El llibre de vuit senyals

EN PERE RIPOLL EXPLICARÀ QUÈ ÉS EL ‘LLIBRE DELS VUIT SENYALS’

Dilluns que ve, dia 18 de febrer, a les 20.00 h, el Doctor en Dret per la Universitat Pompeu Fabra, Pere Ripoll Sastre, oferirà la conferència “El Llibre de Vuit Senyals: una reflexió al segle XV sobre els orígens de la Generalitat de Catalunya”.  Hi explicarà com a la darreria del segle XVI un inventari de l’arxiu de la Generalitat registrava el ‘Llibre de Vuit Senyals’, un manuscrit que permet d’observar la legislació considerada com la fundadora de la Generalitat de Catalunya, com també la normativa que transformaria la fiscalitat pública al Principat de Catalunya i al Regne de Mallorca. Continua

“A Aubarca els presoners van patir fam, fenòmens meteorològics adversos (dues nevades) i pallisses habituals, algunes mortals”

Que una llorencina guanyi un premi sempre és digne de menció (i d’una entrevista a Card.cat) i, si és d’història, aquesta disciplina tan poc comuna però tan important, encara més. Per això ens hem apropat a n’Eugènia Jaume Esteva i li hem fet un parell de preguntes. Continua

L’artista Gunter Demnig col·loca l’escultura del projecte Stolperstein

Dimarts matí, a les 10.00 h, l’artista alemany Gunter Demnig ha col·locat l’escultura que ret homenatge a Bernat Estelrich Galmés “Carbó”, batle del municipi de Sant Llorenç des Cardassar durant la II República i que fou assassinat a Manacor dia 18 d’agost del 1936, víctima del feixisme. Continua

Fotografies antigues

No en feia comptes, però mirau per on regirant per casa meva encara vaig trobar més fotografies antigues del meu pare. En aquesta ocasió eren diapositives i he hagut de fer la feina d’escanejar-les, però crec que ha valgut la pena.

Si bé he de dir que no són tan antigues com altres que he presentat, no deixen de tenir la seva gràcia. I si en Rafel Duran en vol adquirir alguna pel seu arxiu basta m’ho digui…

Avui, ja que ha estat setmana de neu per Mallorca, començam recordant una gran nevada que va caure al poble (no com en aquesta ocasió, que no hem dut tanta sort). El que no recordam ni mon pare ni jo és l’any exacte que va caure. Ens ajudau? Continua

Nova enquesta de Card.cat

Sant Llorenç des Cardassar ja fa més de 100 anys que és un terme independent i amb tant poc temps ja han sorgit esportistes d’elit en diverses modalitats. Entre tots, però, per tu quin és l’esportista amb més mèrits del nostre terme municipal?

Deixau-nos-ho aclarir amb el vostre vot i si tries l’opció ALTRES, ja que la pregunta és molt oberta, podríeu especificar-ne el nom a través dels comentaris.

A continuació us deix un recull de mèrits dels principals candidats: Continua

Relats (capítol 28)

Sa revista Flor de Card va durar se friolera de quaranta anys, amb dos anys d’interrupció, en la qual només es feia una pàgina amb sa cronologia des Poble. En es principi s’editorial se feia entre tots, com que damunt s’ajuntament hi havia lloc, abans de començar-les a imprimir mos dèiem de boca a boca quin dia se feia s’editorial, i tots es que hi volien dir hi deien. Continua

Tal dia com avui: 100 anys d’electricitat a Sant Llorenç

El 30 de maig de 1914, o sigui, avui fa cent anys, Sant Llorenç va viure un dels moments més importants del segle: en Gabriel Vives va sol·licitar permís a l’Ajuntament per instal·lar una central elèctrica i una xarxa de distribució per a l’enllumenat públic i per als particulars.

Segons s’assenyala al ple ordinari d’aquell dia, la central s’instal·laria al carrer Cardassar –crec que era on hi ha la cristalleria-, des d’on partiria la línia principal fins a la plaça de l’Església i d’ella sortirien les secundàries que es distribuïrien per tot el nucli urbà. El corrent seria continu, a 240 volts, amb neutre a 120, o sigui, de baixa tensió. Les línies se suspendrien amb aïllants de doble campana, que se subjectarien a uns suports de ferro galvanitzat, fixats a les façanes de les cases. Continua

Fotografies antigues

Continuam amb les imatges antigues de la família Mena. Primer de tot trobam vestides de pageses n’Antònia Mena i Àngela Castella. Després, na Maria Bulla i Francisca Mena.

A continuació tenim l’esgléisa ben enramellada i a l’escola un bon grapat de persones. De dalt a baix: a darrere hi ha la monja Solaies, na Margalida i Joana Canyeta, desconeguda, Margalida Mena, desconeguda, Antònia Barbota, desconeguda, desconeguda, desconeguda, Maria Salora, una Ordines i na Catalina Vellaca. La resta no els coneixem. Continua

Fotografies antigues

Les fotos d’avui són d’en Rafel Duran, així que què millor que les seves pròpies paraules per explicar-les:

