El concepte “fava” té múltiples accepcions.

Tal vegada una de les que es troba més en desús, substituïda grollerament pel castellanisme “ronxa”, és la referida a la inflor de la pell Continua →

Excepcions a banda, fins ben entrats els anys seixanta del segle passat, vam ser un poble girat d’esquena a la mar. Les persones dedicades a la pesca , fonamentalment, roquer, salpes i oblades es podien comptar amb els dits de les mans.

Aquells pescadors, en el cas de salpes o oblades, abans de tirar la canya, brumejaven tirant a l’aigua pa banyat amb mescles diverses.

Amb la nostra parla “manacorina” que té tendència a pronunciarr determinades “u” àtones en forma de “o” (cas de “montanya”, “corriola”, “bromejar”…) porta a la confusió entre bromejar, anar de bromes, i brumejar, tirar esca. Continua →

Idò no, no havia sortit,
Tal vegada bona part dels lectors consideri que és un mot ben viu. I si no ho és el mot si que ho és el significat.

No siguis esburbat! era una recomanació habitual que anava de pares a fills o de mestres a mossets
L’estrada de l’Alcover-Moll no és gaire extensa. El Normatiu ens remet a “aixelebrat” Continua →

Malgrat les dues accepcions que mostra l’Alcover-Moll, en el nostre entorn sols s’usa la segona, fonamentalment quan en tracta de allioli.

Bé, aquí podriem entrar en un altre debat sobre les diferències entre allioli i maionesa; realment el que s’acostuma a escaiar, d’ençà que hi ha el braç elèctric conegut pel nom comercial “turmix”, és la maionesa.

Usant idèntica fórmula, si mes no en aparença, nou vegades va bé, però una s’escaia!. Llavors resulta divertit fer llistat del motiu de l’escaiament: que si l’ou, que si l’ordre, que si conve posar un drap sota el pot, que si la concentració…tantes opinions com persones! Continua →

A vegades, potser pere semblança en la dicció, hi ha paraules que en la parla habitual s’usen com a sinònims, quan en realitat no tenen res a veure.

Toixarrut, tossut, testarrut, caparrut. tancat… podrien sen exemples a considerar.
Però una cosa és que una persona sigui mala de convèncer i altre que s’obstini en acoseguir una determinada meta o que sigui una persona grossera o estúpida. Continua →

Avui, dia dels Reis, serveix com qualsevol altre per recordar unes paraules totalment en desús.

La tasca persisteix, però no el mot, si mes no, de forma habitual. Cuidador o cuidadora han substituït el concepte nostrat. Ara en el nostre entorn, sols persones d’edat avançada parlen de tetes.

Al ser una tasca considerada  “femenina” -el patriarcat encara és ben arrelat!- El concepte masculí encara resultaria més estrany. Continua →

Sens dubte el mot, per a nosaltres té un ús ben habitual atenent “ses cases” i la contrada que, entre les darreres cases del poble i Son Barbot es situa el vell establit amb aquest nom..

D’altra banda, en sentit estrite (greix i tel que cobreix els budells) era mot ben viu en el Sant Llorenç rural.

Tot canvia, i l’ús de llengua també. El sagí és greix menystingut. Les persones “rompudes de sagí”, ara tenen hèrnies inguinals… sols que resten els solar per “devers Son Sagí”. Continua →

De les múltiples accepcions, la primera és, en general, la més coneguda. D’altra banda és la formal, l’acceptada pel diccionari normatiu.

Amb tot i amb això, els seus derivats, com bestreta habitualment son reemplaçats per castelllanismes (anticipo). Continua →

A vegades, generalment amb afany protector volem posar tanta roba a les altres persones, infants o gent gran, que aquestes, per embalumades es senten incòmodes. Massa embalum!

Per extensió en el nostre entorn s’empra també la paraula per descriure l’embalum que es sent en el nas i en el coll en època de constipats:.-Com estàs?. Et sent embalumat!  Continua →

El DCVB mostra dues entrades separades, perquè una cosa és serenar de posar serè, clar, absent de torbació i l’altre ben diferent és posar a la serena.

En determinades èpoques del nostre viure, no hi havia res més saludable que beure, de bon matí, un tassò d’aigua serenada. També es necessitava aigua serenada per encistar olives i moltres altres feines. (Quan s’usaven les cisternes bastrava treure un poal d’aigua i deixa’l sobre el coll de la cisterna. El se’n dempa matí ja era aigua serenada!)

Després vingué una època de descreença. Tot això eren romanços de dona vella.

Però, ves per on!, hi ha un redescobriment de la transcendència de la part líquida -i de l’absorció dels líquids- del nostre cos. Continua →

Paraula poc usada en el Sant Llorenç preturístic. De les persones majors consultadescap n’ha sabut notícies.

Seria una referència, idò, a les partaules, més o manco usades, que ens arribat via lectures o televisió .

Bravejar, xalucar, mentir…serien sinònims usats habitualemnt en el nostre entorn per a atendre el mateix significat de xerrar, amb raó, des del desconeixement. Continua →

De les diverses accepcions que mostra el diccionari, crec que solamen la tercera s’ha sentida aplicada en el nostre entorn en sentit de renyada forta i, potser, desmesurada.

A vegades també s’ha sentit el castellanisme “trepe” (-li ha donat un bon trepe!) per a cobrir el mateix significat.

La paraula no és recollida en el Normatiu.
En la recerca avançada sols hi apareixen les referències de .l’Alcover-Moll. Continua →