La platja de Sa Coma, història d’una injustícia (XIII)

El mes d’abril del 2002 el Diari de Balears i UH informen de la sentència que nega l’explotació de la platja de Sa Coma a l’Ajuntament. Ara, la sentència amenaça d’esdevenir un precedent a nivell estatal, ja que si bé en l’actualitat l’Ajuntament de Sant Llorenç és l’únic de l’Estat que no té l’explotació directa d’una de les seves platges, amb aquest veredicte pot ser que aquest cas s’estengui a altres indrets.

La llarga lluita jurídica del Consistori per aconseguir l’explotació de la platja de Sa Coma ha fracassat i fins i tot s’ha agreujat, ja que la propietat de Redo SA, aprofitant aquesta sentència, ha sol·licitat l’ampliació de l’explotació per 20 anys més. Un autèntic escàndol. Continua

La platja de Sa Coma, història d’una injustícia (XII)

El 27 d’octubre del 2000 el Tribunal Suprem falla en contra de l’Ajuntament el recurs interposat per aquest contra la Sentència de l’Audiència Nacional el 1993, de la concessió a Redo SA de l’explotació de la platja de Sa Coma.

L’informe jurídic sobre aquesta sentència, encarregat per l’Ajuntament, deia: “el recurs de cassació va ser encertadament preparat d’acord amb la jurisprudència vigent en el moment de la interposició l’any 1993, un canvi jurisprudencial posterior no pot perjudicar de manera tan greu a una part i, en conseqüència, s’informa a favor de la interposició de recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional contra la sentència del Tribunal Suprem”.

Per això el 15 de febrer del 2001 en nom de l’Ajuntament de Sant Llorenç, es formula recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional pel procurador Argimiro Vázquez i el lletrat Josep Melià Ques. Continua

Sa Punta de n’Amer (II)

A la revista Flor de Card d’octubre de 1984 hi ha un escrit del regidor Antoni Sansó (PSM) que diu:

El PSM entén que, fins ara, dins Cala Millor i per tota la nostra zona costera -per no dir per tota la de Mallorca- s’ha practicat un urbanisme sense planificació, ple de favoritismes, on han predominat sempre els interessos dels més forts. Entenem que això ha estat possible gràcies als polítics de torn, fidels guardians i defensors d’aquests interessos. Polítics que fan de la política una eina bruta i carregada d’interessos particulars.

Davant això i davant la covardia d’altres grups polítics, el PSM vol manifestar clarament i públicament que està totalment en contra de qualsevol urbanització a sa Punta.

Nosaltres entenem que és el cor de tota la nostra zona costera, i creim que, si seguim amb aquest afany de destrucció, acabarem per arrasar tot el que tenim. Per conservar la nostra zona turística i mantenir-la és Continua

La platja de Sa Coma, història d’una injustícia (XI)

El 16 de març de 1997 el diari El Dia, va publicar un perfil de Jaume Moll que deia que aquest era el petit de la família i que no tenia objeccions en treure els punys si l’ocasió el requeria. Va guanyar els seus primers diners en un taller mecànic i va amassar la seva fortuna amb el contraban que no va deixar fins a mitjans dels anys setanta, quan va començar a invertir amb el boom turístic. Jaume Moll un dels més importants contrabandistes de les Illes, creia ser a més, el darrer d’ells.

El 16 d’abril de 1997 els mitjans de comunicació informen que Immobiliària Alcázar, veu indicis per presentar una contra-querella per estafa del grup turístic Royal Resort. Segons els advocats de la immobiliària, disposen de documents que demostren la falsedat de la situació econòmica de l’empresa quan aquesta es va vendre el 1993. Moll parlava de guanys quan les auditories van demostrar que aquests eren pèrdues. Continua

Sa Punta de n’Amer

Des de Més per Sant Llorenç pensam que ha arribat l’hora de reclamar al nou Govern la compra de sa Punta de n’Amer i pensam que en tenim tot el dret ja que som un dels principals destins turístics de les Illes Balears i un dels que més recaptam de l’Impost de Turisme Sostenible sense que encara, després de vuit anys de la seva implantació, no haver rebut un euro de retorn.

Però també ens convé recordar als qui hi eren però també als més joves que la seva protecció no va ser gens fàcil i que això només va ser possible per la lluita de molta gent.

