S’ha assenyalat moltes vegades, la utilitat és el que determina el coneixement i ús dels mots. El reblonat és una vella i usada tècnica que s’ha vista arraconada per l’ús dels perns.

Ara i aquí també s’usa poc en la segona de les accepcions, la cabdal importància del reblonat d’una paret seca es substitueix, habitualment, per ciment i grava.

El mot sorgí dissabte, i el destacà na Bel, a la conversa de cafè, aquesta vegada a l’entorn del “ferro dolç”, una deferència, una manera de fer l’ullet de n’Antoni cap en Felip. Continua →

Nosaltres en diem “berbes” i l’usam, fonamentalment, en la segona de les accepcions.

Tal vegada es podria situar en aquesta desdibuixada línia fronterera que existeix entre els mots perduts i els usats de forma generalitzada.

Fem una subtil distinció quan la conversa és jocosa, desenfadada, superficial… que se’n diu popularment “anar de collonades” o quan s’exigeix serietat a l’interlocutor: “no vagis de verbes!”

Continua →

No, enguany no hi haurà mesa. La llarga sequera fa que els sembrats engrogueixin abans de completar la crescuda si és que han pogut néixer.

Diuen que són efectes del canvi climàtic que, de moment, tots contemplam sense posar-hi remei. Segurament, de mica en mica, s’imposarà un canvi de cultius; uns que es puguin adaptar a les llargues sequeres. Continua →

L’aportació del mot que fa na Bel ens porta a considerar els canvis que sobre teixits i paraments s’han esdevitgut en aquests darrers anys.

La flassada donà pas a la manta, al cobrellit -aquí normalment anomenat “cubertor”- i finalment -de moment- a l’edredó.

La utilitat canvia usos i costums, i també vocabulari Continua →

Quan un o una s’atura i pensa. Quan es parla amb persones grans. Quan es furga en els records infantils…es fa present l’enorme canvi social i cultural esdevingut al llarg de la vida, de cada una de les vides.
Es normal, sempre ha estat així i ho afecta tot: creences, costums…i vocabulari!
Ara ja ningú, per costum, fa empallades. Es feina i treu poc profit. Continua →

S’ha comentat altres vegades. Com a éssers socials ens condicionam, un mot, una intervenció pot suggerir una nova idea.
La proposta d’en Pep era una altra, “milorpa”.
No l’he sabut trobar en el DCVB però si en “Els manoms de Sant Llorenç” de Pau Quina. De la proposta en surten, si mes no, dues possibilitats els mots orb i miloca, el primer per la possible significança que mostra en Pau, i el segon per certa semblança sonora.Avui toca orb,orba. Continua →

Mot de quatre accepcions ben diferents. Es vol enfocar, aquí, la segona entrada de la segona de les accepcions

La gent gran encara coneix el mot perfectament. Segurament ja no l’utilitza perquè resten lluny aquelles violes de plàtans penjades d’un dels taulons de la botiga. Ara els plàtans es venen brots fets, i moltes vegades inncessàriament enfundats en una borsa de plàstic, o en una palanganeta de suro sintètic. (Els venedors saben que comprar amb la vista!) Continua →

Hi ha determinats menjars que arrelats en els anys de fam es van mantenir, de forma esporàdica, quan ja no eren “necessaris”. A n’aquesta casella hi podríem situar el pa amb saïm amb sucre o el panfonteta.

Paraula de dues accepcions.
En el nostre entorn, poc abans del turisme, amb aquest nom era conegut el pa amb una poc de vinagre i sal.
Lligat a la segona de les accepcions i  referits a infants que no podien seguir els jocs dels més grans, s’usava més el distintiu “de mel i sucre”.

Continua →

Mot que desconeixia. Segurament perquè no som jugador de cartes.
Tampoc no l’havia sentit mai. Serà, idò, un mot trobat.

Pronunciat “alit”,malgrat la semblança no s’ha de confondre amb “alís”
Ben interessant la segona accepció

Continua →

He posat en negreta les accepcions segurament més usuals en el nostre entorn. Però com s’ha dit altres vegades l’ús dels mots, adesiara, va per pobles, famílies, o professions.

Esporgar és sinònim d’exsecallar (Tallar als arbres les branques seques o sobreres), paraula més usada aquí i a Son Carrió, alhora usada per determinar una professió “exsecallador”

Continua →