Un impresentable, una persona que han col·locat allà i encara ningú sap els mèrits que ha fet per arribar-hi, un personatge que no sap estar ni mantenir la compostura i no té en ment que quan s’està al seu càrrec no només es representa als qui pensen com ell. Continua
Des de l’Ajuntament posen a disposició del públic aquesta enquesta per valorar les passades Festes: Continua
Diuen que l’autocrítica és la base de tota evolució, tant personal com professional, però ni ens n’ensenyen ni en tenim creença ni costum.
Realment resulta molt més plaent l’autocomplacència i el seguiment a les creences que hem anat amuntagant, moltes d’elles sobre un feble fonament.
Vet aquí una petita reflexió sobre el que representa, pot representar, treballar en un diari virtual local com card.cat. Continua
Durant aquests darrers anys he fet uns quants viatges i, com que sempre m’ha atret veure països més avançats que no més endarrerits, n’he fet tres pel nord d’Europa, dos d’ells a Alemanya i un a Noruega. Puc constatar, perquè ho he tocat amb les mans (i olorat amb el nas 🙂) que en qualsevol d’ells la tendència és l’absoluta prioritat de cara al vianant i, en el cas dels nous cotxes la sensació és de, a part de no necessitar-ne tants perquè consten d’un transport públic molt millor que el nostre, la tendència sempre a l’alça del vehicle elèctric. En aquest aspecte el cotxe elèctric ha gaudit allà no tan sols de molts d’incentius, sinó també de prestigi social, ja que els cotxes destinats als serveis públics, gairebé tots són elèctrics. Aquí no ha estat així i fins i tot ajuntaments com el de Sant Llorenç tenen pensat retirar-ne les ajudes d’aquí a no gaire temps, passant a la llista de pobles com Búger, Ariany o Sineu (i crec que no n’hi ha d’altre a Mallorca), que no bonifiquen la taxa de l’impost de circulació. Continua
I per què cal confiar en la ciència? Per què cal creure-hi i no preferir altres pseudociències experimentals que coneguts nostres, dia sí i dia també, ens han dit que els ha funcionat tan bé? Més enllà que qui fa ciència són professionals amb formació acadèmica seriosa (no sempre és així en les pseudociències), la clau és que es basen en el mètode científic, el qual ara explicaré i descobrirem que és el sistema més eficaç i rigorós possible (que no infal·lible) per creure-hi. Continua
6 milions de jueus, 5’7 milions de ciutadans civils de l’antiga Unió Soviètica, Entre 2’8 i 3’3 milions de presoners de guerra soviètics, entre 1’8 i 3’3 milions de polonesos, entre 300.000 i 600.000 serbis, 270.000 persones amb discapacitat, entre 130.000 i 500.000 gitans, entre 80.000 i 200.000 maçons, entre 20.000 i 25.000 eslovens, entre 5.000 i 15.000 homosexuals, 3.500 republicans espanyols, entre 1.250 i 5.000 testimonis de jehovà, etc.
També es va perseguir a altres religions ètnies i col·lectius com els sindicalistes, per exemple. En total es calcula que les morts portades a terme a durant l’holocaust nazi ascendeixen a 17 milions de persones. Continua
Aprofitant que ara puc, aquestes darreres setmanes he aprofitat per veure un parell de pel·lícules de les quals n’anava endarrer. Les sensacions que he tengut es podrien definir amb una gran alegria que ja esperava, una agradable sorpresa, i la confirmació d’una decepció que em veia a venir tot i l’expectació generada.
Començarem per la decepció, Barbie, la qual des del meu punt de vista, si no fos pels seus dos principals protagonistes, na Margot Robbie i en Ryan Gosling, no passaria d’un aprovat que així i tot, és justet. N’hi ha que hi veuen un missatge feminista amagat, jo pens que hi ha pel·lícules a on aquesta virtut sobresurt molt més. Continua
Una aproximació (intuïtiva) a l’estructura social del Sant Llorenç preturístic.
Al “no hi havia manera de guanyar un duro” referit a l’esforç amb minsos resultats dels pagesos, se li oposa allò “qui tocava calaix marxava bé” referit a botiguers i menestrals usant expressions de n’Antoni Pascual. Continua
Potser se m’escapa qualque detall, però des del primer dia que vaig veure els pilons de ciment vaig pensar que era la pitjor invenció pel que fa al mobiliari urbà dels darrers 40 anys, juntament amb les valles de fusta i els parcs “biosaludables”.
Per això m’agradaria saber l’opinió que en teniu, si hi trobau cap justificació a això que jo veig com un autèntic despropòsit, que no només és molt discutible estèticament, sinó que a la pràctica, des del meu punt de vista, és molt més brut, bo d’espanyar i poc pràctic. Continua
El lleó i el ratolí
«Un lleó dormia dins el bosc mentre dos ratolins jugaven al seu costat. Un dels ratolins es va ficar dins la cabellera del lleó, aquest es va despertar i es va disposar a menjar-se’l. Llavors el ratolí li va dir:
-Si em deixes anar, potser algun dia et podré ajudar quan estiguis en perill.
