Una mare en parlava amb la seva filla, en edat escolat. Li demanava si el que feia era part de sa “tarea” o si era altra activitat.
Es ben usual l’ús de “tarea”. Fa una seixantena d’anys que els infants feien la tasca, posteriorment vingueren els deures…ara molts fan “tarea”. Continua
El llibre mostra quatres estudis de Rob Riemen, “fundador i president de Nexus Institut, institució independent amb l’objectiu de fomentar el debat filosòfic i cultural auropeu i també la reflexió intel·lectual”..
La proposta de l’autor ens convida a “viure en la veritat, crear bellesa, ser compassius i justos”. També assenyala: “Cadascú de nosaltres, amb els nostres anhels, dubtes, pors, fracassos i encerts, haurem de trobar el nostre propi camí per assolir la humanitat” de que parla l’autor Continua
De les diverses accepcions del mot, s’ha posat en negreta el concepte de poc donador o avar atès que qui el proposà afegí l’indicador (€), així entre parèntesi.
En el nostre entorn és un terme despectiu que adesiara s’usa bé referit a una persona que no és present, bé en forma de retret, si es pronúncia de forma directe. Continua
Resulta curiós el tema dels castellanismes. A vegades els tenim tan interioritzats que, coneixent la seva incorrecció, els seguim usant.
Bona part de lectors segurament sabem perfectament que el “pepino” en mallorquí es diu cogombre. Però malgrat això al comprar-ne, compren “pepinos”. Idò! Continua
Molt usat, usadíssim, en el Sant Llorenç agrícola d’abans dels anys setanta. I encara usat en l’entorn pagès.
Defineix la humitat necessària per al desenvolupament de les plantes.
“Faltar una saó” s’usava, en sentit figurat, per definir una falta puntual de seny
Sobre una imatge de la terra prima i seca de la finca Purgatori de la marina de Llucmajor, una frase de Mircea Eliade
La tanca, netejada per les ovelles en maneig holístic, espera una petita saó perquè l’herba pugui rebrotar de bell nou. Continua
Tancat en la meva subjectivitat em sembla una paraura singularment sonora i contundent; referida a cosa lletja.
Entenia el No siguis toixarrut! com una manera de dir: “no siguis tancat”, “fes el que és habitual”, “siguis amable”, “atèn els meus suggeriments”…
El paradigma d’un ésser toixarrut eren els porcells de llet (quan n’hi havia a la majoria de cases i es volia adaptar l’ésser dels animalons a l’escala humana) Continua
De les diverses accepcions he posat en negreta les més usuals en el nostre entorn.
Es diu que una reunió o una festa resultarà popular, en el sentit de molta gent, “si hi ha teca”, si hi ha per menjar i beure sense haver de pagar. Continua
Un dels aprenentatges que ens ha aportat la secció “Mots” n’és la relativitat conceptual.
Una mateixa paraula pot expressar, en sentit estricte o figurat, idees diferents.
La professió, l’experiència, l’entorn familiar i social…determinen els coneixement i ús de determinats mots.
Així, ansa per ansa de la infantesa, i en sentit general. és portar un sanalló o alguna cosa entre dues persones. Ansa per ansa per a pares, mares i docents, de banda el significat del diccionari, es spot referir a un material de lectura progressiva Continua
Sobre el singular color turquesa del Caló des Moro i amb el fons d’un forat negre a les roques, una idea pispada d’un text de Rob Riemen.
Es pot considerar òbvi. Per ampliar la condició humana cal fer-se preguntes i indagar sobre el qui som. La qüestió, idò es centra en: Quines preguntes? i ¿com puc encarar la coneixença del meu relat?. Continua
En el nostre entorn. sembla que fonamentalment s’usa la segona de les accepcions, quan no es posa la suficient atenció en allò que es fa. Continua
El significat del mot estableix una gran diferència entre “tenir fred”, una sensació subjectiva que pot dependre de múltiples variables, i estar “enredat de fred”, una situació més objectiva i radical.
En la parla habitual del nostre entorn estar enredat s’usa com a sinònim de tenir molt de fred o tenir fred de forma exagerada. Continua
Faria part d’aquelles paraules que, segons edat i ofici, podria ser habitual o perduda.
