Per a les persones de la meva edat encara no és pot considerar mot perdut; els balls a la plaça i determinades festes solen ser vitencs/vitenques.
Alhora es podria considerar un d’aquells nombrosos mots de rondaia que tenim emmagatzemats en la memòria.
En el nostre entorn s’utilitza o utilitzava el mot per definir manifestacions populars nombroses, alegres i vitals. Continua
N’Antoni enfocà el mot en eines de construcció. Suposadament es referia a l’accepció destacada en negreta.
Mot polisèmic que ha perdut bona part dels usos, bé perquè s’han deixat d’usar les eines, s’ha controlat la plaga de l’ortòpter que feia malbé les patates, o s’han trobat mots substitutius. Continua
L’altre dia, poc abans de ploure hi havia un gran moviment de tractors que retiraven els “rollos” o les “bales” de farratges seques. Es a dir el negoci de les farratges és ben viu.
També, si és un bon any, després de “cosetxar” n’hi ha que embalen la palla i després la venen o la guarden pel bestiar.
La feina és viva, però el mot és perdut,
Feia referència a les persones que, després de batre, mercadejaven amb la palla, si més no de forma temporal. Normalment es servia en llençols de loneta fina o tela de sac i es dipositaven en el sostre..
Resta el malnom a manera de descripció de l’antic ofici. “En Joan, es palloler!” Continua
En Miquel, com jo mateix, no l’havia sentida mai. La va escoltar en una recepta de cuina, una manera de fer bacallà, i la va arxivar en la seva memòria.
Entrar en el món de les paraules i del seu ús resulta una aventura. I en aquest cas amb el valor afegit de ser aventura compartida. Wow!
No sé si es pot considerar mot perdut. Segurament el seu ús dependrà de l’edat de qui diu.
Personalment m’evoca el món de les rondaies contades. Potser per això la consider una paraula bella, descriptiva i radical. Continua
Certament, i com ens recorda A. Lozano no en sabem res de quasi tot.
No en sabem res del funcionament dels 86.000 milions de neutones del cervell. I encara manco dels 500 milions de neurones en el tub digestiu o de les 40.000 del cor.
Per què havia de sortir una ferrada en un dels somnis habituals?. Ni idea.
L’ús de ferrades correspon al Sant Llorenç preturístic, quan a moltes cases de fora vila disposaven d’una o vàries vaques. Proporcionaven llet per beure i fer formatge i entrades econòmiques derivades dels excedents. Continua
En el nostre entorn era d´ús habitual. Posteriorment passà a ser “oís” i mes modernament un esternut.
Segurament, i segons l’edat, de qui en parla es pot considerar ben viu.
El DCVB no dona gaire informació addicional i mostra: Continua
Pedra seria el genèric. Mac i còdol serien, segons la grandària, mots específics.
En negreta s’han destacat les accepcions més locals.
Una, la de la baldufa resta molt llunyana. Les altres potser no ho son tant, però al estar lligades a la pagesia s’han perdut o es van perdent. Continua
Dues paraules d’una mateixa arrel i de significat ben diferent.
La primera, fotim, ja es pot considerar ben perduda i és una altra referència a Salvador Galmés en el DCVB
La segona no es tan perduda. Encara s’usa. “Un fotimer de gent!” Continua
El proper divendres, a les 20 hores, a l’Espai 36, “La cuina de les rondaies mallorquines” amb Caterina Valriu, Paula Valriu i Bàrbara Sagrera.
En acabar la presentació, degustació d’algun plat inspirat en el llibre.
Es un d’aquell casos en que el redactor també va ben perdut.
Una paraula escrita en un paperet on no hi consta altra referència: font, motiu, conversa… Deven ser coses de l’edat! Continua
Divendres, 28 d’abril, a les 19.30h a l’Espai 36, Pere Orpí presentarà el seu llibre “Versos per recitar”.
Aquest divendres a les 20.30h tindrà lloc el concert dels Arpellots Havaneres Band on presentaràn “Tres poetes amics” a l’Espai 36.
L’ÀGORA DE L’OBRA CULTURAL BALEAR
Aquesta secció publica, a les revistes de l’Associació de Premsa Forana, articles tramitats per l’Obra Cultural
Balear
L’edició acadèmica de l’Aplec de Rondaies Mallorquines d’Antoni M. Alcover
Jaume Guiscafrè
UIB Continua
Cert és que en el nostre entorn “Entabanat” o “pareixes entabanat!” es diu a una persona descentrada, que no posa esment en el que fa…que, si fa no fa, respondria a la primera de les accepcions.
Ara mateix, però, època de presentació de candidatures, potser convé destacar la segona.
Atès que no hi ha una realitat objectiva sinó tantes com persones. Atès la importància del gradient emocional en el vots, convendrà entabanar un poc l’electorat, no? Continua
Mot bell i curiós.
No sabria ben bé dir d’on vaig treure “xanxejar”. Escrit a llàpis era en un gastat paper reciclat que serveix de punt de lectura. Continua
Avui, divendres, ha acabat la setmana de cinema en català que Card.cat ha preparat, amb col·laboració amb l’Ajuntament de Sant Llorenç i les escoles de Sant Llorenç i Son Carrió, per a tots els alumnes de tots els cursos. Continua
Nirvis, inseguretats, discussions, vermuts, rialles, assajos, mals de caps, xarxes socials, les mares i, com no…, na Cirer! Continua
Tant els amos de posessió com , poisteriorment els petits propietaris amb casa a fora vila solien tenir una casa en el poble, sa posada, que utilitzaven els diumenges i festes de guardar, quan venien a missa.
La posada, amb l’abandonament de les cases de foravila dels anys seixanta i setanda, passà a convertir-se en vivenda habitual.
Les cases de fora vila, en els anys 90 i amb la compra de terres, a la nostra zona generalment per part dels alemanys, adquiriren nou valor.
Amb la nova situació les “posades” i també el concepte, han desaparegut Continua
