Aquest vinent dissabte dia 26, de les 18:00 a les 19:30, a la sala del primer pis de l’espai 36, en el marc del taller de desenvolupament Destapa’t (DP), parlarem i reflexionarem conjuntament sobre el verb acceptar.
Obert a totes les persones interessades (amb interès d’introspecció i desig de canvi). Continua
Ara que ja s’ha obert definitivament l’Espai 36 i hem tengut uns dies de portes obertes ja podem donar la nostra opinió sobre aquesta nova estructura. Què vos pareix? Està ben dissenyat? Ha quedat atractiu? Tendrà un bon ús? Com s’ha d’usar? Què hi falta? Què hi sobra? Què vos ha sorprès positivament?
Aquestes i moltes més preguntes (les que volgueu) podeu contestar a través dels vostres comentaris. Participa i digues la teva! Continua
Benvolguda Antònia, moltes gràcies pel teu interès i preocupació en millorar la recollida de la zona costanera. Però molt del que passa és degut a la manca d’informació per part de l’ajuntament, no són totes les persones que tenen accés a les noves tecnologies i utilitzen smartphones. Una bona informació escrita com la que heu fet dels sis mesos de govern podria servir. Continua
Ara que ha vengut un poc de fred he recordat fa dos anys quan vaig haver d’enfrontar-me al tipus de caldera que havia de posar a casa meva. Quina era la millor? Havia de sospesar diversos aspectes (econòmics, ambientals, pràctics…) i apostar per una. Per això, passats dos anys crec que us puc contar la meva experiència. Qui sap… potser serveixi a algú a l’hora de decidir-se, si és el cas. Continua
És curiósa -per dir-ho d’una forma suau- la diferència amb la que l’equip de govern tracta algunes de les contrades del municipi segons uns barems un tant estranys.
Un dels casos més extravagants és l’espai comprès entre l’avinguda Baladres, l’avinguda de Són Moro i la zona d’edificacions familiars del carrer Mare-Selva:
Continua
En poc dies s’inaugurarà oficialment el Centre Cultural Espai 36 a l’emblemàtica, estimada i desapareguda Sala Rigal. Dic Sala Rigal perquè així és com la coneixia la gent de la meva generació, cada una la coneixia d’una manera perquè la Rigal era de tots. Un lloc del poble i pel poble. Continua
Aquí teniu una glosa de n’Andreu Matamales titulada VERGONYA EUROPEUS, VERGONYA!
Et deim ets un immigrant
entre el dolent el pitjor
tens una altra religió
ets gandul i ignorant. Continua
Després de tretze anys de silenci musical aquest passat setembre Adrià Puntí va treure al mercat el que és el seu darrer treball que porta com a títol el mateix que la cançó que ens ocupa.
Ignorat per uns i un geni per uns altres les lletres de les seves cançons et deixen sovint tan perplex com et quedaves quan a la feina et demanaven la clau de girar el taller i la seva veu profunda i la seva tremenda capacitat de jugar amb les paraules i la seva sonoritat fan d’ell un artista inconfusible. Continua
No fa ni 2 dies que vaig fer aquest escrit parlant de la igualtat entre l’home i la dona i avui mateix ens hem despert amb la desgraciada noticia de que na Maria Victòria Sard de tot just 18 anys ha estat assassinada al poble veí de Son Servera.
Tanmateix com ja vaig exposar vivim a un estat a on mitjançant diversos factors s’obvien o fins i tot es potencien aquestes actituds, tots els qui ho podrien canviar de ben segur que avui hauran fet el preceptiu minut de silenci, però demà ja cap d’ells se’n recordarà d’aquesta nina, tanmateix els mitjans seguiran potenciant la figura del “machito” i de la “mujer florero”, tanmateix hi haurà col·lectius que es bastiran de collonades pressumptament a favor de la dona que sovint només aconsegueixen l’efecte contrari, tanmateix el món laboral seguirà posant traves a les seves treballadores, tanmateix TOTES les religions seguiran menyspreant la figura de la dona… Continua
Seguint l’exemple de na Isabel Preysler i en Mario Vargas Llosa, la meva dona i jo hem acordat divorciar-nos i vendre l’exclusiva a la revista “Hola!”. També ho vàrem proposar a Card.cat pel mateix preu, però els editors no varen anar de res.
