Tertúlia de cafè: investidura

Amb la intenció de retre homenatge al nostre enyorat col·laborador Joan Roig “Dalmau”, titul Tertúlia de cafè aquesta nova secció (recordem que en Joan va tenir una secció amb el mateix nom  a la revista de paper Flor de Card des del juny de 1999, que va mantenir fins que la revista va deixar d’editar-se, a darreries del 2012, col·laborant després amb Card.cat en altres seccions).

Segurament hi parlaré un poc de tot (des de temes municipals fins a coses més generals), sempre des de l’humor i el sarcasme, i per començar comentarem la investidura del nou batle de dissabte passat: Continua

“Jo crec que això de la carretera d’Artà ho fan per tensar la corda i veure fins a on aguantam els llorencins”

Un company l’altre dia em feia aquest comentari, fent referència a les diferents modificacions de trànsit que s’han portat a terme al carrer Mossèn Galmés de Sant Llorenç.

Aquestes modificacions són, a més de difícils d’entendre, úniques en la seva aplicació, o jo no havia vist mai aplicar-les d’aquesta manera. Continua

Mai no moren batles

-Que has anat an es ple per elegir es nou batle?
-Sí. Feia estona que no anava a cap ple, però avui em feia ganes anar-hi, perquè era sa primera vegada en 44 anys que tendríem un batle d’es Partit Popular.
-M’estàs fent un espóiler?
-Sí, però, llevat de tu, tothom sabia com acabaria sa pel·lícula. Que no llegeixes es diari?
-A vegades. Hi havia gent?
-Sa sala gran de s’Espai36 estava de gom a com, per això no han fet sa sessió en es saló d’actes de s’Ajuntament.
-Hi degueren posar un retrat dels Reis, no? Continua

PP i VOX

Una de les primeres mesures que duran a terme el PP i VOX a la Comunitat Valenciana, serà suprimir l’Oficina de Drets Lingüístics, a més d’eliminar qualsevol política que incentivi la igualtat del català amb el castellà.

D’altra banda, els mateixos partits han anunciat que a les Balears també suprimiran l’Oficina Anticorrupció.

Són dues mesures que indiquen clarament cap a on aniran els tirs en la vinent legislatura.

Continuen els problemes al carrer Femenias de Sant Llorenç

El dia 25 de maig es va publicar en aquest mateix mitjà informatiu, que el carrer Femenias compta amb una certa inseguretat, en aquell escrit denunciàvem el pas de camions pel carrer Femenies, ja que varen fer malbé dos balcons, la setmana passada hi va haver una altra topada a un balcó, i ahir dilluns dia 5 de juny varen tornar a topar al mateix balcó. Continua

Platja de Sa Coma, història d’una injustícia (XX)

El 4 de novembre del 2013 l’Audiència Provincial conclou que el cobrament de suborns pactat, segons denuncia la Fiscalia, durant 13 anys a raó de 30.000 euros anuals entre Garau i Moll no pot ser jutjat perquè ja ha prescrit.

Així es lliuren Garau i en Moll de seurer-se al banc dels acusats per afrontar la pena de cinc anys que demanava Fiscalia. L’Audiència sosté que, a pesar de que la Fiscalia remarca que va cobrar fins el 2003, no es pot acusar a una persona per accions efectuades mentre ja no té el càrrec de funcionari public ja que Garau va abandonar el càrrec el 1993. Això val també per la dona de Garau i en Moll.

El diari el Mundo publica un escrit de Esteban Urreiztieta que ha seguit tot el procés, “La Justicia indulta a Doña Urraca”

La Justicia ha caido, y no será porque no se le advirtiera suficientemente desde las páginas de este periódico, en la última trampa de Antonio Garau. Continua

De pensaments i sentiments

En el seu llibre «21 lliçons per al segle XXI», Yuval Noah Harari diu que «les eleccions i els referèndums no tracten del que pensam. Tracten del que sentim». Vists els resultats de les darreres, no puc estar-hi més d’acord.

