I si a Sant Llorenç fessin el mateix?
Esterilització de moixos
Respon
Arxiu de la categoria: Opinió
El Món al teu palmell (6)-Els canals de Telegram
Escric aquestes línies després d’observar com al plenari del passat 19 de novembre, equip de govern i oposició es discutien pel fet de uns pensaven que havien convidat a tothom a les reunions del Consell Municipal de Cultura i els altres creien que els mitjans pels que els havien convidat no eren suficients.
Agradi o no, la tecnologia ens posa a l’abast unes eines que en bona mesura ens ajuden a ser més dinàmics i estar més assabentats de tot el que passa al nostre voltant, una altra cosa és que hi hagi gent que en renegui o que no li interessi.
Tot seguit pas a exposar una solució a aquest dilema que tant de capoll duia als representants polítics del nostre municipi. Continua
Què en trobau?
Ara que sembla que finalment l’Ajuntament es farà càrrec de les estacions de Son Carrió i Sant Llorenç (enllaç), és hora que la gent opini sobre l’ús que se n’hauria de fer. Des de la Sala sembla que volen posar a Son Carrió un punt d’informació turística i a Sant Llorenç licitar-hi un bar i aprofitar l’espai per fer-hi mercadets, fires…
Us agrada la idea? La trobau insuficient? Cal afegir-hi res més, deixar-ho com diu l’Ajuntament o donar-li un ús totalment diferent al proposat? Continua
La gallina o l’ou? L’arma o l’assassí?
Hi ha una voluntat real d’acabar amb el terrorisme i els morts per arma de foc?
Durant aquests passats dies he tengut diverses converses al voltant dels atemptats de Paris. En totes i cada una d’elles he exposat la meva la que, des del meu punt de vista, és la mare dels ous, la causa principal sense la qual cap d’aquests assassinats no hauria estat possible: La lliure venda i el tràfic d’armes de foc. Continua
Violència de gènere
Sense que serveixi de precedent l’altre dia per primer cop en molt de temps vaig estar d’acord amb el president de l’estat espanyol, Mariano Rajoy. A la Sexta, en una pregunta sobre la violència de gènere d’un espectador, va dir que “no de tot els polítics en són els màxims responsables” i que a pesar de poder “donar els millors mitjans perquè es pugui denunciar, suport a les víctimes i algunes polítiques favorables”, el problema del masclisme ve de soca-rel i cal conscienciar-ne la gent. Continua
Crònica informal
Ahir horabaixa es va celebrar el ple teòricament més important de l’any, ja que s’havia de decidir en què s’havien de gastar els dobbers durant tot l’any que ve. Si ho haguéssim de jutjar per la quantitat de públic que hi va assistir, ningú no ho diria, que fos tan important, perquè només vàrem esser quatre els interessats: dos periodistes de la part forana (una atlota del Calamillor7 i jo) i dues persones “normals”, na Laura, que em va confessar que encara tenia el mono de la informació, i en Pasqual, que no va poder resistir tota la sessió i se’n va anar abans d’acabar.
-O no són normals es periodistes?
-No sé què vols que et digui… Continua
Je suis Paris (II)
Com bé deia na Catalina Ferrer en un article passat, “je suis París”. I qui no després de veure el tràgic atemptat que va sofrir el passat divendres 13 de novembre? En aquell article na Catalina ja criticava la reacció d’alguns polítics de per aquí per ser massa lenta i poc contundent. Segurament tenia part de raó… però a mi, ara, em preocupa (i mir amb escepticisme) l’altra cara de la moneda: el tipus de reacció immediata i “calenta” que han tengut els polítics d’allà. Continua
Què en trobau?
Fa uns dies que els mitjans de comunicació es feren ressò de la següent notícia:
Els salaris de les Illes Balears són dels més baixos de l’Estat.
La mitja dels sous bruts a les Illes Balears és de 1707,7 euros.
La mitja d’Espanya és de 1881,3 euros.
La mitja de la comunitat de Madrid és de 2272,7 euros.
Què en trobau? Per què pensau què passa això?
Què en trobau?
No és un tema local, però ens toca a tots de ben a prop, tant els que viuen del turisme com els que no. Estic parlant d’un el tema estrella de les darreres setmanes als diferents mitjans de comunicació: l’ecotaxa.
Els hotelers (i ja ve d’enfora) no hi estan d’acord, el PP tampoc, els partits més esquerrans sí… però i vosaltres què en trobau? Continua
A qui hem d’educar, al ca o al propietari?
A qui hem d’educar, al ca o al propietari?
