El científic Fernando Valladares es posiciona clarament i mostra el seu compromís en relació al canvi climàtic. Continua
De la xarxa: “Mes compromís i menys postureig ambiental”
Respon
Arxiu de l'autor: Guillem Pont
AL57 Indiots i possessions
Una petita referència a la producció llorencina d’indiots i, a la vegada, una referència superficial a les posessions que volten el nucli de població llorencí. Continua
Salvador Galmés en el DCVB/44
La mirada d’aquesta entrega s’orienta vers les grafies galmesianes que avui es considerarien incorrectes “aygua”, “esfors”, “desmayada”…S’ha de considerar que bona part dels escrits de Salvadore Galmés són anteriors a la publicació de les Normes ortogràfiques (1913).
Això de banda hi surten mots en desús: “figuerol”, “foganya”, “fogor”,,,
I també la curiositat de “florejar”. El castellà “piropo” ha substituit totalment les nostre floretes.
Una de llibres: Joc infinit
Segons l’autor, i crec que és cert, cada acció, cada passa que donam va en un determinat sentit.
Al estirar el fil s’arriba a la canvicció que sols hi ha dues opcions, -això si, amb múltiples graus de participació-: o vas a favor del joc infinit, és a dir de la pervivència de la Vida i de la Terra, o jugues el joc finit que es reflecteix en múltiples expressions populars: “jo a lo meu i als altres que els bombin” o també, “farem el que convingui i el darrer que apagui el llum” o “cadascú que pregui per a ell i Déu per a tots”…. Continua
Defunció a s’Alqueria Blanca
S’informa de la defunció de la mare de Caterina Pons “de ses Sitges”
Imatge amb text / Text amb imatge
Com cada diumenge….un petit espai per a la reflexió. Avui amb una frase de Simon Sinek (“El juego infinito”) sobre una vella i bella imatge d’una sortida de sol des de sa Punta de n´Amer. (si no vaig errat excursió d’Els Trescadors dirigits per Felip “Blau” que feia part de les festes patronals)
Abrupte i difícil és la lluita contra l’individualisme i l’exagerada competitivitat (que s’oposen al col·lectivisme i a la cooperació). Una lluita a contracorrent però necessària, o millor, de cada dia més imprescindible.
Afecta, pot afectar, tots els aspectes de la vida (des de l’alineació dels infantils del Cardassar al concurs de gloses de Card.cat). Continua
Salvador Galmés en el DCVB/43
Treballar aquestes referències que mostra el DCVB referides a Salvador Galmés en cada cas i de banda el vocabulari o aspecte conceptual, aporta també elements de reflexió.
Per exemple aquesta tendència local a feminitzar els noms, els mals noms; aixó de garrover, garrovera, de setrill, satrina, de castell, castella…cosa que, per cert no `passa en altres indrets.
Una altra aportació d’avui és un mot perdut el “ferramental”, segons Galmés “fermental”, mot que vdevia conèixer perquè havia treballar a la fusteria del seu padrastre.
Uns altres mots en desús és el de “festejada” i “festejar”.
I també una constant en són les expressions poètiques com la que es mostra a “fervor”
Reis d’Orient?
La festa de Reis és realment il·lusionant, tant per les persones més petitones com per les altres que els hi van al darrera.
I si traspassam la generosa “mentida” de la Nit de Reis a la vida diària?. ¿Som realment lliures o ens deixam governar per històries, records, opinions o interessos d’altres persones? Continua
Una de llibres: El temps
Tots tenim ls nostres dèries. Adonar-se’n del ritme personal pot començar amb sorpresa i acabar obrint tot un munt d’interrogants.
Cosa sembalnt podria passar amb l’elasticitat del temps; ¿per què, segons l’activitat que ens toca fer hi ha minuts tan llargs i hores tan curtes?
Aquestes i moltes altres mirades en fa l’autor del llibre. Continua
Enfocar el temps
Tenim la mirada selectiva. Al enfocar una determinada cosa, els núvols que es veuen més enllà del vidre de la finestra, aquella descuidada cinta que, aferrada a la llunyana antena de l televisió el cvent va vogar, o les lletres que van apareguent a la pantalla de l’ordinador…al enfocar alguna d’aquestes coses deixam d’enfocar les altres.
Aquesta constsant capacitat de canviar la mirada és, tal vegada, una de les grandeses del viure.
Les aficions, en aquest cas la lectura, ajuda a enfocar aspectes que, altrament, poden passar desapercebuts. Un d’aquests aspectes en podria ser el ritme personal que, cada un tenim a l’hora de fer el que fem. Continua
Salvador Galmés en el DCVB/42
En aquesta entrega de referències galmasianes que mostra el DCVB, enfocarem les paraules:
Faldriguera és avui mot en desús i potser s’ha de considerar localisme; antany ben viu, però no en el sentit que mostra el Diccionari (Butxaca) sinó que. ho deiem quan feiem borsa amb la camisa, gersei o devantal per dipositar-hi coses: fruites, verdures….
Farg/farga també en desús.
També curiós en resulta la “farsèdia” definida com “certa planta de jardí”. N’he sentit parlar, però no l’he sabuda trobar, ni a l’herbari virtual de la UIB, ni a Google o Mrnuda natura.
