De banda els mots actualment en desús: “de cop i bolei”, “cop de puny”, “adesar”, “quatri”… Voldria enfocar el pes que n’Angelina, “sa Trebolina” té tant en tota la narració de “Flor de Card”, com en les aparicions -unes deu- en el DCVB.
Una altra cosa a destacar és el canvi de costums, ara, en general ja no es passen pels llavis les puntes dels dits, ni els fuster porten el llàpis sobre la orella, ni es fan, amb bancs, quadres de ball
Som del parer que no en sabem res de la “presumpta realitat”, ni de la que ens afecta directament, i encara molt manco de la que ens resulta llunyana.
(Sí sabem que els discursos polítics intenten, a qualsevol cost, afectar el nostre sentir i que altres vegades s’ha demostrat que determinades acusacions havien resultat falses -cas Trias-).
En tot cas no està de més recordar el que assenyalava Ciceró ja abans de Crist. sobre el tall, d’una sova vella de figuera. Continua
L’apreciada amiga Rosa Planas, des de la seva secció “El rellotge d’arena” del diari Ultima Hora, fa una afinada i alhora decebedora, al meu entendre, previsió de futur. És el que ens ha tocat viure sense esser-ne del tot conscients Continua
Com evolucioná la relació entre Mn. Alcover i Mn. Galmés?
¿Perquè Mn. Alcover, iniciada la confrontació, va decidir mantenir les nombroses referències del Diccionari Català-Valencià-Balear a “Flor de Card” i altres aportacions del Galmés?.
¿Avui es donaria una situació semblant? Continua
De banda els mots, directes o de rebot, en desús com “pruaga” (malaltia del peus de les galines), “granat” o “manto”… voldria destacar altres aspectes:
“Protesta viva de domini”, “s’era llançada -la dona!- contra el provocador”, “Cada carrer tenia es seu fogueró”, pel que tenen de posicionament social en aquell Sant Llorenç de principis del segle passat.
Ahir, el digital centpercent.cat mostrava un interessant article de Rafel Gelabert amb el títol “Dobles patronímics llorencins” on deixa constància d’un fet, o costum dels anys setanta i vuitanta del segle passat, Alhora que mostra, al meu entendre, si seguim les entrevistes finals un cert caire de l’ésser llorencí.
De l’entrega d’avui, de banda els mots en desús com “primal” o “primala”, en voldria destacat altres aspectes:
El localisme de “porfessó” encara usat en determinats trams d’edat. La consideració dels amors com a “procés”, el final de n’Angelina, sa Trebolina, ara convertida en Sor Francina i el canvi de significat de “promiscu”, ultimament enfocat a les relacions sexuals
M’entristeix una mica haver de deixar nombroses idees potents i transformadores, però és el que tenen els resums i també la vida, sempre s’ha de triar!. (Encara que, segons la ciència, no amb l).a llibertat i plenitud que havíem suposat.
La frase d’avui em sembla molt contundent per les altres idees que porta implícita: no hi ha una realitat única, no podem convèncer als altres de res, tots tenim la nostra manera de pensar i el nostre relat…llavor resta el “principi del jardí”: canviar l’ambient perquè les persones puguin canviar i créixer.
Ah!!. Però això implica consciència, voluntat, treball i, ara per ara, un canvi de valors.
El Diario de Mallorca d’avui, amb article de Tomàs Andújar, dedica tota una pàgina a les aportacions de la doctora llorencina Maria Eugènia Jaume sobre els “camins dels presos” i altres treballs forçats. Continua
D’aquesta entrega en voldria destacar el que podriem considerar “localismes” llorencins de principis de segle passat, molt usats per Galmés: possessori, prendre, prenedor, professó, prestet, pretexte, cap mica…
També voldria fer referència, de passada, al pestilent sortosament perdut “tabac de pota” que solien emprar per fumar amb una pipa.
A finals dels anys vuitanta, el teòrics de l’organització laboral administrativa, recomanaven separar les tasques en tres calaixos o caramulls: importants, urgents i les altres.
Es veu que a nivell polític les coses funcionen d’altra manera. Tenim un tema terriblement important i urgent i l’acció es limita a una campanya publicitària per la televisió que pagam entre tots.
La conclussió evident és que hi ha moltes maneres d’amagar el cap sota l’ala.
