La revista de Manacor cent x cent, signada per Josep Ramon Santiago, mostra una entrevista a Francisca Grimalt sobre “Camins i caus” i altres qüestions. Continua
De la premsa: “Camins i caus” a centxcent
Respon
Arxiu de l'autor: Guillem Pont
El 19 de la col·lecció “Es Pou Vell”
“Camins i caus, és el nombre 19 de la col·lecció Es Pou Vell.
Col·lecció iniciada formalment el 1987 amb “Sant LLorenç, ahir”. Dic formalment perquè abans amb el mateix format si sota el guiatge de Josep Cortes ja s’havien publicat dues feines d’història local, una de Ramon Rosselló (1978) i una altra de Josep Segura i Salado (1981). Continua
Camins i caus. Dues idees enfilades.
La mirada i la paraula de na Xisca a “Camins i caus” ens porten a contemplar i assaborir les dues vores d’un mateix camí, el camí del viure. D’una banda aspectes d’evolució, de canvi (camins) -qui se’n podria alliberar del canvi continu!- i a l’altra el delit d’observar i recrear-se en les petites coses casolanes del mateix viure (caus).
Aquesta doble mirada la porta fins al volgut extrem de separar els continguts per pàgines (senars i pars), de proposar ajuntar les imatges de Felip Blau de dues en dues o d’alternar dues veus a l’hora de fer-ne la presentació.
Tot un joc lúdic i no gens innocent. Continua
Mots: aldà
En el nostre entorn, segons recordança, s’usava i encara s’usa aldà com a sinònim “d’objecte poc consistent” que té “perill de caure o espatllar-se”.
(Es a dir, fem una adaptació del significat que mostra el diccionari.
També es diu aldà a la persona de salut prima i trencadissa.
Fet que està en consonància amb la primera de les accepcions que mostra l’Alcover-Moll. La segona de les accepcions ens resulta desconeguda.. Continua
“Camins i caus”
03/12/23 a les 18:30. “Camins i caus” a l’Espai 36
El títol de l’entrada és el que convé anotar a l’agenda.
Els poemes -amb la tècnica japonesa del haiku- de na Xisca Grimalt s’acompanyen d’una experiència multisensorial. Als cinc sentits se li afegeix un polsim de reflexió… tot per arribar a l’emoció. Continua
Mots: servar
Abans, mentre es traballava a fora vila, les persones cantaven. Gairebé hi havia una tonada per a cada tasca: segar, llaurrar, batre…
Ja grans, tant l’amo Antoni Fai com l’amo en Rafel de sa Fontpella ens mostraren i deixaren testimoni d’aquesta afecció o, tal vegada, necessitat.
Aquests llorencins fa anys que ens deixaren, però encara resten persones que serven , circunstancialment, el costum, el tresor de les tonades camperoles.. Va passar ahir vespre, en es Molí den Fraret a Manacor fent part de l’espectacle de dansa “Margalida, sa farina!”. La tonada de llaurar, cantada per madó Margalida, acabà amb un “Roig, serva el solc!”. Continua
Imatge amb text / Text amb imatge
Resulta una obvietat, però adesiara ho oblidam.
Fa anys. molts anys, ja ho assenyalà en poeta Santandreu: “…si jo en comptes de néixer a Manacor hagués nascut a una caseta del fora vila andalús, ara seria en Manuel i segurament treballaria fregant plats a una cuina de qualsevol hotel”.
Així mateix tots sabem que si haguéssim nascut aquí mateix fa dos-cents anys, no pensariem ni actuariem de la mateixa manera que ara ho fem. Com tampoc ho faran els que neixin a partir d’avui mateix. Continua
Mots: ginyar
Paraula bella. Tant a nivell estructural com a nivell de contingut.
Molt usada en el nostre entorn, sobre tot, en l’accepció 4. Us que, com sempre dependrà d’edat i families.
També usat “tenir enginy” o “ser enginyós” per destacar l’habilitat aliena per fer una determinada cosa.
(En l’època en que es tenien en consideració les habilitats alienes) Continua
Parlar bé; poc costa: torrada o pa torrat (x tostada)
Eren periodistes, bé, no ho sé, potser eren animadors, que parlaven per la ràdió pública de les Illes Balears. Si , aquella que pagam entre tots i que, de segur, ha de disposar d’un gabinet de correcció lingüística.
