Avui al “Diario de Mallorca” es poden llegir unes declaracions dels diputats i senadors que els illencs escolliren a les darreres eleccions estatals (tots ells de partits amb seu a Madrid) a on afirmen sense cap classe de vergonya que mai seguirien l’estrategia de partits com el PNV o Nueva Canarias, de donar suport a uns pressuposts del govern a canvi d’importants inversions per a les seves respectives comunitats autònomes. Afirmen a més que si tots els partits actuassin igual a Madrid “seria el caos” i que les inversions i el finançament no poden dependre d’aquesta classe de negociacions. Continua
Arxiu de la categoria: Opinió
Corrupció popular
Camps, Rodríguez, Costa, Rato,
Ballester, Cañellas, Crespo,
Ramis, Massot, López Viejo,
Bárcenas, Cardona, Mato,
Galeote, Sánchez, Blasco,
Tarazona, Pol, Castedo,
Cuesta, Bueno, Caballero,
Serra, López, Rambla, Santos, Continua
17 anys d’espera però sembla que, pas a pas, les coses milloren a sa Coma
Cada quatre anys tenim l’oportunitat d’elegir als nostres representats polítics que decidiran la millor manera d’emprar els doblers de tots els contribuents per millorar el nostre poble. En teoria, ens escolten i intenten governar de la millor manera possible, encara que no sempre ho fan a gust de tots. Continua
La dita de la setmana (LX)
“Un final amarg és millor que una amargor sense final” (Fragment del film A propòsit d’Elly, d’Asgar Farhady) Continua
El radar de la Costa de Son Mas, mig milió d’euros en multes
Segons les notícies que he pogut llegir al Diario de Mallorca, la revista Cent per Cent i a la pàgina web Automovilistas Europeos Asociados, el radar de la Costa de Son Mas (Ma-15, quilòmetre 52,5) durant l’any 2016 va recaptar 467.899 euros, per un total de 11.459 multes. Continua
Jubilats per Mallorca: Debat sobre turisme i medi ambient
Dilluns dia 29 de Maig, a les 19 h al Club Diario de Mallorca
“GENTRIFICACIÓ, TURISME I MEDI AMBIENT: LES ILLES DINS LA UNIÓ EUROPEA”
Ponents:
Margalida Maria Ramis Sastre, llicenciada en Física per la Universitat de les Illes Balears (1999). Després d´haver treballat en els àmbits de la gestió energètica i dels residus, actualment treballa al Grup d´Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) com a portaveu i responsable de l´Àrea de Territori i Recursos (residus, aigua, energia i canvi climàtic). Va iniciar els estudis de tercer cicle al departament de Geografia de la UIB com a membre del Grup d´Investigació Sostenibilitat i Territori (GIST). Ha estat presidenta-fundadora de l´ONG, Enginyeria Sense Fronteres de les Illes Balears. Continua
Imatge amb text / Text amb imatge
Viure és fàcil. Basta mirar la naturalesa que ens volta: les ovelles, les galines, el moix o el ca… De fet cada un dels gens procura la seva pervivència: mejar, beure, descansar i, adesiara, aparellar-se. Amb això i cercant racons per sestar i fugint de les amenaces gairebé n’hi ha prou. Potser basta afegir-hi aquí, i per la condició d’humans, allò de “deixar-se portar” per l’ona cultural que ofereix l’entorn. Continua
La dita de la setmana (LIX)
“Agradar és probablement la millor manera de tenir; tenir deu ser la pitjor manera d’agradar”
(Fragment del relat L’illa desconeguda, de Jose Saramago) Continua
El Cardassar dóna per tancat l’assumpte
El president del Cardassar, Miquel Àngel Caimari, s’ha posat en contacte amb Card.cat per deixar tancat aquest assumpte tan delicat de l’incident de l’altre dia i aclarir-lo d’alguna manera. Continua
Nota de premsa del Cardassar
Aquí teniu la versió dels fets del Club Esportiu Cardassar respecte a l’incident violent del passat cap de setmana: Continua
Què en trobau?
La violència en els camps de futbol mallorquins continua, però és que aquest pic ha arribat fins aquí, al Moleter. Segons publica el diari Ultima Hora, al camp de Sant Llorenç en partit de cadets hi va haver baralla quan van expulsar un jugador rival, del Sant Jordi, ja que aquest i membres de la seva família s’enfrontaren contra alguns membres de l’afició llorencina que els increpaven fins al punt que un pare llorencí va haver de ser curat d’una ferida al cap. L’àrbitre davant el lamentable espectacle va decidir suspendre el partit. Continua
Gràcies Susana, moltes gràcies per dir en veu alta el que tots pensau
Gràcies Susana Díaz per les teves paraules d’avui:”Muchos de los que se cabrearon con nosotros no habían perdido diez escalones en su calidad de vida, habían bajado uno. Pero es que pensaban que iban a subir diez.
