-És una paraula que m’agrada: sonora, curta, contundent…m’agrada!. La germana de sa meva padrina sempra anava al trast a culejar, ara sempre diem solar.
Si fa no fa, amb aquestes paraules na Margalida ens recordava el mot en desús. Un mot carregat d’accepcions.
(En negreta l’accepció usada en el nostre entorn, sinònim de solar). Continua
L’entrada es podria titular “la màgia dels mots” o “com el significat de les paraules varia segons l’àmbit familiar”.
Fa quatre anys, a la descripció de mot “barquerer” sortgit en una conversa entre agesos, se’n va destacar una de les accepcions: la part en espècie que s’emportaven els missatges.
Avui voldria enfocar el significat que més havia sentit a casa, referit als fills d’una família. Continua
Vet aquí un mot curiós.
Segurament tots coneixem persones que, gairebé sempre, “van de bòlit”, altrament dit “a esclata bufetes”. Una manera de dir que van estressades, agobiades, que tenen més tasca de la que poden realitzar.
Es ben viva una de les accepcions, i perdudes les altres.
En l’Alcover-Moll surt la paraula “bòlit”, sempre recollida a terres peninsulars i referida al bastonet d’un joc infantil. Si es segueix la veu “anar” tampoc he vist referència a “anar de bòlit”.
En aquest cas és el normatiu que aporta el concepte habitual del mot referit al fer per fer. Continua
Certament la paraula és molt usada…però no en el sentit que volem destacar.
En una d’aquestes converses habitual amb n’Antoni Pascual -després de l’anècdota aquella de que la seva padrina l’enviava a la botoga a comprar un bòtil de vi-, també comentà que altres vegades la seva padrina li donava un setrill i l’enviava a comprar “una petita d’oli“.
Mirant en el diccionari, vertader tresor, trobàrem l’accepció (destacada en negreta) Continua
Un altre lector, que en aquest cas, tot tímid ell, prefereix romandre en l’anonimat, me fa arribar una altra paraula ben antiga: deler. Continua
N’Antoni no dissimula la seva satisfacció -Després de molts de dies te’n duc una! – I quina és?….-Bòtil!.
Deixa passar uns segons i segueix -Sa meva padrina me donava una botella ampla d’abaix, amb coll larg i tap de vidre i em deia: vés a cercar un bòtil de vi; anava a Ca Na Pisca, tenien un botot amb un grifo i un plat en terra i omplien es bòtil…
(En negreta també s’assenyalen altres accepcions conegudes en el nostre entorn) Continua
Més que un mot perdut pel seu poc ús, aquesta aportació que ens fa arribar un lector habitual (en Pedro Fullana) és més bé una paraula substituïda, com moltes altres vegades, pel castellanisme fressa. Fins i tot a les escoles per corregir-la sovint se sent més la variant més estàndard maduixa que no l’antiga mallorquina fraula.
Per cert algú de vosaltres estimats lectors l’ha usada o sentit usar? O estam xerrant d’un desús que ja ve de molt lluny? Continua
Tots en som una mica. Uns més que no els altres.
Pensam tenir raó, alcem la veu, desitjam imposar el nostre criteri…
A vegades ens enfadam per petites coises sense importància…
Treiem el geni, som geniüts.
Paraula que també surt en el Normatiu. Continua
-Et fotré una morma que et faré tornar xoroi.
Era una de les amenaces infantils/juvenils de principis dels anys seixanta del segle passat.
Segurament qui l’emetia no en sabia el seu significat exacte.
Segurament el receptor era més sensible a l’expressió no verbal -el tò de veu i la cara d’enfadament- i a l’edat de l’emissor que no al sentit estricte de l’amenaça. Continua
En Pep Lluís Soler, com ja deveu saber molt aficionat al món de les paraules antigues, i el qual ja ens ha fet arribar un bon grapat d’aportacions, ens recomana posar tímbola, segons ell descoberta “l’altre dia sopant en un restaurant ja que hi havia un vi que se deia això i vaig pensar que els jovenells no la devien conèixer”. I té més raó que un sant, fins i tot jo que no som cap jovenell precisament he hagut de fe memòria per recordar-la.
