Arxiu de la categoria: Llengua

Mots: ansa per ansa

Publicat el per
1

Un dels aprenentatges que ens ha aportat la secció “Mots” n’és la relativitat conceptual.
Una mateixa paraula pot expressar, en sentit estricte o figurat, idees diferents.
La professió, l’experiència, l’entorn familiar i social…determinen els coneixement i ús de determinats mots.

Així, ansa per ansa de la infantesa, i en sentit general. és portar un sanalló o alguna cosa entre dues persones. Ansa per ansa per a pares, mares i docents, de banda el significat del diccionari, es spot referir a un material de lectura progressiva Continua →

mots: enredar

Publicat el per
1

El significat del mot estableix una gran diferència entre “tenir fred”, una sensació subjectiva que pot dependre de múltiples variables, i estar “enredat de fred”, una situació més objectiva i radical.

En la parla habitual del nostre entorn estar enredat s’usa com a sinònim de tenir molt de fred o tenir fred de forma exagerada. Continua →

Emoció, reivindicacció, música i poesia per commemorar el 50è aniversari de l’Escola Municipal de Mallorquí

Publicat el per
Respon

800 persones omplen l’Auditori de Manacor i fan un gran mosaic per la llengua catalana. 
Un gran acte carregat d’emoció, de música, de paraula, de poesia per celebrar el 50è aniversari de l’Escola Municipal de Mallorquí. Més de 800 persones han omplert l’Auditori de Manacor i han commemorat aquesta efemèride amb un gran mosaic que formava la senyera i el logotip creat expressament per a aquest aniversari. 
L’espectacle, creat per Toni Gomila i Joan Miquel Artigues, ha comptat amb la música en directe de Mar Grimalt, Roger Pistola, Carles Medina, Sebastià Gris i Rafel Swing. Amb un to poètic suggerent, l’acte ha comptat també amb projeccions audiovisuals. Continua →

Mots: bracet (anar de bracet)

Publicat el per
Respon

Un dels molts costums perduts  a principis dels anys setanta o finals dels seixanta del segle passat, va ser el passeig dels diumenges, on joves i atlotes anaven amunt i avall pel carrer (primer per la carretera de Son Servera i després pel carrer Major) amb la finalitat de fer-se presents.

En aquell perdut passeig bona part de les atlotes anaven de bracet. Donant-se tot un joc de posicionament a la teringa en funció del desig d’aproximació a determinats i concrets joves. . Continua →

Parlar bé, poc costa: esclop (x “zueco”)

Publicat el per
Respon

Es la darrera de les paraules que apareix en el “Vocabulari de barbarismes del català de Mallorca” de Jaume Corbera, un llibret de Promotora Masllorquina de Mitjans de Comunicació S.A. (1983), que ens fa de guia de la secció.

Segurament es mot escaient puix  les darreres pluges han suposat un envit al canvi de vestuari.

En sentit estricte, en el nostre entorn, que recordem, no s’han usat mai esclops, però si una varietat de plàstic de la segona de les accepcions que es popularitzà, sobre tot, en ens entorns infantil i sanitari. Continua →

De la premsa: La paraula de la setmana.

Publicat el per
Respon

El dBalears.cat, a la secció Cultura, fa referència a “Les Indòmites”, un programa de ràdio d’ Ona mediterrània on s’ençata una secció: “A Les Indòmites tenim un amor per les paraules que es perden o que trobam de cop i volta. Amb elles feim una secció que s’anomena «Paraula de la setmana», les tres que hem triat aqueixa setmana, les primeres de la nova temporada del programa”.

Feien referència a solatge, avior i mostela. Continua →

Parlar bé, poc costa: escot (per “escote”)

Publicat el per
Respon

Generalment els castellanismes -en la nostra parla incorrectes-  són tan usats que ni tan sols dubtam a l’hora d’usa’ls.

I no sols això sinó que algunes persones, en aquest constant procés d’intoxicació de la llengua, els consideren “malloquí”.

“Escote” en podria ser una paraula que respòn perfectament al paradigmàtica. Continua →

Mots: sopetes

Publicat el per
Respon

-Vols sopetes?, -Vull sopetes! o simplement Sopetes! és una expressió del lleguatge infantil que es pot allargar -es podia allargar- al llarg de la vida.

Es podia plantejar a manera d’interrogant desafiador o a manera de petició per no haver de cavil·lar o esperar resposta.-Venga sopetes!

(En negreta l’accepció de referència)

Continua →

Parlar bé, poc costa: runa x “escombros”

Publicat el per
Respon

“Escombros” és un castellanisme molt estès. Usat en el món de la costrucció, però també en la parla habitual. A vegades, si el menjar també és format per ossos o closques, es treu a taula un plat addicional per diposar-hi els “escombros”.

Tenim una bella paraula, runa,  per anomenar el que en castellà es diuen “escombros” Continua →

Presentació del llibre FOSCA NEGRA

Publicat el per
Respon

Dissabte, 7 d’octubre, a les 19,30 hores, a l’Espai 36  es presentarà el llibre FOSCA NEGRA de Joan Tomàs Martínez Grimalt. Aquest poemari va ser el guanyador del Premi Jocs Florals de Barcelona 2023.

L’acte, organitzat per l’Obra Cultural Balear, amb el suport de l’ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar,, serà presentat per Andreu Matamalas i el llibre i l’autor seran presentats per Antoni Riera Vives.

Fosca Negra ha estat editat per edicions La Breu que descriu l’obra poètica de Joan Tomàs Martínez Grimalt com : “Poesia turbulenta que augura una apocalipsi fulgurant, tràgic i bell. En un cant, que podria ser el d’una sibil·la del segle XXI”.

Continua →

Mots: estugós

Publicat el per
2

Mot es desús en l’entorn humà. En temps de mancances –no siguis estugós– s’utilitzava per convèncer els infants que menjassin de tot, que no fossin triats a l’hora de menjar.

Després vingueren temps de baldor i de racions segons caprici  i a petició del començal.

Actualment l’he sentit referit a animals. Per exemple “les ovelles són animals gregaris, porucs i estugosos…”

Continua →

Parlar bé, poc costa: “botxinxe”

Publicat el per
Respon

Adesiara es diu: -això és un botxinxe! moltes vegades per referir-se a una cosa desordenada o mal feta.

Un castellanisme que no sempre s’usa de forma correcta. La traducció assenyalada en el “Vocabulari de Barvbarismes del Català de Mallorca ” de Jaume Corbera -la font fonamerntal d’aquesta variant de “Mots” que és “Parlar bé, poic costa”- és “enforinyall”, “xibiu”. Continua →