Dues paraules d’una mateixa arrel i de significat ben diferent.
La primera, fotim, ja es pot considerar ben perduda i és una altra referència a Salvador Galmés en el DCVB
La segona no es tan perduda. Encara s’usa. “Un fotimer de gent!” Continua
El proper divendres, a les 20 hores, a l’Espai 36, “La cuina de les rondaies mallorquines” amb Caterina Valriu, Paula Valriu i Bàrbara Sagrera.
En acabar la presentació, degustació d’algun plat inspirat en el llibre.
Es un d’aquell casos en que el redactor també va ben perdut.
Una paraula escrita en un paperet on no hi consta altra referència: font, motiu, conversa… Deven ser coses de l’edat! Continua
Divendres, 28 d’abril, a les 19.30h a l’Espai 36, Pere Orpí presentarà el seu llibre “Versos per recitar”.
Aquest divendres a les 20.30h tindrà lloc el concert dels Arpellots Havaneres Band on presentaràn “Tres poetes amics” a l’Espai 36.
L’ÀGORA DE L’OBRA CULTURAL BALEAR
Aquesta secció publica, a les revistes de l’Associació de Premsa Forana, articles tramitats per l’Obra Cultural
Balear
L’edició acadèmica de l’Aplec de Rondaies Mallorquines d’Antoni M. Alcover
Jaume Guiscafrè
UIB Continua
Cert és que en el nostre entorn “Entabanat” o “pareixes entabanat!” es diu a una persona descentrada, que no posa esment en el que fa…que, si fa no fa, respondria a la primera de les accepcions.
Ara mateix, però, època de presentació de candidatures, potser convé destacar la segona.
Atès que no hi ha una realitat objectiva sinó tantes com persones. Atès la importància del gradient emocional en el vots, convendrà entabanar un poc l’electorat, no? Continua
Mot bell i curiós.
No sabria ben bé dir d’on vaig treure “xanxejar”. Escrit a llàpis era en un gastat paper reciclat que serveix de punt de lectura. Continua
Avui, divendres, ha acabat la setmana de cinema en català que Card.cat ha preparat, amb col·laboració amb l’Ajuntament de Sant Llorenç i les escoles de Sant Llorenç i Son Carrió, per a tots els alumnes de tots els cursos. Continua
Nirvis, inseguretats, discussions, vermuts, rialles, assajos, mals de caps, xarxes socials, les mares i, com no…, na Cirer! Continua
Tant els amos de posessió com , poisteriorment els petits propietaris amb casa a fora vila solien tenir una casa en el poble, sa posada, que utilitzaven els diumenges i festes de guardar, quan venien a missa.
La posada, amb l’abandonament de les cases de foravila dels anys seixanta i setanda, passà a convertir-se en vivenda habitual.
Les cases de fora vila, en els anys 90 i amb la compra de terres, a la nostra zona generalment per part dels alemanys, adquiriren nou valor.
Amb la nova situació les “posades” i també el concepte, han desaparegut Continua
En un temps en què les plataformes (amb molta poca presència del català) dominen totes les televisions i en què el cinema continua sent bàsicament en castellà (això sí que ha estat sempre així), creiem com a associació cultural i social del poble que podem donar un cop de mà que els nins d’avui en dia tenguin algun tipus de referència de cinema fet en la nostra llengua. I és que el referent que la nostra generació tenia a través de TV3 i el Club Super 3 (tots recordem sèries com Bola de Drac, La Vila del Pingüí, Musuculman, el mateix futbol, pel·lícules doblades que es feien a la nit…) s’ha perdut definitivament i cal lluitar per fer veure a les noves generacions que el català també serveix com a llengua de cultura (en aquest sentit pel que fa al teatre o les novel·les gaudeix de millor salut).
D’aquesta manera com cada any, amb col·laboració amb l’ajuntament de Sant Llorenç i l’escola Mestre Guillem Galmés i el Ceip Sant Miquel de Son Carrió, proposam la visualització d’una sèrie de pel·lícules a l’Espai 36 per a tots els cursos escolars. Continua
Ara mateix no és mot perdut perquè és una marca de vi de la bodega Binigrau de la família de qui va ser molts anys company de feina Maties Batle (D’altra banda creadors de la marca Macià Batle).
El mot es va destapar parlant del vi. No sé si en el nostre entorn anys enrera, era paraula utilitzada. Crec que a nivell familiar no l’havia sentit mai. Continua
El pròxim dimecres, dia 19 d’abril, a les 19.30 h tendrà lloc el plenari extraordinari pel nomenament d’Antoni Riera Melis com a Fill Il·lustre de Sant Llorenç des Cardassar.
En el nostre entorn, pronunciat amb accentuació aguda (peixí), es refereix fonamentalment a l’alimentació que fan els coloms a les seves cries.
Crec recordar haver-ho sentit també referit al pasturar de les ovelles.
Si miram el concepte en castellà “pacer” ens adonarem de l’amplitud del mot
Però és una paraula amb set accepcions, moltes d’elles ben perdudes Continua
Ve de la conversa de les panades. De la descripció que, els tertulians, en feien de la tècnica de preparar la carn del me.
Normalment es feien amb les petites “escapcions” sobreres del desnossat. Continua
La conversa anava de panades. Cosa ben habitual aquests dies.
Es veu que “desfer el me” també precisa d’una determinada tècnica i que no tothom ho fa de la mateixa manera.
Ls panades també han evolucionat des de les de pasta dura i ossos amb trocets de carn, s’ha passat a les actuals sense ossos i de pasta més refinada.
-Les panades de Pasqua es solien fer amb la brosta del me. Brosta?
No sé si és per extensió de “coses petites”, o de “parts sobrants” però es veu que a l’hora de desfer el me, de desnossar les cuixes, o el coll van sorgint petites escapcions de carn. Idò aquestes són les que s’empren (empràven) per fer les panades.
Continua
-Has anat a veure la Casa Santa?. Hi ha més de vint brulles!!
Vaig sentir la conversa de passada. També vaig sentir que les brulles (en la parla habitual “bruies”) es podien fer de diverses maneres,, de llenties, de veça… Que per fer-se han d’estar a les fosques -sinó tortnarien verdes!- en lloc humit, deixant les llavors superficials –Just un polsimet de terra!. Continua
A vegades els castellanismes són tan arrelats que ni te n’adones. Vas al diccionari segur de trobar una descripció i…no trobes res!.
Sort de Gabinet d’Assessorament Lingüístic als Mitjans de Comunicació (GALMIC) que, en situcions com la present t’ajuda a sortir del desconeixement. Continua