Així, mentres el PSOE intentava recordar a la gent que durant la darrera legislatura s’ha recuperat l’economia, s’ha augmentat el salari mínim, s’han reconegut els drets de les minories, s’ha potenciat la memòria històrica…, el centre de la campanya del Partit Popular s’ha basat principalment en què Pedro Sánchez estava al poder gràcies als vots dels hereus d’ETA. Era igual que el Tribunal Constitucional hagués sentenciat que el grup terrorista –extingit el 2011– no tenia res a veure amb Bildu i que la seva presentació a Euskadi no tenia cap influència amb les candidatures municipals i autonòmiques de la resta de l’Estat. L’important era lligar el PSOE amb ETA i els independentistes catalans per assustar la gent, i ho han aconseguit. Continua

La platja de Sa Coma, història d’una injustícia (XVIII)

El 31 de juliol del 2008 el diari “el Mundo” informa que el fiscal denuncia davant el jutge a Garau per cobrar més d’un milió d’euros en suborns utilitzant la seva dona. Cal recordar declaracions d’en Moll on afirma que si no pagava corrien el risc de perdre l’explotació de la platja de Sa Coma. A més manifesta que mai va sol·licitar els serveis de la dona de Garau com afirma aquest, hi ho fa manifestant que a la seva empresa tenia assessors de sobra. La denuncia, admesa a tramit pel Jutjat de Instrucció número 11 de Palma, a part de Garau i la seva dona també imputa a Moll per acceptar les propostes.

També informa que Garau ha canviat d’advocat del cas Royaltur, que fins aleshores havia estat el portaveu del PSOE al Parlament Balear Antonio Diéguez. També canvia d’advocat en aquest cas en Moll que romp amb en Perera, segons confessions d’aquest, volia arribar a un acord i evitar el judici a tota costa a part de les grans discrepàncies que tenia amb el seu client. Continua

Comunicat de MÉS per Sant Llorenç

La reunió oberta per valorar els resultats de les eleccions i informar de les possibles negociacions per a la batlia de l’ajuntament de Sant Llorenç que inicialment estava programada per avui a les 20 hores a l’Espai 36, es durà a terme el proper DILLUNS, 5 de juny, a la mateixa hora i al mateix lloc.

 

 

 

Platja de Sa Coma, història d’una injustícia (XVII)

El 19 d’agost del 2007 en Garau es presenta davant la Justícia com una persona honorable i intenta contraposar la figura d’en Moll, un ex contrabandista. Remarca davant la jutgessa que té tres carrers al seu nom i a part dels carrers aporta un munt de reconeixements.

En aquells moments és el president del Circulo de Bellas Artes i un dels principals impulsors del centre es Refugi al cuidat de persones sense sostre i marginats socials. Com si tot això pugui valer davant la Justícia per aconseguir la raó amb aquest assumpte.

El mateix dia surt al diari UH un escrit de Garau, “venda de quadres”, on defensa el valor d’aquests i afirmant que va ser en Moll qui es va encapritxar amb aquests quadres.

El 16 de desembre del 2007 la jutgessa decideix denunciar davant la Fiscalia a l’hoteler Moll i al ex Cap de Costes de Balears Garau. La titular del Jutjat de Primera Instància número 5 ha adoptat aquesta decisió després de que Moll explicàs amb tots els detalls el que va passar, dins el curs d’un plet civil pels pagaments realitzats a Garau, pagaments realitzats mitjançant diverses fórmules, amb diners negres, amb accions, compra de quadres… Continua

La platja de Sa Coma, història d’una injustícia (XV)

El juny del 2007 dins el cas Royaltur surt a la llum la connexió Moll-Garau. El diari “el Mundo” publica que Antonio Garau, històric Cap de Costes de Balears va rebre d’en Moll accions del grup Royaltur a canvi d’una gestió feta a favor dels interessos d’aquest empresari davant Costes de Cádiz.

Antonio Garau publica un escrit a UH el 19 de juny on explica els fets per rebutjar el publicat a “el Mundo”:

Relatemos lo que realmente sucedio en 1987. A instancias de Moll, y con permiso de la Subdirección General de Costas, resolví un grave problema a Moll en Sancti Petri (Cádiz). A cambio me dio un 5% de la sociedad Resort Andalucía SA que se formaba para llevar la urbanización de Sancti Petri. Naturalmente, previo pago del valor nominal de las acciones como todos los demás socios. Se adjunta recibo de diez millones de pesetas. que el 15/11/1989 se pusieron a nombre de Tritur SA, sociedad familiar. No hubo, señores de “el Mundo”, comisión alguna pero sí me dejo formar parte de la recién creada Resort Andalucía SA de Cádiz que nada tiene que ver con Royaltur de Mallorca. Continua

Ressaca postelectoral

Volia fer un article postelectoral de les eleccions municipals, però en Pep Mosca ja ho ha dit més bé de com ho podria dir jo en un altre escrit, així  que  me l’estalviaré ja que subscric si fa no fa quasi tot el  que diu. Per tant, me centraré en les eleccions autonòmiques però vistes des de la perspectiva llorencina ja que hi ha algunes xifres com a mínim sorprenents… Continua

Gràcies!

