Era una eina ben generalitzada en el Sant Llorenç agrícola. De fet encara hi ha cases que en tenen alguna de guardada en el sòtil.
La menanització de les diverses feines les ha arraconades. Resta el record, però el mot ha deixat de ser, en general, útil. Continua
En una primera lectura, quan el vaig veure a la llista que havia enviat, fa temps, na Bel, vaig pensar que seria un castellanisme. Anava errat.
Jutjam per les nostres experiències i els nostres records. Quan era al·lot, en tot cas l’aspiració, la màxima aspiració en cap cas diària, al entrar a Can Pipado, aquella botiga del carrer de la Mar que hi havia vora la casa, Can Bala, que mal feia d’escola, era un canonet de magnèsia en pols. Semblava que, en contacte amb la saliva, feia múltiples petites explosions dins la boca. Oh! quina cosa!.
Els caramels amb bastonet encara no havien arribat a Sant Llorenç. I encara haurien de passar un grapat d’anys perquè es fessin famosos
Per extensió es diu pirulí a totes les construccions, dipòsits, torres, antenes…que tenen aquesta forma.
La primera de les accepcions deriva vers el renou, fort i agut, que a vegades fan alguns animals, (per exemple les rates xisclen, també és un xiscle el de la gallina quan es sent en perill, les monees o les milanes)
La segona s’usava com a sinònim de morma.
A vegades també s’ha usat com a eufemisme masclista de l’acte sexual (el mascle és qui mostra desig de pegar un xisclet) Continua
Aquest dissabte, 3 de febrer, a les 19.30 h, a l’Espai 36 hi haurà una Glosada a càrrec dels Glosadors de Mallorca.
Aquest acte ja s’ha realitzat altres anys i és per finalitzar les festes de Sant Antoni i donar pas als darrers dies, abans de Carnaval. Durant la glosada es farà entrega dels premis pel Concurs de Gloses de Card.cat 2024. Continua
Segurament l’hauriem de catalogar com “mot en desús”, car en funció de l’entorn i edat de parlant encara s’usa.
Tot seient fet d’obra o tota obra que es pot utilitzar per asseseure-s’hi era conegut com pedrís-
Les altres accepcions són, per a mi, desconegudes en aquests, nostre, entorn. Continua
N’Antoni assenyala que, per a ell, és un mot matancer “Quan havien d’agafar una mostra des porc, ses instruccion deien que habia de ser des trencafiles”
No he sabut trobar la forma plural de trencafila. Podria ser que, per extensió, es volgués dir que havia de ser de la part dura o resistent de la peça.
En el nostre entorn (a nivell de parla “manacorí”) també significa “paret divisòria”, es pñodria donar el cas que el significat tenmgués relació amb agafar la carn o el fetge de la vorera, per no espatllar la peça.
Nota: El DCVB no posa la traducció al castellà de la paraula
Encara hi ha bona part de les famílies llorencines que mantenen un “corral de galines” per totes aquestes persones, la paraula escainar, referit a gallines, pot situar-se en desús, però encara no “mot perdut”.
Sembla ser que, les gallines tenen una trentena de maneres diferents d’escainar, segons el missatge que volen estendre: alerta!, estic contenta, crec que podré un ou, he post un ou…
Ben mirat, de banda la primera de les accepcions, la més genuïna, en el nostre entorn s’han de considerar les altres dues.
Segons a quins indrets encara es parla a crits, i el bravejar és moda i costum. Continua
Com s’ha dit altres vegades. això de la pèrdua dels mots, sempre lligada a la seva utilitat, depèn molt de l’edat i cada una de les famílies.
Befa pot ser ben viu per algunes persones i “perdut” per altres. Fer la befa a algu, sobre tot, a les persones més febles, va ser un esport local ben arrelat.
Ho recordam ara, poc abans d’arribar als darrers dies quan, temps enrera, s’usava el tirar tests dins les cases (generalment cases de persones indefenses). Continua
En Tomàs Martínez, des del banc de la paciència, ens remet ujna paraula ben curiosa.
Primer pel cas de l’accent que, en aquest cas, no modifica significat. I també oer la deriva que pren la paraula en els diccionaris.
Segurament per la semblança amb “abundor” es va anar perdent. El refrany posat en negreta, entre paréntesi posa un aclaridor “abundor” després de la paraula “abondó”.
