La trucada dels llevamans

Els hortolans ho saben bé, les herbes apareixen a l’hort una rere l’altra.

També saben que no s’hi valen criteris universals, cada terra, segons la composició, segons la situació, segons els moviments rebuts i els fems… necessita d’una cura específica. El bon pagès ho aprendrà mitjançant atenta observació i una continua provatura.

Certament altres professionals també apliquen aquesta mesura d’individualització de l’acció. Ho fan els mestres amb els seus alumnes, els picapedrers amb cada un dels materials… atenta observació i assaig i errada de forma continuada.

En el nostre hort, enguany les primeres herbes en aparèixer varen ser els llevamans. D’un dia per l’altre, en la primera setmana de maig d’aquest dos mil vint-i-dos, en varen aparèixer al llarg de la mànega de goteig que havia de facilitar una primera humitat a les tomatigueres de ramellet. Com si en banyeta verda, aquell dimonió simpàtic i entremaliat n’haguera fet planter just allà mateix on havia sembrades les tomatigueres. Continua

Mugrons

A vegades passen coses sorprenents.
Escolatava per la televisió la polèmica sorgida per la publicació, es veu que retallada, del videoclip de la ja conegura i arxifamosa cançó AY MAMA de Rigoberta Bandini

Si no ho vaig entendre malament es veu que això de mostrar mugrons femenins a la xarxa no està ben vist. O dit d’altra manera, es veu que els qui manen en els continguts de les xarxes socials van decidir que, obres d’art a banda, no convenia mostrar, de forma oberta i natural aquesta part del cos. Continua

Què trobau del pla de mobilitat final de Sant Llorenç?

Després de moltes proves i provatures, de mesos d’estudi, de reunions amb veïns i comerciants… sembla que finalment l’Ajuntament no s’ha decidit a donar el darrer pas i  ha donat marxa enrere amb la seva idea de deixar un poble sense cotxes. Segons comenten des de l’Ajuntament les al·legacions del comerciants i veïns els han fet canviar d’idea. Però i vosaltres què en trobau? Ha faltat coratge per donar aquest pas? Les properes eleccions a un any vista han pogut afectar? O realment el poble no estava preparat i no s’ha de fer aquesta passa decisivia fins que la voluntat del poble no sigui clara?

Contestau a través dels comentaris o a les mateixes xarxes socials per donar a conèixer el vostre parer. Continua

Sororitat: una història real

Aquest mes us volem fer arribar un relat molt valent que va escriure una de les membres de l’associació, na Llucia Genovart Llodrà. Un testimoni que ens recorda la importància i la necessitat de deixar-nos acompanyar. I tot un exemple de sororitat. Gràcies per deixar-nos compartir la teva història:

Hi ha moltes coses en aquesta vida que donem sempre per suposat, que creiem que tenen una garantia infinita, però no és així. Continua

A Mallorca, la pitjor xusma que tenen, allò que no vol ningú

“Fent la mili aprendràs a ser un home” n’hi havia que deien. Tanmateix quan estiraves del fil allò que t’acabaven contant eren les festes que feien i els vicis que hi agafaven.

En el meu cas crec que vaig ser dels pocs del meu reemplaç que no va provar les drogues, que circulaven de forma habitual al quarter militar. Tant era així que record com un dilluns, un sergent el qual ens amenaçava amb no deixar sortir a cap dels que havíem estat de guàrdia durant el cap de setmana “por mis cojones no sale nadie hoy” va dir), va rebre de part d’un conductor la pregunta de si volia que el dugués fins a Palma “si quiere le acompaño a Palma mi sargento” va dir el pilota, la resposta del sergent va ser “solo te dejo que me acompañes si llevas ‘tema'”. Tema, per qui no ho sàpiga, era la paraula que s’emprava per fer referència a la cocaïna. Continua

Watergate i Pegasus

El 1972 es va descobrir que el president Richard Nixon, del Partit Republicà, disposava d’un sistema de gravació amb el qual espiava els seus adversaris polítics, del Partit Demòcrata, a la seva seu del Comitè Nacional, situada a l’hotel Watergate. La cosa es va engrescar tant que, dos anys més tard, Nixon va haver de dimitir per evitar l’impeachment, que probablement l’hagués fet fora del càrrec tant a la Cambra de Representants com al Senat. Continua

Entorn: Cotxeries i dubte

A.- Una lectura de dades:
Illeta conformada pels carres Nou, Puig Creu i Rector Pasqual. Cotxeries localitzades: 13. Cotxeries amb gual permanent, cap. Cotxeries que, suposadament s’utilitzen per estacionar-hi cotxes: 3 (23%) . Cotxeries que s’utilitzen com a trasters, magatzems i altres usos: 10 (77%).
Dades parcials, limitades que no possibiliten generalitzacions (En tot cas l’Ajuntament disposa, o pot disposar, de dades més globals i fiables) Continua

A en Mateu Munar

Just ara me n’he assabentat de la mort d’en Mateu Munar i encara no me’n puc avenir.

