La Llei 6/2017 va establir un abans i un després del Turisme a les Illes Balears, no només per haver regulat el lloguer turístic sinó per contemplar per primera vegada un decreixement en places turístiques i posar un sostre de places. Continua
Partim d’una realitat: Sant Llorenç és un dels municipis turístics més importants de les Illes Balears. En aquests moments compta amb 28.165 places turístiques, distribuïdes en 96 establiments d’allotjament (25.964 places) i 371 habitatges (2.201 places). Són xifres que només els municipis de Calvià, Palma i Alcúdia superen.
Dic això perquè moltes vegades des del mateix municipi no ho assumim, i encara ens costa fer una feina conjunta per millorar les nostres zones. Unes zones que, a la vegada, s’han convertit també en zones on no només tenim turistes, sinó que també hi viu molta gent i hem de donar solucions no sempre coincidents. Continua
Cal remarcar que quan entràrem al Govern aquesta legislatura i des de MÉS agafàrem Turisme, ens trobàrem amb una Llei Delgado (PP) i amb una disposició addicional en aquesta llei que establia un règim urbanístic especial molt permissiu i que, amb l’excusa de millorar la competitivitat i la sostenibilitat, entrava de ple dins la planificació urbanística i feia un plantejament neoliberal i fortament desenvolupista. Continua
Aquests darrers quatre anys he tingut la possibilitat de formar part del Govern Balear a la Vicepresidència i Conselleria d’Innovació, Recerca i Turisme. Primer com a assessor i després com a director general de Turisme, he participat activament en la política turística de les Illes Balears.
Des d’una visió de l’experiència que em donen més de trenta anys de dedicació a la política dins diferents àmbits (siguin locals, insulars o autonòmics), voldria fer un petit resum de tot allò que hem aconseguit aquests quatre anys en Turisme dins el Govern Balear a través d’una sèrie d’articles d’opinió per al Card.cat. Continua
Lloguer turístic i sostre de places
Per acabar aquestes col·laboracions que he anat fent per explicar la Modificació de la Llei que va aprovar el Parlament de les Illes Balears sobre el lloguer turístic i sostre de places, ho faig recordant també els canvis amb les sancions. Aquesta modificació, afecta també les sancions als habitatges d’ús residencial objecte de comercialització turística que no hagin presentat la DRIAT per dur-la a terme. Així es pretén que les sancions a l’oferta il·legal s’apliquin en el seu tram més alt i que es doni a les administracions, en tots els casos, un marge suficientment ampli de valoració i aplicació en el cas concret. Continua
La Llei diu que els plans d’intervenció en àmbits turístics (PIAT) o els plans territorials insulars (PTI) poden establir la densitat global màxima de població, delimitar zones i àmbits turístics i de protecció, fitxar-ne la grandària i les característiques, així com establir paràmetres mínims o màxims de superfície, volumetria, edificabilitat i equipaments. També poden delimitar les zones turístiques saturades o madures.
Continua
Lloguer turístic i sostre de places
La Llei diu que els plans d’intervenció en àmbits turístics (PIAT) o els plans territorials insulars (PTI) poden establir la densitat global màxima de població, delimitar zones i àmbits turístics i de protecció, fitxar-ne la grandària i les característiques, així com establir paràmetres mínims o màxims de superfície, volumetria, edificabilitat i equipaments. També poden delimitar les zones turístiques saturades o madures.
Els PIAT o els PTI poden determinar també el límit màxim per illa de places turístiques a allotjaments turístics i a habitatges residencials, en funció dels recursos insulars existents, les infraestructures, les densitats de població i altres paràmetres rellevants del seu àmbit. En aquest supòsit, les borses de places s’han d’adaptar a aquesta xifra. Fins que no es determini aquesta xifra o si no es considera necessari determinar-la, el sostre màxim de places per illa ha de ser el determinat per les existents legalment més les que integrin les borses gestionades pels organismes gestors de places turístiques o les administracions turístiques insulars. Continua
Convé recordar que estam davant una llei del Parlament de les Illes Balears i no davant un reglament. Dic això, perquè sovint sentim declaracions en contra de la Llei de persones i entitats afirmant la il·legalitat de la Llei 6/2017, que recordem va entrar en vigor el dia 1 d’agost. Un Tribunal pot anul·lar Decrets o articles d’un Decret, però no ho pot fer respecte una llei, sinó que, en tot cas, i si detectés possibles inconstitucionalitats, podria elevar una qüestió d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional, cosa que de moment no s’ha donat. Continua
Un dels temes més contestats de la nova Llei és el dels requisits per la comercialització, requisits que intentaré explicar-vos dins la gran complexitat d’aquests. En primer lloc, cal remarcar el concepte que la Llei dona al lloguer turístic, dient que: són empreses comercialitzadores d’estades turístiques a habitatges les persones físiques o jurídiques que comercialitzen turísticament la totalitat d’un habitatge residencial, per períodes de curta durada, en condicions d’ús immediat i amb finalitat lucrativa, comercialització que es pot alternar amb l’ús pròpiament d’habitatge que els caracteritza. Continua
