La cançó de la setmana

Des d’aquesta secció sempre hem donat suport a la varietat, tant d’estil com de procedència. Però dins d’aquesta aposta no hem d’oblidar els d’aquí. I quan dic d’aquí, no em referesc només de Mallorca, sinó que d’aquí, d’aquí. És a dir del nostre poble, de Sant Llorenç. Per això avui aprofit per presentar-vos el grup Mynah Jazz Quartet, en el qual toca el llorencí  Marc Cortès López, més conegut com en Marc Mosca.   Continua

La cançó de la setmana

Ja que estem en temps de carnaval, de disfresses i transformacions, que millor que posar un grup mutant per si mateix: CocoRosie. I ho dic tan per la seva música (canviant i difícil de definir), com pel seu aspecte, sempre carnavalesc als seus videoclips i concerts (les dues cantants es vesteixen d’home, de soldat, de guerreres… ideal per aquesta època de carnestoltes). Continua

La cançó de la setmana

He de reconèixer que sempre he estat més fan de Sopa de Cabra que d’Els Pets, segurament per la meva preferència cap a la música rock per damunt del pop (a pesar que també m’interessi). I dic això perquè, quan jo era adolescent, sempre es discutia qui era millor, si Els Pets o Sopa de Cabra (eren el dos puntals principals del rock català en aquell temps). Com dic, idò, sempre elegia Sopa de Cabra, però això no vol dir que no passàs gust de sentir el grup de Lluís Gavaldà. Continua

La cançó de la setmana

Aquesta setmana us present una cançó plena d’emotivitat, una d’aquestes composicions que et posen la pell de gallina. Em referesc a Mad World, balada interpretada aquí pel cantant Gary Jules, però que originàriament va ser composta pel grup  britànic Tears for Fears, típica banda de new wave dels 80. La versió original és molt més ràpida que aquesta que us present, molt més lenta i pausada. Gary Jules, l’autor de la versió, és un cantant nord-americà qui he de reconèixer que només conec per aquesta cançó, per la qual cosa us en puc donar poques referències.  Continua

La cançó de la setmana

En aquestes dates tan especials només puc posar una cançó: la de Sant Antoni. La seva melodia popular i enganxadissa; la seva lletra irònica i picant, metàfora del que és l’ésser humà, la fa especial i sobretot molt “nostra”. Cadascú té la seva: a sa Pobla (em sona molt llunyana), Artà (ja em sona més propera)… i sobretot Sant Llorenç, Continua

La cançó de la setmana

Ja hem acabat el 2011 i ja tenim aquí els resultats de les vostres votacions a la millor cançó de la setmana de l’any. La guanyadora ha estat una  composició de per aquí, Alegria, d’Antònia Font. En segon lloc, s’ha situat un il.lustre veterà, Leonard Cohen, amb la seva emblemàtica Tower of Song. Finalment, en tercer lloc s’ha posicionat un grup tampoc de gaire enfora, Sopa de Cabra, amb Hores Bruixes, que també canta en català, amb la qual cosa  podem dir que per bona sort la llengua ja no suposa un prejudici per gaudir de música moderna i popular ( i no només queda reclosa a la música folklòrica). Aquí us deix la classificació final completa (pensau que si pitjau damunt alguna cançó la podreu tornar a sentir in su factu): Continua

La cançó de la setmana

Aquesta vegada, més que posar una cançó com sempre, farem com els programes bons de música: triarem les millors cançons de l’any que han passat per aquesta secció. I per això, estimats lectors, us necessit per a què entreu a votar les tres que hagueu considerat millors. Així, la setmana que ve recomptarem els vots i establirem el pòdium oficial de les tres millors cançons del 2011 que han passat per aquí. Entrau i votau: Continua

La cançó de la setmana

Aquesta setmana viatjam fins a Amèrica del Nord, terra d’on prové el grup que avui presentam: Nine Inch Nails (més conegut com a NIN). O seria millor dir que presentam Trent Renzor, veritable motor d’aquesta banda ja que és qui canta, compon la melodia i toca tots els instruments a l’estudi. Només quan ha de marxar de gira, lloga una sèrie de músics professionals per a tocar. En resum, un autènctic fenomen. Continua