Segurament abans era més perceptible, en tot cas hi havia menys renou ambiental.
Els pagesos conten que adesiara el sentia el saulet, la remor de la mar.
Era necessaria un lloc elevat i el vent a favor.
Des de sa Fontpella es sentia el que arribava de sa Punta de n’Amer. Des de Son Llulls el que arribava de Son Serra.
-Heu sentit el saulet?. El vam sentir quan seiem a la fresca!
Un mot que també fa referència al coneixement de Mn. Salvador Galmés. Continua
De totes les accepcions del mot, es voldria enfocar les tres primeres accepciobs de l’apartat III (Les assenyalades en negreta).
Mot ben nostrat i molt usat en un doble sentit. Primer en el de mirar, albirar, adonarse’n (“Has reparat…”.tal cosa?). I també a manera de desafiament o retret. (“Ja ho repararàs!… que faci/cregui tal cosa). Continua
Diumenge, 12 de març, a l’Espai 36, Tallats de Lluna i la Coral de Porreres presenten: La deixa del poeta. Continua
Segurament és una d’aquelles nombroses paraules que, segons l’edat, és més o menys coneguda.
Tota la gent gran sap ben bé que és la cagarel·la, però diarrea ha anat substituint aquell mot. Continua
Quan en Miquel el va veure penjat a la clastra de Son Vives, no va perdre oportunitat:
–Mira un mot perdut!
Com el cas de les eines agrícoles preturístiques, és un d’aquells mots que, al perdre la utilitat, es fan fonent en la immensitat
I això que l’Ajuntament en tenia un de molt complet a disposició dels veinats. Sembla que, com en el cas del piano, ha desaparegut.
No deixa de ser un mot curiós. En el meu entorn infantil l’anomenàvem pescapous (si la memòria no em traeix). Però el diccionari ens remet a cercapous -tam,bé recollit en el normatiu- per anomenar una mateixa eina.
Vosaltres, lectors, com l’anomenàveu? Continua
Anys enrere, sobre tot els al·lots que corrien per fora vila, tenien un flato. S’aturaven, es posaven tres pedretes dins la butxaca i continuaven jugant.
L’informador assenyala que ara no en sent parlar de flatos. No sap ben bé si es que en el seu entorn no se’n donen o si han desaparegut de forma generalitzada.
En tot cas li ho recordà un infant en una excursió. Es veu que no és perdut del tot.(Alguns mots es perden al desapareixer la utilitat o la funció,altres amb l’edat…) Continua
Per aquí s’utilitzava el concepte en un doble sentit:
– petit insecte aque afectava als grans d’arròs o de blat, en aquest cas, conceptualment seria semblant al fraró ja comentat.
-També en sentit figurat com a sinònim de persona calessa (també ja comentat) Continua
Pere Mesquida, que es declara seguidor de la pàgina, assenyalà dos mots. Un, aferra-pilla, ja ha sortit i l’altra, el present, al no trobar-se registrat, (o no haver sabut localitzar), tal vegada no hauria de sortir.
Però, atesa la llarga utilització en l’entorn escolar, en farem una excepció. Molt possiblement “cueta” vé d’acuar, de qui acua… Continua
En Pau el va pescar en una d’aquestes, sempre interessants i singulars entrevistes que Rafel Perelló publica a “centpercent”.
En aquest cas l’entrevistat era el carrioner Pere Blanch Cursach (De ses Talaies) amb el títol “La misèria fa creure i la baldor fa fer grosseries” . Continua
Una altra paraula que deriva de la conversa sobre la utilitat dels marges en el Sant Llorenç preturístic.
Contà n’Antoni que normalment, quan es feia llenya per al forn la feixaven i la col·locaven sobre una branca més grossa i oberta que, amb la bístia, es traginava fins a les cases “a la rosseguera”.
Una adaptació o localisme derivat de rossegar
Parlàvem dels marges, de la riquesa dels marges vegetals que volten les finques.. Alguns eren partioners, les soques determinaven fins on es podia arribar.
De banda estatge d’animalons diversos, les visites als marges sempre resultaven profitosos. S’hi podia trobar llenya prima per al forn, una troçada que servis de mànec d’eina o d’arada, i un pal llarg per al gatzoll.
