L’altre dia vaig veure al supermercat Herba Mate, no m’ho vaig pensar i vaig comprar un paquet. Anaven passant es dies i no la provava, ja que no tenia ni “bombilla” ni “mate” (recipient de carabassa o fusta), les eines típiques per a prendre l’herba de mate.
Aquests dies, per la xarxa, circula una bella frase atribuida a Unamuno: “El fascismo se cura leyendo y el racismo se cura viajando”, frase contundent que ha coincidit amb la florida, enguany un tant tardana, dels ametlers. Continua
Una de les coses que ens alegra més la vista per aquest temps, sobretot a la gent que hem de fer molta carretera, són els camps plens d’ametllers florits.
A continuació podeu veure un parell d’apunts interessants al voltant Continua
Amb el present article, després d’un parèntesi provocat per l’escassesa de fruits en l’hivern, us mostram els espàrecs, que encara que no siguin cap fruit, són un aliment que ens ofereix la mare natura, molt característic d’aquesta època de l’any. Continua
La Ceba, una planta d’origen asiàtic, que no pot faltar a cap cuina, no només pel seu ús culinari, si no també per la seva utilitat medicinal, una planta diürètica i depurativa.
Havent publicat, fa uns dies, les taronges, no ens podíem oblidar de les llimones, un cítric indispensable dins qualsevol cuina mallorquina. Continua
L’hivern no es caracteritza per la seva varietat de fruites, més bé són poques les que maduren en aquesta època. Una d’aquestes és la taronja, la reina de les fruites dels nostres hiverns. Continua
Fa un parell de segles
nasqué un garroveret
en un racó de paret,
entre cards i ortigues,
en uns creuers de vàries fites,
dins sa finca des Saquet. Continua
La terra és verda, la vida brolla de les llavors adormides en les seves entranyes. La mateixa terra resseca que pareixia morta durant l’estiu Continua
A la possesió de Sos Sanxos, del terme d’Artà, hi cresqué un pi, entre altres al seu costat, encara que aquest cresqué desmesuradament molt més que els altres, fins al punt que es comentà si, al que es refereix a la seva rama com a la grossor de sa soca, no n’hi havia d’altre a Mallorca. Continua
Arribam a mitjan mes de novembre. Novembre és un mes trist, de nits llargues i fredes i dies curts. A finals d’aquesta setmana el Sol deixarà de brillar a les 17 hores i 32 minuts, perdem claror, dia a dia, i el cos, el camp i les plantes ho noten. Anam camí de l’hivern. Comença la naixença dels primers sembrats Continua
L’arboça, tot i ser dolça, no agrada a tothom. Es diu que si se’n mengen massa pot engatar, ja que a dins conté una certa proporció d’etanol (un tipus d’alcohol). Malgrat l’abundància d’arboceres a les muntanyes, no és solen trobar arboces al mercat. Continua
Dissabte dia 12 de novembre a partir de les 10 hores s’oferiran de manera gratuïta diferents itineraris guiats, que permetran conèixer el patrimoni natural i etnològic del Parc a través de la visita als seus llocs més emblemàtics. Continua
El grinyoner (en castellà endrino) fa un fruit, el grinyó, que és esfèric d’un blau fosc amb una fina capa blanquinosa que el cobreix. Són comestibles encara que molt astringents.
Un dels usos més populars dels grinyons és el de l’elaboració del patxaran (que, de fet, és un dels noms que es dona al grinyoner en basc) Continua
El cirerer de Bon Pastor (Crataegus monogyna), és una planta de la família de les pomàcies, que en altres zones de parla catalana també l’anomenen espinaler, arç blanc, cirerer de la Mare de Déu, pometa de pastor, pometa de Sant Miquel, entre d’altres. Continua
Les anous, anomenades “aglans de Júpiter” (Jovis glans) pels antics romans, i “avellanes de Grècia” a Rússia (suposadament perquè els romans, fa uns 2000 anys, van importar noguers de Grècia), s’esclovellen molt bé, fàcils de trencar i molt gustoses. S’obrin pel mig, en dos hemisferis, com un petit cervell vegetal. Continua
Fa una setmana ens fèiem ressò a Card.cat d’una entrevista que Diario de Mallorca feia al llorencí Jeroni Galmés, investigador de la UIB, sobre el tema dels transgènics. Ara és el mateix Jeroni qui ens envia un enllaç a un reportatge d’IB3 en què es mostren els pros i els contres sobre aquest tema. Continua
Ara toca el torn als codonys, fruit aspre si es menja cru, que deixa la boca rasposa i que obliga a menjar-se’l a poc a poc, ja que es pot apilotar al canyó, com si ens digués -fora frissar, mastega’m a bocinadetes petites-. Continua
Ara toca el torn a les magranes, que en arribar aquesta època ja no poden contenir l’alegria que porten dintre, i… s’esbrellen!!, i pinyols per tot.