Arxiu de l'autor: Guillem Pont

Salvador Galmés en el DCVB/39

Publicat el per
Respon

D’aquesta primera entrega galmesiana de l’any, en destacarem el que ja en resulta una constant: mots en desús (“esquivor”, “estergir”, “estormeir”…) i també les descripcions poètiques de les situacions:  “L’amor mutual dels dos enamorats… restava en estament de pura habitut”, “Sentí un escarrufament com si li pegassen una tenallada a la tela del cor,”

A l’accepció 8 de la veu “estat” i més concretament al referir-se als Estat Units, també mostra el seu posicionament ideològic al considerar la ruptura de ridícula i funesta.

Continua →

De la premsa: Palma “es menja” l’Illa.

Publicat el per
Respon

No cal pujar molt amunt ni fer voltes amb un avió per adonar-se’n. Basta mirar, des de qualsevol indret de foravila .-de moment ANEI a banda- per constatar que és de cada dia més minsa la distinció entre nuclis urbans i fora vila. El volgut descontrol urbanístic ens ha portat just allà on som. Entre legals, alegals i il·legals tot són casetes, fonamentalment  poblades a l’estiu.

Ho sabíem i ens ho confirmen els geògrafs, bona part de l’Illa fa part de les diverses barriades de Palma. No a nivell administratiu però si a nivell vivencial.

El diaria Ultima Hora d’ahir, amb artiucle de Gemma Marxena, se’n feia ressò.

Continua →

Una conversa, tres idees

Publicat el per
Respon

Normalment les converses de cafè -i moltes altres- en els millors dels casos, es redueixen a un intercanvi de parers on cada un del participants intenta que els altres s’addereixin a les pròpies posicions.

Altres vegades es van superposant converses on cada un va contant el seu relat, sense esperar ni resposta ni interacció.

Però tota norma sol tenir excepcions i, de tant en tant, d’una mateixa intranscendent conversa en van sorgint idees que s’aparellen amb les pròpies. Continua →

Salvador Galmés en el DCVB/38

Publicat el per
Respon

El DCVB a vegades mostra entrades que sembla que siguin sols galmesianes. Es a dir hi ha la paraula, la descripció i les referències d’autors. A moltes de les entrades d’avui l’única referència d’autor és la de Galmés.

També es dóna la circumstància, ben excepcional, que una mateixa entrada mostri dues accepcions diferents referides a un mateix autor, com és el cas present de “esquerda”.

En quan als mots de l’entrega d’avui voldria destacar “espitrellat” antany símbol de força i masclisme i en quan a la prosa poètica allò de “El sol… despedint cascates d’ocre llumínich… ab esplendorositats d’apoteosi”

Continua →

El sol surt per a tothom/15: Oposició

Publicat el per
1

Circula, per la xarxa, una informació referida als socialistes serverins. Si no ho he entès malament es queixen i fan proposta per tal que l’oficina d’atenció al ciutadà (OAC) de la zona de Cala Millor no tanquí aquestes festes (del 23 de desembre al 8 de gener).

Assenyalen que, atès que més de la meitat de la població del municipi viu a les zones costaneres, aquest tancament obligarà els ciutadans a fer desplaçaments fins a l’Ajuntament, amb tot el que això comporta, de banda la falta d’atenció. Continua →

AL53 Sa tia Franscisca

Publicat el per
1

Aquest petit recull d’anècdotes llorencines, d’un Sant Llorenç agrícola que pertany radicalment al passat, seguint els generosos records de n’Antoni “Cus”, tracta avui, del tema de l’art de la caça, en aquest cas, caça femenina destinada a aportar proteïnes i sabors a la cuina pagesa.

No tothom gaudia de les mateixes habilitats. Sa tia Francisca de n’Antoni se’n sortia de forma singular. Continua →

Imatge amb text / Text amb imatge

Publicat el per
Respon

Ho sabem, tot té un cost. Quan diem tot, volem dir tot. Potser econòmic, però també ambiental, a nivell emocional, de salut…

Potser és adient recordar-ho en aquestes festes paradigmàtiques de l’època de consum descontrolat que ens toca viure.

A vegades el plaer es paga amb un posterior dolor. Una interessant frase sobre una espectacular posta de sol. Continua →

Una de llibres: Cretins digitals

Publicat el per
Respon

M’agrada llegir llibres. I millor si m’aporten coneixements directes. Però no m’agrada recomanar lectures a ningú, convençut com estic, que cada persona transita el seu camí.

M’ha agradat, però, llegir aquest que es pot trobar a la Biblioteca Salvador Galmés. Crec que em pot resultar útil per posicionar-me front a les possibles demandes dels néts referides a l’ús de mòbils, “tablets” i ordinadors usats a manera d’entreteniment.

Segons els estudis, analitzats en profunditat per Michel Desmurget, poden resultar més perillosos del que sembla. En definitiva fem un mal favor als infants si, perquè s’entretenguin, els posam un joc en telèfon mòbil. Continua →

De la premsa: Els morts de sa Coma

Publicat el per
1

Els diaris d’ahir, i també els d’avui s’han fet ressò de le excavacions que, sense resultats, s’han realitzades a sa Coma.

