No és un mot oblidat del tot, però en du camí. Almanco a la meva generació ja ens resulta “mot antic”, substituït sovint per d’altres més moderns. Continua
Mots perduts: menestral
Respon
Arxiu de la categoria: Llengua
Mots perduts: bescollada
A vegades una mateixa paraula és proposada per varis lectors de la secció. Tal és el cas. A vegades pronunciat batcollada o betcollada (aquesta darrera potser la més usada en el nostre entorn).
Semblant acció és coneguta també per clatellada o clotellada Continua
Mots perduts: quern
“Per Sant Llorenç, figues a querns”
Però que és un quern? El refrany mostra que era -així en passat- una paraula ben viva. Per Sant Llorenç es podien collir de quatre en quatre. Continua
Mots perduts: mama-aranyes/pixaolives
He dubtat si eren insults graciosos que me deia el meu pare d’infant, de collita personal seva, o si eren uns mots més estesos. Si bé al diccionari Alcover-Moll no els recull (ja sabem que en temes d’insults a pics és més bé un poc purità), per la xarxa sí que n’he trobat alguna referència, la qual cosa me demostra que no són mots exclusius del meu pare (i també poden entrar en aquesta secció perquè se senten ja ben poc). De totes maneres si algun lector també en fa ús o l’ha sentida dir, estarem encantats de rebre les seves aportacions a través dels comentaris. Continua
Mots perduts: nyoc (fer nyoc)
Sortosament, si mes no en el nostre entorn, resta lluny el temps de la fam. Des de fa anys no es sent parlar d’espectaculars panxades, d’aquelles singulars i pantagruèliques, però alguns encara n’hem pogut veure alguna, si més no em part. I molts sentir contar alguna eixida de menjar de forma exagerada, sobre tot referit al dinar/sopar de matances. Hi havia persones que, aprofitant l’avinentesa, eren capaços de menjar-ne tres o quatre plats d’arròs i… faràs nyoc!, no has de fer nyoc!
Per extensió “ha fet nyoc!” es diu, encara ara, d’aquell que ha sobrepassat les expectatives en alguns dels àmbits de la vida. Continua
Mots perduts: meremec
Un mot d’aquests que potser encara se senti, però que de cada pic les noves generacions usen manco. Jo l’havia sentit sempre en un to més despectiu, però pel que posa el diccionari sembla que no té el perquè. Continua
Mots perduts: màquina
Vaja mot comú posau avui, pensareu molts. Però no, em referesc a l’accepció concreta referida a la bicicleta, encara que per antonomàsia es podria referir a moltes més: tren, tractor… Però actualment la bicicleta a diferència de motos, vehicles, llanxes…. ha perdut un poc aquesta reminiscència de “màquina moderna” i ja és més bé rudimentària o directament antiga. Potser d’aquí que s’hagi perdut l’ús d’anomenar-la “màquina”. Continua
Mots perduts: Pantafena
Després de les suposicions, idò aclarit el mot!. Res de “pan tafana”.
Pantafena és una de les més de vuitanta maneres d’anomenar col·loquialment la vulva (Janer Manial a “Sexe i cultura a Mallorca: El Cançoner”)
Encarar-se al mot, d’entrada desconegut, ha resultat com obrir un meló, dolç i en el punt exacte de maduració.
No surt en el diccionari.
Per extensió també s’aplica a qualsevol cosa desmesurada i ostentosa; des d’una merdassa al desgavell: urbanístic, social…
En aquest cas les aportacions dels lectors han possibilitat la modificació radical de l’entrada. Gràcies.
Calendari Folklòric de Mallorca. Estiu
Ahir hagués fet 122 anys. Nasqué un 27 de juliol de 1899 a Sant Joan, ingressà als franciscans d’Artà el 1913 i s’ordenà sacerdot l’any 1924. La seva obra més important és el Cançoner popular de Mallorca, més de 15.000 cançons arreplegades per tots els pobles de Mallorca. Mentre feia aquesta tasca ingent com a folklorista també prenia notes de diversos temes relacionats amb la vida dels homes i les dones dels pobles de l’illa. Aquestes notes, arreplegades pel pare Ginard en unes llibretes són la base del Calendari Folklòric de Mallorca dels qual ja ens férem ressò a https://card.cat/2020/10/21/calendari-folkloric-de-mallorca-tardor/ amb motiu de la publicació del primer volum dedicat a la tardor. Continua
Mots perduts: estafeta
Un d’aquests mots que surt espontàniament un dia qualsevol. Així ha estat quan mon pare avui ha arribat carregat de fruita de l’hort a casa nostra i ha exclamat: “Au, ja ha arribat s’estafeta…”. Estafeta? Au idò paraula al sac per analitzar a la nostra secció de la revista “Mots perduts”. Continua
Mots perduts: esment
En la primera de les eccepcions, ben habitual i molt usat per les generacions que ens precedeixen. Ara en el nostre entorn, és pot considerar d’ús residual.
