L’altre paraula que me va suggerir l’amable lector que vos vaig citar l’altre dia és pana. No en el sentit de vellut que duen alguns calçons, sinó en el sentit de un denou o accident. Continua
Mots perduts: pana
Respon
Arxiu de la categoria: Mots perduts
Mots perdurs: escoar
S’ha de considerar mot perdut perquè, avui, ningú ja es dedica a escoar res. I en tot cas es consideraria maltracte animal.
Mirant les accepcions que mostra el DCVB veurem que les nostres arrels no són tan primmirades: escoaven cans, ovelles, galines, dragons, cebes, raïms…
Mots perduts: rovell
Avui continuam amb una de les dues aportacions que l’altre dia un lector me va fer just abans d’entrar a la mar a fer un capfico (mirau per on!). Com que tímid m’ha demanat que conservi el seu anonimat així ho faré i passarem directament a analitzar el primer mot que em va suggerir: rovell. Continua
Mots perduts: unglera
He hagut de patir les molèsties d’una unglera -no confondre amb panadís, també perdut- per adonar-me’n que el mot és perdut.
Es tema estudiat i sabut quan dues llengues comparteixen un mateix territori, si no s’adapten mesures de compensació, la gran es va menjant la petita. Basta veure -filòlegs a banda- l’enfilall de castellanismes que, de forma inconscient i diària, normalment empram. Continua
Mots perduts: descarabutar
Potser no sigui un mot perdut del tot (la meva generació del 80 encara la diu) però aquesta aportació de Tomàs Martínez consider que cal tenir-la en compte ja que progressivament sembla ser substituïda per paraules més generals (desordenar, desfer…). Continua
Mots perduts: secall.
Ara mateix, temps teòric de collita d’ametles, encara vigent en altres indrets de l’Illa.
S’ha dit altres vegades, els mots, com els objectes van lligats a la utilitat. El concepte secall, a nivell locals molts anys lligat a la tercera de les accepcions ha perdut vigència perquè al no haver-hi ametlers per collir-hi ametles, no cal separar els secalls. Els secalls sense bessó o de bessó molt prim, desvirtuaven la prova que s’acostumava a fer per determinar el preu. Per això es retiraven. Continua
Mots perduts: mec
Si bé és un mot que encara conservam al poble en forma de malnom (qui no coneix algun Mec, Meco o Meca?), no és tan habitual sentir-lo en el dia a dia amb el seu significat habitual. Continua
Mots perduts: aferra-pilla
L’imaginari de les Festes Patronals pot portar, també, als jocs infantils, Al rompre olles i la posterior aferra-pilla dels caramels i objectes de l’olla.
Però com bé comenta Rafel Duran a la Imatge de les “corregudes de cintes” (Fotos antigues de Sant Llorenç des Cardassar) que surt a la portada del programa de les festes d’enguany, el costum canvien: “Fixau-vos en la quantitat de nins i l’absència d’adults, en l’al.lotea que seu damunt la paret del Lloc Sagrat,” Continua
Mots perduts: menestral
No és un mot oblidat del tot, però en du camí. Almanco a la meva generació ja ens resulta “mot antic”, substituït sovint per d’altres més moderns. Continua
Mots perduts: bescollada
A vegades una mateixa paraula és proposada per varis lectors de la secció. Tal és el cas. A vegades pronunciat batcollada o betcollada (aquesta darrera potser la més usada en el nostre entorn).