“Com que sé que fas una secció de fotos antigues de Sant Llorenç a la revista, idò un dia  vaig trobar una foto molt curiosa en una pàgina de Facebook que es diu “Fotos antiguas de Mallorca”. L’havia penjada la filla d’un fotògraf i pertany al seu arxiu (Arxiu de Jeroni Juan). Vaig demanar indicis en aquesta pàgina però no m’han contestat mai perquè jo volia saber si l’havia feta el tal Jeroni o l’havia adquirida com a col·lecció per al seu arxiu. Res. Veuràs que es veu un lloc sagrat fet pols, abandonat, o tal vegada el pas del temps, envellit, devia ser un dia de festa. Sembla com si pel terra hi hagués murtra escampada, cosa que antigament es feia, però la roba de la gent no sembla molt d’estiu tot i que sé que temps passat anaven molt tapats  i sobretot si era sortida de missa, com sembla. Deu ser de principis de segle XX o finals del XIX. Per la paret de pedres que continua de la façana i que ara no hi és diria que devia ser la capella de la Mare de Déu trobada abans de la reforma de l’any 1929. Sé que aquest any es va fer una reforma a la capella tal i com jo la vaig conèixer quan era petit; llavors, l’any 1979 en varen fer una altra i és tal i com la coneixem ara. Continua

Fotografies antigues

Aquesta setmana tenim una fotografia de fa una cinquantena d’anys de la Plaça de l’Ajuntament, anomenada també “darrere la Sala”. Són un grup de joves, veïns de la zona, que posen a la tribuna que hi havia enmig de la plaça. Ara ja no hi és (de fet, jo no tenc consciència d’haver-la vista mai, per la qual cosa deu fer bastant d’anys que la llevaren). Segons mon pare, era l’escenari on els grans artistes d’aquell temps, com en Guardiola o en Machín, cantaven amb la plaça plena de gom a gom. El de més a l’esquerra de la fotografia, amb aquesta cara de punyetero, és el meu oncle Mateu Quina. Continua

Relats (capítol 23)

Com dèiem, el Real Madrid va perdre per primera vegada una final de Copa de Europa, i va ser contra es Benfica de n’Eusebio ” La Pantera Portuguesa “. Es resultat final va ser de 5-3 amb tres gols d’en Puskas del Madrid, i quatre de n’Eusebio. S’altre permí el va marcar n’Aguas. També va ser es primer partit que vérem televisat, Només vèiem boira i coses que se movien però per nosaltres que només havíem escoltat sa ràdio, i com que es locutor el mos explicava com si fos sa ràdio, ja va ser una gran passa per arribar aquí on som ara, i per nosaltres, un invent sense pensar amb sa seva gran importància, meravellós. Continua

Fotografies antigues

Benvinguts de nou al racó dels records perduts. Aquesta setmana començam amb una fotografia enigmàtica que m’han cedit des de ca’n Metxo. I dic enigmàtica perquè hi podem observar un al·lot desconegut que espera amb una maleta l’arribada de qui sap qui o què, amb tota la càrrega simbòlica que això suposa. Una maleta ens pot fer pensar en un viatge (d’esbarjo, de negocis…), però també en un llarg adéu per motius complexos, els quals a vegades ens obliguen a canviar de vida. Recordem que eren anys de pobresa (la fotografia segur que és del temps de la Guerra Civil o, com a mínim, de la Postguerra) i el verb emigrar estava ben present. Però és possible que tot siguin divagacions d’una ment pessimista com la meva… perquè i si senzillament és un al·lot posant en una fotografia amb la primera cosa que va trobar per casa? La veritat mai la sabrem, o sí, perquè potser algú del poble hagi estat capaç de reconèixer el nin. Si és així, feis-nos-ho saber a través dels comentaris. I si no, l’enigma d’aquesta fotografia continuarà existint… Continua

Relat. Capítol XX

Aquest pic sí que acabaré amb els jocs. En un d’ells, a temporades, com ja explic en els jocs femenins, jugàvem a metges (jocs molt innocents), però a partir dels deu o dotze anys, quan començava a haver-hi pèl, aquest joc ja s’acabava, i no només s’acabava sinó que ja no en tornàvem parlar pus mai, encara que festejàssim: aquest joc, almanco entre homes i dones, era tabú. Continua

Un llibre a la setmana

Aquesta setmana toca un llibre de la popular periodista Nieves Herrero. Aquí trobareu la sinopsi del llibre.

Una nit de tardor de 1940, l’alta societat es diverteix en una brillant festa a l’hotel Ritz de Madrid. Fa més d’un any que ha acabat la guerra i aristòcrates i nous jerarques del règim anhelen distreure i lluir les seves millors gales, aliens a les penúries de la resta dels espanyols. Continua

Relat: capítol XII

Si no record malament, deixarem el darrer relat parlant de les escoles i dels jocs.

A l’escola, lo correctament polític, era anar els nins amb els mestres i les nines a “Ca ses monges”.

Alguns pares amb el pensament més lliberal anaven amb la senyora Bàrbara o amb el mestre Juncosa. Aquest senyor vivia i feina feina al molí que fa cap de cantó amb el camí del Purgatori i la carretera vella de Son Servera, en front de ca l’amo en Pep Bauçà (Blanc). Tenien un fill un poc més jove que nosaltres, molt amic de tothom, que nomia Joan. Continua

Relat (XI)

A principis dels anys cinquanta no hi havia escoletes, com ara; es començava a anar a escola als cinc o sis anys, encara que a alguna família que ho necessitàs li deixaven anar-hi abans. Per regla general anàvem a Ca ses Monges. Els de família més liberal anaven a Ca donya Bàrbara; la resta, bé per ignorància, bé per por, bé perquè creien que era el lloc més adequat per preparar la primera comunió, bé per esser bona gent la resta de la vida, anàvem a Ca ses Monges; els nins, a l’Escola Nova, perquè era molt perillós que nins i nines jugassin i aprenguessin plegats Continua