Fa temps que no pos cap cançó en català, bàsicament perquè la secció d’en Serafí Lliteres, La cançó en català de la setmana, ja se n’ocupa a bastament. Així tot, de tant en tant no me puc estar de posar-vos-en algun tema (tanmateix en Serafí i jo no posam exactament les mateixes cançons ni tan sols a pics els mateixos grups). És el cas del grup d’avui, La iaia. Continua
En la dècada dels 90 es posà de moda un grup de trip-hop, Morcheeba, que feia ressonar la seva música a tots els auriculars dels més joves. Quasi vint anys després continuen a la carretera i visiten Mallorca avui, dissabte, al Mallorca Live Festival. Continua
Continuam promocionant el Mallorca Live Festival, que es farà a Palma el proper 29 i 30 d’abril, ara amb el grup Fuel Fandango, que fa ben poc ja vos vaig posar, però que avui tornam a recordar amb un altre tema igual d’espectacular. Continua
Continuam amb el cicle de grups que participaran en el Mallorca Live Festival el 29 i 30 d’abril (el qual recoman a tots els amants de la música en directe). Si la setmana passada ens centràvem amb la part més multicultural del festival, amb La Gran Orquestra Republicana, avui ens marxam a l’escenari indie i presentam Cycle. Continua
Ritme frenètic, rimes a tota velocitat, canvis de veus i estètica que recorda als horters Biomans i Power Rangers (sèrei z) de la meva infancia… això i molt més ofereix la cançó (i videoclip) Intergallactic, dels Beastie Boys. Continua
Ara que ja tenim l’Espai 36 obert molta gent recorda amb nostàlgia el Cine Rigal. Jo, en canvi (supòs que era massa petit), el que enyor és el bar es Glopet: les marxes de joventut, les xerrades amistoses plenes de filosofia de carrer, la mascota Johny, aquell trast obscur ple de secrets i romanços fugaços… Per això què millor que recordar-ho amb una de les cançons que sonaven amb força en aquell peculiar bar: Al calor del amor en un bar, de Gabinete Caligari, tot un himne, a més, a aquests miniecosistemes amb barra tan peculiars. Continua
Dilluns (buf), 7:30 del matí (buf de nou), camí cap a la feina. Dins el cotxe, com sempre pos Radio 3, concretament el gran programa Hoy empieza todo i el locutor explica que sonarà uns tals Fuel Fandango (qui?). Comença a sentir-se una veu femenina poderosa i aflamencada, i de sobte comencen a entrellaçar-s’hi sons electrònics… la mescla és explosiva i més quan al minut comencen a sorgir uns canvis de ritme prodigiosos. La cançó cala dins meu, m’encanta, i això sempre és difícil en una primera escolta. Però Salvaje, dels mencionats Fuel Fandango, ho aconsegueix gràcies al seu sentit del risc, a la singularitat i potència màxima. Continua
Un gran repertori d’òpera, cançó i sarsuela per a veu profunda masculina Continua
No he estat mai un gran fan de Bruce Springsteen. De fet, reconec no haver comprat mai cap disc seu i només haver escoltat les seves cançons més populars. Però sempre li he guardat un gran respecte, supòs que per la seva contagiosa actitud rock, la seva coherent carrera i el seu pes a la història de la música. Continua
Avui us present una balada que segur que us cala a dins. Just que tengueu un mínim de sensibilitat, sentireu alguna cosa mentre la melodia del tema va sonant. I això només ho aconsegueixen les grans cançons, com aquesta Tshishe Manitu, de Florent Vollant. Continua
Avui tenim una petita paradoxa: un grup actual que va treure nou disc fa pocs mesos, però que sona a rock and roll genuí dels anys 50. De fet, si no saps res del grup te creus que efectivament són d’aquella època (la seva imatge retro tampoc ajuda, com podreu comprovar al videoclip posterior) .
Amb tot, l’artista en qüestió es diu JD McPherson i la cançó Let the Good Times Roll – V1. Continua
Encara record una de les primeres visites que de jove féu a Barcelona. Els meus cosins grans, un vespre, em digueren si me feia ganes anar a Badalona a escoltar un tal Raimundo Amador… Continua
La mort de David Bowie la setmana passada em va fer adonar que en poc temps hem perdut dos dels grans, el mencionat Bowie i Lou Reed (curiosament els dos encasellats en el glam rock). Davant això, només vaig poder dir que corren mal temps per a la bona música… Continua
Ja tenim el pòdium de les millors cançons d’aquest passat 2015 a la secció “La cançó e la setmana”. Vols saber quin ha estat? Idò entra i descobriu: Continua
Tot passa… i el 2015 també; per això cal fer recompte i votar quina ha estat per vosaltres, estimats lectors, la cançó de l’any en aquesta secció. Jo ho tenc clar, i tu?
Entra i vota! Continua
Una de les sensacions que m’agraden més és pujar al cotxe i sense voler agafar una cançó a mitges que et cau bé a l’orella i te cala a dins. Llavors estic a l’expectativa que el locutor digui el nom de la cançó i l’intent apuntar a qualsevol lloc (alguna vegada fins i tot al braç) per recordar-me’n i cercar-la.
Això precisament és el que em va passar amb l’artista d’avui, Guy Harvey, Continua
Avui farem una contraposició, l’altra cara de la moneda, el blanc i el negre… o com li volgueu dir. Si fa anys presentàvem l’alegria de Bon dia, un dels grans èxits dels Pets (enllaç), avui fem el mateix amb la melangia de Bona nit, del mateix grup i àlbum (de fet, si no record malament el disc s’obria amb Bon dia i es tancava amb Bona nit, la qual cosa donava un concepte unitari al treball més que lògic). Continua
Avui recorrem a la màgia de les bandes sonores per completar la nostra cita musical de la setamana. En concret, vos present l’artista internacionalment reconeguda Noa, interpretant un tema que a tots ens emocionà mentre vèiem La vida és bella, de Roberto Benigni. Continua
