Es una paraula vella. Ha sortida?
Una vegada comprovat, no, encara no.
Malgrat la seva bellesa, derivada de la sonoritat i del significat -acostar-se fins a tocar-, segurament podem considerar que és un d’aquells mots perduts de la parla habitual generalitzada. Si mes no en el nostre entorn i en la nostra època.
Realment la llista de mots usats habitualment per una persona ,-o per una comunitat-, és sols una infima part de l’univers que conforma el món de la llengua. Continua
De les diverses accepcions del mot, s’ha posat en negreta el concepte de poc donador o avar atès que qui el proposà afegí l’indicador (€), així entre parèntesi.
En el nostre entorn és un terme despectiu que adesiara s’usa bé referit a una persona que no és present, bé en forma de retret, si es pronúncia de forma directe. Continua
Molt usat, usadíssim, en el Sant Llorenç agrícola d’abans dels anys setanta. I encara usat en l’entorn pagès.
Defineix la humitat necessària per al desenvolupament de les plantes.
“Faltar una saó” s’usava, en sentit figurat, per definir una falta puntual de seny
Tancat en la meva subjectivitat em sembla una paraura singularment sonora i contundent; referida a cosa lletja.
Entenia el No siguis toixarrut! com una manera de dir: “no siguis tancat”, “fes el que és habitual”, “siguis amable”, “atèn els meus suggeriments”…
El paradigma d’un ésser toixarrut eren els porcells de llet (quan n’hi havia a la majoria de cases i es volia adaptar l’ésser dels animalons a l’escala humana) Continua
De les diverses accepcions he posat en negreta les més usuals en el nostre entorn.
Es diu que una reunió o una festa resultarà popular, en el sentit de molta gent, “si hi ha teca”, si hi ha per menjar i beure sense haver de pagar. Continua
Un dels aprenentatges que ens ha aportat la secció “Mots” n’és la relativitat conceptual.
Una mateixa paraula pot expressar, en sentit estricte o figurat, idees diferents.
La professió, l’experiència, l’entorn familiar i social…determinen els coneixement i ús de determinats mots.
Així, ansa per ansa de la infantesa, i en sentit general. és portar un sanalló o alguna cosa entre dues persones. Ansa per ansa per a pares, mares i docents, de banda el significat del diccionari, es spot referir a un material de lectura progressiva Continua
En el nostre entorn. sembla que fonamentalment s’usa la segona de les accepcions, quan no es posa la suficient atenció en allò que es fa. Continua
El significat del mot estableix una gran diferència entre “tenir fred”, una sensació subjectiva que pot dependre de múltiples variables, i estar “enredat de fred”, una situació més objectiva i radical.
En la parla habitual del nostre entorn estar enredat s’usa com a sinònim de tenir molt de fred o tenir fred de forma exagerada. Continua
Faria part d’aquelles paraules que, segons edat i ofici, podria ser habitual o perduda.
En tot cas, fusters a banda, potser s’ha perdut el coneixement de la importància, i a vegades incomoditat, dels grops. Continua
Mot situat en un entorn pagès.
Habitualment ara, en les converses s’usa envestida que també és correcte Continua
En en nostre entorn sovint en diem “baor”, a la extrema calor estivenca, i també usam “baverada” en comptes de bavorada quan hi ha exhalació de bavor.
Es a dir un mot d’ús habitual ben qüestionable Continua
Un dels molts costums perduts a principis dels anys setanta o finals dels seixanta del segle passat, va ser el passeig dels diumenges, on joves i atlotes anaven amunt i avall pel carrer (primer per la carretera de Son Servera i després pel carrer Major) amb la finalitat de fer-se presents.
En aquell perdut passeig bona part de les atlotes anaven de bracet. Donant-se tot un joc de posicionament a la teringa en funció del desig d’aproximació a determinats i concrets joves. . Continua
Nosaltres en diem viciar, visiat o visiada referit a les persones -o animals- a les que han malacostumat.
A vegades, referit a infants, en diem misser, misseret o missereta (Aveciat; excessivament) Continua
Deixant la primera que és la més descriptiva, podriem dir que, en el nostre entorn no s’usen cap de les altres dues accepcions..
Aquí en sentit figurat i vulgar s’anomena paparró a la peresa, a l’actitud negativa front a determinades tasques.
-En dús de paparró! – Et fogirà es paparró!… Continua
-Vols sopetes?, -Vull sopetes! o simplement Sopetes! és una expressió del lleguatge infantil que es pot allargar -es podia allargar- al llarg de la vida.
Es podia plantejar a manera d’interrogant desafiador o a manera de petició per no haver de cavil·lar o esperar resposta.-Venga sopetes!
(En negreta l’accepció de referència)
Mot es desús en l’entorn humà. En temps de mancances –no siguis estugós– s’utilitzava per convèncer els infants que menjassin de tot, que no fossin triats a l’hora de menjar.
Després vingueren temps de baldor i de racions segons caprici i a petició del començal.
Actualment l’he sentit referit a animals. Per exemple “les ovelles són animals gregaris, porucs i estugosos…”
Un d’aquelles nombroses paraules que mostra el DCVB que no son, encara, incloses en el DIEC.
Si la memòria no m’enganya -la memòria ens enganya adesiara- l’havia sentit referit a un embolic complicat de corda o fil de ferro. Continua
-Ho he vist de rampellada / Amb una rampellada ho tendrem fet!
Expressions habituals en el nostre entorn que, segurament i com evidencia la proposta del mot, van en desús.
Amb negreta s’assenyalen les accepcions més usades. més estrany resultava l’és de rampell. Continua
La gestió de la petita secció mots, de banda l’objectiu final del vocabulari, també aporta altres aspectes, com el relacional -derivat d’aportacions i silencis- i les sorpreses d’aprenentatge, com el cas present.
Podíem tenir la suposició -sobre tot derivada del cinema- que l’instrument que defineix la paraula era present en un entorn religiós o de comunitat religiosa. Però no. Es veu que en el Sant Llorenç pre turístic i del nacionalcatolicisme de la post guerra també es podien estilar els instruments de mortificació. Continua
En resten algunes peces a museus i cases particulars, però segurament es pot considerar un mot perdut..
Correspon al Sant Llorenç preturístic. La ciència i la tècnica han evolucionat. Avui altres eines, menys laborioses i economicament assequibles, fan la seva funció. Continua