Si voleu menjar paella podeu comprar els tickets a l’estanc de Ca na Pisca. 5 euros. Cadascú ha de dur el seu plat, cobert i tassó.
Si voleu anar de Son Servera a Son Carrió amb Bus, 4 euros, també a Ca na Pisca.
Petita presentació: edat, on vius, en què treballes, …
Visc a Sant Llorenç i faig feina a l’oficina de correus de Manacor.
Quina ha estat la teva participació en les marxes pel tren de Llevant?
El cert és que fa ja tanta estona que el record és difús, crec que la darrera que vaig participar acabava al poliesportiu de Son Servera.
Perquè ho feies?
Perquè sempre he defensat les causes que, des del meu punt de vista, puguin beneficiar a la major part de la gent que viu a les Illes Balears.
Quins records tens de les marxes? Allò de què et sents més orgullós/osa per
haver-hi pres part?
Quan es varen començar les obres per fer el tren de Llevant. Continua
Antoni Sansó, com a ciutadà i com a polític ha participat des dels inicis en les marxes pel tren de Llevant. Aquestes són les seves reflexions:
Antoni Sansó Servera, visc a Sant Llorenç i estic jubilat
Quina ha estat la teva participació en les marxes pel tren de Llevant?
Des del principi he anat participant en aquestes marxes a nivell particular però també a nivell polític com a regidor de Sant Llorenç.
Perquè ho feies?
Per que personalment crec amb el tren i com a polític d’un partit com el PSM defensàvem aquesta tornada i participàvem activament amb aquesta reivindicació. Continua
Clara Santandreu era encara una nina quan començàren les primeres marxes pel tren de Llevant. Forma part de les noves generacions que han viscut aquesta problemàtica des d’una altra perspectiva. Aquestes són les seves respostes al nostre qüestionari.
El meu nom és Clara i tinc 33 anys. Visc a Sant Llorenç des Cardassar, lloc on també vaig tenir el gust de néixer. Faig feina relacionada amb la gestió financera.
Quina ha estat la teva participació en les marxes pel tren de Llevant?
El gran moviment relacionat amb les marxes pel tren de Llevant, em va aplegar més bé sent una nina/adolescent. El que fa, que no tingués una implicació molt activa en les campanyes. Sempre em van semblar un fet més que essencial per la nostre comarca. Tot i així, llevant d’alguna assistència a alguna marxa, no puc dir que hi tingués una implicació tan activa com m’hauria agradat a dia d’avui. Continua
En Pau ja era un adolescent quan es va fer la primera marxa pel Tren de Llevant i recorda haver participat en alguna d’elles …
Petita presentació: edat, on vius, en què treballes, …
Pau Quina Jaume, 42 anys, visc a Sant Llorenç, treball de professor de Llengua
Catalana a Secundària.
Quina ha estat la teva participació en les marxes pel tren de Llevant?
Record anar a una de jove. No me facis dir els anys que tenia, però era molt més jove
que ara, en tots els sentits!
Per què ho feies?
Teníem una via morta, inutilitzada, les carreteres col·lapsades i feia coió que no
tenguéssim un mitjà de transport com molts altres llocs turístics que suporten un
gran volum de gent. Continua
25 anys en marxa i seguim. Avui es compleixen 25 anys de la primera marxa reivindicativa pel Tren de Llevant. Era el dissabte 12 de setembre de 1998. Havien passat vint-i-un anys des de que s’havia suspès el servei entre Palma i Artà. Continua
Fèrem referència al totpoderós cost econòmic, i a la seva opacitat.
Ara i aquí es volen relacionar altres costos que, per no tenir, ni tenen indicadors clars.
Fes referència al cost ambiental i al que anomenam “cost didàctic” referit al que ensenyam “sense voler”. Continua
10 preguntes a peu de via amb Felip Forteza i Isabel Nicolau. A més de les preguntes de rigor els hem demanat si es podien fer una foto amb alguna de les camisetes de les marxes pel tren, però la torrentada del 2018 les se’n dugué
Som en Felip Forteza Amengual. 70 anys. Visc a Sant Llorenç des Cardasar. Actualment jubilat en actiu traball els metalls amb aspiracions artístiques.
Quina ha estat la teva participació en les marxes pel tren de Llevant?
Hem participat en quasi totes les marxes i manifestacions pro tren de Llevant.
Perquè ho feies?
Hi anàvem amb nostalgia per recuperar el tren, per les vivències de petits i convençuts de qué era un transport de futur i una alternativa al cotxe i la carretera. Continua
Dolors Sánchez ha viscut la problemàtica del Tren de Llevant des de dues perspectives: com a marxaire i com a representant política a l’ajuntament de Sant Llorenç.
Aquestes són les seves impressions, les seves respostes al nostre qüestionari.
Dolors Sánchez, visc a Sant Llorenç i soc regidora de Més per Mallorca a l’Ajuntament.
Hem participat amb la meva família a quasi totes les marxes.
Perquè ho feies?
Perquè crec que el tren és un transport sostenible i pensava que els meus fills podrien emprar-ho per anar a la universitat, no ha estat possible. Continua
En Guillem Pont ha participat en diverses marxes reivindicatives des de l’any 1988. Aquestes són les seves reflexions sobre el tema.
