Ja és més a prop l’estrena del nou projecte que en Rafel Gómez i un servidor hem realitzat, però per anar obrint boca us reposam el darrer treball que havíem estrenat: El paquet. En aquest cas, potser sigui del vostre interès saber que entre els actors hi ha coneguts llorencins, com ara na Rosa Forteza Blau o na Francisca Racona. Mirau el curtmetratge i veureu quina bona feina que hi fan les dues. Continua
D’altres vegades ja us he xerrat de David Lynch, un dels meus directors de cinema favorits, però segurament només coneixeu el seu vessant més popular: l’obscur i inquietant que ha mostrat a treballs com Twin Peaks, Lost Highway (Carretera perduda), Mullholland Drive… Però el bo de Lynch va tapar la boca a tots els detractors que l’acusaven de ser un director massa complex i surrealista, incapaç de fer una pel·lícula senzilla i “normal”, amb l’estrena de The straight story (Una història vertadera), una bellíssima història basada en un fet real en la qual un ancià atravessa mitja Amèrica amb una màquina de tallar gespa (no té carnet de cotxe ni vehicle) per anar a visitar el seu germà que és a punt de morir i amb el qual està barallat des de fa deu anys.
En resum, una història entrenyable (que recordem va passar de veritat) molt ben dirigida per David Lynch que va guanyar la Palma d’Or a Cannes i l’Oscar al millor actor secundari. Continua
Sempre està bé que de tant en tant surti algun artista mallorquí per aquesta secció ja que en el món del cinema tenim més directors de la terra que no ens pensam: Agustí Villaronga (Pa Negre és una obra d’art), Daniel Monzón (La celda 211, tres quarts del mateix), Toni Aloy (El celo, gravada a Raixa, no va tenir l’èxit que es mereixia) o l’artista d’avui, el bunyoler Toni Bestard, que fa poc va estrenar el seu primer llargmetratge, El perfecto desconocido. No obstant això avui preferesc centrar-me en un dels seus magnífics curtmetratges: Equipajes. Continua
Joana Oliver Umbert ens ha tramés aquesta informació per a què la publiquem:
Impuls, ara! associació de suport a les persones amb Trastorn per dèficit d’Atenció, amb o sense hiperactivitat (TDAH), organitza al teatre de Manacor la projecció de la pel·lícula : Taare Zameen Par “ESTELS A LA TERRA … CADA AL·LOT ÉS DIFERENT”. Continua
Ja coneixereu la meva afició pel setè art a partir de la secció “Moments de cinema” que de tant en tant public en aquesta revista. Resulta, idò, que a part d’un espectador empedernit, també som director o guionsita d’alguns projectes cinematogràfics (si no és molt agosarat definir-ho així).
I aprofitant que per Nadal (si no hi ha res de nou, ja que això del cinema amateur és totalment imprevisible) en Rafel Gómez Oliver, el meu company d’aventures i més conegut per ser el conductor del programa d’IB3 Tira, Tira, i un servidor, Pau Quina Jaume, estrenarem el nostre nou projecte (encara no vos diré de què tracta… però sí que és un documental), volem donar a conèixer els nostres treballs previs a través d’aquesta gran plataforma que és Card.cat. Com a primer plat, us deix el primer curtmetratge que realitzàrem, ara ja fa bastant de temps: Quídam. Continua
Dedic aquesta escena cinematogràfica d’avui a un dels comentaristes més singulars que apareixen per Card.cat, el Pare Bernat Romeguera, exprior de Sant Salvador (sí, Libèl·lula, és així; no te posis gelosa). Llegesc sempre atentament els seus savis comentaris, plens de reflexió i experiència, i mirau per on, l’altre dia, revisant un dels films antics que més inquietud m’han provocat (juntament amb Psicosis), The Night of the Hunter (La Nit del Caçador, 1955, Charles Laughton), va aparèixer una escena que reproduïa talment el comentari bíblic “dels falsos profetes” que el Pare Bernat havia citat aquí, a la nostra revista (enllaç).
Per això he considerat oportú reproduir aquesta escena en el seu honor. Continua
RecercaPruaga programa quatre projeccions a Porto Cristo i una a Sant Llorenç, gratuïtes i a l’aire lliure. Continua
Aquesta vegada a Moments de cinema recodarem uns dels mags de l’humor del Hollywood clàssic, els germans Marx. Autors d’obres divertidíssimes com Duck soup (Sopa d’ànec,1933), A Night at the Opera (Una nit a l’òpera, 1935) o At the Circus (Una tarda al circ, 1939), aquests germans han aconseguit fer riure a generacions i generacions, sense que hagin passat de moda. Continua
Si teniu 15 minutets “per perdre” no deixeu de mirar “The Lost Thing”, un curtmetratge animat dirigit per Andrew Ruhemann i l’arxipremiat artista, il·lustrador, contador d’històries, etc. Shaun Tan. Continua
Fa bastants anys vaig veure en un programa que, crec, emetia el Canal 9 (que no valgui per dit, no n’estic segura), un curt animat d’un ermità que intentava pescar un peix. Continua
Amb el bon temps arriben les fires en massa, fins a 5 ni ha aquest cap de setmana!:
RecercaPruaga organitza un nou cicle de cinema per homenatjar a la II República i a qui lluitaren per ella.
Entre els convidats, el director Antoni Maria Thomàs i la periodista i activista teatral Marisol Ramírez.
Testimonis de dones i homes que lluitaren per la democràcia, el progrés i la llibertat i petites peces de ficció composen aquest cicle que el col·lectiu cultural programa durant els diumenges d’abril. Continua
En aquesta secció crec que allò que queda més adient per exhibir són els curtmetratges. No gaudeixen de la mateixa popularitat que les pel·lícules de cinema, però poden ser igualment bons i entretenguts (a part dels avantatges del seu format, com ara el temps). Per això avui he decidit presentar-vos-en un (de només 42 segons de duració, per la qual cosa no teniu excusa per no donar-li una oportunitat). Continua
Aquí teniu un parell d’alternatives per aquestes festes:
Un cap de setmana molt músical:
Aquesta vegada no repassarem cap escena de cinema, sinó que recordarem una de les sèries més revolucionàries de la televisió de tots els temps: Twin Peaks. Continua
Aquest dimecres dia 7, per commemorar el dia internacional de la dona (dia 8 de març), inclosa dins del cicle “Cinema, salut i gènere: la tirania de la bellesa Continua
En un moment com aquest, en el qual el capitalisme ho arrasa tot, és bo recordar una escena memorbale de Los Lunes al Sol (2002, Fernando León de Aranoa). Em referesc a l’escena en què el personatge interpretat per Javier Bardem llegeix el popular conte de La cigala i la formiga a un infant. El que té de bo el fragment és la interpretació, en clau marxista, que es fa del conte. La veriat és que resulta ser un diàleg molt enginyós i divertit (a part, de molt ben interpretat per Bardem). Continua
