Anam de banda a banda en funció de les modes, la publicitat i en interessos econòmics d’això que anomenam grans empreses.
Ens van fer creure que no hi havia res com una finca neta d’herbes per aprofitar racons i llobades quan es llaurava amb bísties, és a dir de forma superficial.
Posteriorment ens van fer creure que havíem de llaurar a fons i girar la terra amb un tractor. Tractor d’un alt cost que, excepcions a banda, bona part de l’any agrícola, romania a l’interior de la cotxeria. Continua
L’experiència ens porta a pensar que la correntia d’aigua de pluja fa còrrer la fullaraca de pi i la deixa sobre el camí fent formes aleatòries. Una interpretació.
En funció de la sensibilitat, de la necessitat de pluja, dels efectes d’aquesta suposada pluja, la primera interpretació ens aboca a una segona que afecta el sentir i, potser, a l’actuar. (com aquesta mateixa combinació d’imatge i text). Continua
Voldria retre reconeixement als col·laboradors d’aquesta popular pàgina. Gràcies lectors!.
Fonamentalment a aquells que no es cansen. Que després de suggerir un mot que no es publica perquè ja es publicà fa anys o perqè resultar ser un castellanisme no acceptat per la Normativa o que no es troba en el DCVB, contiinuen suggerint mots.
Moltes gràcies!.
Avui, en el nostre entorn, un mot de modista o de picapedrer. Continua
Conten com a cosa certa que després de la Guerra de 36 en el poble de Sant Llorenç,hi quedà un petit destacament de soldats. Els rojos havien reembarcat definitivament i amb la forta repressió durant i després d’aquell any -passades l’oli de ricí, detencions, bandejament de tota persona no addicta al Règim…- tot restava controlat, però per un si de cas!; els soldats hi romanien i es relacionaven amb la gent llorencina.
D’aquell grup de soldats, alguns destacaren per la seva planta i simpatia. Eren guanyadors i portaven uniforme i això els donava un valor afegit. Continua
De les setze accepcions que mostra el diccionari, algunes d’elles ben tendencioses i no gaire amables, es vol enfocar la que fa dotze, referida al moro de la cuina.
Quan les cuines de llenya eren el centre neuràlgic de la casa -certament la cuina, ara moderna, encara ho és centre neuràlgic-.
El mot té, per a nosaltres, un valor afegit, al fer referèncoia a un passatge de “Flor de card” de Mn. Galmés. Continua
(Cançó infantil)
Després de les primeres brusques d’estiu, a finals d’agost d’enguany algunes persones aprofitaren la rosada i la caminada dels matins per collir tants caragols com poguessin
Em va sorprendre una mica ja que, per imatges de record infantil, tenia identificat el temps d’anar a collir garroves amb la cria dels caragols: tot un sorprenent i espectacular descobriment, tant l’aparellament com la posta amb el cap enterrat. Continua
Avui el “reflexionari” vol enfocar aquells coneixements ancestrals que, adesiara, deixam passar sense posar-hi atenció.
Enfrescats amb les nostres cabòries deixam perdre bona part del bagatge vital que ens arriba mitjançant els nostre pares o padrins. Sentim el missatge però al no prendre’n nota l’oblidam. (Potser, depenent de l’impacte i la memòria, el recordem)
M’ho ha recordat la trobada (casual?) de la lluna present a ponent en el moment de sortir el sol a l’indret des Collet (vora el Puig de sa Font)
Certament la llarga tradició de dones brodadores fa que aquest mot, ara en desús, continuï essent ben conegut. Anys enrere els propietaris o encarregats de tallers de brodats distribuïen feines que, generalment, repartien en un “mocador de bolic”.
Però avui, dia de la Mare de Déu Trobada es vol fer referència al bolic dels missatges.
A les pertinences personals que portaven d’una possessió a una altra quan canviaven de lloc de feina.. Continua
(Anecdotari llorencí/5) Com passa en la majoria de les anècdotes cal fer una petita introducció. En aquest cas per clarificar el rols tradicionals de proveïdor i client. Avui tot sembla una mica embullat, les grans superfícies comercials amb el pertinent autoservei, l’absència de barberies i petits negocis, el posicionament de la banca i de l’administració pública fan que no quedi del tot clar qui serveix i qui ha de ser servit. Es desconeixen estudis sociològics referits al tema; tal vegada el procés de globalització que afecta tots els aspectes de la vida hi pugui haver influït. Continua
La memòria ens sol enganyar però…. si no recordo malament feia anys que no rebia tantes picades de vespa (Polistes gallicus) com enguany. Atzar?, sequera?, calor?, descuit?, canvi climàtic?…vés a saber! Picades doloroses que, a banda de fer una petita inflamació i segons l’indret on piquen, provoquen molèsties que van més enllà d’una mica de dolor puntual. Continua
Garroves, una lleguminosa de moda.
