El juny del 2007 dins el cas Royaltur surt a la llum la connexió Moll-Garau. El diari “el Mundo” publica que Antonio Garau, històric Cap de Costes de Balears va rebre d’en Moll accions del grup Royaltur a canvi d’una gestió feta a favor dels interessos d’aquest empresari davant Costes de Cádiz.

Antonio Garau publica un escrit a UH el 19 de juny on explica els fets per rebutjar el publicat a “el Mundo”:

“Relatemos lo que realmente sucedio en 1987. A instancias de Moll, y con permiso de la Subdirección General de Costas, resolví un grave problema a Moll en Sancti Petri (Cádiz). A cambio me dio un 5% de la sociedad Resort Andalucía SA que se formaba para llevar la urbanización de Sancti Petri. Naturalmente, previo pago del valor nominal de las acciones como todos los demás socios. Se adjunta recibo de diez millones de pesetas. que el 15/11/1989 se pusieron a nombre de Tritur SA, sociedad familiar. No hubo, señores de “el Mundo”, comisión alguna pero sí me dejo formar parte de la recién creada Resort Andalucía SA de Cádiz que nada tiene que ver con Royaltur de Mallorca. Continua →

El 23 de gener del 2005 el periodista Matías Vallés dedica la contraportada del DM a Jaume Moll i escriu sobre ell segons la seva pròpia confessió: “Practique el contrabando mientras fue falta administrativa, porque pagando era feliz y colgué el sombrero cuando paso a ser delito”.

En el apogeo de su grupo Royaltur, la familia Moll acumulaba una fortuna de 27.000 millones de pesetas. Según la querella, este imperio le fue birlado cuando Royaltur cambia de manos en 1993. La locura financiera al desnudo. Periodísticamente, se trataba de un asunto tabú, había que nombrar a Cañellas, Matas, Sa Nostra, Banca March y otras instancias incómodas”. Continua →

El mes d’abril del 2002 el Diari de Balears i UH informen de la sentència que nega l’explotació de la platja de Sa Coma a l’Ajuntament. Ara, la sentència amenaça d’esdevenir un precedent a nivell estatal, ja que si bé en l’actualitat l’Ajuntament de Sant Llorenç és l’únic de l’Estat que no té l’explotació directa d’una de les seves platges, amb aquest veredicte pot ser que aquest cas s’estengui a altres indrets.

La llarga lluita jurídica del Consistori per aconseguir l’explotació de la platja de Sa Coma ha fracassat i fins i tot s’ha agreujat, ja que la propietat de Redo SA, aprofitant aquesta sentència, ha sol·licitat l’ampliació de l’explotació per 20 anys més. Un autèntic escàndol. Continua →

El 27 d’octubre del 2000 el Tribunal Suprem falla en contra de l’Ajuntament el recurs interposat per aquest contra la Sentència de l’Audiència Nacional el 1993, de la concessió a Redo SA de l’explotació de la platja de Sa Coma.

L’informe jurídic sobre aquesta sentència, encarregat per l’Ajuntament, deia: “el recurs de cassació va ser encertadament preparat d’acord amb la jurisprudència vigent en el moment de la interposició l’any 1993, un canvi jurisprudencial posterior no pot perjudicar de manera tan greu a una part i, en conseqüència, s’informa a favor de la interposició de recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional contra la sentència del Tribunal Suprem”.

Per això el 15 de febrer del 2001 en nom de l’Ajuntament de Sant Llorenç, es formula recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional pel procurador Argimiro Vázquez i el lletrat Josep Melià Ques. Continua →