Vos deixam la fitxa petinent del mot (que el diciconari Alcover-Moll curiosament exemplifica amb un fragment de Flor de Card del nostrat Salvador Galmés): Continua
Segurament si trescàssim les cases de Sant Llorenç encara en trobaríem alguna, o més d’una, a manera d’ornament bell però inútil.
Abans de l’electricitat i de les energies renovables, abans dels sonors llums de butà, abans dels olorosos llums de carbur…hi havia els llums d’oli i les llumeneres. Tothom disposava de llum d’oli, però no tothom podia gaudir d’una espectacular i brillant llumenera de llautó.
A vegades, comprar una llumenera era part de la dot -caixada en deien per aquí- que un dels dos nuvis aportava al matrimoni. Continua
Sempre és un gust sentir parlar na Franciseca Meca, per la seva simpatia i pel seu parlar antic i autòcton com ja no n’hi ha. L’altre dia ella, la tia Àngela i mu mare feien rotllana al corral i ben xalesta va esmentar “vaja quines paroles s’han ajuntat”. Paroles… un mot d’aquests que cal apuntar!
Continua
Al veure’l escrit el vaig recordar.
Es una paraula que, sense coneixer-ne el sentit estricte, usàvem quan en la preadolescència -finals dels anys 50 del segle passat-, jugavem a bolles o a brun sobre la terrassa que conformava el Lloc Sagrat (suposadament l’antic cementiri aferrat a la façana principal de l’església).
–Hi ha bé una cana!, deiem quan la distància era més llarga de l’habitual, quan era descomunal….quan l’altre jugador et convidava a donar el joc per perdut. Continua
Aquesta aportació del nostre company i editor Joan Umbert no la consideraria un mot perdut, però sí que clarament està en desús. El diccionari Alcover-Moll ens aporta aquesta informació: Continua
Es un d’aquell mots que, sense ésser perduts del tot, s’usa poc i, a més en el nostre entorn, s’una de manera limitada. en general, sols en la sisena de les accepcions. Continua
Per posar a la llista de mots “poc usats”.
Més enllà de les dues accepcions (no se n’ha destacada cap en negreta pel seu ús en la nostra comunitat) és, era, un mot utilitzat per assenyalar distància, diferenciació, però des d’un cert carinyo i acceptació.
Vull dir que no tenia la contundència d’un “beneitarro o beneitarra” i altres semblants.
Si bé no és una expressió del tot perduda, fa temps que no sent pels carrers del poble l’insult “pur” o “pura” en sentit de beneitot o beneitota. Continua
Es recordà el mot al parlar de pells; de la tècnica per deixar la pell blana, humil per poder-la treballar.
Fets puntuals a banda, la tècnica del treball de la pell, de forma artesanal, ja fos per fer una estora amb la pell d’un cabrit o per fer-ne simbombes, correspon al passat. A un passat que ja sembla llunyà. Continua
Ja fa una bona temporada que el joc batiat com a paraulògic es pot seguir a través de la pàgina web PARAULÒGIC
Es tracta d’un joc de en el qual cal formar paraules de tres o més lletres de les que proposen diàriament els autors. A cada paraula hi ha d’aparèixer obligatòriament la lletra que surt a la part central de la proposta. Continua
Amb la proliferació de persones i pous han minvat les basses. I si no hi ha basses d’aigua, no hi ha granots. I si no hi ha granots no es pot sentir el seu raucar.
Per això l’hem de considerar mot perdut.
I si resta algun granot i sentim el seu cant, segurament li direm “croar”, com ho fa la llengua castellana i que el DCVB també recull (No així el normatiu ni tampoc Antoni Lull Martó en el seu “Vocabularis temàtics”). Continua