Idò no deixaren de parlar de “tostades”: que si m’agradaven així o aixà, a tal hora o a tal altra… en un programa realment insuls. Continua
Mots: dallonar/daixonar
N’Antoni, que proposà el mot, assenyala que potser és el verb més usat. Quan no es sap definir l’acció d’usa el dallonar o el seu sinònim daixonar.
Certament és una paraula molt usada quem curiosament, encara no havia sortida.. Idò la daixonarem, és a dir, la posarem avui. Continua
Imatge amb text / Text amb imatge
“Els colors no existeixen en la realitat, son una creació del cervell humà…/…El que percebem com a colors són ones electromagnètiques reflexades que no foren absorbides. Segons la longitud de l’ona, ells ulls identifiquen l’esmentada ona com un o altre color, Aquest procés es sotmès a la limitació que els ulls d’un ser humà és capaç de rebre que abasta des de 380 fins a 760 nanòmetres. Dit d’altra manera, veiem quelcom que no existeix”,
Uns dels paràgraf referits a la realitat física que es troba a “La sabiduria del no saber. Actualizar los conocimientos que cambiaràn nuestra vida” d’Antonio Lozano Continua
Parlar bé, poc costa: esgrelles (x “parrilla”)
Paraula ben arrelada que, com tots els altres barbarismes, hauríem de descartar.
I encara més essent llorencins (per tot el que es refereix a les esgrelles de l’escut del municipi i a la llegenda del sant que és patró del poble),
Esgrelles que el DCVB recull, però deriva a graella
Els derivats “parrillada” o peix ·a la “parrilla” serien simplement carn o peix torrats. Continua
Mots: romàtic
Una de les meravelles de la llengua, de banda els matisos i costums de l’ús, resideix en constatar la seva evolució.
Haurem de situar la paraula d’avui en procés de decreixement.
Fa anys, en arribar a una certa edat, tothom tenia romàtic.
Sota el concepte s’hi situaven dolències derivades del reuma, i també moltes altres d’origen, aleshores i a nivell popular, desconegut.
La paraula també serveix per detectar diferències entre la parla vulgar i els significat que mostren els diversos diccionaris
Mots: retxa
N’Antoni Font, fidel seguidor de la secció, envià l’altre dia de pagès dues expressions: “porgar fum” i “fer retxes dins s’aigo”.
Ens ha suggerit l’aportació de la paraula “retxa”, previsiblement en desús.
En l’explicació del mot, destacada en negreta, apareix la locució suggerida. Continua
Mots: congriar
Tal vegada la paraula congriar es pugui considerar paradigma de desconeixement.
En el nostre entprn s’usa congriar en el sentit de “formar” quan es desconeixen els elements i el procés de formació.
Així, el pa congria barbeta o floridura, el formatge congria virons…
Alhora congriar és bell verb que indica cosa nova, creació, canvi… Continua
Parlar bé, poc costa: nosa (x estorbo)
Ja s’ha assenyalat abans. El perill més gros dels castellanismes qui hi son i els usam sense adonar-nos.
Això és un “estorbo”! és comú i usual…però els nostres paren i padrins en deien nosa (posteriorment i per la normativa barcelonina arribà del destorb. Continua
Mots: “manduixar” (manduixa)
-Ho degué manduixar un poc!
Va sortir a la conversa de cafè. El seu significar era orientat a a intervenir, preparar el terreny, haver trastocat el curs d’una cosa… el que en altres moments o indrets diuen “remenar les cireres”.
Una vegada revisat el diccionari potser s’hauria de considerar com localisme aquesta manera d’atorgar sentit per extensió. Curiosa paraula. Continua
Imatge amb text / Text amb imatge
Mots: atansar
Es una paraula vella. Ha sortida?
Una vegada comprovat, no, encara no.
Malgrat la seva bellesa, derivada de la sonoritat i del significat -acostar-se fins a tocar-, segurament podem considerar que és un d’aquells mots perduts de la parla habitual generalitzada. Si mes no en el nostre entorn i en la nostra època.
Realment la llista de mots usats habitualment per una persona ,-o per una comunitat-, és sols una infima part de l’univers que conforma el món de la llengua. Continua