Encetam la lletra “d” amb una tanda de 10 paraules (i frases de Salvader Galmés)
Com gairebé sempre bona part de les frases, a més de mostrar l’ésser galmesià són per al record. Si avui n’hagués de destacar una seria aquesta: “La jove queya en desfici… cremant-se afanys d’esser esclava d’amor en una dedició absoluta de sos pensaments y afectes al amat”
Alguns estudiosos assenyalen que les errades no existeixen. Al fer una cosa es fa, tothom la fa a consciència, després amb el pas del temps, es veurà si el que s’havia fet era encertat o errat.
Va ser així que em vaig adornar que m’havia errat. No havia fet correctament el “copiar i enganxar” de les paraules, per això vag donar per acabada la lletra “C” quan encara no ho era. Vet aquí el serrell que havia quedat.
Si hagués de destacar alguna idea segurament em decantaria per les galmesianes ·”cruya vilentament el cor” i “olivera que el mestral esbranca”.
Encara que sigui a petitíssimes espipellades agafades del DCVB, la lectura de Salvador Galmés a més de resultar entretinguda permet entreveure el seu ésser, la seva sensibilitat i també l’acurada capacitat d’observació.
“Les mans, els llavis,… tot son cos, s’extremien per la corrent nerviosa de l’expectació”… “Escurant-se el barram amb contraccions de llavis”… Continua
De la proposta d’avui, potser se’n poden destacar alguns aspectes.
La manera de ballar dels dimonis llorencins, aleshores, a principis de segle, era “ab fexugor, però còmicament”. Per dir-ho amb termes actuals “a la manacorina”
Les correlacions metafòriques que utilitza: festes amb maternitat, puig amb conicitat perfecte…
I la frase més destacable potser seria “El fastidi constituïdor del fons de la nostra vida” pel que té de possible posicionament personal.
Atès que, amb aquest programa la cursiva, per si mateixa, no destaca gaire, s’ha optat per posar-la també en negreta.
De l’entrega d’avui, particularment en voldria destacar dues entrades, una per considerar-la singularment galmesiana “Singlots reclosos per un coagulament de desconhorts”, d’aquelles que, si més no en una primera lectura., requereixen el diccionari a mà.
I des d’una perspectiva diguem-ne “de desenvolupament” , destacaria el cernut, la intensitat apagada per la distància, sempre recomanable, tant si parlam de pensaments com de sentiments. Continua
Com passa en cada entrega Salvador Galmés aporta paraules per entretenir-.s’hi.
En “capdillar” mostra el rol o paper de cada un dels integrats d’un grup.
Amb “canada” ens retorna en aquell jocs de bolles, de carrer i generalitzats, que es mantingueren fins més enllà dels anys seixanta del segle passat.
“capamuntada”, “caramellada”, “carminositat”, paraules suposadament ben vives en el nostre entorn a principis de segle vint
Però si avui n’hagués de destacar dues, potser triaria: “cama-segat” i “cap treu, cap maga”. Observar sense ser vist va ser arrelat esport local. Continua
La relació de paraules començades amb la lletra “b” s’haurà enllestida amb dues entregues.
D’aquesta segona en voldria destacar els mots “brant” i “brondar”, paraules realment perdudes. I també la diversificació de les dues “bronidores”, la de la mel i la de card. Aquesta darrera es posa la careta de dolenta a la narració “Flor de corritjola” . “…amb son xupador gruixat i toix, li prengué la mel, dixant-la expremuda de tot”, diu referida a la flor Continua
Continuam amb la lletra “b” les entrades galmesianes.
D’aquesta entrega, en voldria destacar dues coses. Una, no sempre les paraules que usa Galmés apareixen en el “Normatiu” (casos de “boada”, “boirositat”, “bon-jesús”…).
En el sí del DCVB les referències a Galmés fan part d’una tira de referències, però d’altres n’és referència única.
L’altra, el declivi de les avellanes. Galmés fa referència a les “clovelles d’avellanes bocinetjades”. Em porta al record de les “avellaneres”, persones que, en el Sant Llorenç preturístic i en dies de festa major paraven taula per vendre, entre altres coses, avellanes i torrons. Un dels molts costums perduts.
Amb aquesta petita entrega finalitzen les referències que el DCVB fa a Salvador Galmés relatives a la lletra “a”.
D’aquesta petita rerlació tal vegada se’n podria destacar l’ús tant de castellanismes (assombrit) com de neologismes (atencional). Encara que si n’hagués de destacar alguna em decantaria per “atzabó”, fins ara desconeguda o per “atzar” (imatge) per la transcendència que té en l’aventura del viure
L’atzar de les paraules ens mostra, en aquesta setena entrega, un Salvador Galmés dolç i amorosit, sense deixar de banda el seu presumpte fort caràcter.
Al marruqueig dels dos jovencells, a l’apacibilitat de la corrent quieta o a la manera de lluir de l’estel…si oposen les baverades dels camps arrostollats o la lluita, en forma d’ariet, dels joves en el Pou Vell.
Al haver de destacar algunes de les paraules del DCVB que fan referència a Salvador Galmés, sorgeixen dubtes: ¿fer referència a les paraules perdudes o relacionar les més locals; les mes afinades o descriptivers…?
Avui m’agradarà destacar els “localismes” com almancos, ambent o ametló.
També resulta ben interessant la “cridoria” dels venedors ambulants. Un concepte ben viu en altres entorns -en allò que des d’aquí s’anomena “tercer món”- i aquí ja perdut del tot.
De la tamda de 10 paraules d’aquesta setmana. ,’agradarà destacar aquelles que no coneixia: alambor i algorfa.
Encara que ben curioses resulten les descripcions d’ala, referit al capell de Sant Joan Pelut, Albellonatges, com a conjunt d’albellons -fins i tot l’albellò ja és mot perdut-alçar vela i alçurar, mot en tottal desús.
D’aquesta entrega de 10 paraules galmesianes, voldria destacar, per poc usades, “airat” i “aiximplir”.
Tenir, o haver pegat “un mal aire” era una manera d’expressar alguna deformació física a vegades sols temporal.
“Aiximplir” era. fins avui, parauña desconeguda.
D’aquesta tercera entrega, malgrat es mostrin paraules en desús o ben poc usades, en voldria destacar dues, per a mi ben desconegudes: adondar i afrós. Com bé es veurà, la riquesa lèxica de Mn. Galmés, a més d’un dels motius de la present secció, serà una constant.
Avui, però, voldria enfocar el “Per afegitó”, molt usat en la parla llorencina del segle passat. Continua
De les 10 paraules galmesianes que avui es mostren en voldria destacar dues, que avui, poden semblar sorprenets i en certa manera perdudes: acondonar-se i acopament (de cor).
Altres es situarien a la llistat de paraules en desús: Continua
Una vegada feta la introducció es passa a una primera entrega de palaures galmesianes referenciades en el Diccionari català-valencià-balear. Continua
Intentarem, una vegada a la setmana, incidir en el tema de la llengua des d’una altra perspectiva.
Sense deixar de banda els “mots perduts”; ja en duim un bon raig en aquesta secció compartida; ni tampoc el tema dels barbarismes voldriem enfocar aquelles paraules del DCVB on es fa referència a “Flor de card” de Salvador Galmés. Continua