem veure el conco de na Bàrbara, en Joan Nicolau Genovart; el seu padrí Pere Josep Nicolau Riera, que té entre les cames en Pep Marineta; la seva mare Catalina Nicolau Genovart; la padrina Marineta: Bàrbara Genovart Femenias; i el conco Guillem. A tots ells ja no els tenim entre nosaltres (que al cel siguin). Continua

Fotografies antigues

Aquesta setmana public l’estampa escolar que em faltava de madò Bel Ballester . Si a la darrera entrega posava l’aula femenina de l’escola pública de Sant Llorenç de l’any 1902, aquest pic toca el torn als nins, que en la mateixa data posaven envoltant el quadre de qui devia comandar en aquell temps. Ben al centre, protegint el retrat hi ha el mestre, que era el senyor Joan des Camps. Entre els alumnes podem distingir n’Esteve Ballester (que era el pare, precisament, de Bel Ballester), en Tomeu Llinàs, en Pep Melis, el pare nde a Busca, el pare de na Tomassa, el pare d’en Jaume Figuera… i molts més. Continua

2014: Any dels brodats a Sant Llorenç

Declaració institucional de l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar per commemorar l’any 2014 Any dels brodats amb motiu del 90 aniversari de la fundació del primer taller de brodats a Sant Llorenç des Cardassar

Exposició de motius.

La transcendència de la indústria dels brodats a Sant Llorenç des Cardassar és tal que avui podem afirmar que els brodats a Sant Llorenç formen part de la història social, cultural i econòmica del municipi i que la seva evolució és deguda a aquesta indústria manufacturera. Avui, un segle després dels seus inicis, es vol valorar i reconèixer l’activitat generada entorn als brodats i sobretot, la tasca i l’empremta de la dona llorencina. Continua

Fotografies antigues

Benvinguts de nou al racó dels records perduts. Aquesta setmana començam amb una fotografia enigmàtica que m’han cedit des de ca’n Metxo. I dic enigmàtica perquè hi podem observar un al·lot desconegut que espera amb una maleta l’arribada de qui sap qui o què, amb tota la càrrega simbòlica que això suposa. Una maleta ens pot fer pensar en un viatge (d’esbarjo, de negocis…), però també en un llarg adéu per motius complexos, els quals a vegades ens obliguen a canviar de vida. Recordem que eren anys de pobresa (la fotografia segur que és del temps de la Guerra Civil o, com a mínim, de la Postguerra) i el verb emigrar estava ben present. Però és possible que tot siguin divagacions d’una ment pessimista com la meva… perquè i si senzillament és un al·lot posant en una fotografia amb la primera cosa que va trobar per casa? La veritat mai la sabrem, o sí, perquè potser algú del poble hagi estat capaç de reconèixer el nin. Si és així, feis-nos-ho saber a través dels comentaris. I si no, l’enigma d’aquesta fotografia continuarà existint… Continua

Fotografies antigues

El meu arsenal de fotografies antigues no és inacabable. És vera que encara me’n queden, però de cada pic el cove està més buit. Per això he recorregut a la meva estimada Francisca Meca, la qual sabia que guardava una molt bona col·lecció. Així que ja ho sabeu, a partir d’ara moltes de les imatges que veureu seran propietat de na Meca. Esper que això ajudi a evitar que aquesta secció es converteixi únicament en un repetitiu àlbum de la meva família i cobri més interès. Des d’aquí gràcies a na Meca per col·laborar.

Però basta de preàmbuls i comèdia i anem a presentar les dues fotografies d’aquesta setmana. Continua

Estrena del documental sobre Vicenç Ferrer

Fa cinc anys vaig anar a la Fundació Vicenç Ferrer a seleccionar i traduir al català els pensaments d’en Vicenç. Vaig compartir amb ell dues setmanes i ha estat de les experiències més profundes de la meva vida…

És un personatge molt interessant i ha fet una tasca grandiosa…encara avui més de dos milions de pobres reben l’ajut de la Fundació… Per això podria ser interessant aquest documental que s’ha fet sobre la seva vida: Continua

Fotografies antigues

Aquesta setmana toca el torn de na Catalina Pereta, que em va dur fa temps una curiosa instantània de la gran nevada que es produí dia 2 de febrer de l’any 1956 a Sant Llorenç. La fotografia és d’un grup d’amics enfilats damunt la neu al carrer Clavell. Per la cara, pareix que tenen fred, i és que en aquell temps no tenien segons quina roba hivernal. Per cert, de neu, n’hi havia molta, molta més que qualsevol nevada d’aquests darrers anys (almenys al poble de Sant Llorenç). Continua