En Mateu Munar era d’aquella gent que, per poc que et conegués, sempre tenia un enèrgic i vital “bon dia!” per a tothom, seguit d’aquelles paraules que convidaven a intercanviar-hi impressions, d’una o altra cosa. La conversa sempre s’allargava una mica més si versava al voltant de l’esport, la seva major afició, i més es perllongava encara si parlaves de les seves passions, la família i el Barça. Continua

El professor Joan Planes a “El dilluns de l’Obra”

El professor d’economia i administració d’empreses, que participa activament en diferents programes de televisió i ràdio, posarà damunt la taula tots els detalls d’aquest conflicte recurrent que suposa el mal finançament de les nostres illes,

La conferència constarà de 5 parts:

1) El sistema financer autonòmic: Què entenem per finançament i les parts de la capacitat tributària o recaptació tributària normativa. Explicarem  els fons existents del sistema, la seva constitució i aplicació. Després comprovarem els resultats en el darrer treball publicat sobre el mateix pel Govern Balear a Quaderns d’Economia. Per acabar parlant de les deficiències i propostes de millora.

Continua

Dubtes de la reforma circulatòria

Aquests dies hi ha cert desconcert  i sorgeixen molts dubtes respecte a la nova reforma circulatòria del poble, englobada dins el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible. És el que tenen els períodes de prova i per això davant un esdeveniment que consideram clau i necessari per al poble (canviarà la fisonomia de Sant Llorenç) volem aprofitar la revista per apropar la veu del poble als nostres polítics. Continua

Visca la corrupció, mori el bon govern

Deia un conegut meu que la dreta i ultradreta espanyola, a diferència d’altres dretes europees, és corrupte per naturalesa, “és cert que a l’esquerra també hi ha casos, però a la dreta de l’espectre polític no hi ha opció, si l’entorn del partit detecta que persegueixes la corrupció interna, seràs liquidat en un tres i no res pels teus mateixos companys de partit amb l’ajut inestimable del poder i els mitjans”.

Tot i que no faig comptes defensar a cap dels dos, queda ben clar que el tema Casado-Ayuso ha estat una llova que li han parat a ell, i hi ha picat amb una innocència sorprenent. Continua

Diferents formes d’entendre i gestionar l’espectacle esportiu d’elit

Tot i que aquí no té gaires seguidors, la final de futbol americà de la NFL és l’esdeveniment esportiu més vist de l’any, i si és esperat el partit en sí, encara ho és més l’espectacle de música i llums de la mitja part. De fet aquest passat dilluns molta gent que ha vist aquest espectacle amb prou feines sap quins eren els equips que jugaven la final d’aquesta Super Bowl (enguany crec que eren els Rams i els Bengals, no em demaneu d’on), però sí que havien vist els músics a la mitja part. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Les petites llavoretes resulten gairebé insignificants. Al fregar la tomàtiga de ramellet es perden, unes aferrades al pa, altres resten a la pell que ja ha colorit de vermell la llesca.
Insignificança sols aparent, amb condicions de temperatura, humitat i terra-fems germinen. Delicades i vulnerable potser arribaran a esponerosa tomatiguera que, a l’estiu, ens regalarà els seus fruits. Continua

Analitzant l’actualitat amb les ulleres morades

No fa massa vam ser coneixedores de dues notícies que ens van indignar i ens van fer enfadar.
La primera, que els mitjans de comunicació només reconeguin les victòries de Nadal com les úniques en la història del tennis, deu ser que les dones i els paralímpics no som ningú. Per què ho diem? Perquè davant titulars com els que anunciaven que Rafel Nadal s’havia convertit en el primer tennista de la història en guanyar 21 títols de Grand Slam, només podem dir que van obviar petits detalls com ara que les tennistes Margaret Court (24), Serena Williams (23) i Stefanie Graf (22) ja havien fet història abans (entre parèntesis teniu el nombre de títols GS que han aconseguit). Continua