Quan ETA estava en plena activitat, sobretot durant la Transició, els partits hegemònics no s’aturaven d’exigir-li que deixàs les armes i que els abertzales s’atrevissin a presentar-se a les eleccions, l’únic camí acceptable dins un sistema democràtic. Finalment s’hi avingueren i muntaren Herri Batasuna (1978), que poc temps després fou il·legalitzada; posteriorment s’agruparen entorn d’Euskal Herritarrok (1998), Bildu, Sortu (totes dues el 2011) i un caramull més, com Aralar o Nafarroa Bai, a Navarra, per només esmentar-ne-ne algunes.

Arnaldo Otegi, que en el darrer quart del segle passat havia pertangut a ETA, va formar part d’algunes d’aquestes candidatures (HB, EH i Sortu) i a principis d’aquest segle es va convertir en el principal interlocutor entre les forces democràtiques i ETA per intentar aconseguir que la banda terrorista deixàs definitivament les armes, cosa que sembla que s’ha aconseguit. Continua →

Si Pedro Sánchez és economista i Albert Rivera, abans de dedicar-se a la política, treballava a la Caixa, hem de suposar que saben sumar i que, per tant, són ben conscients que la sessió d’investidura de dimarts que ve no té cap possibilitat de tirar envant, perquè els “nos” pel PP, Podemos i els partits catalans superaran amb escreix els seus “sís”. Així, què pretenen amb tota aquesta comèdia dels pactes? Continua →

Heu pensat mai qui va cavil·lar aquesta frase? Jo no sé qui la va cavil·lar però sí sé que dirigents del nostra món la posen en pràctica en forma de llei per beneficiar uns pocs porcs grassos que noltros engreixam …….

Bé! vos cont el que he cavil·lat aquest cap de setmana passat: Continua →