Quan un o una s’atura i pensa. Quan es parla amb persones grans. Quan es furga en els records infantils…es fa present l’enorme canvi social i cultural esdevingut al llarg de la vida, de cada una de les vides.
Es normal, sempre ha estat així i ho afecta tot: creences, costums…i vocabulari!
Ara ja ningú, per costum, fa empallades. Es feina i treu poc profit. Continua
AINA és un projecte engegat per la Generalitat de Catalunya que pretén que la tecnologia entengui i parli en català.
A la pàgina web projecteaina.cat podem llegir:
“Si volem que les màquines ens entenguin quan els parlem en català i ens responguin en la nostra llengua, cal que primer l’aprenguin. Per això, s’han d’aconseguir milions i milions d’hores de veu en català de persones de tots els gèneres, edats, varietats dialectals i registres.”
Persones com tu. Continua
Mot més que curiós que Mossèn Alcover va destacar com a paraula dialectal exclusivament manacorina i llorencina en el seu monumental diccionari. Continua
S’ha comentat altres vegades. Com a éssers socials ens condicionam, un mot, una intervenció pot suggerir una nova idea.
La proposta d’en Pep era una altra, “milorpa”.
No l’he sabut trobar en el DCVB però si en “Els manoms de Sant Llorenç” de Pau Quina. De la proposta en surten, si mes no, dues possibilitats els mots orb i miloca, el primer per la possible significança que mostra en Pau, i el segon per certa semblança sonora.Avui toca orb,orba. Continua
Si bé encara se pot sentir és un mot de cada cop menys usat entre el jovent i si no canvia la tendència pot arribar a desparèixer en el futur. Continua
Quin privilegi, quin goig,
passar el portal de ca teva,
parlar del món que caplleva
i perseguir el teu fil roig!
I quin gaudi tornar boig
amb tu, amb cada personatge
que has perfilat amb mestratge
per un país vertader:
Maria Antònia Oliver,
mil gràcies i bon viatge
Ha mort l’escriptora manacorina Maria Antònia Oliver Cabrer. Havia nascut el 4 de desembre de l’any 1946. Novel·lista, guionista, traductora, assagista, dramaturga i activista cultural fou coneguda, principalment, per la seva producció narrativa.
D’entre la seva extensa tasca com a novel·lista destacam Cròniques d’un mig estiu (1970), Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà (1972), Estudi en lila (1985), Joana E (1993), Amor de cans (1994) i Tallats de lluna (2000). Continua
Mot de quatre accepcions ben diferents. Es vol enfocar, aquí, la segona entrada de la segona de les accepcions
La gent gran encara coneix el mot perfectament. Segurament ja no l’utilitza perquè resten lluny aquelles violes de plàtans penjades d’un dels taulons de la botiga. Ara els plàtans es venen brots fets, i moltes vegades inncessàriament enfundats en una borsa de plàstic, o en una palanganeta de suro sintètic. (Els venedors saben que comprar amb la vista!) Continua
La Institució Francesc de B. Moll recorda Aina Moll en el seu tercer aniversari i als 60 anys del ‘Diccionari’ al qual ella va contribuir
La Institució Francesc de B. Moll, dipositària dels drets del Diccionari català-valencià-balear, vol expressar el seu reconeixement i homenatge, quan es commemora el tercer aniversari de la seva mort, el 8 de febrer del 2019, a la filòloga Aina Moll Marquès, així com a la seva contribució decisiva a la tasca del seu pare i d’Antoni Maria Alcover, de la culminació de la qual, el 1962, es compleixen el 2022 60 anys. Aina Moll va participar en la redacció dels dos darrers volums dels deu del DCVB i, juntament amb Manuel Sanchis Guarner, la seva intervenció fou determinant perquè aquesta empresa, iniciada per Alcover el 1900, es pogué completar. Continua
Un dels insults lletjos (i masclistes) que sentia dir a pics d’infant era “mala pècora”. Curiosament d’altres més moderns i igualment mal sonants (que ara, si m’ho permeteu, no reproduiré aquí) han substituït aquest insult més antic.
Mai és bo perdre una paraula, però en cas d’insults com aquest potser no sàpiga tant de greu. De totes maneres veurem que té altres curioses accepcions que fora bo de no perdre: Continua
Hi ha determinats menjars que arrelats en els anys de fam es van mantenir, de forma esporàdica, quan ja no eren “necessaris”. A n’aquesta casella hi podríem situar el pa amb saïm amb sucre o el panfonteta.