A manera de curiositat, cal assenyalar que, a vegades, s’utilitzava la mateixa frase per atendre dos conceptes diferent. Es el cas de “fecunditat”. La frase referida als pàmpols ja s’havia utilitzat en el mot “estroncament”.
AL55 Així jugàvem…
La conversa de cafè, aquesta vegada, girà sobre els jocs. De com jugàven els nins de Sant Llorenç en els anys quaranta, quan les juguetes valien més que l’enginy. Continua
Imatge amb text / Text amb imatge
Sobre una imatge grisa i freda presa en una vella d’una vella excursió de “Els Trescadors”, una frase de Jorge Wagensberg, un dels mestres dels aforismes, (segons el diccionari::Proposició breu i sovint enginyosa que enuncia una norma científica, filosòfica o moral sense argumentar-la).
Aforisme que. d’altra banda, és títol d’un recull d’aforismes, que amb una introducció teòrica sobre el tema va publicar el 2017, un any abans de morir.
Una manera de dir el que altres científics també han assenyalat. Continua
AL54 Sant Antoni, va i ve
Un petit i superficial repàs històric a la festa local de Sant Antoni.
Del Hohoho! del dimoni gros de principis dels anys quaranta a la plenitud actual.
De la por dels infants al joc (relatiu) actual. Continua
Salvador Galmés en el DCVB/41
Amb l’entrega d’avui s’acaben les paraules començades amb e i s’ençeta la lletra f
M’agradarà avui destacar-se tres aspectes. Un fa referència a les paraules que es mostren en sintit figurat (el DCVB ho mostra amb “fig”) com és el cas de “Glopades saturades d’estractes de passió”.
L’altra fa referència a la necessitat de conèixer el context, sinó ¿com es podria entendre “La diafanitat apropava les distàncies ab fal·làcia de miratge”?
I una tercera idea fa referència als “noms de lloc” que utilitza Salvador Galmés. “Sa Faç” apareix a Google referenciat a Salvador Galmés, en canvi no apareix en el Nomenclàtor Toponímic de les Illes Balears, com tampoc no hi apareix “Albranca” com a nom del torrent de ses Planes. ¿Son noms perduts en el temps o fruit de la seva creació?
De la premsa: La recepta de Lakoff
El dBalears.cat d’avui mostra un receptari de George Lakoff (No pensis en un elefant) sobre com “Mantenir viva la democràcia en el 2025”. Deiem, referit a l’autoritarisme, que les ones sempre acaben aribant.
Sortosament tanmbé arriben propostes de persones estudioses i lúcides.
Amèrica ens cau lluny,però potser no tant com pugui semblar Continua
Una de llibres: Tormenta cerebral
Segurament algunes de les aportacions més transcendents que aporten els estudiosos de l’evolució del cervell són, una que tots tenim capacitat per aprendre de forma continuada al llarg de la vida. Trabuca aquella vella creença que això d’aprendre és cosa de joves i/o que les persopnes no canvien. U una altra que l’evolució no és linial, sinó que hi ha determinats moments especialment sensibles.
Un d’aquests periodes n’és la primera infantesa, amb el que aprenen els infants copiant dels adults i també de la tanscendència del ambient amorós (o no) que els volta.
I un altre d’aquests periodes singulars n’és l’adolescència, tema que tracta el llibre que es presenta. L’autor és un referent conegut a tot el món
Amb tot i amb això són moltes les referències que sobre el tema es poden trobar tant a les llibreries com a les biblioteques llorencines. Continua
Salvador Galmés en el DCVB/40
De banda el que podriem considerar “mots perduts” que mostren aquestes referències del DCVB a escrits del Capellà Capirró: gerricó, esvolvar, primala, reble… m’agradarà avui fer referència al que podriem anomenar “elements filosòfics”, els que mostren el seu ésser, el seu pensar i sentir.
Al assenyalar “Els pàmpols de les vinyes, vermades de fresch, se tenyien de color rovellosa en un estroncament de fecunditat” indica, els cicles vitals de les plantes i que rere la producció hi ha l’hivernada.
I al escriure “Una ona de malenconia impalpable… com un èter qui embolcalla tot lo humà” mostra que la melanconia també es part de la vida.
I també que tot el que comença, acaba, fins i tot els somnis i les esperances: “Les festes majors… són també mortalles d’ensomnis, esvaïment d’esperanses”
En tots els casos es destil·la la seva mirada pessimista, trista…
AL54 Olors (i pudors)
En aquesta entrega de l’anecdotari llorenci referit al Sant Llorenç agrícola es tracta el tema d’olors característiques i generalitzades de temps passats.
Malgrat les enyorances que, a vegades, ens aportten els records que solem idealitzar, hem de reconèixer que, si més no en molts aspectes com el sanitari, anam millorant. Continua
Imatge amb text / Text amb imatge
Sobre un verd hivernal de vinagrelles poc abans de la florida una frase de l’investigador K. Ochsner sobre en funcionament del cervell.
Les persones amb personalitat estable poden interpretar la seva història sense perdre la referència amb una pretesa realitat. Però es veu que si ens envaeixen pensaments recurrents sobre el passat aquests poden afectar els nostren sentiments i el pensar d’ara mateix. Continua