Vaig tenir l’oportunitat de parlar per primera vegada amb l’actor Joan Carles Bestard , (Madò Pereta) poc abans de començar la seva actuació per a l’Associació de veïnats de sa Coma. Em va sorprendre la seva timidesa i amabilitat. Començaren parlant dels seus estudis teatrals a l’escola-taller de teatre Xesc Forteza l’any 1989. I del personatge que l’ha fet popular, madò Pereta. Continua
Sabeu que és neu torrada? Idò res. Si no ho creus, fes la prova. Esperes un dia que faci molt de fred i nevi, agafes una mica de neu, millor si encara és d’aquesta blanca, impol·luta, i la poses damunt la torradora. Deixa passar un temps, no massa, uns segonets, i què tendràs? RES. S’haurà fus.
Així doncs, aquestes dues paraules que soles són totalment inofensives, s’entremesclen de tal manera que, juntes, formen una expressió explosiva que s’està convertint en omnipresent en conversacions i discussions en certs nuclis selectes de la societat llorencina. Entre frase i frase, de sobte, com qui no vol la cosa t’amollen un NEU TORRADA. Pam! Té, entoma’l, directa a la jugular. I a tu, et queda aquella cara de pasmarote, que no saps molt bé per on et surten. I fas la mitja rialleta, com qui no entén la cosa, i la conversació continua el seu curs fins a la pròxima cita; NEU TORRADA (i es repeteix la mateixa cara de pasmarote). Continua
En què se sembla es joc des parxís i es homes? En què en es dos, en maten una i en conten vint.
Una dona demana a una altra:
– En què se pareix un homo a una granera? Que sense pal, no mos serveix per res. Continua
El ple ordinari del 21 de novembre estava convocat a una hora adequada, les vuit de l’horabaixa -no com altres que se celebraren a la una del migdia o a les nou del matí-, i així i tot només hi havia dos espectadors, un expolític i el cronista. En aquella hora no hi havia futbol ni cap acte important en el municipi, tampoc no desbaratava el sopar i no havien començat els programes més populars de la televisió. Per què, idò, no va comparèixer gairebé ningú? La resposta sembla evident: perquè la política no interessa prou com per haver-se de molestar en anar fins a la Sala, i molt manco la local.
-I per què no interessa?
-Això ja seria massa llarg per parlar-ne en una crònica. Val més que ho deixem per una altra ocasió. Continua
La Paca està en el carrer,
i de tots els implicats
del Prestige, no n’hi ha cap
que no hi estigui també,
com la Infanta, en Mates… “Bé,
us estau queixant de vici”,
ens diran. I en el judici,
per molt que sigui una artista,
crec que aquella pianista
no va endevinar l’ofici!
La meva cosina Maria Antònia Gomila m’ha enviat aquesta vinyeta humorística sobre Halloween. Supòs que se li ha ocorregut després de presenciar la llarga discussió que tenguérem na Sofia Brunet, mestra d’anglès, i jo sobre la convenença o no d’ensenyar la festa de Halloween a l’escola.
Per cert diumenge l’enquesta de Card.cat anirà sobre aquest tema i hi podreu dir la vostra. Continua
Tallers per a les famílies, concerts, circ, pallassos i una nova exposició conformen el programa de novembre Continua
Una senyora amb una gatera de campionat:
-Doctor, doctor, no se què me passa, tenc mal de cap, vòmits, no m’aguant, tot es cos com desfet, i es cor me bull. Continua
Avui faré un poc la competència a en Serafí Lliteras, que va posar com a cançó de la setmana en català el Pollet Piu, però ho faré des d’un caire humorístic a través de la versió de Mariano Rajoy (sí, el nostre president) del mateix tema.
Per a quan una del senyor Bauzá ara que està tan de moda? Continua
Ja ho vaig posar fa uns dies en un comentari, però no me puc estar de publicar-ho també a través d’aquesta secció humorística, que en aquesta ocasió es convertirà en “humor escatològic”.
És sobre aquest tema tan recurrent de Card.cat sobre les merdes de ca i abans que res vull deixar clar que entenc tota aquesta gent que critica la presència d’aquests excrements davant la porta de ca seva i compartesc el seu malestar. Però això no lleva que ens ho poguem agafar amb un poc d’humor mentre alhora ho criticam (sempre he defensat que l’humor és una de les millors vies crítiques que existeixen). Així que vos deix aquesta petita broma escatològica:
Una al·lota bastant curra, vestida amb una bruseta, només fins davall es pits, i una mini falda, tan avall que mostrava se part de dalt de ses “bragues”, Continua
T’ajuntes amb el teu germà, fas un vídeo musical còmic amb una bona producció, utilitzes bases músicals de cert músic coreà, penges el vídeo a Youtube i… 46 milions de visites i pujant.
El protagonista de la cançó amb un posat seriós es demana, després d’esmentar Continua
Qui va amb un coix, al cap d’un any ho són tots dos. Continua
Dos amics casats, parlaven des matrimoni a sa barra des bar. Un demana a s’altre: Tu, abans de casar-te t’ havies colgat amb sa teva dona? Que dius, tu? No, i tu? Jo si, però te jur que va ser perquè mai m’havia pensat que tu te casaries amb ella.
És color de rosa, viu dins un cova, i apareix en es moment des sexe. Sa llengua.
Dins ses mans de ses senyores. comença encongit. El comença a tocar i el fa estirar, quan l’ha usat se torna a encollir. Es ventall.
Una cosa que te pel per fora, i es humit per dedins, i es seu nom comença per c. Es coco.
Ara que ha passat aquesta febre de les Olimpíades Madrid 2020 cal recordar com fa uns anys Francisco Ibáñez a Mortadelo y Filemón ja pregonitzava com treballen aquesta gent dels comités olímpics (d’aquí els resultats obtinguts). I és que aquest Ibáñez, com ja s’ha comprovat altres vegades en aquesta revista, és un bon predictor del futur (això sí, sempre amb humor). Continua
Ara que ens toca als professors i mestres tornar a classe després d’unes llargues vacances… val més agafar-s’ho amb un bon somriure: Continua
Si hi ha un pregó “no oficial” que tengui fama arreu de Mallorca, sense cap dubte és el de la penya del Cosso de Felanitx.
Lluny de ser un pregó seriós i ple d’autoritats, el pregó del Cosso es caracteritza per tenir un sentit reivindicatiu, caricaturesc i ser bastant Continua
Sense voler fer la competència a mestre Dalmau us pos un acudit que he trobat per Internet que a part de fer riure també fa pensar:
Això són un pare i un fill, i aquestes que el fill li pregunta al pare:
Fill: -Papa, he de fer un treball per a l’escola, et puc fer una pregunta?
Pare: -Clar fill. Què vols saber?
Fill: -Què és la política? Continua
Aquí teniu el vídeo de A BAILAR i l’actuació de Nicolau Bordal al Cafè Teatre amb la interpretació de La donna e mobile Continua