En Pau el va pescar en una d’aquestes, sempre interessants i singulars entrevistes que Rafel Perelló publica a “centpercent”.
En aquest cas l’entrevistat era el carrioner Pere Blanch Cursach (De ses Talaies) amb el títol “La misèria fa creure i la baldor fa fer grosseries” . Continua
Una altra paraula que deriva de la conversa sobre la utilitat dels marges en el Sant Llorenç preturístic.
Contà n’Antoni que normalment, quan es feia llenya per al forn la feixaven i la col·locaven sobre una branca més grossa i oberta que, amb la bístia, es traginava fins a les cases “a la rosseguera”.
Una adaptació o localisme derivat de rossegar
Parlàvem dels marges, de la riquesa dels marges vegetals que volten les finques.. Alguns eren partioners, les soques determinaven fins on es podia arribar.
De banda estatge d’animalons diversos, les visites als marges sempre resultaven profitosos. S’hi podia trobar llenya prima per al forn, una troçada que servis de mànec d’eina o d’arada, i un pal llarg per al gatzoll.
-No saps que és un gatzoll? Continua
El català a la sanitat pública: una assignatura pendent
Antoni Llabrés Fuster UIB / OCB
Enguany es compleixen els quaranta anys de la declaració d’oficialitat de la
llengua catalana a les Illes Balears. Efectivament, dia 25 de febrer de 1983, val
a dir que en el furgó de coa, les Corts Generals aprovaven l’Estatut
d’autonomia, i el primer dia del mes de març, amb la seva publicació, entrava
en vigor. D’aleshores ençà disposam d’un règim jurídic lingüístic de doble
oficialitat (més adient que cooficialitat, que sol reservar per al català una posició
subalterna, tot distingit entre una llengua oficial, la de l’Estat, i una altra
simplement cooficial, la pròpia), que si bé mostra evidències d’una clara
asimetria a favor del castellà, ha permès innegables avanços en la recuperació
i foment de la llengua catalana a través del que hem conegut, en general, com
a procés de normalització lingüística. Continua
Tal vegada una de les imatges tòpiques d’un espitrellat, en sigui la imatge del legionari amb la seva presència i fama de mascle alfa.
La modalitat local -el mateix diccionari remet a “espitregar”, recollit també en el “Normatiu”- espitrellat que es presenta es nodreix d’una referència a un escrit de Salvador Galmés. Continua
-S’altre dia vaig pensar amb tú. Saps un que fa molt de temps que no he sentit: terringo, Pegar un terringo hahaha.
-Espera que si no ho apunt després no les recordo…
Aquestes frases entre l”escomesa i la curta conversa sobre el món i la bolla. Ben aviat ja vam tenir un cotxe al darrera. No ens poguérem allargar més.
Curiosa la diferència entre l’accepció recollida a Manacor i la recollida a Palma. Continua
No sé ben bé si es pot considerar “mot perdut”. En tot cas entre l’absolescència programada i el costum d’usar i tirar, les osques dels ganivets no són moda.
Ja sorprèn escoltar el característic so del xiulet dels esmoladors que feien desaparèixer les petites osques de tisores i ganivets.
En negreta s’assenyales les accepcions i expressions més habituals del nostre entorn. Continua
En el nostre entorn s’utilitza el castellanisme “roncero”, fonamentalment en l’accepció destacada en negreta
L’altre dia, amb paraules manllevades a Mn. Galmés, vam encetar l’afegit “Més hermós seria…“, amb la guia del “Vocabulari de Barbarismes del Català de Mallorca” de Jaume Corbera i Pou.
La paraula que presenta Jaume Ferrer ens vé, idò, com anell al dit. Continua
Un d’aquells mots singulars, nostres, recollits a la zona, relativament vius i no recollits en el diccionari normatiu.
Hi ha mots “oblidats” que, a vegades, sense saber ben bé perquè, es fan presents. Complexitat de la memòria i del funcionament del cervell. Continua
Havia sentit l’expressió, en el sentit que quan una cosa gira malament….mala barraca!