En tot cas, fusters a banda, potser s’ha perdut el coneixement de la importància, i a vegades incomoditat, dels grops. Continua
Mot situat en un entorn pagès.
Habitualment ara, en les converses s’usa envestida que també és correcte Continua
Els dies s’escurcen, arriben les primeres pluges…amb aquesta dotzena entrega convé tancar aquest repàs d’estiu del “reflexionari” transformador.
Recorrerem altra vegada a Viktor Frankl per a mi en el seu vessant més espiritual: anar més enllà d’un mateix. I tot sobre una significativa sortida de sol des de Sa Punta de n’Amer
No resulta feina fàcil desentrunyellar el concepte, ateses les complexitats del pensar -sempre distorsionat pel propi relat- i sentir. Cal arribar al que alguns autors anomenen “el buit” . Continua
Ho vaig sentir mentre conduÏa. Era un programa de radio i no vaig poder prendre notes.
Parlaven d’un estudi, d’aquests seriosos i sense interessos polítics, no puc citar la font, en que s’havia detectat una predominança ideològica en funció de l’edat. Ës a dir, les “tendències electorals” van influides, també, per l’edat dels electors.
Gens sorprenent.
Així, la majoria de persones nascudes a l’època de la postguerra -anys trenta i quaranta-, segurament derivat del seu procés vital, tenia una mentalitat conservadora. La generació posterior -nascuts els anys cinquanta, seixanta, setanta-, en conjunt eren més progressista, segurament per oposició a la generació anterior.
Després les noves generacions encara es van radicalitzar una mica més
Però darrerament, i segurament derivat de la crisi econòmica o de la manca d’expectatives, la majoria de les persones joves es tornen conservadores, i en alguns casos ultraconservadores.
Els tertulians que comentaven l’estudi, afegiren com a cosa destacable el canvi de fonts d’informació. La majoria dels joves ni veuen televisió ni llegeixen diaris, s’informen per la xarxa, un terreny adobat pels influencers i l’extrema dreta; i posaven l’exemple dels casos Trump o Vox.
Em va semblar curiós (i delicat).
Dies passats, el Diario de Mallorca, en un article de Sebastià Sansó, es feia ressò de les expriències d’en Jeroni “Molinet” i na Tania. En aquest cas referides a la plantació de canya de sucre i elaboració del seu de suc.
Els diumenges a sortida de missa i també en alguns horts del Sant Llorenç pre turístic hi havia el costum de mercadejar o sembrar alguns exemplats de canya de sucre, amb la finalitat de, a petits trocets de pam, contentar els infants. Aleshores era considerada una llepolia.
Amb el canvi climàtic, com assenyala Llorenç Riera, haurem d’adaptar els cultius a la nova situació. Continua
En en nostre entorn sovint en diem “baor”, a la extrema calor estivenca, i també usam “baverada” en comptes de bavorada quan hi ha exhalació de bavor.
Es a dir un mot d’ús habitual ben qüestionable Continua
Un dels molts costums perduts a principis dels anys setanta o finals dels seixanta del segle passat, va ser el passeig dels diumenges, on joves i atlotes anaven amunt i avall pel carrer (primer per la carretera de Son Servera i després pel carrer Major) amb la finalitat de fer-se presents.
En aquell perdut passeig bona part de les atlotes anaven de bracet. Donant-se tot un joc de posicionament a la teringa en funció del desig d’aproximació a determinats i concrets joves. . Continua
Es la darrera de les paraules que apareix en el “Vocabulari de barbarismes del català de Mallorca” de Jaume Corbera, un llibret de Promotora Masllorquina de Mitjans de Comunicació S.A. (1983), que ens fa de guia de la secció.
Segurament es mot escaient puix les darreres pluges han suposat un envit al canvi de vestuari.
En sentit estricte, en el nostre entorn, que recordem, no s’han usat mai esclops, però si una varietat de plàstic de la segona de les accepcions que es popularitzà, sobre tot, en ens entorns infantil i sanitari. Continua