25 anys en marxa i seguim. Avui es compleixen 25 anys de la primera marxa reivindicativa pel Tren de Llevant. Era el dissabte 12 de setembre de 1998. Havien passat vint-i-un anys des de que s’havia suspès el servei entre Palma i Artà. Continua
Fèrem referència al totpoderós cost econòmic, i a la seva opacitat.
Ara i aquí es volen relacionar altres costos que, per no tenir, ni tenen indicadors clars.
Fes referència al cost ambiental i al que anomenam “cost didàctic” referit al que ensenyam “sense voler”. Continua
10 preguntes a peu de via amb Felip Forteza i Isabel Nicolau. A més de les preguntes de rigor els hem demanat si es podien fer una foto amb alguna de les camisetes de les marxes pel tren, però la torrentada del 2018 les se’n dugué
Som en Felip Forteza Amengual. 70 anys. Visc a Sant Llorenç des Cardasar. Actualment jubilat en actiu traball els metalls amb aspiracions artístiques.
Quina ha estat la teva participació en les marxes pel tren de Llevant?
Hem participat en quasi totes les marxes i manifestacions pro tren de Llevant.
Perquè ho feies?
Hi anàvem amb nostalgia per recuperar el tren, per les vivències de petits i convençuts de qué era un transport de futur i una alternativa al cotxe i la carretera. Continua
Dolors Sánchez ha viscut la problemàtica del Tren de Llevant des de dues perspectives: com a marxaire i com a representant política a l’ajuntament de Sant Llorenç.
Aquestes són les seves impressions, les seves respostes al nostre qüestionari.
Dolors Sánchez, visc a Sant Llorenç i soc regidora de Més per Mallorca a l’Ajuntament.
Hem participat amb la meva família a quasi totes les marxes.
Perquè ho feies?
Perquè crec que el tren és un transport sostenible i pensava que els meus fills podrien emprar-ho per anar a la universitat, no ha estat possible. Continua
En Guillem Pont ha participat en diverses marxes reivindicatives des de l’any 1988. Aquestes són les seves reflexions sobre el tema.
Petita presentació: edat, on vius, en què treballes, …
Guillem Pont, 74 anys, jubilat. Visc a Sant Llorenç des Cardassar
Quina ha estat la teva participació en les marxes pel tren de Llevant?
Com a simple marxaire he anat a múltiples marxes. Les primeres em semblaren més transversals (hi havia gent de tota ideologia).
Perquè ho feies?
Aleshores pensàvem -ara en tenc dubtes- que el transport més ecològic era el tren. El meu posicionament era ambientalista. Continua
Sabem que tot té un cost.
¿Per què no hauriem de voler conèixer el cost econòmic de totes les coses que ens afecten directament?.
Els costos a nivell personal i familiar, els coneixem. ¿I el que gasten les institucions públiques i privades? Per què no se’n parla? Continua
En Tomeu Febrer Alemany devia tenir 8 o 9 anys quan es convocà la primera marxa pel Tren de Llevant. Aquesta és la seva impressió i els seus records sobre la lluita per fer arribar el tren a la comarca.
Petita presentació: edat, on vius, de què treballes…
Som en Tomeu Febrer i Alemany. Tenc 33 anys i he viscut la major part de la meva vida a Sant Llorenç des Cardassar. Som professor de biologia a l’IES Capdepera.
Quina ha estat la teva participació en les marxes pel tren de Llevant?
Vaig participar a les marxes pel tren de Llevant el 2008 amb un grup d’amics i amigues de l’institut, vàrem fer el tram Artà-Son Servera.
Perquè ho feies? Continua
La revista digital CAP VERMELL de Capdepera publica aquesta setmana un article sobre la primera marxa pel Tren de Llevant que perquè trobam que és interessant reproduïm amb el seu permís.
1998. El batle de Capdepera era Joan Pascual; el d’Artà, Montserrat Santandreu; de Sant Llorenç, Mateu Puigrós; de Son Servera, Eduardo Servera; i de Manacor, Catalina Sureda. Continua
Amb motiu de la celebració dels vint-i-cinc anys de la primera marxa per reivindicar el Tren de Llevant publicam una sèrie d’entrevistes de persones que participaren en alguna de les marxes que la Plataforma pel Tren de Llevant convocà des de l’any 1998.
Ençata aquesta secció Josep Cortès Servera. Ell visqué, com a responsable de la revista Flor de Card, en primera línia, la primera de les marxes.
Petita presentació: edat, on vius, en què treballes, …
Tenc 72 anys i visc a Sant Llorenç; estic jubilat.
Quina ha estat la teva participació en les marxes pel tren de Llevant?
Vaig participar en les primeres marxes. Com a director de Flor de Card, vaig publicar bastants articles –meus i d’altres col·laboradors– sobre la necessitat de recuperar el tren. El desembre de 1978 en férem l’Editorial Continua
Amb aquest article encetam una sèrie de publicacions sota el títol 25 anys en marxa. També hauríem pogut triar un títol més contundent, com “25 anys de reivindicacions fallides” o “La història d’un fracàs col·lectiu”, però ja està bé així. Tal volta qualque dia serà possible i els nostres somnis es faran realitat.
