Ara que hi ha bona saò, que ha fet brusques i més brusques…també, en algun moment ha fet boirina, gotines petitones que gairebé no banyen, el que nosaltres en diem normalment “cama d’aranya” (segons el DCVB: Cama d’aranya (Mall.) o cama de mosca (Men.): plovisquella molt prima, de gotes menudes.) .
Aquest concepte de pluja fina també l’he sentit com a llema.
Encara que el mot, també te altres accepcions, per a mi, fins ara desconegudes Continua
S’ha esmentat altres vegades, si param atenció en les paraules que usa la gent gran trobarem molts mots perduts. Tal és el cas.
El castellà “cucurucho” ha envait el que s’anomenava aluda (en el cas present, dit “luda”). Segons el diccionari també es podria dir paperina, cucurull i ruda.
En alguns restaurants i cafès, amb el nom castellanitzat, es serveixen aludes de patates frites. Idò! Continua
Paraula antiga que tenia apuntada en el meu arxiu i que almanco la meva generació ja no usa, signe que potser sigui mot en extinció. La relació que té amb l’ocell Parus caeruleus (mallenga en mallorquí) és curiosa. Segons el diccionari “vulgarment s’atribueix a la mallerenga el vici de xerrar molt, car és un ocell molt cantador i fa un crit especial que sembla que articuli determinades expressions”. D’aquí el seu significat pejoratiu referit a persones. Continua
Parlant de vent i arbres sorgí el mot a la conversa. No és idò mot perduts, si mes no, en l’entorn agrícola.
Potser resulta interessant que surti a rotlo per la predominança de la tercera de les accepcions, un castellanisme que recull l’Alcover-Moll.
L’interlocutor es referia a branques sobrants dels arbres joves, però consultat el diccionari és mot de múltiples accepcions.
L’altre dia va sortir el mot “engalavernat” en una conversa entre amics de la meva edat referit a un nirvi que tenia atrofiat (és el que té intentar fer certs esforços físics o esports de risc a certa edat)- És ver que nosaltres encara l’usam de tant en tant (de cada cop més substituït per sinònims més generals com “fotut”, “fet pols”, “travat”…), però no tant els joves (no sé si tant pel seu parlar modern o per la seva bona forma física). Continua
Encara, adesiara, es sent “hi ha poc xeu” – amb cert allargament de la “e”-. Es refereix a poca gent, poca assistència a un acte, poca quantitat d’alguna cosa…
El diccionari mostra tres accepcions. La usada en el nostre entorn tendria relació amb la segona, en sentit negatiu. (A les altres dues no les havia sentit mai)
No surt en el normatiu
Viquillengua 7×7 és la vuitena edició de la Viquimarató per la llengua catalana que es celebra entre el 5 i el 12 de novembre.
La Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears se suma a la VIII Viquimarató de la Llengua Catalana, centrada enguany en la música en català. La iniciativa ha estat impulsada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través de la Secretaria de Política Lingüística, i l’organització Amical Wikimedia, i tindrà lloc entre els dies 5 i 12 de novembre. Continua
Paraula ben graciosa que me deien els meus pares quan els perdia la paciència (i ja podeu suposar que era sovint), la qual de cada pic se sent més. Pel que indica el diccionari Alcover-Moll és un mot ben dialectal, només propi de la zona de Manacor.
PD: observau bé d’on prové el mot. No ho hagués dit mai! Continua
Mots de diverses accepcions segons indrets i costums.
En el nostre entorn s’usa, s’usava, fonamentalment la segona la del “Suc brut que destil·la d’una cosa posada en remull”
Segurament aquest mot aportat pel nostre company de revista Joan Umbert no sigui un mot perdut del tot, però sí que les generacions més joves l’usen de cada cop menys (substituït per altres sinònims com sobres, restes…). Només el temps decidirà si finalment entra en la categoria de mot extingit. Continua
Forma part d’aquella col·lecció de mots que usam normalment en sentit figurat; deixant de banda, si més no en part, el significar real.
En el nostre entorn una peça de roba mostosa és la que no acaba d’estar neta, la que ha mesclar o perdut colors, la que ha quedat mastegada o descuidada…
També es pot (es podia) sentir aplicar a un color o a qualsevol altra cosa que no acabàs d’estar com el costum assenyalava.
