Quan ETA estava en plena activitat, sobretot durant la Transició, els partits hegemònics no s’aturaven d’exigir-li que deixàs les armes i que els abertzales s’atrevissin a presentar-se a les eleccions, l’únic camí acceptable dins un sistema democràtic. Finalment s’hi avingueren i muntaren Herri Batasuna (1978), que poc temps després fou il·legalitzada; posteriorment s’agruparen entorn d’Euskal Herritarrok (1998), Bildu, Sortu (totes dues el 2011) i un caramull més, com Aralar o Nafarroa Bai, a Navarra, per només esmentar-ne-ne algunes.
Arnaldo Otegi, que en el darrer quart del segle passat havia pertangut a ETA, va formar part d’algunes d’aquestes candidatures (HB, EH i Sortu) i a principis d’aquest segle es va convertir en el principal interlocutor entre les forces democràtiques i ETA per intentar aconseguir que la banda terrorista deixàs definitivament les armes, cosa que sembla que s’ha aconseguit. Continua
