En aquest repàs de frases o idees potents, una referència a Rafael Echeverria.
La frase resulta balsàmica. Si es mira cap a fora hom se n’adona que rere tot dir hi ha una persona, amb un determinat relat, amb pors i vanitats. Les “veritats” alienes, com les nostres, no són mai neutres ni asèptiques.(Encara que hi ha “veritats” llargament treballades i altres de ben superficials) Continua
El dBalears.cat, a la secció Cultura, fa referència a “Les Indòmites”, un programa de ràdio d’ Ona mediterrània on s’ençata una secció: “A Les Indòmites tenim un amor per les paraules que es perden o que trobam de cop i volta. Amb elles feim una secció que s’anomena «Paraula de la setmana», les tres que hem triat aqueixa setmana, les primeres de la nova temporada del programa”.
Feien referència a solatge, avior i mostela. Continua
Nosaltres en diem viciar, visiat o visiada referit a les persones -o animals- a les que han malacostumat.
A vegades, referit a infants, en diem misser, misseret o missereta (Aveciat; excessivament) Continua
A vegades ens erram. Tots ens erram
El que decep és continuar amb l’errada i encara més recrear-se en una errada: les parles i les xarxes en van plenes: mots d’altres llegues, faltes d’ortiografia…
I tot per una qüestió de vanitat (Jo en sé més que ets altres!) Continua
Deixant la primera que és la més descriptiva, podriem dir que, en el nostre entorn no s’usen cap de les altres dues accepcions..
Aquí en sentit figurat i vulgar s’anomena paparró a la peresa, a l’actitud negativa front a determinades tasques.
-En dús de paparró! – Et fogirà es paparró!… Continua
Generalment els castellanismes -en la nostra parla incorrectes- són tan usats que ni tan sols dubtam a l’hora d’usa’ls.
I no sols això sinó que algunes persones, en aquest constant procés d’intoxicació de la llengua, els consideren “malloquí”.
“Escote” en podria ser una paraula que respòn perfectament al paradigmàtica. Continua
El diari arabalears.cat, amb escrit de Sebastià Vanrell i sota el títol “El 60% de les cases en zona inundable de Sant Llorenç encara no s’han esbucat” mostra uns comentaris del batle Jaume Soler referits la situació de les obres del torrent. Continua
Una metàfora sobre “com mirar” les altres persones. Continua
Aires Sollerics ret homenatge a Joana Domenge Continua
-Vols sopetes?, -Vull sopetes! o simplement Sopetes! és una expressió del lleguatge infantil que es pot allargar -es podia allargar- al llarg de la vida.
Es podia plantejar a manera d’interrogant desafiador o a manera de petició per no haver de cavil·lar o esperar resposta.-Venga sopetes!
(En negreta l’accepció de referència)
Una altra de les idees potents que ajuden a pensar. Rogovsky en el seu màster aplicat en el món de l’empresa, però extensoble a tots els àmbits de la vida assenyalava de forma insistent que “sense resistències no hi ha canvi”.
Tot canvi implica rompre criteris i costums.
Bert Hellinger,el de les constel·lacions familiars,en una mateixa línia assenyala “Sense resistència no h iha coneixement” Continua
“Escombros” és un castellanisme molt estès. Usat en el món de la costrucció, però també en la parla habitual. A vegades, si el menjar també és format per ossos o closques, es treu a taula un plat addicional per diposar-hi els “escombros”.
Tenim una bella paraula, runa, per anomenar el que en castellà es diuen “escombros” Continua
Adesiara s’assenyala que de futbol i docència tothom en sap fins a l’infinit.
En tot cas l’escola és lloc idoni per ficar-hi cullerada des del més absolut desconeixement; i encara pitjor, ficar-hi cullerada des de la voluntat d’usar l’escola i la docència com a arma política. La prova fefaent és que cada polític que ens toca en sort electoral, -i també abans digitats, el mal vé de vell- sigui Ministre o Conseller redacta la corresponent “norma” segons els seus interessos del moment. Continua
Mot es desús en l’entorn humà. En temps de mancances –no siguis estugós– s’utilitzava per convèncer els infants que menjassin de tot, que no fossin triats a l’hora de menjar.
Després vingueren temps de baldor i de racions segons caprici i a petició del començal.
Actualment l’he sentit referit a animals. Per exemple “les ovelles són animals gregaris, porucs i estugosos…”
Atès que els estudiosos assenyalen que tenim més d’animal del que ens ensenyaren, l’etologia pot representar un cami addicional per a la reflexió i, de rebot, per a l’autoconeixement.
El microanàlisi del comportament d’una ovella, en aquest cas “sa pelada”, per arribar a diverses conclusons. Continua
Adesiara es diu: -això és un botxinxe! moltes vegades per referir-se a una cosa desordenada o mal feta.
Un castellanisme que no sempre s’usa de forma correcta. La traducció assenyalada en el “Vocabulari de Barvbarismes del Català de Mallorca ” de Jaume Corbera -la font fonamerntal d’aquesta variant de “Mots” que és “Parlar bé, poic costa”- és “enforinyall”, “xibiu”. Continua
L’entrega d’avui va de parts obscures, d’allò que amagam sota set claus, del que sovint ens amagam a nosaltres mateixos… i tanmateix hi és!.
Des de la psicologia (Jung), des de la biologia cel·lular (Lipton), ens recomanen reconèixer i acceptar les nostres parts obscures.
No és fàcil, requereix una forta dosi d’humilitat, però es pot aconseguir si es superen les primeres barreres de la superficialitat. Continua
Un d’aquelles nombroses paraules que mostra el DCVB que no son, encara, incloses en el DIEC.
Si la memòria no m’enganya -la memòria ens enganya adesiara- l’havia sentit referit a un embolic complicat de corda o fil de ferro. Continua
-Ho he vist de rampellada / Amb una rampellada ho tendrem fet!
Expressions habituals en el nostre entorn que, segurament i com evidencia la proposta del mot, van en desús.
Amb negreta s’assenyalen les accepcions més usades. més estrany resultava l’és de rampell. Continua