L’any que ve, si ens presenten una bona oferta, per ventura ens tornarem casar…
* * * * * Continua
Pareix que el tema que està creant més controversia durant aquests dies és l’aprovació inicial de la petonalització del carrer Balandres amb el conseqüent desviament del trànsit cap al carrer Mare Selva.
He de reconèixer que no soc partidari del terme feminisme ja que igual que fa el masclisme moltes vegades es fa servir per dividir i enfrontar uns contra altres.
Fet aquest aclariment he de dir que sempre m’he definit i preocupat per la igualtat entre homes i dones, preocupació que per la meva sorpresa ha anat en augment sobretot durant aquesta darrera dècada a causa de diferents motius. Continua
El grup municipal d’Esquerra Republicana es posiciona obertament en contra de la intervenció a realitzar al carrer Balandres que uneix Sa Coma i Cala Millor.
Alguns dels motius d’aquesta oposició són els següents: Continua
L’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar ha posat en marxa un projecte de valoració d’alguns serveis municipals amb l’objectiu final de cercar la seva millora a través de conèixer la percepció de la població del municipi. Continua
Xerrant de circulació, un altre tema candent i lluny de solucionar-se és el del carrer d’Artà. Com que hi he viscut molts d’anys crec que xerro amb propietat quan dic que el desviament, a diferència de la carretera de Son Servera (passeig n’hi diuen ara), no ha sorgit efecte i passen exactament el mateix nombre de cotxes que abans, amb un hàndicap: ara s’hi pot aparcar mentre la circulació continua sent en doble sentit, amb la pertinent reducció d’espai que això suposa.
Així les coses, pots trobar-hi escenes com aquesta, amb dos cotxes (un en primer pla, l’altre en el fons) aparcats malament:
Ja tenim els resultats de l’enquesta sobre el carrer Major i sembla que la majoria dels nostres lectors opten per un carrer lliure de cotxes i fum. A primera vista pot semblar una victòria contundent d’aquesta opció, però, a pesar que cal reconèixer que ha estat àmplia, alguna de les altres opcions se poden sumar com una sola.
Resultats definitius: Continua
Quan ETA estava en plena activitat, sobretot durant la Transició, els partits hegemònics no s’aturaven d’exigir-li que deixàs les armes i que els abertzales s’atrevissin a presentar-se a les eleccions, l’únic camí acceptable dins un sistema democràtic. Finalment s’hi avingueren i muntaren Herri Batasuna (1978), que poc temps després fou il·legalitzada; posteriorment s’agruparen entorn d’Euskal Herritarrok (1998), Bildu, Sortu (totes dues el 2011) i un caramull més, com Aralar o Nafarroa Bai, a Navarra, per només esmentar-ne-ne algunes.
Arnaldo Otegi, que en el darrer quart del segle passat havia pertangut a ETA, va formar part d’algunes d’aquestes candidatures (HB, EH i Sortu) i a principis d’aquest segle es va convertir en el principal interlocutor entre les forces democràtiques i ETA per intentar aconseguir que la banda terrorista deixàs definitivament les armes, cosa que sembla que s’ha aconseguit. Continua
“Es més viu que una centella”. Al llarg de molts anys, potser segles, la rapidesa i encert en les respostes, la “vivor” era indicatiu d’intel·ligència.
Posteriorment, amb l’arribada dels tests, “anar viu” es va suplir pel “coeficient intel·lectual” (CI) Continua
Vist des de fora sembla que els darrers moviments polítics que veim entre Psoe i Ciutadans (reunions, pactes, fulles de ruta…) són simples focs artificials que tanmateix ens duran a unes noves eleccions per juny. O almanco a mi no me surten els comptes. Continua