Nosaltres en diem “berbes” i l’usam, fonamentalment, en la segona de les accepcions.
Tal vegada es podria situar en aquesta desdibuixada línia fronterera que existeix entre els mots perduts i els usats de forma generalitzada.
Fem una subtil distinció quan la conversa és jocosa, desenfadada, superficial… que se’n diu popularment “anar de collonades” o quan s’exigeix serietat a l’interlocutor: “no vagis de verbes!”
Si bé encara és un mot més o manco viu (almanco al poble), per altres zones ja no se sent tant i, en ser ben dialectal, ni tan sols és recollit pel DIEC. No així a aquest gran tresor dialectal que és el Diccionari Alcover-Moll. Continua
Antònia Vicens i Picornell (Santanyí, 1941) ha rebut el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que atorga Òmnium Cultural a una persona que «per la seva obra literària o científica en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans».
Aquest guardó, que compleix la 54ª edició, ha volgut reconèixer la tasca d’una escriptora, enquadrada en la Generació dels setanta, Continua
No, enguany no hi haurà mesa. La llarga sequera fa que els sembrats engrogueixin abans de completar la crescuda si és que han pogut néixer.
Diuen que són efectes del canvi climàtic que, de moment, tots contemplam sense posar-hi remei. Segurament, de mica en mica, s’imposarà un canvi de cultius; uns que es puguin adaptar a les llargues sequeres. Continua
L’aportació del mot que fa na Bel ens porta a considerar els canvis que sobre teixits i paraments s’han esdevitgut en aquests darrers anys.
La flassada donà pas a la manta, al cobrellit -aquí normalment anomenat “cubertor”- i finalment -de moment- a l’edredó.
La utilitat canvia usos i costums, i també vocabulari Continua
Avui presentam una nova aportació que ens ha fet arribar Pedro Servera: sembatuda. Segons comenta l’ha sentida dir per Sant Llorenç Continua
Encara viu en la primera de les accepcions, en la segona -que és la que presentar n’Antoni- és mot lligar al món agrícola i més concretament als desapareguts carros que, tirats per una bístia, eren mitjà de transport abans de l’explosió turística del segle passat. Continua
A vegades els mots són ben curiosos i juganers. Un grup d’amics l’altre dia vam esmentar l’expressió “Istro… això està a Penita” (en sentit de llunyania). Sorprenetment alguns del grup no la van conèixer a pesar de ser més o manco de la mateixa edat. Va ser llavors que vaig reparar que els que la desconeixien no eren llorencins. Uep! “un mot més al sac” vaig pensar tot d’una, i aquest cop ben local. Tant… que ni el bo de mossèn Alcover el va recollir al seu immens diccionari català-valencià-balear. Continua
Quan un o una s’atura i pensa. Quan es parla amb persones grans. Quan es furga en els records infantils…es fa present l’enorme canvi social i cultural esdevingut al llarg de la vida, de cada una de les vides.
Es normal, sempre ha estat així i ho afecta tot: creences, costums…i vocabulari!
Ara ja ningú, per costum, fa empallades. Es feina i treu poc profit. Continua
AINA és un projecte engegat per la Generalitat de Catalunya que pretén que la tecnologia entengui i parli en català.
A la pàgina web projecteaina.cat podem llegir:
“Si volem que les màquines ens entenguin quan els parlem en català i ens responguin en la nostra llengua, cal que primer l’aprenguin. Per això, s’han d’aconseguir milions i milions d’hores de veu en català de persones de tots els gèneres, edats, varietats dialectals i registres.”
Persones com tu. Continua
Mot més que curiós que Mossèn Alcover va destacar com a paraula dialectal exclusivament manacorina i llorencina en el seu monumental diccionari. Continua
S’ha comentat altres vegades. Com a éssers socials ens condicionam, un mot, una intervenció pot suggerir una nova idea.
La proposta d’en Pep era una altra, “milorpa”.