Cal tenir present que des del passat 1 d’agost és vigent una moratòria de noves autoritzacions de comercialització d’estades turístiques en habitatges. Això vol dir que no es poden donar d’alta nous habitatges turístics. Aquesta moratòria durarà, com a màxim 12 mesos, que és el termini que tenen els Consells Insulars, amb informe preceptiu dels Ajuntaments i l’Ajuntament de Palma per establir quines són les zones aptes per dur a terme l’activitat del lloguer turístic. Continua
Vull reiterar que des del principi varem manifestar la voluntat i necessitat de diàleg entre tots els sectors que formen part del procés turístic, però no sols els sectors directes ja que calia un debat social molt més profund sobre el turisme que volem i que podem sostenir. Un debat que està al carrer, que és un tema clau a cadascuna de les illes i que ens ha de permetre orientar el futur cap a un model molt més sostenible, quan les contradiccions del model actual són més evidents que mai i la majoria de la societat n’és molt conscient per demanar i exigir canvis. Continua
El Govern ha d’exercir amb responsabilitat les competències que li són pròpies en matèria de turisme i regular una activitat, la comercialització d’estades turístiques en habitatges, de manera que s’afavoreixi l’interès general per garantir uns mínims de qualitat i oferir uns serveis adequats als consumidors. Al mateix temps ha d’implicar les administracions que exerceixen les competències en matèria d’ordenació del territori i d’urbanisme. A més, la realitat per illes és absolutament diferent, per tant és molt difícil que la Llei trobi una solució única adaptada a cada situació. Continua
El debat important sobre el tema del lloguer turístic ja es va produir amb la Llei 8/2012. Que feia aquella Llei? En primer lloc, mantenia que el lloguer turístic sols era possible a habitatges unifamiliars aïllats o aparellats i deia que eren empreses comercialitzadores d’estades turístiques en habitatges, a més d’especificar clarament la seva prohibició si es trobaven en edificis plurifamiliars o adossats sotmesos al règim de propietat horitzontal. Que deia més aquella Llei? En el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor de la Llei s’ha d’aprovar la norma de desenvolupament reglamentari per aquesta comercialització. Continua
Lloguer turístic i sostre de places
Seguint amb els arguments de l’escrit anterior, malgrat el franquisme, que ofegava qualsevol discrepància política, allò que importava a la immensa majoria era el canvi econòmic que s’estava produint a les Illes Balears. Amb les vacances pagades dels europeus varen aparèixer els majoristes de viatges, els famosos TTOO, que juntament amb l’extensió dels vols xàrters, començaren a oferir la possibilitat de passar uns dies, que moltes vegades arribaven als quinze, pagant als TTOO una quantitat fitxa que incloïa el vol d’anada i tornada, l’estada a l’hotel, excursions i també, molt sovint, el dinar i el sopar. Si hi afegim la diferència en el canvi de divises, això fa que aquests turistes europeus tinguin una capacitat adquisitiva molt més gran que no al seu país d’origen. Així, no era gens estrany que es produís el primer gran boom turístic. Continua
El passat 1 d’agost va entrar en vigor la modificació de la Llei 8/2012, del turisme de les Illes Balears, relativa a la comercialització d’estades turístiques a habitatges, ampliada pel Decret llei 3/2017.
Dir que aquesta és una Llei tan complexa que tal vegada pot ser d’interès tenir més informació. Per això, durant unes setmanes me compromet, sobre tot com una persona implicada de ple amb tot el tema, a fer uns escrits per Card.cat explicant i fent més comprensible aquesta Llei, però també Continua
El 18 de novembre de 1984 i organitzada pel GOB, tingué lloc a Sa Punta una trobada que reuní més de 200 persones en contra de la urbanització.
El desembre de 1984 la revista «Flor de Card» publicà un número extraordinari coordinat per la delegació del GOB de Manacor i el gener de 1985 va sortir al carrer el cartell del GOB, realitzat per l’artista de Manacor Jaume Ramis. Continua
Ara que ha fet trenta anys que el Parlament de les Illes Balears va declarar Sa Punta de N’Amer com a Àrea Natural d’Especial Interès, pens que és un bon moment per recordar-ho i fer una mica d’història sobre aquest fet, que jo, per diverses circumstancies vaig viure molt intensament. Continua
“L’Associació Hotelera Badia de Cala Millor-Sa Coma ha organitzat una taula rodona conjunta, amb els partits polítics que es presenten a les eleccions municipals de Son Servera i de Sant LLorenç.
La taula rodona serà a l’Auditori de Sa Màniga el dimarts, dia 12 de maig, a les 20:00. Continua
Permeteu-me expressar dues paraules que he escrit sobre l’obra d’en Sebastià Matamales. Aquest herbassar de cards que ens presenta a sa Màniga, és la seva obra més recent i la seva primera exposició individual, conseqüència d’haver guanyat el premi del Certamen de Pintura de Son Carrió de l’any passat. Continua
A l’escrit de rectificació sobre la noticia de la Mancomunitat, en Pau Quina es demanava Què havia passat amb aquest projecte des del 2007? Aquí teniu una petita informació. Continua