Ahir, a Sant Llorenç des Cardassar, com a la resta de les Illes Balears, es celebraren eleccions municipals, al parlament i als consells. La jornada va transcórrer amb tranquil·litat, sense incidències greus, tot i que hem de manifestar la nostra queixa perquè a la majoria de meses electorals no es va respectar el secret del vot, la intimitat dels votants, perquè les paperetes estaven a la vista de tothom i en algun cas, com a sa Coma, un mirall mostrava l’interior de les cabines de votació. De cara a futures eleccions hem de reclamar a l’administració que resolgui aquests problemes.

En una democràcia, la jornada de votació, es considerada la màxima expressió de la participació de la ciutadania perquè els electors poden passar comptes amb les formacions polítiques i poden decidir els futurs governs de les institucions.

A Sant Llorenç el resultat de les eleccions municipals fou els següent, segons les dades publicades per l’Ajuntament a la seva pàgina web: Continua

Els resultats de les eleccions municipals

En una primera anàlisi dels resultats de les eleccions municipals d’ahir –que haurà d’esser matisada segons com es vagin desenvolupant les negociacions per elegir la batlia–, crec que hi ha alguns aspectes destacables.

El primer, els bons resultats que ha aconseguit el Partit Popular, que ha doblat el nombre de regidors i gairebé els de vots de les darreres eleccions. No ha arribat als 5 que va tenir el 2011, però només li han faltat 58 vots. L’ambient conservador que es respira a tot l’Estat, afegit a unes cares noves i més joves a nivell local, han fet que després de l’hegemonia del GISC durant 28 anys (des del 1995), el Partit Popular hagi recuperat el protagonisme en el poble. Cal donar-li l’enhorabona. Continua

Platja de Sa Coma, història d’una injustícia (XIV)

El 23 de gener del 2005 el periodista Matías Vallés dedica la contraportada del DM a Jaume Moll i escriu sobre ell segons la seva pròpia confessió: “Practique el contrabando mientras fue falta administrativa, porque pagando era feliz y colgué el sombrero cuando paso a ser delito”.

En el apogeo de su grupo Royaltur, la familia Moll acumulaba una fortuna de 27.000 millones de pesetas. Según la querella, este imperio le fue birlado cuando Royaltur cambia de manos en 1993. La locura financiera al desnudo. Periodísticamente, se trataba de un asunto tabú, había que nombrar a Cañellas, Matas, Sa Nostra, Banca March y otras instancias incómodas”. Continua

La platja de Sa Coma, història d’una injustícia (XIII)

El mes d’abril del 2002 el Diari de Balears i UH informen de la sentència que nega l’explotació de la platja de Sa Coma a l’Ajuntament. Ara, la sentència amenaça d’esdevenir un precedent a nivell estatal, ja que si bé en l’actualitat l’Ajuntament de Sant Llorenç és l’únic de l’Estat que no té l’explotació directa d’una de les seves platges, amb aquest veredicte pot ser que aquest cas s’estengui a altres indrets.

La llarga lluita jurídica del Consistori per aconseguir l’explotació de la platja de Sa Coma ha fracassat i fins i tot s’ha agreujat, ja que la propietat de Redo SA, aprofitant aquesta sentència, ha sol·licitat l’ampliació de l’explotació per 20 anys més. Un autèntic escàndol. Continua

La platja de Sa Coma, història d’una injustícia (XII)

El 27 d’octubre del 2000 el Tribunal Suprem falla en contra de l’Ajuntament el recurs interposat per aquest contra la Sentència de l’Audiència Nacional el 1993, de la concessió a Redo SA de l’explotació de la platja de Sa Coma.

L’informe jurídic sobre aquesta sentència, encarregat per l’Ajuntament, deia: “el recurs de cassació va ser encertadament preparat d’acord amb la jurisprudència vigent en el moment de la interposició l’any 1993, un canvi jurisprudencial posterior no pot perjudicar de manera tan greu a una part i, en conseqüència, s’informa a favor de la interposició de recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional contra la sentència del Tribunal Suprem”.

Per això el 15 de febrer del 2001 en nom de l’Ajuntament de Sant Llorenç, es formula recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional pel procurador Argimiro Vázquez i el lletrat Josep Melià Ques. Continua