-No saps que és un gatzoll? Continua
El català a la sanitat pública: una assignatura pendent
Antoni Llabrés Fuster UIB / OCB
Enguany es compleixen els quaranta anys de la declaració d’oficialitat de la
llengua catalana a les Illes Balears. Efectivament, dia 25 de febrer de 1983, val
a dir que en el furgó de coa, les Corts Generals aprovaven l’Estatut
d’autonomia, i el primer dia del mes de març, amb la seva publicació, entrava
en vigor. D’aleshores ençà disposam d’un règim jurídic lingüístic de doble
oficialitat (més adient que cooficialitat, que sol reservar per al català una posició
subalterna, tot distingit entre una llengua oficial, la de l’Estat, i una altra
simplement cooficial, la pròpia), que si bé mostra evidències d’una clara
asimetria a favor del castellà, ha permès innegables avanços en la recuperació
i foment de la llengua catalana a través del que hem conegut, en general, com
a procés de normalització lingüística. Continua
Tal vegada una de les imatges tòpiques d’un espitrellat, en sigui la imatge del legionari amb la seva presència i fama de mascle alfa.
La modalitat local -el mateix diccionari remet a “espitregar”, recollit també en el “Normatiu”- espitrellat que es presenta es nodreix d’una referència a un escrit de Salvador Galmés. Continua
-S’altre dia vaig pensar amb tú. Saps un que fa molt de temps que no he sentit: terringo, Pegar un terringo hahaha.
-Espera que si no ho apunt després no les recordo…
Aquestes frases entre l”escomesa i la curta conversa sobre el món i la bolla. Ben aviat ja vam tenir un cotxe al darrera. No ens poguérem allargar més.
Curiosa la diferència entre l’accepció recollida a Manacor i la recollida a Palma. Continua
No sé ben bé si es pot considerar “mot perdut”. En tot cas entre l’absolescència programada i el costum d’usar i tirar, les osques dels ganivets no són moda.
Ja sorprèn escoltar el característic so del xiulet dels esmoladors que feien desaparèixer les petites osques de tisores i ganivets.
En negreta s’assenyales les accepcions i expressions més habituals del nostre entorn. Continua
En el nostre entorn s’utilitza el castellanisme “roncero”, fonamentalment en l’accepció destacada en negreta
L’altre dia, amb paraules manllevades a Mn. Galmés, vam encetar l’afegit “Més hermós seria…“, amb la guia del “Vocabulari de Barbarismes del Català de Mallorca” de Jaume Corbera i Pou.
La paraula que presenta Jaume Ferrer ens vé, idò, com anell al dit. Continua
Un d’aquells mots singulars, nostres, recollits a la zona, relativament vius i no recollits en el diccionari normatiu.
Hi ha mots “oblidats” que, a vegades, sense saber ben bé perquè, es fan presents. Complexitat de la memòria i del funcionament del cervell. Continua
Havia sentit l’expressió, en el sentit que quan una cosa gira malament….mala barraca!
Res a veure, idò, amb l’accepció patriarcal i sexista que recull el diccionari
El diccionari no recull l’expressió local. Si no ho vaig entendre malament, els assessors lingüístics de Galmic recomanen no publicar paraules o expressions “no recollides” ja que, al ser molt locals i potser sols familiars, poden induir a confusions.
Farem, idò, una excepció. Continua
El DCVB , des de fa pocs dies, disposa d’una consulta avançada que, entre altres coses, permet fer recerca de “text lliure” referit a múltiples diccionaris.
Això permetrà treballar algunes expressions en desús, com la que es presenta Continua
La sala era gran i les persones comptades. Era de nit, en el carrer bona serena.
Hi feia fred. Tant que va tenir l’ocurrència “-Haurem de dur un maridet!”. “-Ha sortit maridet?”.
No. No havia sortit. L’objecte i el mot són perduts. Corresponen a altre temps i altres costums. Avui, aquí, ja no resulten útils (Per això es perd l’ús i el nom).
El Diccionari Normatiu també recull el mot. Continua