No és la primera vegada que passa. Diria que és una constant. La imaginació sempre va varies passes per davant l’administració.
Va passar en aquella primera fase d’urbanització de fora vila dels anys vuitanta i noranta. Quan ens vam adonar bona part del turons que volten la vila i les petites porcions de terreny properes a la mar passaren a ser propietat de persones alemanyes o d’especuladors professionals que, en pocs mesos, duplicaven el valor del que havien comprat. Continua
D’un dia per l’altre el carrers de Cas Concos aparegueren amb cartells i pancartes amb un “No volem antena”.
Amb el lema “No em toquis els ous” es mogueren entitats i associacions de Sineu i altres indrets per paralitzar el projecte de la creació d’una macro granja de gallines.
En altres indrets s’exposen, a llocs transitats, malgarbades gloses de dubtós gust anunciant unes noces.
Certament el sol surt per a tothom, però no tothom ho viu de la mateixa manera ni amb el mateix sentiment de pertinença a la comunitat.
Aquest article tenia la intenció de mostrar. com cada any, els diversos animals i animalons que he anat fotografiant durant l’estiu a Son Vives, que és quan servidor té més temps d’observar la naturalesa, però al final també he incorporat un altre tipus de bitxet, perillós i de cada cop amb més presència, que m’ha duit a una reflexió que no pretenia.
Comencem, però, amb els bitxets de veres, els purs que ens ofereix la naturalesa i que a vegades no pensam a reparar: Continua
Qui s’estima acostuma a usar guants per fer determinades feines a fora vila. D’altres, segurament per imitació del que varem veure fer als nostres pares i padrins, treballam a mans nues; ens agrada el contacte de la pell amb la terra.
Aquesta manera de fer te, però, el seu cost. Si vas d’herba, com et descuidis ben aviat compareix una pua ficada al popis d’un dels dits. Continua
És una beneitura. Tots en som conscients.
Dins la complexitat del món relacional amb unes persones “ens entenem” més que amb les altres. Es podria parlar de graus o cercles de relació
Segurament hi juguen molts factors, des de les petjades infantils a les olors corporals. Des de les experiències prèvies a les expectatives de futur…
Res de nou, idò. Continua
Comença el nou curs escolar.
Alguns infants, pocs, es veuen afectats per una petita disfèmia, aquí li diem returar, tartamudesa, travar-se la llengua…que desapareix amb el temps.
Dues anotacions:
Pot tenir la seva importància.
Els autoanàlisis també son -poden ser- esbiaixats Continua
A rel dels fets en què Gabriel Le Senne, de VOX, va esqueixar una fotografia d’Aurora Picornell, varen sortir a llum unes postals com les que encapçala aquest escrit, a les quals s’explicava que «en japonès kintsugi vol dir “reparar amb or” i celebra la història de cada objecte fent èmfasi en les seves fractures en lloc d’amagar-les o dissimular-les. El kintsugi dóna una nova vida a la peça i la transforma en un objecte fins i tot més bell que l’original». Continua
Em meravella aquesta capacitat i lluïdesa que, determinades persones, tenen a l’hora de contar un conte, una història, un sentir…
Compondre paraules per expressar una idea és com a compondre pedres per fer-ne una paret. Quan està fet te n’adones del resultat.
Hom es pot recrear amb el que acaba de fer, o ho pot mirar amb ulls crítics i fer un llistat mental d’aspectes positius i negatius, passar comptes en diem. Continua
La conselleria corresponent, comandada per la ja veterana Catalina Cirer, ha ordenat als metges que es trobaven a Manacor per atendre aquests pacients, que es desplacin a Palma. A causa d’això els usuaris d’aquest servei hauran d’anar a Ciutat, en lloc de Manacor o a Inca com feien fins ara. Continua
Ahir mateix es manifestaren més de 15.000 persones a Palma contra la massificació turística desmesurada, i ja sabem que a Mallorca això és notícia ja que per norma general la gent és mala de mobilitzar i molt més en un número tan alt de persones.
Això fa pensar que la gent en comença a estar farta (la manifestació també era per les dificultats de trobar vivenda) i és que entre hotels, lloguers turístics, caravanes, creuers, cotxes i barques de lloguer, i agroturismes que ja són hotels de grans dimensions, l’illa ha fet, i perdonau l’expressió, un pet. Continua
Es funció del context on les sentim o aplicam, tots tenim detrerminats significats que atenen les paraules que usam. Significats que, adesiara, vam més enllà del que defineixen els diccionaris.
¿Què entenem per llibertat, democràcia, cultura….? La pregunta podria ser font de conversa i debat.
També, a vegades, les paraules es “gasten” intencionadament (¿Recordau el cafè amb llet de la “llibertat” de la batlesa de Madrid?) Continua
L’estultícia s’escampa com la boira…ens estem acostumant a viure-hi com si fos un fenòmen natural, normalitzat. Però no ho és. S’ha de considerar fruita del temps, això si. Un desconeixement -o potser és interès malintencionat?- empès per les persones que, ara, ostenten poder. Tenir poder no implica tenir raó. Continua
Joana Umbert ens ha fet arribar una enquesta que ha preparat sobre les xarxes socials de l’Ajuntament de Sant Llorenç. Aquest qüestionari forma part del seu treball de Màster en gestió de xarxes socials. Si hi vols col·laborar dona la teva opinió: Continua
Per què una final entre el Mallorca i l’Athletic de Bilbao se juga a un lloc tan incòmode com Sevilla? La resposta és ben simple: el futbol s’ha convertit en un negoci que sobrepassa qualsevol lògica. Continua
Després de sebre la notícia, m’he estat plantejant si havia de publicar algun comentari sobre en Tomàs, per la relació que vaig tenir amb ell d’ençà que es va mudar a Sant Llorenç. Considerava que em tocava dir alguna cosa, però no sabia què, perquè han estat molt diversos els àmbits en què hem coincidit i tampoc no es tractava de fer-ne una llista. Esclar que podria contar moltes coses relacionades amb Flor de Card, la coral, foravila, la política, els llibres, Card.cat, els sopars per veure el Barça, els dinars o les calçotades amb els amics, però no em feia gaire ganes estendre’m en situacions particulars. Al final, m’he decidit a parlar sobre dos aspectes dels seus darrers mesos que consider d’especial rellevància. Continua
Vaig conèixer en Tomàs el setembre de 2004, quan vaig començar a fer feina a l’STEI. Aleshores a Mallorca només hi havia la seu de Palma. Record que al principi em feia respecte, amb el seu posat d’entrada seriós i aquella veu tan greu.
Continua
Escric aquest text amb un nus a la gola, avui ens ha deixat el bon amic Tomàs Martínez i Miró, persona que des del primer dia que vaig posar el peu a Sant Llorenç mai ha tengut un no per resposta pel que feia a qualsevol fet relacionat amb la cultura, l’associacionisme o l’ensenyament, sempre estava disponible, SEMPRE. Continua
Aquests darrers dies ha transcendit la notícia de que una arbitra va expulsar l’entrenador de la UE Petra per xerrar-li en català. Més enllà de l’espant inicial pels fets succeits, allò que ens hauríem de qüestionar és si això li passa a qualsevol persona que visqui a les Illes parli l’idioma que parli. Continua
En relació als dubtes plantejats en relació a la residència, als possible canvis de localització i requisits d’accés, intento explicar aquí de forma concisa, objectiva i el més aclaridora possible, la tramitació administrativa de que n’ha estat objecte i en la que es recullen els aspectes relacionats tant amb la localització com amb els requisits i la forma d’accés. Continua