Parlàvem de melons. De la bona anyada que n’ha tret de l’hortet de Hadú (-Bona terra!).
-A cada caüll hi sembr dos pinyols un poc separats! assenyalà mentre explicava els secrets de tal producció.
Caüll és un mot local. Es relaciona en el DCVB, però no surt en el Normatiu (DIEC2). Fa part, idò, de les paraules d’ús limitat, però vives en el nostre entorn. Continua
Parlàvem d’una persona accidentada. Na Maria assenyalà: -Esta millor, ja ha trencat!
Trencar en el sentit de canviar de situació es pot considerar, avui, un mot perdut. S’usa ben clares vegades.
Mot de múltiples accepcions, s’han posat en negreta les relacionades amb un “canvi de situació”
El nostre company de revista Serafí Lliteres ens fa arribar el mot engolidor, i no en el sentit més general de “golafre” o relacionat amb “gola” o que “s’envia alguna cosa cap a dins”, sinó que més bé en el sentit de “forat a la terra per on s’escola l’aigua” i especialment .”forat per on va a córrer sota terra l’aigua, produint un remolí que engoleix els cossos que passen per damunt”.
D’aquí va sorgir el debat en el nostre grup de whats app dels editors de la revista: abans de la platja de sa Coma o d’Aubarca, platges sovint traïdores, se deia que hi havia engolidors (de fet, més d’un incident tràgic hi ha passat malauradament en aquest sentit). Però i ara se’n parla? O senzillament era un mot que desiganava mala mar en general i que ara se redueix a posar la bandera vermella? O més bé xerram d’alguna cosa més amagada, imperceptible i traïdora? Potser en això la gent de la mar ens pugui donar un cop de mà. En aquest sentit, aquest article que us pos ens en fa cinc cèntims del tema i fins i tot ens aconsella de com sortir-ne: enllaç. Continua
La receptabilitat dels “mots perduts” es gairebé tan variat com el món de les persones. Dependrà de l’edat, lectures, família, experiències… el que un determinat mot es consideri perdut o encara ben vigent.
Hi ha mot, com per exemple, “magencar” que fa molts anys que ja no s’usen. Ningú ja entrecava els sembrats o, en sentit estricte, remolca el fems. Però, daltres, com el que es presenta, una vella proposta de n’Antoni Font,. poden mantenir, o no, certa vigència. Continua
Avui en una conversa de bar he agafat per un dia el paper d’en Guillem Pont i he anotat una de les paraules que s’ha dit a la taula: anyívol. Concretament l’expressió que ha sortit ha estat “jo som anyívol a això”, en sentit de “no agradar-te, de tenir-li aversió”. Però com veurem la paraula també pot designar altres coses: Continua
No recordava haver-la sentida mai (i això que ma mare va cosir bruses al llarg de molts anys). En canvi na Caterina sí que l’havia sentida i usada.
La pronuncia escurça el mot que passa a ser, segons zones i famílies “xilleró” o “xelleró”.
Utilitzada en la confecció de camises i vestits, fins fa poc, era paraula usada, fonamentalment, per sastres i modistes. Continua
Divendres, 5 d’agost de 2022, es celebrà la 14 edició de ELS POETES I LA MEMÒRIA HISTÒRICA. Enguany aquest acte fou possible gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament, el personal de la brigada i la participació activa de les següents persones:
Música de clarinets a càrrec de Maria Eugènia Jaume i Nadal Capó Continua
Ara que venen les festes és un mot ben adequat… ja que segurament hi haurà un bon tiberi! Ara segurament s’usarien més altres mots com festa, trull… Continua
Ahir vespre, a l’Estació de Sant Llorenç, es celebrà la 14ª edició de ELS POETES I LA MEMÒRIA HISTÒRICA. Amb molta assistència de públic l’acte s’inicià amb unes paraules del president de la delegació de l’OCB de Sant Llorenç, Tomàs Martínez, que explicà el per què d’aquest acte i agraí la col·laboració de totes les persones i entitats implicades en dur a bon port aquesta activitat.
Continua
Tal com va passar amb els engronsos és una expressió que no he sabut localitzar en cap dels diccionaris i consultes fetes..