Paraula de dues accepcions.
En el nostre entorn, poc abans del turisme, amb aquest nom era conegut el pa amb una poc de vinagre i sal.
Lligat a la segona de les accepcions i referits a infants que no podien seguir els jocs dels més grans, s’usava més el distintiu “de mel i sucre”.
Avui en dia més habitualment sentim dir peladura, pelleta, pell prima, tel… que no pellerofa. Per això es mereix un espai en aquesta secció.
Significat:
1. Membrana exterior o coberta prima de certs fruits, com ametlles, cebes, etc. (St. Feliu de G., Camp de Tarr., Priorat, Gandesa, Maestrat, Cast., Sueca, Mall., Eiv.); cast. hollejo.a) Membrana exterior dels grans de raïm, sobretot quan l’han separada de la molla del gra (Tremp, Urgell, Penedès, Camp de Tarr., Mall.); cast.hollejo, orujo.
2. Porció de pell seca o separada del cos d’un animal (Mall.); cast. piltrafa. Continua
Aquesta és la programació de l’Espai 36 per aquest mes de febrer:
Dissabte, 5, 19,30. Gloses de prima.
Divendres, 11, 20,30. El petit de cal Eril.
Diumenge, 27, 18. Projecció de la pel·lícula “Volando juntos”. Continua
Els dies 3 i 4 de febrer es presentarà el llibre ‘Llengua i república. El manifest Koiné argumentat’, de Nexus Edicions, a Palma i Manacor, respectivament. Aquest conforma un treball de quatre anys del grup d’estudi Koiné amb l’objectiu de respondre els arguments i prejudicis que detractaren el ‘Manifest Koiné’, promogut per l’associació Llengua i República, publicat l’any 2016.
El primer dia, l’acte organitzat per la llibreria Quart Creixent serà a la biblioteca de Cort, a Palma, a les 19 h. Hi participaran l’escriptor, exconseller d’educació i cultura i catedràtic de Literatura Catalana a la Universitat de les Illes Balears (UIB), Damià Pons, el membre del Grup Koiné, expresident i director de La Bressola, Joan Pere Le Bihan i Rullan, i la secretària de Llengua i República i membre de Koiné i de l’Assemblea de Representants del Consell per la República, Àngels Folch.
L’endemà, dia 4, es repetirà la presentació a La Fornal, Manacor, Continua
Mot que desconeixia. Segurament perquè no som jugador de cartes.
Tampoc no l’havia sentit mai. Serà, idò, un mot trobat.
Pronunciat “alit”,malgrat la semblança no s’ha de confondre amb “alís”
Ben interessant la segona accepció
Dia 5 de febrer, a les 19,30 hores, a l’Espai 36, GLOSES DE PRIMA amb Mateu Xurí, Maria Magdalena Amengual, Ivan Antich i Maribel Servera. Es farà entrega dels premis del Concurs de Gloses Sant Antoni 2022 de Card.cat. Entrada gratuïta amb Continua
He posat en negreta les accepcions segurament més usuals en el nostre entorn. Però com s’ha dit altres vegades l’ús dels mots, adesiara, va per pobles, famílies, o professions.
Esporgar és sinònim d’exsecallar (Tallar als arbres les branques seques o sobreres), paraula més usada aquí i a Son Carrió, alhora usada per determinar una professió “exsecallador”
Se pot sentir a dir encara, és ver, però de cada cop és més substituït per altres mots més generals com tros, bocí… A part, la paraula amaga altres significats més que interessants, els quals, a pesar que el diccionari Alcover no especifiqui que són propis del territori llorencí, particularment no me sonen tan llunyans. Continua
A vegades, la proposta d’un mot deriva cap a un altre. Seria el cas. En una de les seves llistes na Bel Alemany va proposar “duella”. La consulta del diccionari em porta cap a dolla.
Dolla em porta, amb la imaginació, al record infantil del jocs de baldufa i de les dolles que es cercàven amb no gaire bona intenció. I també a les eines (sobre tot quan el mànec surt de la dolla o de la duella!)
Continua
Presenta la curiositat de dos significat segons sigui, o no, paraula accentuada.
Alhora la paraula accentuada mostra dues accepcions
La primera accepció accentuada és una d’aquelles paraules agrícioles abans molt usades, però ara…
El boldró que mostra el sembrat identifica redols de terra femada o remoguda Continua