Els mots sempre sorprenen. Per les accepcions, per la localització, per les descripcions…
Na Bel havia enviat “emmorronxar” però si es posa en l’Alcover-Moll, hi surt la forma reflexiva que no apareix en el normatiu. La definició remet a “emmorronyar-se” o emmorronyar recollit a Menorca.
En el nostre entorn emmorronxar-se és fer morros, disgustar-se. Estar emmorronxat seria sinònim, si fa no fa, d’estar enfadat.
Després d’una sèrie d’aportacions externes (sempre tan benvingudes) retornam a la meva llista de mots perduts que tenc arxivats des de fa uns anys. I avui ens centram en una paraula ben curiosa que ni record d’o vaig treure (un dels meus errors va ser en aquell temps no apuntar la font.. però juraria que va ser de les Ronadalles Mallorquines de Mossèn Alcover). Jo personalment ni l’he sentida a dir, així que ja deu estar ben desús. Si algú l’ha usada o l’ha sentida agrairem el seu comentari!
El mot en qüestió és també de construcció curiosa: malfenerando/-anda. Continua
No sé ben bé d’on he tret aquest nom, segurament d’en J. A. Encina. Es refereix a unes retxes verticals, gravades, que formen seqüències, incloent o no horitzontals; se solen trobar a cases d’explotació agrícola al costat del portal del que devia ser lloc d’emmagatzematge de productes del camp. Tal vegada comptaven sacs, o unitats de qualque mesura d’un producte. No sé tampoc de quina època daten, ni he trobat cap publicació damunt elles. Només present un exemple aquí. Agraïria informació si algú en té i de pas don informació que al primer pis, als costat dels portals, de la torre del Enagistes de Manacor n’hi ha un bon repertori pel qui vulgui aprofundir en l’estudi. Com podeu veure a l’exemple de la foto, la freqüència són dues ralles verticals seguides d’altra ralla vertical més alta. N’he vistes de cinc ratlles verticals amb una horizontal que les creua per la meitat.
Va sorgir de forma espontània en la conversa; mentre n’Antoni (Cus) parlava de la productivitat de les galines que te en el solar de Son Patró.
Es mot ben perdut. En el nostre entorn agafa la forma de “cocover”. Certament, a nivell industrial, hi ha producció d’ous i d’aviram. Ha desapareguda la professió lligada al tradicional ús de la barata que tant s’usava fins en els anys cinquanta del segle passat, quan la producció i comercialització d’ous era part fonamental de l’economia familiar.
Un d’aquell mots que resta en el record de les persones majors. Continua
“Vaig a fer un roi” vaig dir jo tot innocent i per les cares que feien alguns no tots em van entendre del tot, a pesar que pel context després ho suposaren. Així que tenim mot perdut nou (o en aquest cas que ja es va perdent el seu ús)! Continua
L’avantatge d’escoltar el parlar de les persones de certa edat. N’Antoni “Cus” va parlar d’engronyo. Quan quan poses el mot en recerca apareix engronyonir que remet a engrunyonir-se.
També apareix en el normatiu (Diec2) amb el significat “Un mecanisme, moure’s més feixugament per haver-s’hi posat pols, fet rovell, etc.” Continua
El nostre lector anònim ens ha fet arribar una altra paraula ben curiosa: buranya, la qual es pot referir a diverses coses, com veurem. Un mot que ja se sent ben poc! Continua
L’ha engospat!, es deia quan es tirava un tos de pa a l’aire i el ca l’agafava sense deixar que arribás a terra.
També es pot sentir aplicar a idees o paraules quan l’interlocutor, sense gaire explicacions, ho entén a la primera.
Ara els cans no mengen pa i, en tot cas, “engospar” s’ha anat substituint per “agafar” o per -encara més dissortat- “pillar”.
Pep Lluís Soler de nou ens fa arribar una altra paraules perduda de les seves. Jo personalment l’he usada i sentida però és ver que fa temps que ni la dic ni la sentir a pronunciar. Tot un descobriment! Continua