Una altra curiositat és l’acceptació en el Normatiu de la planta boldo Continua
Assabentat de que, ahir, era el “dia el punt volat” (que es veu que es celebra cada 24 de gener des de l’any 2017 per recordar aquesta singularitat de la nostra llengua) vaig cercar una paraula amb tal punt que es situa al bellmig de dues lletres l.
D’entrada vaig pensar amb la paraula fal·lera però, al detectar que ja havia sortit en vaig cercar una altra.
En aquest cas el “Normatiu” aporta més accepcions.
Una de les evidències que apareixen al treballar aquesta secció, és la de la complexitat de la comunicació humana.
Quan una persona proposa una paraula, a quina de les accepcións es refereix?. O com passa en aquest cas on un simple accent deriva cap a un significat o un altre.
Segurament ambdós -accentuat i sense- es troben en cert desús, llevat que es treballi en el món de la fusta o de les estelles de llenya. D’altra banda, i d’ençà que es ven el pa llescat, sols la gent major parla de “tasco de pà”.
A manera de curiositat afegida “tasco” i ” tascó” comparteixen significat.
El “Normatiu”, com acostuma a passar, és més restrictiu.
En el nostre entorn normalment en diem “sòcul”.
El mot presenta varies singularitats, primera les descripcions del “normatiu” són més amples i sempre orientades a la construcció que no el que apareix a l’Alcopver-Moll
Les accepcions 2, 3 i 4 del DCVB no tenen correspondència en el “Normatiu”. Continua
No recordava haver-la sentida en el meu entorn familiar.
Abandonat, brut, mal vestit…serien dinònims usats.
Paraula no recollida en el diccionari Normatiu. Continua
Estàs embaladit! en el nostre entorn, es diu a la persona que no posa atenció en allò que nosaltres desitjariem.
Amb to despectiu fins i tot podria indicar persona de poques llums, desinterès…
Els diccionaris aporten una versió més contundent.i positiva: perdre temporalment el mòn de vista Continua
Per als qui els va agradar caminar i descobrir muntanyes de la mà del grup excursionista local “Els Trecadors”, trescar és un mot ben viu. Generalment usat com a sinònim de caminar, segons la tercera de les accepcions.
Però el grup ja no existeix i, segurament, bona part del col·lectiu local usa habitualment caminar en comptes de trescar.
Per als apicultors i amants de les abelles, té una significança singular. Continua
Segurament és un mot ben escaient pel dia d’avui.
Es va embotir las sobrassada dins el budell i algunes persones emboteixen el seu bisbe de suc fins a entelar el cervell. Continua
Trescar el diccionari també pot portar sorpreses.
A vegades s’assenyala “aixerriada” com a cosa mal feta. Tendria certa semblança amb la primera de les accepcions, en el sentit de voler “fer fugir” la tasca esgarrada o que no ha quedat bé.
La sorpresa deriva de la segona de les accpcions, que també assenyla en “Normatiu”. Fer romandre les ovelles -les ovelles caquen i pixen on dormen- és una tècnica ben vigent que, amb el castellanisme “redileo” s’aplica en el vigent maneig holístic dels animals quan es volen canviar les condicions nutritives de la terra. Continua
El concepte “fava” té múltiples accepcions.
Tal vegada una de les que es troba més en desús, substituïda grollerament pel castellanisme “ronxa”, és la referida a la inflor de la pell Continua
Excepcions a banda, fins ben entrats els anys seixanta del segle passat, vam ser un poble girat d’esquena a la mar. Les persones dedicades a la pesca , fonamentalment, roquer, salpes i oblades es podien comptar amb els dits de les mans.
Aquells pescadors, en el cas de salpes o oblades, abans de tirar la canya, brumejaven tirant a l’aigua pa banyat amb mescles diverses.
Amb la nostra parla “manacorina” que té tendència a pronunciarr determinades “u” àtones en forma de “o” (cas de “montanya”, “corriola”, “bromejar”…) porta a la confusió entre bromejar, anar de bromes, i brumejar, tirar esca. Continua
Idò no, no havia sortit,
Tal vegada bona part dels lectors consideri que és un mot ben viu. I si no ho és el mot si que ho és el significat.
No siguis esburbat! era una recomanació habitual que anava de pares a fills o de mestres a mossets
L’estrada de l’Alcover-Moll no és gaire extensa. El Normatiu ens remet a “aixelebrat” Continua