Amb un “Cal tenir en compte que, tot i les troballes documentades entre els anys 1991 i 2012, la zona ha resultat molt alterada antròpicament al llarg de les darreres dècades i també per les fortes turmentes i llevantades sofertes amb el temps“. es tanca, de moment, el tema.

Aquesta falta de restes contrasta (o tal vegada confirma) les fonts orals que assenyalaren que “dins l’arena i mal enterrats hi quedaren molts de morts”

(Imatge de dBalers.cat)

Ordre, ordres

Publicat el per
1

Circula per la xarxa una imatge de Jean Piaget immers en un munt de carpetes i llibres. S’assenyala que escomès sobre aquell desordre aparent, ell respongué:

“Com saps Bergson demostrà que el desordre no existeix!. Hi ha dos tipus d’ordre, l’ordre geomètric i l’odre vital. El meu és netament vital!. Les carpetes que utilitzo estan a l’abast de la mà segons l’ordre que indica la necessitat. De la mateixa manera puc trobar aquí abaix una referència de fa deu o quinze anys. Les carpetes que es troben més avall es converteixen en quelcom més delicat, però quan s’ha de cercar es cerca. Du menys feina que ordenar-ho cada dia”. Continua →

Imatge amb text / Text amb imatge

Publicat el per
Respon

La posta de sol d’ahir, amb aquells núvols esfilagarsats, mostrava una singular bellesa. Captar part del moment, amb la càmera del mòbil resulta fàcil.

L’entrada de l’epíleg de l’actual llibre de lectura (“La fábrica de cretinos dogitales” de M. Desmurget) vé com anell al dit.

No sempre hi pensam però resulta obvi: el que fem avui condiciona la vida de demà, tant a l’hora de menjar i beure, com a l’hora de passar el temps,o quan i com ens relacionam amb els altres,
La frase de W.Reich resulta, idò, transcendent. Continua →

Salvador Galmés en el DCVB/36

Publicat el per
Respon

Aquesta comentaris previs de les entregues parcials de la nombroses referències del Diccionari Alcover-Moll a Salvador Galmés, com no potser d’altra manera, sempre són limitats, personals i ,també, repetitius.

Avui voldria destacar-ne una frase. En concret aquesta llarga referència: “Els dos joves s’assadollaven, ab voluptuosidat, de pena esmicolada, del esmicament que produeix la trencadura de cors soldats per l’amor”.

Primer pels mots, ja en desús, que mostra: “assadollar”, “esmicar”, “trencadura”… I també per la sensibilitat humana que se’n desprèn.

Continua →

El sol surt per a tothom/14: Soledats

Publicat el per
Respon

Si no vaig errat el projecte “compartir pis” orientat a la gent major va néixer, fa anys, a França quan després d’una onada de fred es va descobrir una elevada quantitat de persones que havien mort soles en el seu pis parisenc. Aquest fet va empènyer les autoritats per tal de cercar solucions a la soledat. I una d’elles va ser fer agrupacions de persones amb un cuidador o cuidadora.

Amb el temps, aquella vella idea parisina arribà a Mallorca, no tant per motius de preservació de la vida com per motius econòmics. Continua →

Salvador Galmés en el DCVB/35

Publicat el per
Respon

La primera paraula de l’entrega d’avui, escena, m’ha recordat les dificultats que l’obra galmesiana mostra a l’hora de fer-ne guions cinematogràfics.

N’era ben conscient l’enyorat Miquel Rosselló quan s’imposà el repte personal de filmar-ne algunes. ¿Com les imatges poden abastar els matisos del llenguatge?, deia ell.. ¿Com es podria, en llenguatge cinematogràfic, plasmar quelcom semblant a “L’anyorament… és una morbositat de la passió, una espècie d’escrexensa, de goll sentimental qui vos ofega”?,

Continua →

Les ones sempre arriben

Publicat el per
Respon

“A banda de les conseqüències econòmiques i geopolítiques que tindrà la segona presidència de Trump, hi ha un missatge social que s’envia a tots els racons d’Amèrica i d’Europa. Diu així: racistes, teniu raó. Sionistes que negueu el genocidi a Gaza, teniu raó. Nacionalistes fanàtics, teniu raó. Masclistes, violadors, agressors de dones, teniu raó. Homòfobs, teniu raó. Negacionistes, teniu raó. Xulets, xarlatans, fanfarrons i milhomes, teniu raó. Maleducats, teniu raó. Ressentits amb ganes de culpar el món sencer de les vostres mancances, teniu raó. El món és vostre.”

Aquestes paraules són de l’escriptor Sebastià Alzamora a la seva columna Visca el sistema del diari arabalears.cat del passat 8/11/2024 que apareix amb el títol “L’hora dels patriotes”. Continua →

De la premsa: Comunitat energètica

Publicat el per
Respon

Amb la signatura de Sebastià Vanrell, el diari arabalears.cat mostrà la ressenya de la creació de la primera comunitat enegètica sense ànim de lucre de les Balears a càrrec d’un grup de joves de Llevant: “El projecte associatiu, que inclou 15 instal·lacions fotovoltaiques entre Manacor i Artà, permetrà a un màxim de 50 socis per cada una consumir electricitat de proximitat per restar-la de la factura normal” Continua →