Petita presentació: edat, on vius, en què treballes, …
Guillem Pont, 74 anys, jubilat. Visc a Sant Llorenç des Cardassar
Quina ha estat la teva participació en les marxes pel tren de Llevant?
Com a simple marxaire he anat a múltiples marxes. Les primeres em semblaren més transversals (hi havia gent de tota ideologia).
Perquè ho feies?
Aleshores pensàvem -ara en tenc dubtes- que el transport més ecològic era el tren. El meu posicionament era ambientalista. Continua
Sabem que tot té un cost.
¿Per què no hauriem de voler conèixer el cost econòmic de totes les coses que ens afecten directament?.
Els costos a nivell personal i familiar, els coneixem. ¿I el que gasten les institucions públiques i privades? Per què no se’n parla? Continua
En Tomeu Febrer Alemany devia tenir 8 o 9 anys quan es convocà la primera marxa pel Tren de Llevant. Aquesta és la seva impressió i els seus records sobre la lluita per fer arribar el tren a la comarca.
Petita presentació: edat, on vius, de què treballes…
Som en Tomeu Febrer i Alemany. Tenc 33 anys i he viscut la major part de la meva vida a Sant Llorenç des Cardassar. Som professor de biologia a l’IES Capdepera.
Quina ha estat la teva participació en les marxes pel tren de Llevant?
Vaig participar a les marxes pel tren de Llevant el 2008 amb un grup d’amics i amigues de l’institut, vàrem fer el tram Artà-Son Servera.
Perquè ho feies? Continua
La revista digital CAP VERMELL de Capdepera publica aquesta setmana un article sobre la primera marxa pel Tren de Llevant que perquè trobam que és interessant reproduïm amb el seu permís.
1998. El batle de Capdepera era Joan Pascual; el d’Artà, Montserrat Santandreu; de Sant Llorenç, Mateu Puigrós; de Son Servera, Eduardo Servera; i de Manacor, Catalina Sureda. Continua
Amb motiu de la celebració dels vint-i-cinc anys de la primera marxa per reivindicar el Tren de Llevant publicam una sèrie d’entrevistes de persones que participaren en alguna de les marxes que la Plataforma pel Tren de Llevant convocà des de l’any 1998.
Ençata aquesta secció Josep Cortès Servera. Ell visqué, com a responsable de la revista Flor de Card, en primera línia, la primera de les marxes.
Petita presentació: edat, on vius, en què treballes, …
Tenc 72 anys i visc a Sant Llorenç; estic jubilat.
Quina ha estat la teva participació en les marxes pel tren de Llevant?
Vaig participar en les primeres marxes. Com a director de Flor de Card, vaig publicar bastants articles –meus i d’altres col·laboradors– sobre la necessitat de recuperar el tren. El desembre de 1978 en férem l’Editorial Continua
Amb aquest article encetam una sèrie de publicacions sota el títol 25 anys en marxa. També hauríem pogut triar un títol més contundent, com “25 anys de reivindicacions fallides” o “La història d’un fracàs col·lectiu”, però ja està bé així. Tal volta qualque dia serà possible i els nostres somnis es faran realitat.
La Plataforma pel tren de Llevant vol organitzar un seguit d’actes per tal de recordar tot allò que ha fet, tot allò que ha passat al llarg d’aquests vint-i-cinc anys. Sense retrets. Ho hem tengut a tocar en més d’una ocasió. No ha estat possible. Una llàstima! Per tant no hi ha res a celebrar, sí a rememorar, a recordar cada una de les vuit marxes així com tantes accions que s’han fet i que aquestes pàgines en deixaren constància. Continua
L’altre dia, a l’Hipercentro del Port de Manacor, mentres feia coa per pagar, la caixera parlava en mallorquí amb normalitat amb la seva companya de l’altra caixa i quan li va tocar atendre’m es va dirigir a mi en castellà.
Sorprès, li vaig demanar per què no s’havia dirigit a mi en mallorquí, si no sabia si l’entenia. Em va contestar, un poc empegueïda, que canviava tantes vegades de llengua durant el dia que ja ho feia sense pensar.
Si no ens avesam a emprar sempre la nostra llengua quan ens dirigim a una persona que no coneixem, no anam bé. Ja canviarem d’idioma si no ens entenen, si volem, però crec que l’entrada hauria de ser sempre en català, perquè amb les noves lleis que s’estan implantant al País Valencià i a les Illes, si no posam barra de cap el català se n’anirà en orris.
Au idò, al carrer com a mínim durant tres mesos. Durant aquesta setmana el paper dels clubs i de primera ha estat penosa, llevat de l’Osasuna i el Getafe i de qualque jugador, la resta han estat silencis que, ara que la FIFA ha suspès per un període inicial de 90 dies a aquest impresentable, han posat de relleu el seu poc tacte i la seva poca dedència. Continua
Un impresentable, una persona que han col·locat allà i encara ningú sap els mèrits que ha fet per arribar-hi, un personatge que no sap estar ni mantenir la compostura i no té en ment que quan s’està al seu càrrec no només es representa als qui pensen com ell. Continua