Escarrufa l’article de de Jaume Perelló a “arabalears.cat” referit als aqüífers. Segons l’article Sant Llorenç és municipi que ultrapassa la capacitat d’explotació Continua
De banda els mots en desús “poalejar”, “polissonada”. “polsimar”… haurem d’enfocar, també, els “rebots”:: “rúfol”, “marxando”, “debategar”…
I els rempells de prosa poètica sensual que són marca personal: “Un goig placèvol polsimat de rubor delitosament picant,”
Aquesta entrega, a manera de singularitat, mostra, a la veu “porxo”, la descripció del Pou Vell
Triar una frase del “Reflexionari” implica deixar de banda les altres. Deiem la setmana passada que tot el que es diu, es dit per algú; des d’aquesta mirada parcial una sentència universal en paraules de Viktor Frankl
El que ens passa pot resultar més o menys important i transcendent. El que realment compte és el nostre posicionament; l’actitud en que encaram el que ens passa. Continua
Ara mateix es fa difícil imaginar la connexió de les persones amb la terra en aquell Sant Llorenç dels anys quaranta i cinquanta. I encara més de les famílies que vivien a fora vila.
Aucellons, un conill o una llebre, una perdiu…eren complements alimentaris i font d’una proteïna alternativa o complementària al porc de la matances.
Na Despuntada o el valor addicional de l’atzarós defecte físic. Continua
Dies passats, ens deixà Antònia Garcia Servera.
Manacorina de naixement des de la jubilació ençà va viure a la Colònia de Sant Pere. Persona coneguda a la nostra comunitat, per haver treballat de mestre a l’escola (1958-60), per ser l’esposa del metge Joan Ramis, mare dels germans Felip, Miquel, Catalina i Joan Ramis Garcia. També, i de banda les seves col·laboracions a la revista local “Flor de Card”, entre altres coses destacà pel seu compromís i activisme social (La imatge és dels campament de 1973 a Cala Virgili) i per haver fet part del Grup Independent de Sant Llorenç en les primeres eleccions democràtiques.
Oblidant les normes més bàsiques de convivènvia o, tal vegada, amb la clara intenció de provocar, el diputat Sergio Rodríguez, amb les seves amenaces augmenta la temperatura ambiental.
La resposta enginyosa del IES Portocristo mostra la reacció i postura de bona part dels docents. Continua
Manllevaré a Mn. Alcover la descripció que fa de “Pinzell” per fer referència a l’estil de Mn. Galmés “La manera de descriure vivament; l’estil descriptiu d’un autor, d’una facultat, etc”.
No deixarem de banda aspectes descriptius: “Experimentà crexences de planta assaonada”, “Esplendidesa de formes palpitants ab sacsaments de plètora”, “Hi havia una pedra planera, rodonenca”
Ni els mots en desús com “plètora”, “pigota”…
El diari arabalears,cat d’ahir, en article de Jaume Cladera, mostrava els 53 centres educatius que s’havien adherit al manifest de l’Assemblea de Docents.
Els centres del nostre terme municipal (ni els de Porto Cristo) encara no s’hi havien adherit. Continua
Es continua en la línia oberta des del principi: repescar determinats mots ja perduts (Els moliners ja no existeixen ni tampoc les “perllongues” dels molins); recordar mots usats pels nostres pares o padrins (“perllongar” en sentit de retardar o canviar)…
I la capacitat descriptiva i poètica del Capellà Capirró “Sos ulls d’or fulguraven ab pichs lluminosos com agitats d’una febre estranya,”.
La singularitat d’aquesta entrega es situa en la descripció de “sa Trebolina”: ” N’Angelina… li deyen també sa Trebolina, feminisant el nom sense arribar a personificar-lo anteposant-li l’article Na”,
També de Rafael Echeverria. D’alguna manera resulta deducció lògica de la idea de la setmana anterior.
Si no hi ha una realitat diferenciada del nostre mirar, si vivim en mons interpretatius, si no existeix ni l’asèpsia ni una realitat preexistent ni fets indiscutibles… llavors haurem de posar especial émfasi en saber com ens arriben les informacions, qui diu el que es diu… perquè com ens recorda el biòleg Maturana “No existeix res en si mateix, tot és lectura d’un observador”. Es així que “Tot el que es diu, es dit per algú”.
Des de quins coneixements?, amb quina finalitat o amb quins interessos?. Per a què?
Una idea que, a mi, m’ha ajudat a agafar distància, a veure les coses amb certa perpectiva, a adonar-me’n (Resum 1) de determinades circumstàncies. En definitiva a qüestionar-ho tot.