Una de les meravelles de la llengua, de banda els matisos i costums de l’ús,  resideix en constatar la seva evolució.
Haurem de situar la paraula d’avui en procés de decreixement.
Fa anys, en arribar a una certa edat, tothom tenia romàtic.
Sota el concepte s’hi situaven dolències derivades del reuma, i també moltes altres d’origen, aleshores i a nivell popular, desconegut.

La paraula també serveix per detectar diferències entre la parla vulgar i els significat que mostren els diversos diccionaris

Continua →

N’Antoni Font, fidel seguidor de la secció, envià l’altre dia de pagès dues expressions: “porgar fum” i “fer retxes dins s’aigo”.

Ens ha suggerit l’aportació de la paraula “retxa”, previsiblement en  desús.

En l’explicació del mot, destacada en negreta, apareix la locució suggerida. Continua →

Tal vegada la paraula congriar es pugui considerar paradigma de desconeixement.
En el nostre entprn s’usa congriar en el sentit de “formar” quan es desconeixen els elements i el procés de formació.
Així, el pa congria barbeta o floridura, el formatge congria virons…

Alhora congriar és bell verb que indica cosa nova, creació, canvi… Continua →

-Ho degué manduixar un poc!

Va sortir a la conversa de cafè. El seu significar era orientat a a intervenir, preparar el terreny, haver trastocat el curs d’una cosa… el que en altres moments o indrets  diuen “remenar les cireres”.

Una vegada revisat el diccionari potser s’hauria de  considerar com localisme aquesta manera d’atorgar sentit per extensió. Curiosa paraula. Continua →

Es una paraula vella. Ha sortida?
Una vegada comprovat, no, encara no.
Malgrat la seva bellesa, derivada de la sonoritat i del significat -acostar-se fins a tocar-, segurament podem considerar que és un d’aquells mots perduts de la parla habitual generalitzada.  Si mes no en el nostre entorn i en la nostra època.

Realment la llista de mots usats habitualment per una persona ,-o per una comunitat-, és sols una infima part de l’univers que conforma el món de la llengua. Continua →

De les diverses accepcions del mot, s’ha posat en negreta el concepte de poc donador o avar atès que qui el proposà afegí l’indicador (€), així entre parèntesi.

En el nostre entorn és un terme despectiu que adesiara s’usa bé referit a una persona que no és present, bé en forma de retret, si es pronúncia de forma directe. Continua →

Tancat en la meva subjectivitat em sembla una paraura singularment sonora i contundent; referida a cosa lletja.
Entenia el No siguis toixarrut! com una manera de dir: “no siguis tancat”, “fes el que és habitual”, “siguis amable”, “atèn els meus suggeriments”…

El paradigma d’un ésser toixarrut eren els porcells de llet (quan n’hi havia a la majoria de cases i es volia adaptar l’ésser dels animalons a l’escala humana) Continua →

Un dels aprenentatges que ens ha aportat la secció “Mots” n’és la relativitat conceptual.
Una mateixa paraula pot expressar, en sentit estricte o figurat, idees diferents.
La professió, l’experiència, l’entorn familiar i social…determinen els coneixement i ús de determinats mots.

Així, ansa per ansa de la infantesa, i en sentit general. és portar un sanalló o alguna cosa entre dues persones. Ansa per ansa per a pares, mares i docents, de banda el significat del diccionari, es spot referir a un material de lectura progressiva Continua →

En el nostre entorn. sembla que fonamentalment s’usa la segona de les accepcions, quan no es posa la suficient atenció en allò que es fa. Continua →

El significat del mot estableix una gran diferència entre “tenir fred”, una sensació subjectiva que pot dependre de múltiples variables, i estar “enredat de fred”, una situació més objectiva i radical.

En la parla habitual del nostre entorn estar enredat s’usa com a sinònim de tenir molt de fred o tenir fred de forma exagerada. Continua →

Faria part d’aquelles paraules que, segons edat i ofici, podria ser habitual o perduda.

En tot cas, fusters a banda, potser s’ha perdut el coneixement de la importància, i a vegades incomoditat, dels grops. Continua →

Mot situat en un entorn pagès.

Habitualment ara, en les converses s’usa envestida que també és correcte Continua →

En en nostre entorn sovint en diem “baor”, a la extrema calor estivenca, i també usam “baverada” en comptes de bavorada quan hi ha exhalació de bavor.
Es a dir un mot d’ús habitual ben qüestionable Continua →

Nosaltres en diem viciar, visiat o visiada referit a les persones -o animals- a les que han malacostumat.

A vegades, referit a infants, en diem misser, misseret o missereta (Aveciat; excessivament) Continua →

Deixant la primera que és la més descriptiva, podriem dir que, en el nostre entorn no s’usen cap de les altres dues accepcions..

Aquí en sentit figurat i vulgar s’anomena paparró a la peresa, a l’actitud negativa front a determinades tasques.

-En dús de paparró! – Et fogirà es paparró!… Continua →