Arxiu de l'autor: Guillem Pont

Text amb imatge. Resum/3

Publicat el per
Respon

Tots ho sabem, però adesiara ho oblidam. Establim diferents formes de rebel·lió quan ens afecta directament a nosaltres, però no ho consideram de la mateixa manera quan afecta als altres.

I malgrat això, tots som iguals, tots desitjam autonomia -fer les coses a la nostra manera-, autodeterminació -triar el que volem de fer- i també necessitam relacionar-nos amb els altres.

La idea deriva d’una investigació de Deci i Ryan comentada per Daniel H. Pink a “La sorprendente verdat sobre que nos motiva“. La imatge és de l’any 2013, en el carrer Creu de Sant Llorenç, quan els docents, amb camisetes verdes, posaren peu fiter als desitjos d’aquell desastrós Govern Bauzá. Continua →

De la premsa: El Constitucional

Publicat el per
Respon

Tant la xarxa, com la premsa s’han fet ampli ressó de la decisió del Trubunal Constitucional relatiu a l’ús de la llengua en l’ámbit de la sanitat a Balears.

Ben aviat sabrem, idò, si el problema de la sanitat balear és un tema de llengua o si s’usa la llengua com a cortina de fum per amagar altres problemes. En tot cas bona part del mal ja quedarà per fet.

M’agradarà recordar, ara i aquí, aquella idea que mostra Martí Domínguez a “L’esperit del temps”: “La llengua materna és l’última cosa que es pot extirpar d’un territori conquerit; quan ho aconsegueixes pots assegurar plenament que aquell país ja és teu”

Continua →

Salvador Galmés en el DCVB/64

Publicat el per
Respon

En aquesta entrega Galmés que cavalca sobre les paraules iniciades amb “o” i “p”, ens mostra mots en desús, però ben escaients com és ara “oripell”: molta aparença i poc valor o “païdura”.

I també les característiques expressions galmesianes referides a l’amor, a l’organització social, i sobre l’esplugada aristocràtica del voltor.

Continua →

Text amb imatge. Resum/2

Publicat el per
Respon

Una altra idea que pens, de forma conscient, que afectà el meu pensar va ser la confrontació de les aportacions de la ciència, amb les creences i costum establerts.

Tot és mestall, i a vegades es fa difícil destriar la palla del gra, i encara més si afecta a les pròpies creences. Moltes vegades les interessades pseudociències  entelen i embullen la troca. D’aquí la importància de les fonts. No totes les fonts són igualment importants i fiables. En cas de dubtes caldrà recórrer al conegut “qui ho diu?”. Continua →

Salvador Galmés en el DCVB/63

Publicat el per
Respon

D’aquesta entrega en voldria destacar l’ús de la prosa poètica i sensual que utilitzava Mn. Galmés: “L’aire flametjava prenyat d’oftalmies”, “Ridiculesa qui’s manifesta ab oyositat de crisàlida”, “Se movia en ritme de suavitats ondulants”…

En quan al vocabulari voldria enfocar aquest “onsevulla” molt usat en el Sant Llorenç agícola i ara en desús.

Continua →

Tendència a culpabilitzar els altres de les pròpies errades.

Publicat el per
Respon

No cal gratar gaire, basta escoltar, llegir qualsevol article d’opinió o prendre’n consciència per detectar aquesta tendència a culpabilitzar els altres de les pròpies errades. Soin els “altres”, persones o animals, qui no tenen coneixement,  qui tenen un punt de vista esbiaixat o que no actuen com era esperat. Continua →

Salvador Galmés en el DCVB/62

Publicat el per
Respon

Continuant amb l’ordre alfabètic de les referències que el DCVB mostra de Salvador Galmés, d’aquesta entrega, potser en destacaria el vessant poètic, per a alguns escultòric, del capellà llorencí: “Sobre l’ubaguesa de les aygues lliures, la lluna sobirana senyava un camí de nacres y perles”

I també la seva interpretació filosòfica de determinats moments vitals que fan part del seu relat:  “Eren unes amors platòniques, purament objectives, però ja n’hi havia prou”  o “Tant els uns com les altres atravessaven l’època objectivament més llastimosa de la vida, encara que subjectivament, potser, la més despreocupada”. “Protestes ofegades de respecte forsós”

Continua →

Salvador Galmés en el DCVB/61

Publicat el per
Respon

Una altra entrega de les referències que el DCVB mostra referides a Salvador Galmés, “es capellà Capirró” i més concretament i de forma generalitzada a “Flor de card”.