Semblant acció és coneguta també per clatellada o clotellada Continua
Mots perduts: quern
“Per Sant Llorenç, figues a querns”
Però que és un quern? El refrany mostra que era -així en passat- una paraula ben viva. Per Sant Llorenç es podien collir de quatre en quatre. Continua
Mots perduts: mama-aranyes/pixaolives
He dubtat si eren insults graciosos que me deia el meu pare d’infant, de collita personal seva, o si eren uns mots més estesos. Si bé al diccionari Alcover-Moll no els recull (ja sabem que en temes d’insults a pics és més bé un poc purità), per la xarxa sí que n’he trobat alguna referència, la qual cosa me demostra que no són mots exclusius del meu pare (i també poden entrar en aquesta secció perquè se senten ja ben poc). De totes maneres si algun lector també en fa ús o l’ha sentida dir, estarem encantats de rebre les seves aportacions a través dels comentaris. Continua
Mots perduts: nyoc (fer nyoc)
Sortosament, si mes no en el nostre entorn, resta lluny el temps de la fam. Des de fa anys no es sent parlar d’espectaculars panxades, d’aquelles singulars i pantagruèliques, però alguns encara n’hem pogut veure alguna, si més no em part. I molts sentir contar alguna eixida de menjar de forma exagerada, sobre tot referit al dinar/sopar de matances. Hi havia persones que, aprofitant l’avinentesa, eren capaços de menjar-ne tres o quatre plats d’arròs i… faràs nyoc!, no has de fer nyoc!
Per extensió “ha fet nyoc!” es diu, encara ara, d’aquell que ha sobrepassat les expectatives en alguns dels àmbits de la vida. Continua
Mots perduts: meremec
Un mot d’aquests que potser encara se senti, però que de cada pic les noves generacions usen manco. Jo l’havia sentit sempre en un to més despectiu, però pel que posa el diccionari sembla que no té el perquè. Continua
Mots perduts: màquina
Vaja mot comú posau avui, pensareu molts. Però no, em referesc a l’accepció concreta referida a la bicicleta, encara que per antonomàsia es podria referir a moltes més: tren, tractor… Però actualment la bicicleta a diferència de motos, vehicles, llanxes…. ha perdut un poc aquesta reminiscència de “màquina moderna” i ja és més bé rudimentària o directament antiga. Potser d’aquí que s’hagi perdut l’ús d’anomenar-la “màquina”. Continua
Mots perduts: Pantafena
Després de les suposicions, idò aclarit el mot!. Res de “pan tafana”.
Pantafena és una de les més de vuitanta maneres d’anomenar col·loquialment la vulva (Janer Manial a “Sexe i cultura a Mallorca: El Cançoner”)
Encarar-se al mot, d’entrada desconegut, ha resultat com obrir un meló, dolç i en el punt exacte de maduració.
No surt en el diccionari.
Per extensió també s’aplica a qualsevol cosa desmesurada i ostentosa; des d’una merdassa al desgavell: urbanístic, social…
En aquest cas les aportacions dels lectors han possibilitat la modificació radical de l’entrada. Gràcies.
Mots perduts: estafeta
Un d’aquests mots que surt espontàniament un dia qualsevol. Així ha estat quan mon pare avui ha arribat carregat de fruita de l’hort a casa nostra i ha exclamat: “Au, ja ha arribat s’estafeta…”. Estafeta? Au idò paraula al sac per analitzar a la nostra secció de la revista “Mots perduts”. Continua
Mots perduts: esment
En la primera de les eccepcions, ben habitual i molt usat per les generacions que ens precedeixen. Ara en el nostre entorn, és pot considerar d’ús residual.
Posa-hi esment si vols que surti bé
Terdràs esment de sa nina mentre jo faig…
Es que no hi tens gens d’esment! (Quan t’ha caigut un objecte)
Té molt d’esment! (Referit a un animal que cuida les o la cria)
El mot, en la segona de les accepcions i en determinats entorns, escara és ben viu.
Mots perduts: mel i sucre
Paraula guapa on les hagi, potser no sigui encara un mot perdut, però de cada cop se sent dir menys entre els infants (no sé si per la seva competitivitat, ja que ara ningú vol ser ja de “mel i sucre”, o si és perquè ha estat substituït pel terme més generalista de “no val”). Aquí el recuperam i el reivindicam: Continua
Mots perduts: enfitar
Feia temps que no l’havia sentit, però en el segle passat era ben habitual. A més s’utilitzava en les tres accepcions.
El Diccionari mostra la curiositat de que, en primera accepció és estesa per tot el territori de la llengua. En la segona de les accepcions es redueix a les Illes Balears. I en la tercera a Mallorca i Menorca.