Avui tenim amb tots nosaltres un clàssic de l’ska dels 80, els anglesos Madness. Potser de nom no us sonin, però segur que heu ballat les seves cançons. Continua
La cançó de la setmana
Respon
Arxiu d'etiquetes: cançó
La cançó de la setmana
Avui presentam rock and roll explosiu, però en versió femenina: Yeah, Yeah, Yeahs. Continua
La cançó de la setmana
Avui toca música en català i per això tenim uns vells coneguts, els Dusminguet (els quals ja vaig posar en una ocasió). Llevau-vos la son que segur que us fan ballar amb la seva Rumbeta bona… Continua
La cançó de la setmana
La cançó de la setmana
Avui ens endinsam en un tema d’aquests que pertanyen a l’anomenada “músiques del món”, per així conservar el nostre esperit de variació, risc i experimentació. Es tracte de Sweet Lullaby (Dolça cançó de bressol), de Deep Forest (Bosc Profund). Continua
La cançó de la setmana
Sovint he defensat que la música comercial pot donar grates sorpreses, no sempre té perquè ser de mala qualitat. És el cas de l’artista que us present avui: Julieta Venegas. Continua
La cançó de la setmana
Torna el rock, les guitarres a tot volum, els ritmes frenètics… en tots vosaltres, The Smashing Pumpkins. Continua
La cançó de la setmana
Ara que se’n va l’estiu, intentarem pujar la temperatura amb una cançó eròtica-festiva d’un grup català, Les Absentes, que per aquí no ha agafat molt de nom, però sembla que a la nostra terra veïna sí, fins al punt de fer desnuar el seu públic a cada concert.
Però anem per parts. Continua
La cançó de la setmana
Després d’algunes setmanes posant grups joves i emergents, avui feim un gir de 180 graus i posam un clàssic veterà: Jefferson Airplane. Continua
La cançó de la setmana
Continuam amb la promoció de grups joves i emergents amb la falsa esperança que algun promotor/teatre/ajuntament els dugi a tocar per aquí. En aquest cas repetim amb Alidé Sans, que té la peculiaritat, a part de cantar i tocar bé, de defensar una cultura tan minoritària com l’occitana (apoteòsica en el segle XIII amb els trobadors i ara quas ien perill d’extinció). Continua
La cançó de la setmana
Acabat el cicle d’estiu de rareses, col·laboracions i versions, tornam al nostre format habitual i ho feim de la mateixa manera que vam acabar per juny: donant so a una sèrie de grups emergents que estaria molt bé que algú es dignés a dur per la nostra terra.
I per això repetim amb Jenny and the Mexicats, un dels darrers grups bons que he descobert i que tan alegrament m’ha acompanyat en moltes tardes d’estiu. Continua
La cançó de la setmana
Per acabar la nostra secció estiuenca de col·laboracions, versions i altres rareses musicals avui us present un àlbum que mescla cultures tan diferents com la celta irlandesa i la tradició yiddish (pertanyent a la comunitat jueva). I és que la música pot amb tot…
Concretament es tracta de l’àlbum Saints and Tzadiks (“sant” en anglès i en hebreu) que feren la cantant irlandesa de folk Susan McKeown i el músic (en general ja que canta i toca piano, guitarra i acordió) Lorin Sklamberg, gran representant de la música jueva yiddish. Continua
La cançó de la setmana
Avui unim en Fito, dels Fitipaldi (quan encara era Platero y tú); Extremoduro i la poesia d’un amic seu en comú: Manolo Chinato. Junts feren un disc experimental que potser molts no conegueu (és el que té la poesia… que és minoritària) sota el nom d’Extrechinato y tú. Continua
La cançó de la setmana
Ja vaig dir que sempre aprofitava aquest especial d’estiu per repetir un dels meus grups preferits, The Cure. El mateix em passa amb Beck… en aquesta ocasió sota l’excusa d’haver posat la veu a un tema del darrer disc (fresquet, fresquet… perquè després diguin que en aquesta secció no posam novetats) dels Chemical Brothers. El millor pop amb la millor electrònica… combinació idònia. Continua
La cançó de la setmana
Avui ajuntam el rock català amb el rock clàssic nord-americà: Mazoni i Bob Dylan. I com ho feim? Amb un versió que el cantant català Mazoni va fer del Maggie’s Farm de Dylan, aquí anomenada La granja de la Paula. Continua
La cançó de la setmana
Avui en aquesta secció tan especial oferim multiculturalitat: l’occidental Manu Chao i l’algerià Idir. Continua
La cançó de la setmana
Per acabar amb aquest minicicle de grups aptes per dur de concert per la zona, us propòs un grup que ja no és tan novell, però que conserva un gran carisme i és un valor segur. Això ho puc dir clarament perquè vaig tenir el gust de veure’l en directe ara fa uns anys al Teatre de Muro. Estic xerrant de Depedro. Continua
La cançó de la setmana
Abans de començar el juliol amb el nostre especial de “rareses i col·laboracions” vull aprofitar el que queda de juny per animar al futur teatre Rigal o la mateixa Màniga a dur una sèrie de grups emergents, plens de qualitat i que podrien estar dins de les seves possibilitats. En poques paraules, jugaré a fer de promotor (això sí, jo sense comissions) i donaré a conèixer una sèrie de grups “buenos, bonitos y baratos”, per si algú em vol fer cas i els vol dur en concert.
Començam amb una artista recent apareguda, Alidé Sans, de només 22 anys, i que canta en aranès, amb tot el que això suposa (recordem que és una llengua en seriós perill). Continua
La cançó de la setmana
Després de la tensió (almanco per alguns) i l’emoció d’unes eleccions toca relaxar l’ambient. I què millor que la música festiva i despreocupada de Jenny and The Mexicats. Continua
La cançó de la setmana
Avui que és dia de reflexió (i reflexioneu bé, senyors, que ens hi jugam el futur…) què millor que la música pausada, reflexiva i compromesa de la gran Cesaria Évora per fer-ho.
Aquesta gran dona de Cap Verd tenia una veu irrepetible i un compromís indubtable. De fet, era coneguda com “la diva dels peus descalços”, pel seu costum de presentar-se descalça als escenaris, en solidaritat amb els sense sostre i les dones i nens pobres del seu país. Continua