Res a veure, idò, amb l’accepció patriarcal i sexista que recull el diccionari
El diccionari no recull l’expressió local. Si no ho vaig entendre malament, els assessors lingüístics de Galmic recomanen no publicar paraules o expressions “no recollides” ja que, al ser molt locals i potser sols familiars, poden induir a confusions.
Farem, idò, una excepció. Continua
El DCVB , des de fa pocs dies, disposa d’una consulta avançada que, entre altres coses, permet fer recerca de “text lliure” referit a múltiples diccionaris.
Això permetrà treballar algunes expressions en desús, com la que es presenta Continua
La sala era gran i les persones comptades. Era de nit, en el carrer bona serena.
Hi feia fred. Tant que va tenir l’ocurrència “-Haurem de dur un maridet!”. “-Ha sortit maridet?”.
No. No havia sortit. L’objecte i el mot són perduts. Corresponen a altre temps i altres costums. Avui, aquí, ja no resulten útils (Per això es perd l’ús i el nom).
El Diccionari Normatiu també recull el mot. Continua
Pescat en un programa televisiu, no l’havia sentit en el nostre entorn.
Mot curiós. Segons el poble on és recollit la paraula té un o altre significat.
Si es cerca en el Normatiu no recull cap dels significats assenyalats sinó que remet a la planta boixerola. Un arbust que no es troba a les Illes Balears.. Continua
El diumenge, 5 de febrer, a les 19.00 h es durà a terme el COMBAT DE GLOSAT, a l’Espai 36. El preu de l’entrada és de 3€. Es pot comprar a través de ticketib.com o a la mateixa taquilla de l’Espai.
Aquest esdeveniment serà a càrrec de Mateu Xurí, Maria Bel Servereta i altres glosadors locals. Durant l’acte es farà l’entrega de premis del concurs de gloses Card.cat 2023.
Vos esperam! Continua
Després d’intenses negociacions entre MÉS i la presidenta Armengol i amb l’anunci de l’OCB i l’STEI d’impugnar el procés d’estabilització de places a la sanitat balear, el Govern rectifica i exigirà que la llengua catalana sigui un requisit i donarà dos anys als opositors per poder acreditar aquest coneixement. La rectificació ha costat, arriba tard, quan ja s’ha tancat el termini de presentació d’instàncies i ha deixat en evidència la política lingüística del PSOE que es va sotmetre a les exigències corporatives del personal sanitari. Continua
Un d’aquests mots que s’han anat perdent.
Tres accepcions. Segons moments i sentit. En el Sant Llorenç tural, a vegades, s’ebarriolaven i penjaven els molons. Generalment s’ambarriolaven els camaiotsts i també els camaiots.
Les altres dues accepcions eren, encara, menys usades. Continua
Mot ben nostrat i no recollit en el Normatiu.
Mot ben viu en el segle passat. Amb el temps es va substituint per “tombarella”, més general o per “voltereta”, també recollit per l’Alcover-Moll.
La semblança amb el castellà de “voltereta” podria suggerir que es castellanisme. Tampoc es contempla en el Normatiu. En tot cas no recollit en el “Vocabulari de Barbarismes del Català de Mallorca” de Jaume Corbera i Pou. Continua
Jaume Ferrer adesiara proposa mots que fa estona que no ha sentit. El darrer que proposà fou “trescalamena” un mot, que ja havia sortit.
Al fer-li-ho saber contestà un “tualmón i la bolla”
Els “vatua” (tualmón n’és una varietat) no ha sortii encara i en certa manera es pot considerar un mot en procés de desaparició. De cada dia es flastoma manco. Certament ja sorprèn quan topes amb alguna persona que enfila vatues i altres paraules abans considerades “flestomies”.
La intuïció i el recortd em diuen que en el Sant Llorenç preturístic es flastomava més. Continua
Es deia així, en pluiral.
Parlàvem del fred i de l’absèncis de vaques i sedes, altre temps ben habituals.
Els meteoròlegs assenyalen que abans feia més fred. També es ver que les persones no disposaven de tants recursos, ni econòmics ni textils.
Cert és que ara, ben poques vegades es sent parlar de vaques a les cames. Continua