-Com em pots ajudar, tu, un insignificant ratolí?, va respondre el lleó, però li va fer tanta gràcia que el va deixar fugir.
Temps després, el lleó va caure dins una xarxa de caçadors i va cridar demanant ajuda. Va comparèixer el ratolí i, rovegant la xarxa, el va alliberar».
Si ho trobau, on posa «lleó», posau-hi «Pedro Sánchez», i on posa «ratolí», substituïu-ho per «Puigdemont». Continua
Injust perquè penalitza a aquella gent que no es ven ca seva i que estima la terra. I ho fa de forma repetida, si una casa era dels teus repadrins, cada generació l’haurà pagat, sempre segons l’estimació de preu de mercat, que s’enfila tant com ells volen. Continua
Recent donats els resultats electorals hi ha uns punts que cal destacar i que cal tenir en compte: Continua
Ens imaginam dos llorencins típics d’aquests que se passen hores a una terrassa del bar xafardejant (uns paroles, en resum) . Se pot imaginar que són jubliats, funcionaris amb molt de temps per berenar o autònoms que se queixen d’estar “molt enfeinats”, però que miraculosament sempre tenen temps de berenar al bar. En XISCO serà més de dretes i en TOMEU el podríem qualificar d’esquerrà de soca-rel.
L’Antiga Escoleta Municipal del carrer Platja de Cala Millor, a la qual els nins i nines de Cala Millor, fa anys aprengueren les primeres lletres, amb la construcció de l’Escola de sa Coma i la nova escoleta es va anar utilitzant per part de l’ajuntament per altres usos. Continua
Ara que tothom parla (malauradament) de Vox i en l’entorn se nota certa por a un retrocés en temes de drets lingüístics (entre d’altres), m’ha revengut un cas que vaig viure a l’institut on treballo que se relaciona directament amb tot això. I és que aquest partit és capaç de fer que els propis illencs sentiguem rebuig i autoodi cap a la nostra pròpia llengua i cultura (per molt que ho maquillin amb la interessada dicotomia català-mallorquí… el seu objectiu és clar). Continua
Sant Joan segurament és un `poble ben semblant a tots els altres pobles de Mallorca, però a dir ver, tant per les diverses visites a Consolació, pel afinats articles de Climent Picornell, i també per aquella idea estrafolària d’un grup electoral que, fa anys, va prometre “fer arribar la mar a Sant Joan” em cau singularment simpàtic.
I ara tenen un batle anglès!
Ni sé com anirà ni, a dir ver, m’afecta gaire; però d’entrada aporta aire nou, i no pel seu lloc de naixement sinó per les seves idees de lideratge i gestió.
Acostumats com estem, a l’estructura vertical (en la política, en els ajuntaments, a les entitats i associacions, a les famílies …) que algú parli d’estructura horitzontal ja és sorprenent.
Si s’arribàs a la ” gestió per projectes personalitzats”, ja seria de nota! Continua
Poques feines hi ha més necessàries i, alhora, més injuriades i criticades que la de polític. Contra qui defensa demagògicament fixar màxims salarials per sota del mercat, cal defensar sous dignes per qui ha d’administrar el bé comú… perquè és necessari pagar bé a qui et serveix en càrrecs de responsabilitat, perquè només així podrem atreure talent a la gestió pública i perquè és just compensar a qui prioritza durant un temps el servei a la comunitat. Tanmateix, aquesta necessària justícia retributiva ha de vigilar de no pecar ni per manca, ni per excés, ja que, al mateix temps, els càrrecs públics han de tenir un punt d’exemplaritat i han d’evitar dones ales a l’antipolítica. Continua
Quan un mercenari gira l’esquena a qui fins ara l’ha pagat o subvencionat, només vol dir que ha trobat a qualcú que li pagarà o el subvencionarà més. No hi cerqueu més raons, els mercenaris ni són patriotes ni tenen amics, ni són de dretes ni d’esquerres, són gent que consenten que hi hagi gent que mori o ho passi molt malament mentre ells s’omplen les butxaques. Continua
Per no mirar bé a l’esquerra,
m’han passat ferm per la dreta.
i ha estat tal la mamballeta
que just pensar-hi m’aterra.
Em xiula l’orella, guerra!
deven ser els punts de sutura?
la sang brolla, no s’atura
La ferida ha estat ben grossa!
qui pagarà la destrossa?
doncs la llengüa i la cultura
Amb la intenció de retre homenatge al nostre enyorat col·laborador Joan Roig “Dalmau”, titul Tertúlia de cafè aquesta nova secció (recordem que en Joan va tenir una secció amb el mateix nom a la revista de paper Flor de Card des del juny de 1999, que va mantenir fins que la revista va deixar d’editar-se, a darreries del 2012, col·laborant després amb Card.cat en altres seccions).
Segurament hi parlaré un poc de tot (des de temes municipals fins a coses més generals), sempre des de l’humor i el sarcasme, i per començar comentarem la investidura del nou batle de dissabte passat: Continua