Posa-hi esment si vols que surti bé
Terdràs esment de sa nina mentre jo faig…
Es que no hi tens gens d’esment! (Quan t’ha caigut un objecte)
Té molt d’esment! (Referit a un animal que cuida les o la cria)
El mot, en la segona de les accepcions i en determinats entorns, escara és ben viu.
Mots perduts: mel i sucre
Paraula guapa on les hagi, potser no sigui encara un mot perdut, però de cada cop se sent dir menys entre els infants (no sé si per la seva competitivitat, ja que ara ningú vol ser ja de “mel i sucre”, o si és perquè ha estat substituït pel terme més generalista de “no val”). Aquí el recuperam i el reivindicam: Continua
Mots perduts: enfitar
Feia temps que no l’havia sentit, però en el segle passat era ben habitual. A més s’utilitzava en les tres accepcions.
El Diccionari mostra la curiositat de que, en primera accepció és estesa per tot el territori de la llengua. En la segona de les accepcions es redueix a les Illes Balears. I en la tercera a Mallorca i Menorca.
Mots perduts: melopea
D’haver-n’hi n’hi continua havent (i de grosses!), però el mot ha virat cap a sinònims més generals com “borratxera”, “gatera” o en un altre sentit “constipat fort”. Un mot ben graciós i nostrat! Continua
Mots perduts: nito, nita
Una altra paraula ben nostra. El dubte és si s’ha de considerar, o no, mot perdut.
A vegades vaig nito. Amb el temps he arribar a aclarir quan és que decideixo mostrar malhumor…
Veureu que el mateix diccionari ens remet a nic, niga, que tampoc no surt en el normatiu.
Mots perduts: mansiula
Abans si no te portaves bé te donaven una” mansiula” ben pegada. Ara encara sent a dir “bambelleta”, “clatellada”, “cop de puny”, “galtada” o simplement “pegar”, però no tant el mot “mansiula”. Per això repassam aquí aquesta expressió d’ús exclusiu de Mallorca que convé no perdre. Continua
Mots perduts: alís/alisa
Compartiem espai, però no participava en la conversa. Gent major que parlava de les seves coses. I entyre aquetes una referència a les persones conegudes que han aferrat malaltia o no es troben bé del tot.
Va ser així que va sotir la paraula “alia”. Feia estona que no l’havia sentida, però era usada habitualment pels pares i padrines.
Fixi’s que la segona de les accepcions és recollida a Sant llorenç des Cardassar. Les meves referències eren, però de la tercera accepció: melancòlic, que no es trobava bé. Continua
Mots perduts: mès/mesa
“Saps que hi va de mès…” era una d’aquestes frases curioses que de petit sentia a dir als més grans quan parlaven d’algú arrogant o que simplement tenia més que la resta (l’enveja sempre ha estat present en totes les èpoques).
Ara el mot, a pesar que de tant en tant encara ho puguis sentir a dir a la gent més gran, ha estat substituït majoritàriament per paraules més generals (o directament castellanismes) com “xulo, cregut, estirat..”. Com sempre us en deix la fitxa informativa: Continua
Mots perduts: neular
N’Alicia, una lectora, ens fa arribar el present comentari: “Coneixeu la paraula esneular? La meva padrina la feia servir molt sovint quan la flor queia abans de fruitar. No l’he trobada enlloc. Gràcies.”
Gracies a tu Alicia, per jugar el joc dels “mots perduts” i per fer una interessant aportació.
Si orientam la mirada a les variants que mostra el DCVB veurem que, de banda el cas de les figues, totes les altres referències són de la Catalunya peninsular. Si la padrina de n’Alicia és mallorquina, aportació de doble valor!
Mots perduts: murga
Si bé el mot encara es pot sentir en l’expressió negativa “donar murga”, no tots els joves l’usen i, sobretot, la majoria de gent en desconeix la definició original i per què s’usa en aquesta expressió tan singular (les accepcions 1 i 2 no deixen lloc al dubte). Continua