No l’he sabut trobar en el DCVB però si en “Els manoms de Sant Llorenç” de Pau Quina. De la proposta en surten, si mes no, dues possibilitats els mots orb i miloca, el primer per la possible significança que mostra en Pau, i el segon per certa semblança sonora.Avui toca orb,orba. Continua
Si bé encara se pot sentir és un mot de cada cop menys usat entre el jovent i si no canvia la tendència pot arribar a desparèixer en el futur. Continua
Quin privilegi, quin goig,
passar el portal de ca teva,
parlar del món que caplleva
i perseguir el teu fil roig!
I quin gaudi tornar boig
amb tu, amb cada personatge
que has perfilat amb mestratge
per un país vertader:
Maria Antònia Oliver,
mil gràcies i bon viatge
Ha mort l’escriptora manacorina Maria Antònia Oliver Cabrer. Havia nascut el 4 de desembre de l’any 1946. Novel·lista, guionista, traductora, assagista, dramaturga i activista cultural fou coneguda, principalment, per la seva producció narrativa.
D’entre la seva extensa tasca com a novel·lista destacam Cròniques d’un mig estiu (1970), Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà (1972), Estudi en lila (1985), Joana E (1993), Amor de cans (1994) i Tallats de lluna (2000). Continua
Mot de quatre accepcions ben diferents. Es vol enfocar, aquí, la segona entrada de la segona de les accepcions
La gent gran encara coneix el mot perfectament. Segurament ja no l’utilitza perquè resten lluny aquelles violes de plàtans penjades d’un dels taulons de la botiga. Ara els plàtans es venen brots fets, i moltes vegades inncessàriament enfundats en una borsa de plàstic, o en una palanganeta de suro sintètic. (Els venedors saben que comprar amb la vista!) Continua
La Institució Francesc de B. Moll recorda Aina Moll en el seu tercer aniversari i als 60 anys del ‘Diccionari’ al qual ella va contribuir
La Institució Francesc de B. Moll, dipositària dels drets del Diccionari català-valencià-balear, vol expressar el seu reconeixement i homenatge, quan es commemora el tercer aniversari de la seva mort, el 8 de febrer del 2019, a la filòloga Aina Moll Marquès, així com a la seva contribució decisiva a la tasca del seu pare i d’Antoni Maria Alcover, de la culminació de la qual, el 1962, es compleixen el 2022 60 anys. Aina Moll va participar en la redacció dels dos darrers volums dels deu del DCVB i, juntament amb Manuel Sanchis Guarner, la seva intervenció fou determinant perquè aquesta empresa, iniciada per Alcover el 1900, es pogué completar. Continua
Un dels insults lletjos (i masclistes) que sentia dir a pics d’infant era “mala pècora”. Curiosament d’altres més moderns i igualment mal sonants (que ara, si m’ho permeteu, no reproduiré aquí) han substituït aquest insult més antic.
Mai és bo perdre una paraula, però en cas d’insults com aquest potser no sàpiga tant de greu. De totes maneres veurem que té altres curioses accepcions que fora bo de no perdre: Continua
Hi ha determinats menjars que arrelats en els anys de fam es van mantenir, de forma esporàdica, quan ja no eren “necessaris”. A n’aquesta casella hi podríem situar el pa amb saïm amb sucre o el panfonteta.
Paraula de dues accepcions.
En el nostre entorn, poc abans del turisme, amb aquest nom era conegut el pa amb una poc de vinagre i sal.
Lligat a la segona de les accepcions i referits a infants que no podien seguir els jocs dels més grans, s’usava més el distintiu “de mel i sucre”.
Avui en dia més habitualment sentim dir peladura, pelleta, pell prima, tel… que no pellerofa. Per això es mereix un espai en aquesta secció.
Significat:
1. Membrana exterior o coberta prima de certs fruits, com ametlles, cebes, etc. (St. Feliu de G., Camp de Tarr., Priorat, Gandesa, Maestrat, Cast., Sueca, Mall., Eiv.); cast. hollejo.a) Membrana exterior dels grans de raïm, sobretot quan l’han separada de la molla del gra (Tremp, Urgell, Penedès, Camp de Tarr., Mall.); cast.hollejo, orujo.
2. Porció de pell seca o separada del cos d’un animal (Mall.); cast. piltrafa. Continua