Es que pensaban que iban a poder tener su casita en la playa, que iban a poder salir no una vez al mes sino una vez a la semana, que iban a conseguir que sus chavales fueran a la universidad y además tuvieran un máster, que iban a conseguir ver a sus nietos con mucha mas calidad de vida que la que tuvieron ellos y cuando eso no fue posible se cabrearon, se indignaron, y ahí le hicimos el juego a la derecha y a “los otros”. A la derecha que quería que la gente se resignara y a los que querían galopar sobre la indignación de los ciudadanos”.
Es veu que per a Susana Díaz que els nostres fills puguin estudiar a la universitat és demanar massa, i no en parlem de treure’s un máster, a on s’ha vist mai!. I que me’n deis de tenir una caseta a la costa, un escàndol!. Sortir un pic a la setmana? quina barra que tenim!. El que no hem de consentir -això ja si que no- és que els nostres nets tenguin més qualitat de vida que nosaltres, perdona’ns Susana, ens hauria de caure la cara de vergonya per voler això! Continua
Flor de Card 45 (VI)
1977
La represa de Flor de Card, que es corresponia amb els mesos de gener i febrer i que ja va començar a publicar-se íntegrament en català, es va obrir amb un Editorial en el qual s’establia un cert paral·lelisme entre la revista i el descans hivernal del camp, que es començava a despertar. També ens reafermàvem amb els principis fundacionals de la revista: “mitjà d’expressió”, “vehicle de cultura” i “oberta a tothom” que hi vulgués col·laborar. En aquest sentit, ja que s’atracaven les primeres eleccions generals de la recentment estrenada democràcia, s’oferiren les seves pàgines a tots els partits i el primer que va agafar les messions fou Antoni Ramis, del PSOE, que dos anys després seria elegit conseller del Consell Insular de Mallorca i, el 1982, senador. Continua
La dita de la setmana (LVII)
Què en trobau?
No fa gaire en Guillem Pont demanava a un comentari quin benefici real tenia pel poble fer un reality de la televisió britànica aquí, a sa Real. Jo ja li vaig contestar que en aquests casos el que es mira és el benefici econòmic (no cultural, moral o d’imatge) i en aquest cas, gràcies a la foto que adjunt del diari Última Hora, s’especifica: Continua
Executada la primera fase d’embelliment del carrer Baladres de sa Coma
Executat l’embelliment de la primera fase del carrer Baladres de sa Coma. Circulant des de Cala Millor una senyal de trànsit a l’altura dels carrer Tamarell prohibeix el doble sentit de circulació desviant el trànsit per l’interior de la urbanització. Continua
La dita de la setmana (LVI)
Què en trobau?
Què trobau de l’impost que ha posat el govern català sobre les begudes ensucrades (refrescos, sucs…)? Ho veis un encert que s’auria de posar també aquí o un simple recurs per recaudar més diners? Continua
Flor de Card 45 (V)
La represa. Qüestions prèvies
Després d’un any i mig d’inactivitat –o, millor dit, d’una activitat ralentida, perquè ja s’ha dit que entre el juliol de 1975 i el desembre de 1976 tiràrem dues revistes amb informació local–, a principis de 1977, un grup reduït dels que hi havíem treballat des del començament ens plantejàrem la possibilitat de tornar reemprendre l’edició de Flor de Card, cercant nous col·laboradors. Aquesta decisió no fou fàcil, perquè sabíem que hauríem de canviar radicalment la manera d’editar-la, ja que no disposàvem d’un local social com el que tenia el Club Card a la segona planta de l’Ajuntament. Abans, gairebé tota la feina era col·lectiva: molts dels articles es discutien de manera conjunta, encara que un se’n cuidàs de redactar-los, els il·lustradors que estaven disponibles (Antoni Quetglas, Guillem Nadal, Miquel Rosselló, jo mateix…) feien la seva tasca, els mecanògrafs (els que tenien un poc més de pràctica) passaven els articles a clixé, els de la multicopista (Guillem Quina, Pere Mesquida, Andreu Amer…) se’n cuidaven de la impressió, i, entre tots, enrevoltàvem la revista i la grapàvem.
De caragols i pancaritats
Una petita refleció sobre la feble consistència de moltes de les nostres creences. Continua
