ME/0 – Arrels i motivacions

El concepte “ciutat educadora” -per a nosaltres i d’ara en endavant municipi educador ME- no té res de nou. El I Congrés Internacional de Ciutats Educadores es celebrà a Barcelona l’any 1990, és a dir gairebé fa trenta anys!.

I si hem de cercar-ne les arrels, i tal com s’assenyala en el preàmbul de la Carta de Ciutats Educadores, hauríem d’anar a la Declaració Universal de Drets Humans (1948), al Pacte Internacional de Drets Econòmics Socials i Culturals (1966), a la convenció de Drets de la Infància (1989), a la Declaració Mundial sobre Educació per a Tothom (1990) i a la Declaració Universal sobre la Diversitat Cultural (2001). Continua

Mots perduts: bastaix

A vegades els mots perduts (però no perduts del tot) apareixen sense voler en el pensar. Es veu que de forma incoscient la memòria cerca. avui, aquells mots viscuts en situacions semblants en el passat.
Anava carregat com una somera i vaig pensar en els bastaixos. Una altre d’enfilat!.
Per assegurar-te mires el diccionari i te n’adones que mostra un enfilall d’altres accepcions, algunes ben nostrades.. Continua

CC01 Coratge i enginy

Intentar la super mini lluita personal contra el canvi climàtic no resultarà cosa fàcil. M’hauré de revestir de coratge, enginy i sobre tot, perseverança com qualsevol Joanet o Aineta de les Rondaies.
L’aventura comença amb un desig, així mateix fort i arrelat, però seguint a Latouche,  al davant hi apareixen tres monstres, tres impressionants Gorgones, aquelles divinitats infernals de la mitologia grega que, com Medusa pareixen disposar de múltiples caps de serp.
No, no resultarà gens fàcil. Continua

Mots perduts: estampar

Fa part de l’ampli grup dels “pocs usats”. En la infantesa de les persones de la meva edat era ben viu. S’utilitzava a manetra d’amenaça definitiva quan la discussió arribava a la fi sense desig de brega.
Fa temps que no l’he sentit. Per a la mateixa funció amenaçadora s’utilitzen, ara. altres mots  més castellanitzats. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Segurament la nostra mesura ve determinada per la nostra història i el nostre entorn, muntam aixi el nostre relat i ens aferram a les nostres creences.

El trasbals de la nostra liquitat des de la Mallorca agrícola a turística ens ha portat a un posicionament de domini absolut de la natura. Necessitam aigua?, idò fem un pou i que es foten les capes freàtiques. Ens hem de desplaçar?, idò un cotxe de cada dia millor, mes car, i amb una potència deu vegades superior a la necessària… Continua

RME – Comunicar

Encertar en la comunicació no resulta del tot fàcil. Per això moltes vegades s’agafa el camí de la unidireccionalitat, aquella en que l’emisor “diu coses” sense l’intercanvi d’idees amb els receptors.
Segurament el cas més habitual de comunicació de direcció única en són les “rodes de premsa”, moltes vegades davant un únic periodista i amb la finalitat que el missatge es publiqui en un determinat diari. Continua

CC. Passa d’hora!

Canvi climàtic. Passa d’hora!
La gent jove, en bona part encapçalada per Greta Thunbreg ens està donant tot una lliçó. Ja ningú creu que el tema “canvi climàtic”sigui una exageració dels ecologistes. Tots hi som implicats!.
Es comencen a percebre reaccions. Per exemple ja es destina un part de l’apartat “El temps” de TV3 a parlar-ne.
Sense anar més lluny avui mostraven els resultats d’una àmplia enquesta on s’assenyalava que un 65% dels joves (adults de demà) pensa que “Cada un de nosaltres en som responsables del canvi climàtic” Continua

Mot perduts: grandia

Potser no és un mot perdut del tot, però en du camí.
En l’entorn pagès, els temps acostumava a ser relatiu i aproximat. “Per tots sants” era a l’entorn de dia 1 de novembre, una data aprocimada. El mateix passava amb les hores; de bon matí, a migdia….i grandia!.

Segurament va ser la Revolució Industrial, a l’estil Tiempos Modernos de Chaplin que imposà el control de les hores de feina,  els rellotges, i les sirenes a les fàbriques… Continua

Mots perduts: restrènyer

Es un altre dels mots que, relatius al tractament dels cereals, va sortir en la conversa amb en Pedro Mesquida.
Es un mot en moltes accepcions, en la conversa feia referència a un apartat de la tercera que l’Alcover-Moll situa a Mallorca.

Mot ben viu abans de la mecanització de les feines de fora vila. Ara mateix i per raons òbvies. de banda espectacles de fira, resultaria ben difícil restrènyer una garba.

Continua

Mots perduts: falcada (i altres)

La conversa amb en Pere Mesquida sobre els vencills i la llentura, derivà cap els mots lligats a l’acte de segar, gairebé avui tots perduts. Avui es presenten alguns d’aquests mots de forma encadenada: falcada, gavella i garba.

A manera de curiositat, el món de les imatges de Google també dóna pistes sobre la vigència dels mots. Si demanes imatges d’un mot, per exemple “haz” i surt de tot menys una garba, deu resultar tot un missatge!. Continua

Imatge amb text / Text amb imatge

Hi ha una vella dita, si no vaig errat atribuida al poble zulú, que assenyala: “per educar un infant es necessita tota una comunitat”. L’aportació de Steiner, quan fa referència al desenvolupament de l’autonomia dels infants, va en la mateixa línia: es fa imprescindible l’aportació de la comunitat. Continua