Un d’aquests mots que surt espontàniament un dia qualsevol. Així ha estat quan mon pare avui ha arribat carregat de fruita de l’hort a casa nostra i ha exclamat: “Au, ja ha arribat s’estafeta…”. Estafeta? Au idò paraula al sac per analitzar a la nostra secció de la revista “Mots perduts”. Continua →

Paraula guapa on les hagi, potser no sigui encara un mot perdut, però de cada cop se sent dir menys entre els infants (no sé si per la seva competitivitat, ja que ara ningú vol ser ja de “mel i sucre”, o si és perquè ha estat substituït pel terme més generalista de “no val”). Aquí el recuperam i el reivindicam:  Continua →

D’haver-n’hi n’hi continua havent (i de grosses!), però el mot ha virat cap a sinònims més generals com “borratxera”, “gatera” o en un altre sentit “constipat fort”. Un mot ben graciós i nostrat! Continua →

Abans si no te portaves bé te donaven una” mansiula” ben pegada. Ara encara sent a dir “bambelleta”, “clatellada”, “cop de puny”, “galtada” o simplement “pegar”, però no tant el mot “mansiula”. Per això  repassam aquí aquesta expressió d’ús exclusiu de Mallorca que convé no perdre.  Continua →

“Saps que hi va de mès…” era una d’aquestes frases curioses que de petit sentia a dir als més grans quan parlaven d’algú arrogant o que simplement tenia més que la resta (l’enveja sempre ha estat present en totes les èpoques).

Ara el mot, a pesar que de tant en tant encara ho puguis sentir a dir a la gent més gran, ha estat substituït majoritàriament per paraules més generals (o directament castellanismes) com “xulo, cregut, estirat..”. Com sempre us en deix la fitxa informativa:  Continua →

Si bé el mot encara es pot sentir en l’expressió negativa “donar murga”, no tots els joves l’usen i, sobretot, la majoria de gent en desconeix la definició original i per què s’usa en aquesta expressió tan singular (les accepcions 1 i 2 no deixen lloc al dubte).  Continua →

Com és normal un element que en el temps es deixa d’utilitzar també perd el mot que el designa (si és que no té altres significats). És el cas del mot màrfega (o màrfiga) que ens ocupa avui. I és que avui en dia ja no dormim en “una  tela farcida de palla per a servir de matalàs”…

Significat:

1. Tela farcida de palla per a servir de matalàs; cast. jergón.

2. Dona grossa i malgirbada; cast. jergón.

Grafies documentades: “El primer vespre em vaig enyorar. Llavors jéiem damunt màrfegues. Els parellers  em varen dir “porqueret! Aquesta és la teva màrfega”, i era un caramull d’aritges i llavors una màrfega de palla d’ordi a damunt dos llençols de drap; i els parellers em diuen: “el vespre et sentiràs córrer qualque rata per la cara”. Tu!, vaig començar a sentir “rec-a-rec, rec-a-rec!” davall la màrfega. No vaig dormir. L’endemà vaig mirar davall i vàren ésser escarabateres de cul alt…” (Entrevista a Joan Llull Nadal, Totsol (Sant Llorenç, 1932) a la revista Cent per Cent)

Etimologia:  de l’àrab marfaqa ‘coixí’.

(Fonts: diccionari Alcover-Moll)

Si bé en sentit de “sentir llàstima” encara es pot sentir (a pesar que altres sinònims tenen més èxit), no podem dir el mateix en el sentit d’ “estalviar”. Per exemple: “Te pareix que m’has de plànyer un berenar”. Continua →

Un dels mots que tenia arxivat és aquest i, la veritat, ja se sent ben poc. Aquí en teniu tota la informació: Continua →