Amb el preu que tenen, collir garroves ret. Aquest és el significat que es vol destacar del concepte “retre”: produïr, donar producte, rendiment…
En el nostre entorn també s’usa habitualment el verb en el sentit d’aturar-se, d’acabar les forces.
De les nou accepcions, les dues més habituals i encara en certa manera vives a Sant Llorenç,, s’han destacat en negreta. Continua
Alhora ens balancejam amb idees controvertides. D’una banda sabem que la realitat no existeix que tot són interpretacions mentals derivades del nostre coneixement, del nostre estat d’anim, del nostre relat. Si més no, això és el que ens ensenya el llibre de la teoria quàntica.
D’altra banda podem mesurar i avaluar les nostres percepcions com a cosa certa, contundent, tangible. Continua
Va sorgir a la conversa. Feia temps que no l’havia sentit.
El coneixia referit als carros. Ja no hi ha carros i, per tant, ja no es parla de portelles.
Localitzar el mot resultà fàcil. En aquest cas el repte ha resultat trobar una imatge de carro amb portella posada. Després de trescar, una imatge impagable, un carro amb llantes de ferro i portella de finals dels anys cinquanta.
Sortosament podem gaudir de la feina i sensibilitats tant de la pàgina de Fotografies antigues de Sant Llorenç des Cardassar, com de l’arxiu de la Biblioteca Municipal Salvador Galmés! Continua
El Diario de Mallorca d’avui mostra una notícia referida al labopratori d’immersió creativa que s’està treballant a “Mostassa” el centre llorenci de n’Alejandro Navarro i na Rosa Forteza. Continua
Quan es detecta la seva pràctica a determinats països llunyans o es veu en el cinema, les bregues de galls semblen una practica primària, molt primària i inhumana. Es situa en el vell pressupòsit que el sofriment dels animals és de segona o tercera categoria. Un posicionament homocèntric i patriarcal, aquell de “l’home per damunt totes les coses” com s’explicava en l’episodi de la Creació.
Tal posicionament sorprèn sols relativament, es clar!. Ben fresca és la consideració de l’ús dels bous, en diverses formes des de “corridas de toros” a “embolaos”, en actes on el sofriment es desfressa d’art o de cultura popular tradicional. Continua
Passades les festes de Sant Llorenç, en temps de collir ametles -abans de la xilella- i garroves es donen, passejant per fora vila, determinats fets encara recurrents: qui no sent el xisclar, inconfusible i sempre llunyà, dels abellerols?, qui no es meravella amb els caragols fent la posta amb el cos enterrat?, qui no es sorprèn amb l’intens olor de l’espareguera de gat?.
Parlem de l’esparreguera de gat (Asparagus albus). Continua
Va sortir a la conversa de forma espontània. Parlàvem de la relació de les persones amb els animals en el sí de la nostra pagesia. Com sol passar per tot hi ha de tot. Hi havia persones molt respectuoses però també hi havia maltracte animal; persones que pegaven als animals.
Va ser així que va sorgir la llarga relació de corretjades i dels correigs que usava cada professió. Alguns els substituïen per llandera de tambor: el pareller llardera llarga i bastó curt, també el porquer, el pastor de l’altura del gaiato, l’oguer amb el bastó més alt, la madona, bastó i llandereta curta… Continua
Els niguls negres i renouers d’ahir que indicaven tormenta resulten canemàs ideal per al contundent pensament que ens regala Humberto Maturana.
(Val a dir que em sent “maturanenc” m’encanta el seu raonar que transita des de la biologia a l’amor).
La idea resulta contundent: El que vivim, sigui el que sigui. és totalment vàlid en el moment que ho vivim: alegria, tristesa, eufòria, convenciment, realitat… Però no podem saber si és una il·lisió que ens imaginam o una percepció que ens sembla tangible. Continua
Ens hem de situar en un Sant Llorenç rural, on bona part de les famílies vivien de la producció de set o vuit quarterades i, com la parella de la imatge, es desplaçava amb carro. Amb poca premsa i encara menys comunicació exterior els temes de conversa s’allargaven i allargaven: -Què fa el matancer? -Es un gust veure’l menjar? -Fa calor avui, no n’havia tenguda tanta mai…i coses semblants.
Quan la gent, exclusivament homes i fonamentalment joves feien vetlada en el cafè, fumant, jugant o parlant (ja se’ns fa difícil recordar-ho o imaginar-ho). Quan l’avorriment vessava, en tropa, sortien a er alguna eixida, normalment una annerotada on algun veïnat en rebia les conseqüències. Una situació molt semblant a la bellament descrita per Mn. Galmés a “Flor de card” quan parla dels boiets i En Rosset Baió. Continua
Després de determinades accions sorgeix la coneguda sentència “no tot és el que sembla”.
A força de veure-ho un any si i l’altra també per casa pot semblar que determinades coses, com el cultiu de síndries i melons són senzilles. També ho fa sospitar aquell veïnat que, sense esforç aparent, en treu espectacular producció. Continua