S’altre dia deia que a prop de ses cases tenien un safreig.  Una cosa curiosa de prop de ses cases era veure que cada any tenien un niu o dos de capxirimbotis, enrevoltant la casa, i un de matamosques. Es capxirimboti feia es niu damunt un ametller, figuera, o garrover, a sa baldana; i es matamosques molt de pics el feia a sa parra que hi solia haver a sa paret de la casa, o damunt una fulla de moro, en es corral des porcs. Es capxirinboti era molt apreciat, perquè sient un ocell només un poc més gros que un gorrió, espantava ses aus de repinya, que solien enrevoltar ses cases per menjar-se es pollets. Es matamosques, com es seu nom indica, viu principalment de mosques i ajuda a no deixar-ne entrar tantes a la casa. Com que s’humà és tan destructiu, es darrer capxirimboti que vaig veure devia ser per devers el dos mil. Pesticides i Insceticides maten es ocells i donen vida als insectes dolents. Continua →