Era a principis de l’any 1984, quan hi va haver la voluntat d’urbanitzar sa Punta de n’Amer com una fase més de les previstes dins el Pla General de 1968, que contemplava urbanitzar tot sa Coma amb cinc fases. Tres d’elles s’han anat realitzant, una va passar a sòl rústic amb l’aprovació definitiva de les Normes Subsidiàries el 1994 i l’altra corresponia a Sa Punta. Continua

Platja de sa Coma, història d’una injustícia (X)

Platja de Sa Coma, història d’una injustícia (X)

El 17 d’agost de 1996 la premsa informa que diferents cadenes hoteleres mallorquines mantenen converses amb Sa Nostra per sol·licitar informació sobre la possible venda del complex turístic Royal Mediterráneo de Sa Coma. Aquest complex forma part de la cadena hotelera Royaltur, propietat del touroperador Nekermann i Inmobiliaria Alcázar que té la majoria absoluta del complex de Sa Coma i que al senyor Moll li agradava qualificar com la joia de Royaltur. Pel PSM són les primeres noticies fiables de que el senyor Moll, altre temps el senyor tot poderós de Sa Coma, ja no té el control del seu imperi. Continua

Platja de sa Coma, historia d’una injustícia (IX)

El diumenge 9 de juliol de 1995 la mort de cinc alemanys, tres d’ells de la mateixa família ofegats a la platja de Sa Coma es recordat com un diumenge negre dins la història de Sant Llorenç.

L’11 de juliol de 1995 es produeixen declaracions del Delegat de Govern i del Cap de Demarcació de Costes, tots dos càrrecs anomenats pel PSOE, en el sentit de llevar tota la responsabilitat al Govern Central pels fets produïts a la platja de Sa Coma amb la mort d’aquests cinc alemanys.

Al Ple urgent de dia 12 de juliol de 1995 convocat per millorar el sistema de radiocomunicacions i adquirir un vehicle per a la Policia Local, perquè no es tornin a produir les dificultats observades durant les operacions de rescat de les persones que es varen anegar a Sa Coma, el regidor Continua

Eleccions locals 28-M. Taula rodona a sa Màniga

Ahir vespre, a sa Màniga, taula rodona, organitzada per Card.cat i moderada per Magdalena Ordinas, entre els caps de llista de les diverses formacions que es presenten a les eleccions locals del proper dia 28 de maig.

Dolors Sánchez, candidata a la batlia de Sant Llorenç per MÉS per Sant Llorenç explicà les propostes de MÉS per la zona costera (sa Coma, s’Illot i Cala Millor).

Entre d’altres temes mencionà les següents propostes:
Crear un centre de dia a sa Coma.
Adequar les zones d’aparcament.

Continua

La platja de Sa Coma, història d’una injustícia (VIII)

Al Ple extraordinari i urgent de dia 23 de juliol de 1993, l’Ajuntament, una vegada assabentat de la sentència de l’Audiència Nacional desestimant el recurs contenciós administratiu interposat contra l’Ordre del Ministeri d’Obres Públiques i Transports a favor de Redo SA per a obres de condicionament i equipament de la platja de Sa Coma, aprova interposar recurs de cassació contra aquesta sentència.

En aquest ple el Sr. Sansó del PSM comença la intervenció dient que el tema requereix una especial atenció. Repeteix que aquest és un cas d’influències, amiguisme i irregularitats. Afirma que el Sr. Moll va presentar el projecte de concessió el dia següent de publicar-se el Reglament en el BOE. Per tant, està clar que coneixia molt bé el Reglament perquè estava ben assessorat dins l’Administració. Continua

Platja de Sa Coma, història d’una injustícia (VII)

L’11 d’octubre de 1991 el Sr. Josep Melià assessor jurídic de l’Ajuntament de Sant Llorenç, presenta el següent informe sobre el conflicte motivat per la concessió del Ministeri d’Obres Públiques a Redo SA: ”Com que encara no s’ha enviat l’expedient administratiu no s’han pogut fer les al·legacions jurídiques en favor de l’Ajuntament de Sant Llorenç. Per cert que per providència de 4 de juny passat, la Sala va adreçar-se al MOPU fent-li veure el seu retràs i amenaçant de sancionar els funcionaris culpables de l’endarreriment en la remissió de la documentació administrativa”.

Cal remarcar d’aquest informe el retard del MOPU a entregar la documentació administrativa de la concessió de la platja a Redo SA i recordar que es dóna la concessió de l’explotació de la platja basant-se en que s’havia creat i regenerat la platja de Sa Coma, cosa completament falsa. Continua

Platja de Sa Coma, història d’una injustícia (VI)

Al Ple del 3 d’abril de 1990 el PSM va demanar que es discutís i s’aclarissen totes les
declaracions fetes pel Sr. Moll que afecten directament o indirectament l’Ajuntament i el
bon nom del municipi de Sant Llorenç.
Declaracions com: “Ja he dit que estic disposat a donar aquests diners, amb les degudes garanties que ingresaran a les arques municipals”, “És possible que hi hagi diners que no arribin a la primera planta de l’Ajuntament”… enteníem que afectaven el bon nom del municipi llorencí i dels seus polítics, per això instarem a tots els components del Consistori a pronunciar-se ja que en temes tan delicats com aquests, de cap de les maneres un ajuntament pot donar el silenci per resposta. Sotmesa la proposta a votació de que l’Ajuntament interposàs una querella contra aquest senyor només els regidors Sansó i Femenies del PSM votaren a favor. Continua

La platja de Sa Coma, història d’una injustícia (IV)

Si l’administració costanera de Madrid i d’aquí va accedir a recolzar els interessos de REDO SA davant els municipals, està clar que no n’hi ha prou convidant a passar les vacances al Director General del Ministeri a Sa Coma. Des del PSM ens podíem imaginar clarament els motius pels que certa gent amb molt de poder a Madrid pogués impedir a l’Ajuntament exercir el dret d’explotació d’una platja del seu terme municipal. El que ens costava d’imaginar era que el PSOE ho consentis tal com va fer.