Amb tot i amb això era usada, en un mateix sentit, tant en la nostra pagesia com en altres indrets (per exemple Montuïri)
Farà part, idò, d’aquesta nebulosa de mots locals o familiars no recollits en l’Alcover-Moll ni regulats per la normativa. Continua
Si tenim en compte que la caça d’ocells en filats ja no s’usa, és ben normal que aquest mot, tant en el seu ús en el camp de la caça com en sentit figuratiu, ja no s’usi gaire en la nostra societat. I és que les paraules sovint són un reflex del que passa en el carrer…. Continua
Divendres, 5 d’agost, a les 20,30 hores, a l’Estació de Sant Llorenç, tendrà lloc la 14ª edició de ELS POETES I LA MEMÒRIA HISTÒRICA, un acte organitzat per l’Obra Cultural Balear de Sant Llorenç i que compta amb el suport de l’Ajuntament en el marc de les festes patronals.
Com cada any la música i la poesia seran les protagonistes de l’acte que, enguany, tributarà homenatge a Joan Lacomba, que ens deixà fa uns mesos. Continua
Mot que fa part de la “màgia -o desconeixement- de les paraules”: no apareix a cap dels diccionaris consultats.
Mot recordat. Na Francisca de Son Berga, fa anys, en va presentar un plat a “Els poetes i la Memòria Històrica” -normalment acompanyat de les “Llunetes” de na Xisca i el cava- que fa part de les festes patronals. Són els darrers que he tastat. (Serveixin aquests mots de recordança i homenatge) Continua
Quan era petit se veu que era molt estrúmbol (un altre mot perdut) i a vegades sentia com em deien “vols deixar de fer sa torniola”. Vendria a ser un “deixa d’empipar”, “fes alguna cosa de profit”… Aquesta expressió ara se sent molt més poc. Continua
Mot ben curiós. Usat abans en la parla local. L’Alcover-Moll el mostra però adverteix que és un castellanisme. No surt, idò en el diccionari normatiu.
Es relaciona en el “Vocabulari de Barbarismes del Català de Mallorca” de Jaume Corbera i Pou on s’assenyala les paraules que el podrien substituir. Algunes també ben nostres com: endiumenjar i empiular.
Altres sinònims -que jo no havia sentit usar aquí- són: encitronar, empollastrir, empolainar, enllimonar i espinzellar. Continua
De cada dia es sent en converses, i també per escrit, l’ús erroni d’aquests dos verbs .
Avui, al diari digital wilaweb.cat, el filòleg Jordi Badia Pujol, fa una explicació clara de quan s’han d’utilitzar cada un d’aquests verbs.
Si teniu curiositat per saber-ho feis clic a SER O ESTAR?
-Amb aquest sol pots veure el llabreig d’un vidre ben llunya!.
Fa anys hi havia la creença que el llambreig intermitent i constant dels CDs penjats d’un arbre fruiter espantava els ocells. Resultava curiosa la imatge. Els CDs han perdut utilitat i la moda s’esfumà.
El mot, si mes no en el nostre entorn, s’usa poc, es susbtitueix per “lluentor”, “reflex”… i és un mot bell i precís, un mot de poeta. Continua
No sé si m’atreviria a dir que és un mot perdut (potser entre els joves sí), però és un mot molt nostrat (molts pobles veïns ni el conserven) que val la pena protegir i conservar. I és que qui no ha sentit a dir algun cop “quedam a darrere la Sala” o “que hi ha res de nou per la Sala” (sempre referit a “ajuntament”). Continua
M’embriaga l’emoció
D’un somni fet realitat
La Glosa és al combat
De Corea i Camp Rodó!!!!
La Glosa serà al pregó!!
Amb un tò solemne,noble
La Glosa en serà el coble
Per “dar” veu a cada alè
I així deixa molt clar que
La Glosa és la veu del poble. Continua
Segurament encara l’empra molta gent però diriem que porta camí de perdre’s al ser substituit pel castellanisme “tropessar”
El nostre molt local “sopegar” a diferència de “ensopegar” o del sinònim “travelar” no surt en el normatiu. Resta, idò, com a paraula marginal o d’ambit local (en altres indrets de l’Illa usen normalment “travelar”). Continua