No és bo de fer desxifrar documents antics, be per la lletra, abreviatures, pesos, noms, noms de lloc, doblers…i moltes coses més.
Han caigut a les meves mans un papers allargats (costum en els mercaders de bestiar),escrits a les dues cares;intent esbrinar tot el document però me queden moltes coses a l’aire. Vos mostro el document i el que he desxifrat. Si algú Continua
Com cada divendres, continuam amb aquesta sèrie de petites narracions o comentaris relatius al Club Card, intentant entendre, amb ulls d’avui, el que va passar fa cinquanta anys.
Es comenten etapes i característiques amb especial èmfasi en els motius que provocaren l’expulsió del local social situat a la segona planta de l’Ajuntament així com les circumstàncies que impossibilitaren retrobar l’èxit popular inicial.
50 anys del Club Card. PN/4 Etapes i característiques
(Imatge: Ball de bot a Son Berga, inici del Card en Festa, de Fotos antigues de Sant Llorenç des Cardassar. Arxiu de Francesca Galmés)
Normalment per whatsapp sempre dic que el 90 per cent que te reenvien és brossa (no me referesc als missatges personals), però alguna vegada te’n dus alguna agradable sorpresa. A mon pare li van reenviar precisament aquesta foto que ara vos compartesc de les diverses mesures que hi havia fa un temps a Mallorca (unça, quartó, quarterada…), les quals he trobat interessants publicar: Continua
Un any més, el pròxim 15 de gener es durà a terme l’encesa de torres, talaies i talaiots de la Mediterrània pels drets humans.
Enguany, el Poblat Talaiòtic de s’Illot i el Talaiot de Na Pol se sumen a aquesta iniciativa on il·luminaran els seus respectius espais per reivindicar els drets humans i la protecció del patrimoni. Continua
12 gener.- Davant l’augment de la incidència de covid-19, l’Ajuntament suspèn totes les activitats municipals, tanca els parcs infantils i prohibeix el públic en els esdeveniments esportius.
13 gener.- El Govern Balear tanca tots els bars, restaurants, gimnasos i centres comercials durant 15 dies.
21 gener.- S’aprova el reglament de l’Arxiu Municipal de Sant Llorenç (Card).
25 febrer.- L’Ajuntament col·loca cinc noves stolperstein en el municipi: dues a Son Carrió, en memòria de Magdalena Bassa i Jaume Carrió, i tres a Sant Llorenç, dedicades a Llorenç Llull, Guillem Pasqual i Miquel Riera. Tots varen esser assasinats l’any 1936 (Card). Continua
Se sent dir amb molta freqüència la paraula progrés, i no sempre és així. Els indis nord-americans, que només volien menjar i cobri, no varen trobar pertinent atendre aquestes demandes seves, havien de donar pas al progrés…i així els hi va anar.
Només afegir una imatge de l’evolucio d’una eina (entrescador) a una altra molt més complexa i cara de feina i de materials, que servia pel mateix:progrés? Continua
Una de les preguntes que sorgiren el dia de la presentació del Documental del Club Card va ser “I això d’on surt?”
Aleshores ja es va assenyalar que no sempre hi ha evidències clares de perquè passa el que passa.
Vegeu-ne algunes reflexions relatives a la gestació
Avui es compleixen quaranta anys de la mort de Manuel Sanchis Guarner. Té un carrer dedicat a Palma però poca gent coneix la seva vida i la seva trajectòria.
Nascut a València el 9 de setembre de l’any 1911 morí a la mateixa ciutat el 16 de desembre de 1981.