El que és més greu, és que, contestant les al·legacions de l’Ajuntament, el Ministeri seguia insistint i defensant que s’havia d’incentivar econòmicament als promotors que creïn, regenerin i condicionin una platja com així deien que s’havia fet amb la platja de Sa Coma. Ens venien a dir que encara podíem estar agraïts a REDO SA ja que el que havia fet era clarament beneficiós per l’ús públic de la platja de Sa Coma i, en conseqüència, per l’interès general. Continua

La platja de Sa Coma, història d’una injustícia (III)

Quan el gener de 1990 l’Ajuntament de Sant Llorenç, com cada any, estava
tramitant, segons el Reglament de Costes, la seva petició i projecte per l’explotació
de la platja de Sa Coma, ens arribà de Madrid un escrit del Ministeri d’Obres
Públiques on ens diuen que tenim 15 dies per al·legar i presentar documents ja que el
Ministeri vol revisar la concessió a REDO SA dels famosos bars dins zona verda per
atorgar-li també i directament l’explotació de la platja.
Tot això s’està produint a Madrid amb un govern del PSOE i quan s’està parlant de
tràfic d’influències, d’amiguisme i d’algun germà famós (Alfonso Guerra).
El Sr. Moll manifestava aleshores al Diari de Mallorca: “Aquests de l’Ajuntament
no saben amb qui es posen”. Es pot comprovar així com el govern progressista de
l’Ajuntament havia fet enfadar a aquest Sr. i principalment el PSM que havia fet
canviar d’opinió als altres partits fins llavors tan amics seus. Continua

Platja de Sa Coma, història d’una injustícia (II)

Convé recordar que quan faltava mig any per unes noves eleccions municipals, el ple de dia 4 de novembre de 1986 aprovà, amb l’únic vot en contra del PSM, un plec de clàusules d’un concurs per a la concessió dels serveis de la platja de Sa Coma per vint anys.

Estava clar per el PSM que hi havia forts interessos i que per això, l’Ajuntament volia, a correcuita, donar una concessió per vint anys abans d’acabar la legislatura. Hem de dir que hi havia sobre tot, pressions de part d’en Jaume Moll que pretenia ésser l’amo i senyor de Sa Coma. Continua

FeminisMÉS. Trobada de dones

MÉS per Mallorca ha organitzat aquest dimarts horabaixa una trobada de les dones de la formació per reivindicar el municipalisme feminista. La reunió, que s’ha dut a terme a l’espai Sa Quintana de Sineu, ha estat impulsada per l’Espai FeminisMÉS i ha comptat amb la presència d’un centenar de dones d’arreu de l’illa.

Segons la candidata de MÉS a la batlia de Palma, Neus Truyol, “continuam reivindicant el feminisme com a eix central de la transformació i la justícia social”. Per això, la formació aposta per construir pobles i ciutats que estiguin pensats des de l’urbanisme feminista i que, en paraules de Truyol, “facilitin la vida a peu i s’hi deixi de donar protagonisme al vehicle privat”.

Les dones de la formació ecosobiranista que s’han reunit aquest dimarts han refermat el seu compromís en la construcció d’una Mallorca feminista, de drets i lliure d’odi i de violències. Per fer-ho, han destacat que cal l’impuls de polítiques de cures i conciliació corresponsable, d’educació sexual, que lluitin contra la pobresa menstrual i polítiques interseccionals i antiracistes. Truyol ha afirmat que només així “podem construir comunitat entre totes, amb totes i per a totes”. Continua

Platja de Sa Coma, història d’una injustícia

Ara que venen les eleccions convé recordar amb una seria d’escrits, el cas de corrupció més important que hem viscut al nostre terme municipal i que no ens fa a tots els partits polítics iguals. Per això i perquè a partir del juliol les Illes Balears tindran les competències de Costes, duim en el nostre programa electoral fer feina per revisar i recuperar la concessió de la Platja de Sa Coma pensant amb els diners que deixa d’ingressar l’Ajuntament anualment. Esperam que tant els partits de Sant Llorenç com el pròxim Govern de les Illes Balears estiguin disposats a posar fi a aquesta gran injustícia. Continua