Sigui a davant el portal d’una casa particular o un negoci, en aquest cas ha tocat a la carnisseria. Ja és ben hora que la gent que té cans sigui un poc més conscient de recollir-ho i tirar-ho a la paperera. Continua
Taps solidaris
Des de fa poc temps, a la Llibreria Rotes Noves hem implantat la recollida de taps. Com molts de vosaltres sabeu, a mi, aquest tema em toca de ben aprop. Els que tenim familiars que necessiten ajuda de pròtesis, cadires de rodes adaptades, llits especials, tractaments i un llarg etc que el nostre sistema sanitari no cobreix, és essencial que entre tots nosaltres posem el nostre granet d’arena. Continua
Arriba Netflix. Comença la fi de la TDT.
No és cap secret que la TDT és el pitjor que li ha pogut passar tecnològicament parlant a la televisió contemporània. Mentre que a dia d’avui la connexió més bàsica d’Internet per cable és capaç de proporcionar una qualitat de vídeo excepcional, l’ample de banda disponible per als canals de TDT és totalment insuficient per a gaudir amb uns mínims de la qualitat que ens poden oferir tant pel·lícules com sèries o esdeveniments esportius. Tant és així que no hi ha cap canal de TDT que emeti en Full HD, ni un. Per sort, la TDT té els dies comptats. Continua
L’annereta
Petit comentari sobre un aprenentatge de la no intervenció Continua
Avançar i endarrerir l’hora. Què en trobau?
Aquest cap de setmana hem enderrerit una hora els rellotges i hem començat l’horari d’hivern que es mantendrà fins el darrer diumenge del mes de març quan avançarem una hora els rellotges i començarem l’horari d’estiu.
Aquestes modificacions estan pensades per estalviar energia, però no tothom pensa que la mesura sigui efectiva. Què en pensau?
L’Imperialisme
Col·locar a un president o dictador que consenti vendre a tota la seva gent i els recursos del país a canvi dels seu propi guany, tombar-lo i posar-ne un altre sense importar la gent que hi mori i quan s’hagin expoliat tots els recursos del país en qüestió, abandonar-lo de qualsevol manera sense voler-ne saber res. Tot i que els imperis talment com es coneixien en el passat ja no existeixen, del que no hi ha cap dubte és que l’actitud imperialista és -per desgràcia- ben present al món d’avui en dia, i és sense cap dubte, la causant de tots aquesta onada de refugiats i part dels immigrants que hi ha avui en dia en terres europees. Durant aquestes dues setmanes passades he tengut el plaer d’acudir a dues xerrades que, poc o molt, tenien a veure amb això. Continua
Tots moros o tots cristians (II)
En Xisco Seda Rosselló ens ha fet arribar aquest article:
Des d’aquest article d’opinió vull donar les gràcies públicament a l’agent corresponent (el sap bé qui sóc) o hauria de saber-ho, perquè en consultar les dades a trànsit de la meva matrícula, sóc l’única persona amb aquest cognom tan concret en tot el padró municipal de Sant Llorenç des Cardassar. Continua
Torcebraç
Quan era petit, per demostrar la força que un tenia, solien esser freqüents entre els al·lots els combats de torcebraç. Es tractava d’asseure’s a una taula, un davant l’altre, agafar-se la mà dreta amb el dit polze entrecreuat, recolzar el colze –valga la redundància– damunt la taula i procurar fer pegar amb els nuus de l’adversari damunt la fusta. Hi havia unes normes: no es podia doblegar el braó, ni aixecar el colze de la taula, ni ajudar-se amb la mà esquerra. Llavors, normalment guanyava el més fort… Continua
Imatges amb text / Text amb imatge
Què en trobau?
Us agrada la imatge que acompanya les instal·lacions esportives del poble? Qui en són els responsables? L’empresa concessionària de la recollida? L’Ajuntament, que ho consent? Els usuaris? Tots?
Mare, pare… com neixen els nins?
Sovint els extres d’un cd de música són una presa de pèl. Gent que crida o diu estupideses, renous rars, distorsions sense sentit, notes discordants… en resum, són simples temes anecdòtics per omplir.
Però hi ha un àbum, Próxima Estación: Esperanza, de Manu Chao, que té una obra mestra com a “tema extra” (Infinita tristeza). A part de diferents proclames polítiques i socials (pròpies d’aquest artista multicultural), hi ha una conversa que sobresurt per damunt de totes i que sempre he trobat preciosa (ja des de l’adolescència, que va ser quan adquerí el cd): és la pregunta, sempre difícil de contestar i que posa en compromís a qualsevol, que fa un fill a la seva mare per saber com neixen els nins i la poètica i preciosa resposta que li dóna ella. Continua