L’Ajuntament de Son Servera proposa destinar els fons de l’impost de turisme sostenible a la compra de la finca de Na Penyal i puig de sa Font. Continua
Passades les festes de Sant Llorenç, en temps de collir ametles -abans de la xilella- i garroves es donen, passejant per fora vila, determinats fets encara recurrents: qui no sent el xisclar, inconfusible i sempre llunyà, dels abellerols?, qui no es meravella amb els caragols fent la posta amb el cos enterrat?, qui no es sorprèn amb l’intens olor de l’espareguera de gat?.
Parlem de l’esparreguera de gat (Asparagus albus). Continua
Els niguls negres i renouers d’ahir que indicaven tormenta resulten canemàs ideal per al contundent pensament que ens regala Humberto Maturana.
(Val a dir que em sent “maturanenc” m’encanta el seu raonar que transita des de la biologia a l’amor).
La idea resulta contundent: El que vivim, sigui el que sigui. és totalment vàlid en el moment que ho vivim: alegria, tristesa, eufòria, convenciment, realitat… Però no podem saber si és una il·lisió que ens imaginam o una percepció que ens sembla tangible. Continua
Després de determinades accions sorgeix la coneguda sentència “no tot és el que sembla”.
A força de veure-ho un any si i l’altra també per casa pot semblar que determinades coses, com el cultiu de síndries i melons són senzilles. També ho fa sospitar aquell veïnat que, sense esforç aparent, en treu espectacular producció. Continua
L’objectiu de l’escrit és senzill. D’una banda deixar constància del que el costum és viu. -Avui toca embotellar! es comenta a manera d’escomesa. No hi ha dades objectives sobre la quantitat de famílies que treballen la tomàtiga per això serà un simple comentari o anècdota intranscendent.
Un altre dels objectius podria ser deixar evidència que, amb una mica de terra, aigua i temps, hom es pot assegurar un aliment de proximitat, de qualitat i, amb una mica de decisió, ecològic i utilitzant varietats locals. Continua
Una de les imatges estiuenques de fora vila la presenten pades i caragolins que, en situació de repòs s’aferren, amb gran nombre a fenolleres, pals i soques dels arbres.
Una de les qüestions es que no sempre resulta fàcil navegar per les fonts d’informació.
El caragolí punxegut que nosaltres coneixem com a “pada”, segons el DCVB correspon a l’espècie Stenogyra decolata, “de closca cònica molt aguda, que habita pels jardins i camps on hi ha humitat” o la “pada de tap” que correspon a Clausilia bidens,”que es cria per soques d’arbres i parets”. Però al contrastar la recerca en altres fonts -per exemple la Història Natural dels Països Catalans- no hi ha manera de treure’n suc ni sabó. Continua
Comentava el poeta Bali Bonet que el trempó s’havia de menjar agafant un tros de pa i, amb tres dits, mullar i afegir-hi part d’un plat compartit. Opinió que també defensa Climent Picornell (2005) en l’interessant i desenfadat comentari que es deixa a “informacions”. Continua
Avui el diari arabalears.cat mostra una interessant, sucosa i valenta entrevista de Cristina Ros a Macià Blázquez, catedràtic de Geografia de la UIB:
El marge i la possibilitat de millora és a les nostres mans, però haurem de canviar conceptes interioritzats. Continua
L’actualitat porta a parlar, a enfocar, avui, la calor i el canvi climàtic,
Un canvi suau però constant que, des de fa anys, s’ha anat amagant rere interessos econòmics i la incapacitat de prendre les corresponents decisions polítiques. Continua
A l’estiu aquí acostuma a fer calor, ho sabem. Abans de la proliferació d’aires condicionats, que també tenen un alt cost ecològic, hi havia persones que, obrint els portal de davant i darrera, posaven el matalàs al terra en mig de la casa per poder dormir.
Una altra obvietat es que la calor rabiosa s’avança en el calendari i s’esten per tot Europa. Continua
Tenim marcats models, tant del pensar com del fer. Sembla que, la majoria, inculcats en una primera infància. Models que obeeixen a les “necessitats” i modes del moment. No ho qüestionam, amb un “és així” o un “m’agrada” justificam el que consideram que està bé.
De l’orgull dels solcs drets s’ha passat a la terra cuidada -llaurada i sense herbes- i sobreexplotada -quanta més producció millor-. Continua
Coses de l’atzar. Justament avui, dimarts i dia d’entorn s’esdevé , a la mateixa hora que es publica ,els solstici d’estiu. El dia més llarg de l’any.
Quan els raig solars, del sol més llunyà, arriben a l’hemisferi nord, en la seva màxima rectitud.
Voldria enfocar el comentari en la universalitat, en la globalització de determinats costums humans. Tots tan igual i alhora tots tan diferents.
Tenim tendència a l’home centrisme, però, si mes no des de principis de segle, sabem que les coses no són del tot així. Els estudiosos de l’etologia, i dels costums humans anaren descobrint (“Arxiu de Tradicions Populars” a Catalunya, el “Tresor dels Avis” del mestre artanenc Andreu Ferrer, Joan Amades, el Pare Ginard…) que moltes de les festes i tradicions que avui celebram -com aquest proper Sant Joan Pelut- arrelen en el pre cristianisme. No de bades, com a humans, tenim una història de 200.000 anys, mentre que que ara estem a l’any 2020 de l’era cristiana.
I tot per arribar a una necessitat que a molts ens sembla òbvia: seria bo retrobar aquells lligams que ens fermen a la Terra i que ens fan, com a humans, part d’un tot.
Potser si ens imaginàssim abelles d’una casera, la relació entre nosaltres i la relació de nosaltres amb l’entorn que ens volta, seria més harmònica.
Informacions:
Viquipèdia/El tresor dels avis
Viquipèdia/ Solstici
Viquipèdia/Moviments de la terra
(Imatge: Sortida de sol en dia boirós. Serà dia calorós, humit i pesat
Aquestes dies, primers de juny d’un any songularment calorós, les cardasses mosten les seves singulars flors.
Del tema “cardassa” ja n’haviem parlat fa dos anys.
Ara i aquí voldriem enfocar simplement la flor emprant la detallada descripció que en fa Francesc Bonafè a “Flora de Mallorca (IV)”: Continua
Anam venuts. La desinformació ens manté enganyats.
Per no saber ni sabem on, ni com es cultiven els ciurons que es venen empotats a la botiga de més aprop.
Ni com es crien els pollastres d’on surten aquelles aletes tan saboroses.
Adesiara sorgeixen noves informacions que, massa vegades, passen sense captar la nostra atenció: és el cas de la roba sintética.
Vegeu un interessant i vell article sobre la necessitat de canviar els costums en l’ús de la roba.
(Imatge de l’article)