Escriptor, filòleg i historiador durant la Guerra Civil va estar al costat de la legalitat republicana i fou repressaliat pel franquisme amb una condemna de presó a Madrid entre els anys 1939 i 1943, any en què arribà a Mallorca. Continua
Fa uns 25 anys vaig comprar un arbre anomenat boix, existía a Mallorca en abundancia fins fa uns 4.000 anys, ara en queda qualcun per la serra de tramuntana. Continua
Vaig guardar un canyís antic i el vaig fotografiar per si un dia en volia fer un. Vet aquí les fotos. Només puc dir que era un element bàsic per assecar figues, part important de la dieta de la primera meitat del segle XX, tant per a persones com per animals. Es feien d’albons que s’arrabassaven amb rel després de segar a final de juny. Continua
Hi ha afirmacions que hom els hi dona més credibilitat depenent de qui les pronuncia. En aquest cas que aquest periodista faci afirmacions d’aquest calibre hauria de posar en guàrdia a més d’un, però sobretot hauria de fer entendre el per què de moltes actuacions i decisions, sobretot les referents a les que afecten a les nostres illes. D’aquestes i altres decisions i fets en parlà el periodista Joan Riera conjuntament amb l’activista Jaume Sastre, qui va presentar la seva novel·la “La memòria esclava” en el passat “Dilluns de l’Obra” organitzat per l’OCB de Manacor. Continua
M’agraden els “mercadillos” i aquesta setmana vaig trobar a un d’internet aquestes fotos que vos present de cara i de revés. Continua
Sona molt rar avui aquest nom,però era una peça de porquim molt útil en època preturística. Està compost sobre tot per greix enredoltant el membre del porc mascle sanat. S’emprava per lubricar, especialment útil en fusteries on hi untaven les tatxes i serres, en selleters per untar els guarniments i també en casa de particulars per untar ferros, botes de pell i guarniments de la bístia. Continua
No sé ben bé d’on he tret aquest nom, segurament d’en J. A. Encina. Es refereix a unes retxes verticals, gravades, que formen seqüències, incloent o no horitzontals; se solen trobar a cases d’explotació agrícola al costat del portal del que devia ser lloc d’emmagatzematge de productes del camp. Tal vegada comptaven sacs, o unitats de qualque mesura d’un producte. No sé tampoc de quina època daten, ni he trobat cap publicació damunt elles. Només present un exemple aquí. Agraïria informació si algú en té i de pas don informació que al primer pis, als costat dels portals, de la torre del Enagistes de Manacor n’hi ha un bon repertori pel qui vulgui aprofundir en l’estudi. Com podeu veure a l’exemple de la foto, la freqüència són dues ralles verticals seguides d’altra ralla vertical més alta. N’he vistes de cinc ratlles verticals amb una horizontal que les creua per la meitat.
Que m’agrada aquesta foto de “fotos antigues de Mallorca,Faceebock”.La gent de la pagesia en època preturística teníen el costum de després de segar i batre, ja entrat el mes d’agost ,d’anar a la plaja. Bestiar i gent a la mar, tots junts com calia, a refrescar-se i llevarse la murga de tants mesos de suar. No sé qui disfrutava més, els animals,els que es banyaven o els que miraven; segur que devia ser un dia imborrable i desitjat. Crec que la foto ho diu tot. Continua
A petició nostra, en Pau Tomàs Ramis (vegeu curriculum al final) molt amablement ens fa a mà aquests interessant aportació sobre els gegants de Sant Llorenç i sonbre “En Puput”, “el primer gegant mallorquí del qual en coneixem el nom”.
“D’on ve la tradició dels gegants? Quan sorgeix? Fa molt d’anys que a Mallorca tenim gegants integrats a les nostres festes? Qui els va introduir a la nostra illa? Quina és la tradició gegantera de Sant Llorenç des Cardassar? Continua
Hi ha obres que suposen el treball de tota de la vida d’un autor, final del segle XIX, principis del XX. En Curtis va dedicar 30 anys de la seva vida a fotografiar i descriure als indis de Nord Amèrica; no cal dir que això li va costar el divorci i la ruïna econòmica. Les imatges són impressionants i el text important. Només afegir que l’editorial mallorquina va comprar els drets de l’obra i la va publicar en 20 toms, Continua
La campanya d’enguany conclou les feines fetes els darrers cinc anys, que es podran visitar aquest dijous a la jornada de portes obertes. Continua
Vaig trobar aquest clau dins es llaurat i el vaig replegar per mirar-me’l després; me vaig adonar que era de ferro forjat a ma. No sé de quina època pot ser però la tècnica és la mateixa des de que va emprar-se el ferro. Degueren aprofitar una sobra de ferro,l’encalentiren al foc i li varen donar forma de secció quadrada i li varen esclafar un poc un cap,i ja era un clau,i per lo que es veu va durar.
També me va recordar el concepte de “clau a punta torta”, jo que ho trobava groller…resulta que dona molta força a la unió i s’emprà als estris de cada dia. Continua