La Plataforma pel tren de Llevant vol organitzar un seguit d’actes per tal de recordar tot allò que ha fet, tot allò que ha passat al llarg d’aquests vint-i-cinc anys. Sense retrets. Ho hem tengut a tocar en més d’una ocasió. No ha estat possible. Una llàstima! Per tant no hi ha res a celebrar, sí a rememorar, a recordar cada una de les vuit marxes així com tantes accions que s’han fet i que aquestes pàgines en deixaren constància. Continua
L’altre dia, a l’Hipercentro del Port de Manacor, mentres feia coa per pagar, la caixera parlava en mallorquí amb normalitat amb la seva companya de l’altra caixa i quan li va tocar atendre’m es va dirigir a mi en castellà.
Sorprès, li vaig demanar per què no s’havia dirigit a mi en mallorquí, si no sabia si l’entenia. Em va contestar, un poc empegueïda, que canviava tantes vegades de llengua durant el dia que ja ho feia sense pensar.
Si no ens avesam a emprar sempre la nostra llengua quan ens dirigim a una persona que no coneixem, no anam bé. Ja canviarem d’idioma si no ens entenen, si volem, però crec que l’entrada hauria de ser sempre en català, perquè amb les noves lleis que s’estan implantant al País Valencià i a les Illes, si no posam barra de cap el català se n’anirà en orris.
Au idò, al carrer com a mínim durant tres mesos. Durant aquesta setmana el paper dels clubs i de primera ha estat penosa, llevat de l’Osasuna i el Getafe i de qualque jugador, la resta han estat silencis que, ara que la FIFA ha suspès per un període inicial de 90 dies a aquest impresentable, han posat de relleu el seu poc tacte i la seva poca dedència. Continua
Un impresentable, una persona que han col·locat allà i encara ningú sap els mèrits que ha fet per arribar-hi, un personatge que no sap estar ni mantenir la compostura i no té en ment que quan s’està al seu càrrec no només es representa als qui pensen com ell. Continua
Des de l’Ajuntament posen a disposició del públic aquesta enquesta per valorar les passades Festes: Continua
Diuen que l’autocrítica és la base de tota evolució, tant personal com professional, però ni ens n’ensenyen ni en tenim creença ni costum.
Realment resulta molt més plaent l’autocomplacència i el seguiment a les creences que hem anat amuntagant, moltes d’elles sobre un feble fonament.
Vet aquí una petita reflexió sobre el que representa, pot representar, treballar en un diari virtual local com card.cat. Continua
Durant aquests darrers anys he fet uns quants viatges i, com que sempre m’ha atret veure països més avançats que no més endarrerits, n’he fet tres pel nord d’Europa, dos d’ells a Alemanya i un a Noruega. Puc constatar, perquè ho he tocat amb les mans (i olorat amb el nas 🙂) que en qualsevol d’ells la tendència és l’absoluta prioritat de cara al vianant i, en el cas dels nous cotxes la sensació és de, a part de no necessitar-ne tants perquè consten d’un transport públic molt millor que el nostre, la tendència sempre a l’alça del vehicle elèctric. En aquest aspecte el cotxe elèctric ha gaudit allà no tan sols de molts d’incentius, sinó també de prestigi social, ja que els cotxes destinats als serveis públics, gairebé tots són elèctrics. Aquí no ha estat així i fins i tot ajuntaments com el de Sant Llorenç tenen pensat retirar-ne les ajudes d’aquí a no gaire temps, passant a la llista de pobles com Búger, Ariany o Sineu (i crec que no n’hi ha d’altre a Mallorca), que no bonifiquen la taxa de l’impost de circulació. Continua
I per què cal confiar en la ciència? Per què cal creure-hi i no preferir altres pseudociències experimentals que coneguts nostres, dia sí i dia també, ens han dit que els ha funcionat tan bé? Més enllà que qui fa ciència són professionals amb formació acadèmica seriosa (no sempre és així en les pseudociències), la clau és que es basen en el mètode científic, el qual ara explicaré i descobrirem que és el sistema més eficaç i rigorós possible (que no infal·lible) per creure-hi. Continua
6 milions de jueus, 5’7 milions de ciutadans civils de l’antiga Unió Soviètica, Entre 2’8 i 3’3 milions de presoners de guerra soviètics, entre 1’8 i 3’3 milions de polonesos, entre 300.000 i 600.000 serbis, 270.000 persones amb discapacitat, entre 130.000 i 500.000 gitans, entre 80.000 i 200.000 maçons, entre 20.000 i 25.000 eslovens, entre 5.000 i 15.000 homosexuals, 3.500 republicans espanyols, entre 1.250 i 5.000 testimonis de jehovà, etc.
També es va perseguir a altres religions ètnies i col·lectius com els sindicalistes, per exemple. En total es calcula que les morts portades a terme a durant l’holocaust nazi ascendeixen a 17 milions de persones. Continua
Aprofitant que ara puc, aquestes darreres setmanes he aprofitat per veure un parell de pel·lícules de les quals n’anava endarrer. Les sensacions que he tengut es podrien definir amb una gran alegria que ja esperava, una agradable sorpresa, i la confirmació d’una decepció que em veia a venir tot i l’expectació generada.
Començarem per la decepció, Barbie, la qual des del meu punt de vista, si no fos pels seus dos principals protagonistes, na Margot Robbie i en Ryan Gosling, no passaria d’un aprovat que així i tot, és justet. N’hi ha que hi veuen un missatge feminista amagat, jo pens que hi ha pel·lícules a on aquesta virtut sobresurt molt més. Continua