“Nient” i “nostramo” serien les paraules en desús a destacar. La construcció, amb cent anys ha canviat de forma radical, com també ho han fet, si mes no aquí, la manifestació de les creences religioses.

I també les referències als anamorats: En Jaume “Belluguins, de jove era un “manat de nirvis” i en l’apartat del “nom”, el destí final que va triar, de gran, n’Angelina: “N’Angelina s’era feta monja de la Caritat, prenint a la professió el nom de Sor Francina”

Continua →

Text amb imatge. Resum/1

Publicat el per
Respon

Una vegada fet un petit passeig per les pàgines del “Reflexionari” més visitades, m’agradarà fer un altre petit passeig per les que consider, des del meu entendre, més “transformadores”.

Al cap i a la fi la tasca de qualsevol recull d’iddes aleines és aquesta, canviar les pròpies creences, transformar la mirada. Es pot donar l’existència de moltres altres eines transformadores: la lectura, l’escriptura, la investigació… tot el que ens porti a qüestionar les nostres accions. Continua →

Salvador Galmés en el DCVB/60

Publicat el per
Respon

De banda el mots en desús, o potser hauria de dir desconeguts?: mossó, mucus, mussolina, nabab…i també de banda les expressions poètiques “Son cor vetlava, mullat de delícies”, ben habituals en totes les entregues, voldria destacar l’afegit a la descripció d’en Jaume “Belluguins” que no descatava en el grup, sinó que era “el darrer mot del credo”.

Continua →

Salvador Galmés en el DCVB/59

Publicat el per
Respon

De l’entrega d’avui potser se’n podrien destacar algunes paraules o expressions avui del tot  perdudes: “ningú nat del món”, “morma”, “fer el moro de la cuina”, “mosquejada”, “mossatge”…

També el caràcter pòètic de la prosa galmesiana: “Experimentà un glassament de fret moral que li pansia el cor”

Però, i atès que fa poc haviem destacat, amb paraules de Pere Rosselló, els trets de la personalitat de n’Angelina i en Jaume “Belluguins”, voldria destacar aquest caràcter de masculinitat de n’Angelina adolescent inherent a “Quines mormes ensivella sa Trebolina!”

Continua →

Imatge amb text / Text amb imatge

Publicat el per
Respon

Amb el màgic número set, vull acabar aquesta tanda referida a les entrades del “Reflexionari” “més visitades”.

El paràmetre no és de gaire pes, és a dir, no podem saber si les reflexions publicades han pogut ser útils, però és un indicador de fàcil abast.

La proposta que es presenta, complexa i difícil, te l’origen en un taller d’Humberto Maturana, si no surts d’on ets, mai podràs observar el teu actuar.

Observar amb la imaginació, contemplar el que passa amb ull de milana, sol ser un exercici d’un realisme reconfortant. Continua →

AL63 Herbes i remeis/2

Publicat el per
Respon

A n’aquesta entrega de l’Anecdotari llorencí, deix constància d’altres herbes i remeis usats en el Sant Llorenç preturístic.

Val a dir que casa casa, cada família, tenia -o no- les seves creences i els seus hàbits en relació a les herbes usades com a remei de possibles dolències. De la mateixa manera que en coneixien la possible toxicitat i la importància de conèixer les quantitats a usar en casa cas.

D’altra banda l’ús d’herbes remeieres s’ha de situar en un entorn rural on sols en casos excepcionals s’usava la “igiuala” del metge abans de la generalització de la Seguretat Social. Continua →

Salvador Galmés en el DCVB/58

Publicat el per
Respon

De banda els mots nous o desconeguts, com el cas de “mil·liari”, voldria enfocar aquells mots antany ben vius i que actualment hariem de situar en el calaix de mots en desús

Es el cas de “minvar” , també molt usual en les cases llorencines que treballaven els brodats, “modorra”, en ocasions usat com s  sinònim de peresa o desgana i “moll” referit a l’excé d’humitat de la terra.

Continua →

N’Angelina i en Jaume

Publicat el per
1

Tal com era previst, avui matí s’ha fet la presentació dels nous gegants locals: Angelina “sa Trebolina” i en Jaume “Belluguins”, que substitueixen els vells estandaritzats (és a dir comprats fets a Catalunya).

L’activa colla gegantera disposa, idò, de tres gegants (Mn. Galmés, N’Angelina “sa Trebolina” i en Jaume “Belluguins”  i un gegantó, en Rosset-Baió, amb paraules de Galmés: “un jay ravescós, falaguer com una titina y més maleït que peste“, tots ben nostrats. Continua →