Fotografies antigues

 Per aquesta vegada he elegit dues fotografies ben diferents. Una representa una estampa ben antiga, de temps que ja no tornaran: la meva padrina Bel arreglant la barba del meu repadrí, Joan “Barbot”. No existien precisament Gillettes en aquella època i la barba s’havia d’arreglar manualment. El meu repadrí ja devia ser massa vell per fer-ho i per això l’havien d’ajudar. I com no, en aquells anys era la madona de la casa qui feia aquest tipus de feina. Si ens hi fixam, na Bel “Barbota” està ben atenta en la tasca, mentre en Joan resta ben eixerit, pacient a la cadira. Continua

Països Catalans

Primer tancaren les emissores de ràdio i televisió que només emetien en català; després suprimirien les ajudes a les entitats situades clarament a favor de la llengua; més tard eliminaren l’obligació de saber català per accedir a una plaça a l’administració; darrerament han aprovat la llei de Símbols, per evitar que en els establiments públics –sobretot a les escoles i instituts- s’hi poguessin penjar les quatre barres; fa poc aprovaren el TIL, no perquè els alumnes aprenguessin més bé l’anglès, sinó per reduir les hores de català; ara han aprovat que els Països Catalans no existeixen, negant una història i una cultura que ve dels temps del Rei en Jaume…

Quina serà la pròxima passa? Que el mallorquí no és català? Que no podem veure TV3?

Fotografies antigues

Benvinguts una altra vegada en aquesta secció de fotografies velles i anecdòtiques que pretén bucejar en la memòria de cada un dels lectors i fer-los reviure gràficament alguns moments històrics ja passats. I tot partint d’algunes fotografies antigues que he trobat per casa meva en què surten familiars i amics, però també amics de familiars i amics d’amics… i així fins a fer una xarxa interconnectada il·limitada del nostre poble. Si ens aturam a pensar-ho, aquesta precisament és la base de la popularíssima xarxa social del Facebook, en el nostre cas limitat regionalment i sense la mateixa potència, però a canvi sense la xafarderia ni la buidor que sovint presenta aquest nou invent del segle XXI. Continua

Fotografies antigues

Una setmana més presentam més fotos antigues d’aquest poble nostre, anomenat Sant Llorenç. I aquesta vegada ho fem amb l’agradable sorpresa d’una fotografia que ha aportat na Maria des Sestador. I és que ja ho vam dir: animau-vos a participar i enviau-nos fotos, que les mostrarem totes. Des d’aquí aprofit per donar les gràcies a na Maria per fer aquesta aportació.

Concretament, la fotografia que m’ha entragat és el d’un grup de nines que anaven juntes a escola a ca ses Monges. Continua

Mallorquins per València

Alguns dels lectors de Card.cat sabeu que fa uns mesos vaig anar a viure a la Comunitat Valenciana. Idò ara us contaré una anècdota que he viscut aquest cap de setmana.

Diumenge passat, vàrem decidir anar per la muntanya, ja que havíem sentit dir que, a la Vall d’Ebo es cel·lebrava la festa del perelló, que és un híbrid entre poma i pera. Continua

L’Ajuntament aclareix la compra del poblat talaiòtic de s’Illot

Després que diversos lectors es fessin preguntes sobre la compra del poble talaiòtic de s’Illot al darrer article  nostre del Què en trobau?, l’Ajuntament, de manera ràpida i concisa (quan fan les coses bé també s’ha de destcar) ens ha respost amb una carta informativa emesa pel mateix batle.

La vos deix a continuació perquè tots poguem entendre per què s’ha actuat d’aquesta manera. A mi m’ha servit per aclarir els dubtes que en tenia, la qual cosa referma el que va dir fa uns dies el nostre savi Guillem Pont en un comentari: Potser estaria bé que els qui prenen decisions, poguessin i volguessin informar als que, d’una manera o l’altra, les han de pagar”. Tant de bo ho fessin sovint; crec que seria una manera d’entendre un poc més els nostres polítics, la qual cosa els beneficiaria i els aproparia un poc més al poble.  Continua

Què en trobau ?

Si ho recordau, fa uns dies la premsa  es va fer ressò de la compra per part de l’Ajuntament nostre dels terrenys del poblat talaiòtic de s’Illot per tres milions d’euros (enllaç). I vosaltres què en trobau? És una despesa massa gran pel que realment és? O està totalment justificat? Donau la vostra opinió a través dels comentaris que el debat sempre és enriquidor…